Zona Universitària - Penya del Moro - Sta. Margarida - Coll de les Torres i de Can Cuiàs - Sant Pere Màrtir 2021-02-20 8:47

Zona Universitària - Penya del Moro - Santa Margarida - Coll de les Torres - Coll de Can Cuiàs - Font del Ferro - Sant Pere Màrtir 2021-02-20 8:47

Avui (encara en confinament comarcal) hem anat a fer un tomb per Barcelona-Esplugues-Sant Just-Sant Feliu de Llobregat, en format tàndem. La veritat és que alguns corriols són sorprenents, realment molt bonics, poc transitats (altres, a prop la ciutat, amb una gran gentada, tothom respectuós ciclistes, corredors i caminants, compartint espai). Hem agafat algunes rutes del nostre amic chus59 (gràcies Jesús, darrerament ets un veritable expert de Collserola ;-) i algunes rutes de les que ja havíem fet anteriorment.

Veureu que hem començat a la Zona Universitària, al davant del bust decapitat del poeta Francesc Matheu (contrari a la reforma de la llengua catalana, el fabrista Josep Carner deia d'ell "Lo Matheu no, ... Matheu-lo") després hem anat resseguint corriols, buscant fonts, ruïnes, miradors, forns de calç... han quedat algunes fonts molt a prop i molts corriols per fer.

Hem visitat la Penya del Moro, un poblat íber, tot i que després es va construir a sobre una torre medieval. La vista excepcional.

També hem visitat Santa Margarida de Valldonzella, ara en ruïnes, que era un antic monestir cistercenc femení. Només en resta l’església romànica d’absis quadrat i coberta, en part de bigues i en part de volta. Conjunt d’edificacions format per l’església, la torre i la masia construïdes en diferents èpoques, actualment abandonat. Annexa al mas es troba el que fou la capella d’un important monestir de deodades datat del 1175 i que passà el 1226 a les benedictines del Cister. Va ser l’origen del monestir femení de Valldonzella. A finals del segle XIX, amb l’arribada de la fil·loxera l’activitat al recinte va cessar, la vinya va desaparèixer, i la masia es va abandonar. Diuen que tot i que l’edifici hagi anat caient, la part de l’església ha quedat més resguardada, adossada a l’esquerra de la torre, té un altar de pedra de dos metres quadrats, preciós.

Un temps extraordinari, solet -s'agraia l'ombra- i ni una gota. Una companyia immillorable. Hem vist el vol estàtic d’un falcó, realment queden immòbils en el cel!! I hem pogut gaudir de molts garrofers, un arbre excepcional.

Salut i Cames!!