Pantà Canelles - Congost Mot-rebei

ALERTA!!!!!
Per pogué navegar per el Pantà es necessari un permis !!!!

Declaració jurada que trobareu a la següent adresa:
http://www.chebro.es/

Assegurança de responsabilitat civil:
1-algunes polices de la llarg ho cobreixen però s'ha de demanar un certificat
2- sinó es por treure una assegurança per dies que costa un euro diari per esports de risc
3- assegurar el Kayak 49€ anuals o assegurança per un dia 1€

i com no seguir les indicacions que de la declaració jurada, com neteixar el Kayak amb desinfectant i assecar tots els elements que hagin tingut contacte amb el aigua

!!!CONSELL!!!
Fer-ho en dos dies, jo ho vaig fer amb un i es pot, però per disfrutar-ho mès, dos dies es ideal.


!!! NOTA!!!
en el track es veu per sobre de trams de terra , es degut a que el pantà esta anormalment ple i es pot navegar per trams que normalment estan secs.


El pantà de Canelles:
és un embassament que pertany al riu Noguera Ribagorçana, creat per una presa situada entre els municipis d'Os de Balaguer, antic terme de Tragó de Noguera i Estopanyà, que s'estén pels termes d'Estopanyà i Viacamp i Lliterà, a la comarca de la Ribagorça (Aragó), i Àger, a la de la Noguera.

És una presa del tipus de volta de doble curvatura. Fa 150 m d'alt, 80 d'ample a la base i 210 en la coronació



El congost de Mont-rebei:
és un paratge que forma part de la Reserva Natural Parcial de la Noguera Ribagorçana-Mont Rebei. Es troba localitzat al límit entre la Franja i Catalunya. A l'oest es troba la Baixa Ribagorça (Franja) i a l'est el Pallars Jussà i la Noguera (Catalunya). Està constituït a la part més estreta per on el riu Noguera Ribagorçana travessa la Serra del Montsec.

Pel costat sud-oriental, pertany al terme municipal d'Àger, de la Noguera; pel nord-oriental, al de Sant Esteve de la Sarga, del Pallars Jussà. Pel costat occidental, és del terme municipal de Viacamp i Lliterà, de la Baixa Ribagorça.

Es tracta d'un indret d'indubtable valor ecològic per la fauna salvatge que alberga, entre la qual cal destacar les aus rapinyaires, i per la bellesa del seu paisatge agrest. Té un gran atractiu per a escaladors i espeleòlegs, que hi troben excel·lents parets i alguna cova com la Colomera. El manteniment de la reserva és a càrrec de Caixa Catalunya.

S'hi pot arribar en carretera des del Pont de Montanyana i de Sant Esteve de la Sarga al nord, i des d'Àger al sud. Existeix un aparcament públic no vigilat situat a la planúria constituïda per la riba oriental tot just al nord del congost. Hi ha una barraca d'informació i a l'estiu s'hi fan xerrades didàctiques.

A la banda aragonesa, dominen la riba dreta del riu, al nord del congost, la torre del castell de Girbeta i dues esglésies romàniques: Nostra Senyora del Congost i Nostra Senyora del Congost Vella, aquesta en ruïnes.

A la banda catalana, el pas pel congost es fa íntegrament per un camí excavat de la roca, i en alguns punts per túnel. Cal recordar que aquest camí se situa a gran altitud i no disposa de barana, pel qual no és recomanable per als nens o als qui pateixen vertigen. Al sud, el camí guanya altitud i recorre les faldes de la muntanya fins a albirar l'embassament.

El congost de Mont-rebei constitueix, sense cap mena de dubte, un dels espais naturals més singulars dels Prepirineus, tant des del punt de vista paisatgístic, al ser l'únic gran congost lliure d'infraestructures, com per la seva gran biodiversitat.

La flora i la vegetació es divideixen en dos grans subzonacions: la vegetació mediterrània de la vessant sud, on les protagonistes són les carrasques, les garrigues, les brolles i els prats secs, i la vegetació eurosiberiana del vessant nord, habitada per rouredes. Destaquen diverses espècies endèmiques com l'excepcional Petrocoptis montsicciana, així com d'altres espècies rupícoles com la corona de rei (Saxifraga longifolia) o l'orella d'ós (Ramonda myconi). També hi ha espècies relictuals, supervivents d'altres èpoques com el faig (Fagus sylvatica), o també espècies que hi habiten gràcies al substrats i el microclima especials del congost, com l'alzina litoral.

Hi habiten diverses espècies faunístiques interessants. Dins el grup dels ocells abunden el grans ocells rapinyaires propis dels cingles: el trencalòs (Gypaetus barbatus), l'aufrany (Neophron percnopterus), el voltor comú (Gyps fulvus), l'àguila daurada (Aquila chrysaetos), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), així com la gralla de bec groc (Pyrrhocorax pyrrhocorax) i bec vermell (Pyrrhocorax graculus) i el pela-roques (Tichodroma muraria). Entre els mamífers hi ha la llúdria comuna (Lutra lutra), el gat salvatge (Felis silvestris), la marta (Martes martes), el cabirol (Capreolus capreolus), el talp (Talpa europaea) i nombroses espècies de ratpenats.