Darnius - La Vajol pel Dolmen de Can Puig de Caneres

Sortim de Can Massot a Darnius, prenem la carretera de Maçanet i entrem al poble pel carrer de les escoles. Volem prendre la ruta de La Vajol que passa pel Dolmen. Seguint el mapa trobem les marques amb la bandera republicana que ens indiquen que som sobre el camí.
La primera part de la ruta transcorre per la ruta més habitual, però quan arribem a l’encreuament de dues rieres, nosaltres prenem el camí menys trellat que s’enfila paral•lel a la que baixa nord sud. Hi ha un pas que hem assenyalat com “delicat” que ha estat una mica dificultós per als cavalls. Hi ha roques grosses en mig i amb l’aigua és fàcil relliscar, suposem que en època seca deu ser més senzill.
Continuem amunt ara ja per un corriol estret que s’enfila pendent direcció Can Puig de Caneres. Força abans d’arribar a la masia ens desviem per passar pel Dolmen que trobem poc després d’enllaçar amb la pista ampla i principal que puja a La Vajol.
El Dolem es troba en mig d’un prat que ara està tancat amb vailet per a què els cavalls i el matxo que hi pasturen no surtin al camí.
De seguida tornem a deixar la pista principal per entrar al bosc de nou passant una porta que limita el bosc per a què pasturin rucs. Mirem de deixar-ho tot ben tancat i baixem direcció oest fins a trobar una altra porta, aquesta complicada d’obrir, que un cop traspassada ens porta a creuar el Còrrec de la Garravera que també resulta un xic complicat per als cavalls que no veuen bé on posen les potes.
Anem a parar a un revolt de l’antiga carretera ara en desús. Optem per continuar-la una mica i prendre un camí que puja fent ziga-zagues a la dreta. Al principi és ampla i ben marcat, però arriba un punt, que hem assenyalat com principi i fi de corriol, que està molt embrossat; si no es neteja aquest pas finalment quedarà perdut. Nosaltres vam passar desmuntats sense massa problemes ja que entre les ginestes, els esbarzers i les branques baixes era impossible passar d’una altra manera.
Des d’aquest punt ja prenem una pista fàcilment transitable, però molt pedregosa que ens duu fins el camí asfaltat que ve de Maçanet de Cabrenys.
Arribem a la Vajol calmem la set de genets i cavalls a la Font de Sant Silvestre i emprenem el camí de baixada passant pel cementiri.
Un cop som al Mas Cros, decidim deixar la pista principal i ens endinsem per una segona ben marcada, però menys transitada. Passem una primera cadena sense carenat que tornem a tancar. Les enormes alzines sureres acompanyen el camí sorrenc i agradable fins que una porta quasi impossible de franquejar ens barra el camí. Decidim buscar pas per les vores i aconseguim passar a l’altra banda endinsant-nos bosc endins un bon tros.
Anem baixant sense dificultats pel camí. En trobar el principal el tornem a deixar per prendre una pista amplíssima que comença amb una cadena sense carenat per trobar-ne una altra més avall que requereix enfilar-se pel costat per poder passar ja que està tancada.
Un cop franquejat aquest darrer obstacle ja baixem directes fins a trobar-nos amb el camí que hores abans havíem enfilat amunt. Decidim cercar una alternativa de tornada i arribem a l’entrada de Darnius per l’altra banda de la riera.

La ruta no té massa dificultat en general, tret dels dos passos de riera que ja hem descrit i dels carenats i portes que barren el pas a les cavalcadures. Està clar que a peu o en bici es poden franquejar aquest tipus d’obstacles fàcilment, però els cavalls no poden saltar ni portes ni cadenes.