Prats de Lluçanès- Refugi Puigcercós per camins ramaders -circular-

El traçat d’aquest track és el mateix que realitzà l’AMAC el març de 2012 i que nosaltres hem seguit fil per randa.
Segueix alguns dels camins ramaders del Lluçanès que es recuperaren quan el juny del 2007, es tancava el mapa que, després de 10 anys de feina, recollia la base informativa i indicativa de les vies principals que travessen el Lluçanès i l’enllacen amb les comarques veïnes, amb la finalitat original de conduir els ramats.

La ruta surt de Prats de Lluçanès, quedem a l’espai que hi ha al costat del camp de futbol que permet deixar els nostres voluminosos transports. Anem seguint rel track i les marques grogues cap a Santa Maria de Lluçà, on arribem per un corriol mig perdut que ens sorprèn amb un rusc que és massa a la vora del pas i fàcilment pot provocar un accident. Hi ha alternativa per la pista ampla i la carreta asfaltada que arriba al petit nucli.
Després ens dirigim a Santa Eulàlia de Puig-Oriol, i Sant Cristòfol de Borrassers on fem un entrepà contemplant bones vistes de tota la comarca. Seguim cap a Alpens que toquem d’esquitllada, continuem per pista còmoda fins que a l’alçada de Torrats deixem la pista principal per enfilar-nos per un corriol amb algun punt tècnic que pel Collet de les Bruixes ens porta a buscar la pista de Baumala. Baixem a la vora de la Riera de Merlès i d’allà al Refugi Puigcercós on passarem la nit.
Al refugi Puigcercós la Carme ens alimenta de valent i ofereix excel•lent herba als nostres cavalls que dormen en cordades al bosc circumdant del refugi.

L’endemà desfem el camí obligat per nosaltres per sortir del refugi cap el sud i passat el càmping ja ens desviem per endinsar-nos al bosc pels camins ramaders més genuïns. Pugem al Roc del Corb, continuem sense travessar cap nucli urbà, al Pla de les Cabres mortes prenem un corriol que també conté algun tram tècnic, ja per pista passem per masies tan significatives com Can Toves on envegem les seves instal•lacions per als cavalls i els rucs, Can Caselles amb la seva deu d’aigua, i d’altres de les quals no n’hem recollit el nom.

Ja en el tram final trobem alguna bassa per abeurar i ens retrobem amb el tram inicial per retornar a Prats de Lluçanès.

El traçat, en general és fàcil, però com que hi ha algun punt un tant tècnic, qualifiquem la ruta de dificultat moderada.