La Fortesa- La Llacuna per Les Cases Noves de Can Pardo

Ruta que fem 6 genets, 6 cavalls i dues gosses. Surt de l’Anoia, es desenvolupa per l’Alt Penedès i acaba de nou a l’Anoia.

Sortim de La Fortesa –Piera- i mirem d’arribar a Torrelavit pel que ens sembla el traçat més directe. Travessem el poble i ens enfilem cap a La Creu, carenem una mica la serra i baixem cap els plans on amb la vista del Mas Rovira –instal•lacions de Jean Leon- comencem a gaudir del paisatge del Penedès en estat pur.
Creuem la C-15 per un dels nombrosos ponts que han conservat els antics camins, i per entre vinyes arribem a la pista que des de l’ermita de la Mare de Déu del Roser, ens duu directament fins Les Estoses, una masia on fan turisme rural, celebracions d’aniversaris, suport a protectores d’animals, etc.
De Les Estoses, per diversos camins indirectes alguns amples, d’altres estrets, sovint pedregosos, arribem a Les Pareres; una altra enorme masia penedesenca que ha contemplat el pas del temps adaptant-se a cada moment.
Des d’aquí, anem a buscar el Torrent de Vandellós que pel camí que l’acompanya, ens puja fins a la serra, entre El Bolet i Les Clivelleres amb un traçat amb fort pendent, encaixat entre muntanyes. Ara, un cop a dalt, seguim la pista ampla que amb una forta baixada al final ens deixa a Les Cases Noves de Can Pardo.
A la sortidal d’aquest petit nucli urbà, abans del pont, prenem el camí que ens permet arribar a Can Baltà. Lliguem els cavalls als arbres propers, donem aigua de la font i fem un mos aprofitant l’herba i els rocs enormes que oportunament ens fan de seient. La Roser, la mestressa, ens rep amable i contenta que trenquem el ritme d’un diumenge de febrer.
No queda gaire ja per arribar a La Llacuna, ens hem d’enfilar fins el Mas de L’Espinagosa i d’allà al Coll de la Serra primer per una pista dolça i ampla i finalment per un corriol pedregós i ple de lloses on els cavalls amb ferradures han patit una mica per mantenir-se drets, la resta han pujat còmodament. Del Coll, baixem al poble per un corriol que desemboca a la pista de La Font Cuitora. Nosaltres la deixem de seguida per tornar a un altre corriol que ens duu fins davant del camp de futbol.
Arribem a l’esplanada des d’on surten els tres tombs de cada any i on havíem deixat els transports el dia abans per enllestir aviat un cop finalitzada la ruta.

Es tracta d’un traçat fàcil amb algun punt un xic més tècnic, quan ens apartem de les pistes amples. En dies de calor podem tenir la dificultat de trobar aigua, tot i que en les poblacions, podem cercar amb èxit fonts que ens solucionin la set dels cavalls.