La Fortesa Capellades per Can Ferrer del Coll i el Matà

Sortim de la Fortesa cap el nord per anar pel camí ral fins a Sant Jaume Sesoliveres, creuem el barri i un cop passada la carretera baixem pel camí dels horts cap el riu Anoia.
Fem un tram per dintre el riu per tal d’evitar l’herbassar que les darreres pluges han fet créixer i just al meandre el creuem a l’altra banda on hem de deixar-nos perdre entre l’abundant vegetació per avançar. Cal dir que a la primavera és delicat triar aquest traçat ja que entre les pluges i l’herba crescudíssima poden fer el pas dificultós.
Tornem a creuar el riu quan topem amb la paret del següent meandre i ens deixem perdre de nou entre pollancres i herba fins arribar a la palanca de Can Gallego.
Passem la pineda i baixem de nou a la llera del riu on les ovelles del ramat de Can Selva fan el pas més fàcil . Anem camp a través contemplant el paisatge protegit per l’Ermita de Sant Nicolau de Freixe fins que sortim al camí que ens porta a Can Selva on el ramat descansa a la cleda.
De Can Selva anem directament al Bedorc, primer el camí és ampla i marcat, però el darrer tram està força perdut i cal vorejar un camp per poder seguir.
Un cop creuada la riera del Bedorc pugem al poble que passem pel la banda sud per anar cap a la Pineda de Can Ferrer del Coll seguint una mica el GR.
Deixem el GR, passem l’Anoia a gual i arribem a l’espectacular Pineda. Seguim el camí passem de llarg la Hípica la Lluna i la masia de Can Ferrer per continuar per l’antic camí ral. La pista principal puja a la carretera, nosaltres seguim planejant i baixant de nou seguint paral•lels el riu.
En mig d’un revol pronunciat a l’esquerra, a la dreta surt el corriol penjat que la gent de la zona coneix com el Matà. Desmuntem dels cavalls i passem aquest tram amb els cavalls a la mà. És molt estret i avança penjat al penya-segat del riu. A banda del vertigen, que també n’hi ha, no volem posar en perill els nostres genolls.
El Matà dóna on la Riera Seca desaigua només quan plou a l’Anoia. Nosaltres remuntem la Riera, també desmuntats perquè és plena de canyes i un tros amunt trobem el camí que ens puja de cop a la pista de Ca la Fou i entra a Vallbona d'Anoia pel Polígon industrial La Plana.
Travessem la part sud de Vallbona i prenem de nou el camí ral que per la Font del Carol i paral•lel a la carretera, ens duu a traspassar el Pont de l’estació de Capellades.
Pugem a Capellades per la Costa de Cal Manel.

Es tracta d’una ruta fàcil exceptuant el pas del Matà que per precaució recomanem fer peu a terra. El tram just de la Riera del Bedorc es pot perdre si continua en desús, i és possible que calgui serrar algunes canyes per poder-lo abordar.