Capellades - La Llacuna per Rofes

Sortim de Capellades per la Font Cuitora, enfilem el torrent del mateix nom pel corriol molt fet malbé per l’aigua i prenem el trencant de la dreta que va a la “Casa dels enanitus” tal com la coneixen molts capelladins. Ens escapem abans de la casa a la dreta per arribar sense pujar escales a poder creuar la carretera.
Passem cap el Pla de la Garsa, però ens desviem ràpidament fins a trobar la pista amb el pas sobre el Riu d’Agost. Anem direcció Vilanova d’Espoia, passem pel mig un camp que no esta conreat, si no caldria vorejar-lo, i seguim un dels camins antics recuperats recentment que passa per la Font del Fible.
Passem la carretera d’Espoia seguint el pontet i ens desviem a la dreta pel camí que va direcció Espoia, paral•lel a la carretera per l’altra banda del torrent. Seguim el camí que es converteix en un corriol preciós si volem anar a Can Paixano.
Un cop trobem la pista ampla de la Serra a Can Paixano, la creuem i seguim pel corriolet que segueix el torrent fins que s’acaba en una enorme vinya a l’alçada de Cal Cabreta.
Seguim per les vinyes cap el Mas Pagès. Les marques de GR que aquí, com es habitual, no coincideixen amb el mapa, ens porten per una pista i un corriol perfectament marcats.
Nosaltres, després d’una estoneta de corriol, deixem el GR a l’esquerra i continuem amunt per la dreta fins a la pista del Mas Bolet. Ara seguim una bona estona per pistes que corren per conreus de cereals sobretot, fins arribar a l’alçada de Can Poc, que no veiem. Seguim de nou un corriol marcadíssim que ens porta a una pista ampla que ens ofereix aviat un lloc per dinar en una cruïlla de camins i torrents, plana, on podem seure i lligar els cavalls.
Havent dinat, continuem per la pista mes al nord. Deixem aviat el traçat principal i prenem traçats antics que al passar-hi contribuïm a la seva conservació. El tram final sobretot, el trobem en pèssim estat. Hi ha un munt de pins que les darreres ventades, i potser no tant darreres, han fet caure i allà s’han quedat. Podem passar canviant un xic el camí marcat fins a la pista que actualment esta en ple us per acudir a les finques des de Rofes.
Anem direcció Rofes, quan topem amb la carretera, passem el pontet i baixem per l’esquerra per seguir un caminet paral•lel que ens manté fora de l’asfalt.
Passem la urbanització i ens parem al costat del bar on hi ha una mica d’herba pels cavalls i un bon cafè per a nosaltres.
Marxem de Rofes pel moli. Seguim el corriol fins que passa a ser la pista de la Font del Teix que seguim sud-oest fins a La Llacuna on arribem per la carretera de Mediona.
La ruta es molt variada tant pel que fa al paisatge com al terreny. Hi ha corriols dolços, pedregosos, embrossats, oberts... hi ha pistes amples, amb sorra, estretes..., hi ha bosc, conreus de cereals, vinyes... Muntanya, pla... Ofereix moltes alternatives de pas, tant per poder-la allargar, com per fer-la mes fàcil. Nosaltres hem pretès anar directes, i per corriols i camins que corren el risc de perdre’s.