Taüll- Durro- Boí- Taüll

Partim des de la carretera de Taüll a les pistes d’esquí, però prenem la pista sense asfaltar que arriba al Pla de L’Ermita. Poc després d’haver sortit deixem el camí principal per baixar al pont sobre el Riu de Sant Martí des d’on surt el corriol a l’esquerra que paral·lel a la pista que hem deixat ens eleva fins a la cota del Pla de l’Ermita, que podem contemplar separats pel torrent.
Ens anem enfilant pel camí del bestiar ben marcat per enormes blocs de granit, i anem guanyant vistes sobre la vall.
Creuem una primera porta per al bestiar i seguim pujant vorejant el Tossal dels Pedrenys cap a Plananoquil, on un cop trobem la segona porta, podem prendre la pista que ens durà baixant de valent fins a Durro.
En aquesta pista hi ha un pas canadenc que vam poder salvar perquè l’aparell que donava corrent al filat era a peu de camí, el vam poder desendollar, aixecar el fil, passar per sota i tornar a endollar; no tenia la porta practicable pel costat que facilita el trànsit de cavalls, vaques, ovelles i cabres...
Arribats a Durro, anem fins l’església per tal de veure-la de prop i recórrer els cuidats carrers del poble; desfem part del camí per anar fins el GR que faldejant la Roca de la Freixa ens porta a Boí i ens ofereix panoràmiques excel·lents de la vall amb Barruera, Erill i Boí . Es tracta de la senda coneguda com “El Pago”, una antiga cabanera per conduir les ovelles a alta muntanya. Ara, és un corriol que passa força penjat amb trams de tartera practicable a cavall, tot i que hi ha bocins pedregosos amb desnivell que cal salvar amb cura. Els cavalls desferrats passen sense massa dificultats, encara que no recomanem de cap manera fer aquest trajecte si el terreny és humit.

Arribem a Boí per un traçat que comparteix amb el Camí de l’Aigua que paral·lel al que hem seguit, però força metres més avall, duu a Barruera i continua fins més enllà de Pobla de Segur.
A Boí parem a fer un mos en un parc infantil que té un providencial triangle amb herba i un abeurador al costat, on genets i cavalls trobem un bon recó per refer-nos.
Des d’aquí, passem el pont sobre el riu i anem directament al camí d’anar a peu de Boí a Taüll que a trams es suau i agradable i a trams puja de valent fins la darrera recta a Sant Climent de Taüll.
Un cop al poble, tornem al punt de partida.

Es tracta d’un traçat ben senzill que compta amb els paisatges màgics d’alta muntanya, algun pas amb certa dificultat al corriol de Durro a Boí que cal fer amb el terreny sec i sense vertigen.
Qualifiquem la dificultat de mitjana donats els passos pedregosos i amb desnivell d’ “El Pago”.