L'ermita de Sant Sebastià en caiac, (embassament de Darnius-Boadella)

¿Has entrat en una ermita en barca?, ves a l’església de Sant Sebastià (embassament de Darnius-Boadella), municipi de Sant Llorenç de la Muga

L’embassament de Darnius-Boadella és el pantà dels tres 60: en números rodons, va ser construït als anys 60, l’alçada de la presa fa uns 60 m i emmagatzema 60 hm3 d’aigua.

Una de les funcions d’aquest embassament és la d’escenari d’activitats recreatives, com barquejar en caiac, «paddle-surf» o fins i tot pedalejar en un cigne de polièster. Pel que fa a les piragües, se’n poden llogar al Club Nàutic Darnius o bé anar-hi amb la pròpia, tot i que cal complir els requisits que estableix l’Agència Catalana de l’Aigua -ACA -.

Salpem de la platja del davant del Club Nàutic i es voga en sentit sud-oest, cap a la rada que tenim a proa. A la nostra esquerra, és a dir, vers migdia, clissarem la presa de l’embassament. Tindrem un primer recorregut d’aigües obertes d’uns sis-cents metres (que pot variar en funció del nivell de l’aigua de l’embassament). Cal tenir en compte que aquest tram està exposat al vent el qual pot alentir la nostra remada, sobretot a la tornada. Atenció, doncs, a dosificar les nostres forces.

Un cop arribem a la riba dreta del pantà, tindrem la sensació que és un atzucac i que no tinguem sortida, però en continuar navegant albirarem a babord l’engorjat que forma el turó Rocacorba amb els penyals d’estribord. Seguim i estarem la Muga Torta, doblarem la punta de la nostra dreta i apareixerà la solana de Riambau i, si el nivell de l’embassament ho permet, podrem singlar cap a l’església de Sant Sebastià i la Farga Reial.

La farga aprofitava els recursos miners de l’entorn i la llenya dels boscos propers. Estava dedicada a la fabricació de munició bombes de canó, bales i metralla. Tingué una vida efímera, ja que fou fundada durant el regnat de Carles III (1759 -88) i destruïda pels francesos l’any 1794, segons apunta Badia i Homs a «L’arquitectura medieval de l’Empordà». Seguint aquest autor, l’ermita de Sant Sebastià ja existia a la primera dècada del segle XVII i degué ser restaurada després de la Guerra Gran doncs és gairebé segur que havia de restar afectada pels diferents combats de l’any 1794. «D’ençà que la capella roman sota l’aigua s’ha enfonsat la volta i els murs han començat, també, a mostrar símptomes d’un enrunament que no pot tardar a ser complet»