La LLacuna-Pla de Manlleu-Vallespinosa-Les Piles-Clariana Can Pere Marti

És una ruta de 4 dies que vam fer 10 cavalls i genets. Es va traçar conjuntament.
1r dia: La Llacuna-Les Torres de Selma (Pla de Manleu)
Sortim de La LLacuna cap el sud, creuem Torrebusqueta i passem per sota el Puig Castellar. Prenem la pista asfaltada de la Pollina fins a la cruïlla que ens baixarà directament a Pontons.
Des de Pontons continuem cap el sud i l’est per corriols i pistes que no tenen cap dificultat. Al final hi ha un bon tram asfaltat. Arribem al Pla de Manlleu, creuem el pont i passem de llarg la cruïlla cap a les Torres del Selma per prendre un refresc. Arribem a les Torres de Selma pel camí de més al nord, per tal de gaudir entre pins i vinyes de vistes del poble abandonat de Selma que no visitarem.

2n dia: Les Torres de Selma-Les Piles
Avui marxem cap a l’est, el camí marxa pel bosc entre conreus de cereals i vinyes. Passem un projecte d’urbanització decadent, El Miracle, amb algun tram asfaltat. Cal parar atenció a les cruïlles per no embolicar-se.
Arribem a Les Pobles, prenem begudes fresques al poblet i continuem cap el Pont D’Armentera pel GR de Santes Creus que passa per una urbanització. Deixem el camí de Santes Creus per girar cap el nord i arribar zigzaguejant al Pont d’Armentera. El poblet té el riu molt avall, però el rec de l’extrem nord, just davant de la carretera de Selmella, calma la set dels nostres cavalls. Per aquest punt deixem el poble i comencem l’ascens cap el Coll de les Agulles.
Fem un tram curtet d’asfalt i trenquem a la dreta per la pista de terra que puja més directa. Cal estar atents a les cruïlles que sovint no apareixen al mapa i ens porten als cultius.
Decidim parar a dinar d’entrapar a mitja pujada on aparentment no hi ha res, però sembla que és quasi la darrera ombra que trobarem fins al Coll.
La pujada al Coll ens ofereix vistes espectaculars de tota la zona i particularment, del Castell de Selmella que tampoc visitem.
Baixem a Vallespinosa per la pista que no té cap dificultat a banda del desnivell. Un cop a baix podem abeurar a la font o a la bassa i continuar per l’asfalt fins a la cruïlla a la dreta que ens acostarà al corriol de Sant Miquel que surt tímidament a l’esquerra.
La vegetació ens obligarà a desmuntar del cavall. Encara que no fos així, seria més prudent fer el darrer tram peu a terra ja que el corriol és molt estret, pedregós i amb un tram un xic complicat. Si els cavalls són funcionals a la mà, passaran sense problema, però sinó, potser seria més prudent buscar una altra opció.
Un cop dalt de Sant Miquel, es gaudeix de la vista i s’enfila el corriol de baixada que és també pedregós i estret, però no té la dificultat del de pujada. Nosaltres l’hem abordat també peu a terra.
Un cop deixem el corriol prenem la pista a Biure de Gaià que passem de llarg contemplant el seu magnífic castell, i continuem una mica per la carretera fins trobar la pista ampla que ens conduirà fins a Les Piles.

3r dia: Les Piles- Clariana (Can Pere Martí)
Sortim de les Piles tractant d’evitar la carretera. Per error no enregistrem el track fins a la sortida del poble. Ens emboliquem entre els conreus. Suposem que si es fa amb els camps sense conrear no hi ha cap problema, però amb els camps sembrats no és aconsellable. Hi ha l’opció de fer uns 100 metres de carretera i prendre directament el camí que nosaltres vam usar més avall.
Arribem a Santa Coloma de Queralt passant per Guialmons i Figuerola entre conreus infinits de cereals. Passem el poble per l’est i parem a la font que a banda d’aigua ens ofereix ombra de qualitat.
Decidim a darrera hora pujar a Aguiló per gaudir de les vistes sobre la comarca i tornem a baixar pel camí que marxa pel sud-est.
Des d’aquest punt marxem directament nord-est fins a trobar la carretera de Tous. Aquí podríem haver evitat un bon tram d’asfalt si haguéssim passat per la pista de l’Eucaria. Deixem la carretera per anar per la pista que surt a l’esquerra i ens deixa directament a Sant Martí de Tous.
Un toc a l’Ateneu i deixem el poble per la carretera. Traspassem la d’Igualada i ens dirigim cap a Can Pere Martí per pistes i camins entre camps de conreu. Arribem a la carretera de Clariana que després d’uns 50 metres creuem a l’esquerra per trobar la pista de Can Pere Martí.

4t dia: Can Pere Martí- La Llacuna
Sortim cap a l’est seguint la pista. En aquest tram també cal estar atent a les cruïlles per tal d’evitar haver de circular per la carreta d’Igualada, els camins enllacen perfectament i només cap traspassar-la.
Marxem sud cap el Coll del Guix, abans cal traspassar la riera de Tous amb llot i vegetació espessa que pot suposar una certa dificultat per alguns cavalls. Un cop al Coll del Guix fem un tram de carretera secundària i un altre tram de pista asfaltada fins el corriol pedregós que puja fins a La Tossa de Montbui. Aquí hem hagut de fer servir els xerracs per tallar algun que altre arbret caigut que barrava el camí.
Sortim a la pista ampla i de seguida prenem un altre corriol que ens condueix fins a la punta del penya-segat per contemplar una particular vista aèria d’Igualada.
Baixem pel sud-est, primer pel corriol amb força desnivell i més tard una mica camp a través per arribar a la Hípica de La Tossa. Podem donar aigua als cavalls i refrescar-nos nosaltres, abans d’enfilar el GR que parteix la Serra de la Portella i la Serra de Collbàs. Seguim la pista de l’esquerra que va directament a La Fagina on els seus gossos ens reben amb un gran terrabastall i continuem fins a Can Violant.
Traspassem la carretera de Carme i comencem la pujada cap el Castell d’Orpí. Arribem al cementiri del poble i decidim continuar per pista boscosa que baixa per darrera Santa Càndia i dona una gran volta fins arribar al Castell on dinem. Hi ha l’opció d’arribar més directament per la carretera secundària.
Des d’aquí prenem el camí més curt fins a La Llacuna, passant per Fontfregona, Cal Xixella, Les Vilates i creuant la carretera arribem pel camí de Rofes.

Es tracta d’una ruta fàcil en general, que té algun tram amb dificultats a considerar. Corriols estrets amb desnivell i algun trencat. Lloses i algun pas de riera.