Volcà de la Crosa

EL VOLCÀ DE LA CROSA A CAVALL

Ruta circular a cavall feta per tres membres de la Colla dels Cowboys de la Selva (Lluís, Quim M. i Quim L.) el 30-8-09.

El punt de sortida i arribada és a les instal.lacions dels Cowboys de la Selva d'Anglès.

La ruta de gran interès cultural i paisatgístic té com objectiu principal veure i passar pel volcà de la Crosa de Sant Dalmai.

El recorregut transendeix per boscos,camps i masies, passa per dintre del riu Onyar fins arribà a la població de Sant Dalmai, es puja al punt més alt del volcà on hi ha l'ermita de Sant Llop i passa per les gredes de la Costa i les Guilloteres. A partir d'aquí la tornada segueix el traçat d'Estanyol Park, el Mas Llunés on es fa un bon esmorzar i es baixa per Cal fuster amb les vistes de la "Vall dels Àngels" per acabar al Pla de Trullàs.

VOLCÀ DE LA CROSA

Trobareu el cràter de l'antic volcà de la Crosa entre Estanyol -municipi de Bescanó-, i Sant Dalmai i Salitja -municipi de Vilobí d'Onyar-. S'hi accedeix des de la carretera de Girona a Santa Coloma de Farners, entre Aiguaviva i Sant Dalmai, a l'altura de l'area de les Guilloteres, aproximadament al Km. 8,5. Allà hi trobareu plafons informatius sobre el volcà i la seva activitat, un mirador i propostes d'itineraris per recórrer el cràter.

La Crosa es troba a la falla que separa les Guilleries de la plana de la Selva. És el volcà amb el cràter més gran de la península i un dels més grans d'Europa, amb un diàmetre de 1250 metres, originat per les violentes explosions degudes al contacte del magma amb una gran bossa d'aigua subterrània. Dins del cràter principal hi ha un segon cràter, fruit d'una erupcio posterior... farà, any més any menys, mig milió d'anys!

Molt probablement va entrar en erupció a l'era quaternària, com els volcans de Canet d'Adri, Banya del Boc, Granollers de Rocacorba, les Planes d'Hostoles o de la zona volcànica de la Garrotxa. Antigament el cràter estava ocupat per aiguamolls.

Entre els segles XIII i XIX es van dur a terme treballs de dessecació. Actualment al cràter hi ha camps i plantacions d'arbres; en èpoques de grans pluges, l'antic llac del fons del cràter reapareix per uns dies.



Als anys 60 i 70 es va produir l'explotació industrial de les gredes volcàniques -tosquiges-, la qual cosa va comportar la pèrdua de part dels llavis del cràter. Com a testimoni d'aquesta activitat, a la zona de les Guilloteres hi ha un tall vertical d'uns quants metres d'alçada que mostra la superposició de les capes de les diferents erupcions del volcà.

Actualment és un espai natural protegit.

A la zona més alta del límit del cràter hi ha el puig de sant Llop, amb una antiga capella d'origen romànic, documentada des del segle XIII en estat d'enrunament imminent, consagrada al sant, i que durant força temps fou també utilitzada, per la seva posició estratègica, com a lloc de guaita.

Al poble d'Estanyol, a uns 2 Km., hi ha un petit museu sobre el volcà de la Crosa.