Zona volcànica de la Garrotxa: Ruta de les tres colades i la Font Freda.

Castell de Juvinyà

La casa forta de Juvinyà és una construcció datada dels segles XII – XIV, formada per dos cossos: la torre, la part més antiga, i la casa del segle XIV. L’any 1972 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Popularment és coneix com a castell de Juvinyà. La seva història és tan antiga com les pedres que el sustenten. La família Fonts, primers propietaris del terreny on ara hi ha el castell, van explotar un molí fariner hidràulic en aquest lloc. A finals del segle XIII el molí es cremà i sobre les restes els nous propietaris, els cavallers de Juvinyà, construïren la seva residència permanent: l’estada de Juvinyà.Els últims descendents de la nissaga de cavallers, Gueraua de Juvinyà i Pere d’Hortal, marxaren de la casa forta a finals del segle XIV. La casa va passar a  mans de diferents famílies de pagesos que varen conservar el nom fins que a l'any 1982 va ser adquirit per l'ajuntament del municipi. L'any 2003, es varen acabar les obres de restauració i al 2005 es va obrir al públic la primera exposició permanent. El castell de Juvinyà és una de les tres construccions que forma part de la Ruta Medieval de Sant Joan les Fonts, juntament amb el pont medieval i l’església del monestir benedictí. El monument està inclòs a la ruta Castells Culturals de Catalunya. Actualment acull la biblioteca Municipal Francesc Caula

Pont medieval de Sant Joan les Fonts

És una construcció del segle XIII, construïda en gran part de pedra volcànica, un material que antigament es feia servir molt en la construcció d'edificis per la facilitat amb què aquest tipus de pedra es trobava per la zona. El pont ha estat testimoni de molts esdeveniments a la seva història.  En època medieval, el pont era el pas que unia en una mateixa ruta, els Pirineus i la costa catalana. En època moderna ha vist créixer al voltant una població molt relacionada amb l'aigua, la natura, les fonts... Amb la industrialització dels segles XVIII i XIX els comerços, les cases, els carrers i altres edificis van anar transformant l'entorn del pont, construint, de mica en mica, el poble de Sant Joan les Fonts que coneixem avui dia.

Salt del Molí Fondo

En aquest indret podem observar tres colades de lava. La primera (que forma part de la resclosa) prové dels volcans de Batet i està datada en uns 700.000 anys, la segona (que forma el mosaic basàltic que es trepitja en aquest indret) és d'origen i edat no determinats i la tercera (on es troba enclavada la pedrera del Boscarró) prové del volcà de la Garrinada i data d'uns 120.000 anys. Per altra banda, el Molí Fondo és una antiga fàbrica de paper. La seva història està lligada a la vida del poble de Sant Joan les Fonts. L'origen de la fàbrica es remunta a l'any 1723. La transformació més important va ser a l'any 1841, quan Pere Capdevila va comprar el molí. Ell va fer una gran reforma a la fàbrica i va introduir la màquina de paper continu per a la producció industrial. El Molí Fondo és un important exemple del patrimoni industrial de la Garrotxa.  

Dreta. Escales amunt.

Hort del rector.

Jardí de plantes remeieres i aromàtiques darrere les escoles de Sant Joan.

Intersección

Dreta en direcció mirador del Boscarró.

Dreta per les escales.

Mirador del Boscarró

Poblat ibèric

Gran esplanada on les restes arqueològiques que s'hi han trobat demostren l'existència d'un poblat Ibèric únic a la comarca de la Garrotxa i excepcional dins les terres d'interior de la província de Girona. El Boscarró esdevé un fantàstic mirador sobre el riu Fluvià, un indret on poder seguir les diferents fases d'excavació que des del 2013 s'hi duen a terme en diferents períodes de l'any i un espai on adonar-se de la bellesa de l'entorn.

Esquerra avall.

Pedrera del Boscarró.

Ens trobem davant d'una antiga pedrera de basalt que es va deixar d'explotar a principis de segle. El basalt, roca resultant del refredament de les colades de lava, és dur, aïllant i resistent als corrosius i ha estat utilitzat per fer-ne llambordes. A la pedrera del Boscarró, és on es pot observar millor les formes que adopta la lava quan es refreda: En el procés de refredament el basalt pren diferents formes; s’anomenen hàbits de retracció: prismàtic i lenticular. El prismàtic (les columnes) s’esdevé quan la lava es refreda des del centre, ja immòbil, cap a fora. El lenticular (les lloses planes) s’esdevé quan la lava encara en moviment es refreda per parts. Posterior a les erupcions volcàniques, l'erosió fluvial ha deixat al descobert aquests espadats.

Pedrera del Boscarró. Anfiteatre.

Esquerra.

Dreta.

Dreta avall pel corriol.

Font de Can Xervanda

Durant dècades aquesta font i el seu entorn van ser un espai d’esbarjo durant els estius. La famosa gorga de Can Xervanda era un punt de trobada per al jovent del municipi. Al costat de la font hi ha una foto d’un grup de joves banyistes dels anys 50 del segle XX. 

Riera de Bianya.

Riera de Bianya.

Cingles de Fontfreda.

La cinglera de Fontfreda, antiga pedrera, va ser utilitzada des dels anys setanta com a abocador d'escombraries. Això provocava la contaminació del llit del riu i afectava una de les millors mostres d'aflorament de materials volcànics. L'any 1993 es va clausurar l'abocador i es va restaurar l'indret. Després d'aquest punt, l'itinerari travessa el riu per unes passeres i transcorre uns metres per la riba esquerra per tornar, després, a la riba dreta. Més endavant, trobem un meandre de la riera de Bianya on és fàcil observar fauna aquàtica. Més enllà, el camí s'enfila i transcorre per la part superior de les cingleres fins a Sant Joan les Fonts.

Passeres de pedra.

Passeres de pedra.

Salt del Molí nou.

Esquerra.

Dreta.

Esquerra per corriol entre camps.

Vaques al Pla de Gibrella.

Dreta.

Font de Fontfreda.

La Font de Fontfreda esta a les afores de la població de Sant Joan Les Fonts, a poca distancia de la masia de la Fontfreda de qui rep el nom,  i situada al costat dels camps en el pla de Gibrella , la Font queda sota el marge del camp, on passa a prop el rec de Les Mulleres. Durant dues dècades es va celebrar la tornaboda al prat proper a la font, sota l’ombra dels roures. Aquesta festa popular se celebrava l’últim dia de la festa Major de Sant Joan les Fonts i consistia en un berenar i una ballada de sardanes.

Sortim dels verlets a l'esquerra.

Tornem a creuar el rierol de Verlets i els petits aiguamolls que s'hi formen. Una vegetació verda i exuberant, gracies al clima i a la gran quantitat d'aigua. Depenent de l`època es pot fer observació de les aus que paren a les zones humides a beure i descansar. Hi podeu veure tudons, ànecs coll verd, garses i fins i tot alguns  blauets. També s'hi han observat bernats pescaires o gralles descansant sobre les branques dels roures.

Esquerra.

Dreta.

Esquerra, carrer avall.

Església de Sant Joan Baptista

Des del pont medieval podeu veure la majestuosa església parroquial de Sant Joan les Fonts. La construcció data de finals del segle XIX principis XX. És un edifici emblemàtic per a la població de Sant Joan i, encara que no és d'època medieval, podem dir que es tracta d'una construcció neogòtica o d'influència gòtica. Destaca l'ús de la pedra volcànica als murs. Els diumenges a les 12h se celebra la missa setmanal.