Montserrat Monistrol

JUL-03-10 12:24:33 PM Patinet

Descoberta de camins prop de Montserrat amb patinet.




Dijous llegia la revista Descobrir. En el darrer número han fet un especial de 6 grans rutes, aventures per descobrir i conèixer el País. La ruta anomenada "camins del Bisbe i Abat Oliba", que va des de Montserrat fins a Molló. Al mirar-me el traç vaig veure que sortia de Montserrat seguin un camí proper a la via del cremallera GR 151 i sem va acudir de anar-l'ho a seguir en patinet.

Avui al llevar-me i després d’esmorzar, amb el patinet, he fet cap a l’estació per tal de desplaçar-me a Montserrat i començar l aventura.

Eren les deu, després de fer la rigorosa foto i ja seguia el traç. Sortida de Montserrat pel camí de la Santa Cova. Al cap de poc el deixo per seguir el GR 5 que puja de Monistrol, i el paratge del mirador dels Apòstols segueixo a l’esquerra cap al túnel dels Apòstols. Al ser un Gr poc transitat, el camí s’ha anat tapant d’esbarzers fins que avançar es feia impossible per la meva integritat física així que he decidit deixar-ho per millor ocasió i tornar per les meves passes novament fins a Montserrat.
Empreng el conegut camí de Sant Jaume que hem du a Sant Benet on torno a trobar el recorregut que havia deixat. En arribar a la Calcina he agafat el camí que segueix el torrent de les coves de Santa Cecília, font del Piteu, torrent de les escometés, el cementiri de Monistrol, font de la Capella, i pel carrer de Manresa arribo al pont de Monistrol i novament a l’estació del tren que m’ha dut a casa.
Una matinal de descoberta prop de Montserrat. Si oblido les esgarrinxades, el matí ha estat ben distret, i a més a més, gaire bé tot de baixada.

Aquests traçats son per documentar les sortides que anat fent al llarg dels darrers anys i que anat publicant al bloc http://cicloturisme100x100.blogspot.com.es/.
Espero que us puguin ajudar a l’hora de prepara la vostra ruta.
No faig una descripció detallada del recorregut doncs la podeu veure seguint el traç amb un mapa tipus ICC 1/5000. Pel que fa a la dificultat, es la que he pogut experimentar personalment, amb totes les limitacions. La traça es la real inclou temps de parades i altres.

És bastant difícil donar una definició exacta del cicloturisme. És un esport tan plural, tan complex, tan personal, tan original… que no és possible etiquetar-lo mai. Es viu o no es viu, un té la sensació o no la té!

El terme “cicloturisme” engloba totes les formes de ciclisme recreacional, no competitiu, tots els àmbits d’utilització de la bicicleta en constant recerca.

És l’esport que es fa sense presses (no s’ha d’arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l’esport en què no s’intenta imitar el ciclisme d’alta competició, i s’hi cerca, moltes vegades, l’autosuficiència. És un dels majors plaers que proporciona la bicicleta. No és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va. L’autèntic cicloturisme comença bastant abans de la primera pedalejada, preparant els itineraris, estudiant els mapes, parlant, acumulant informació, estudiant els llocs, les formes de menjar i dormir, preparant el material i la bicicleta, posant-se físicament a punt…

El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És una combinació indivisible entre home i màquina. És sinònim de llibertat i d’independència. Ens ajuda a redescobrir sensacions perdudes del nostre món intern, a retrobar els plaers més intensos, i a connectar i a interpretar el nostre entorn i la realitat de la vida. És una font inesgotable de satisfaccions variades per a totes les edats. Tampoc no està renyit amb el concepte de família, ja que aquest meravellós enginy mecànic es revela també com una ferramenta d’unió familiar. Avui en dia és habitual la imatge de les parelles amb els seus fills, que comparteixen les emocions d’una passejada amb bicicleta.
Que gaudiu de la sortida i si cal qualsevol informació no dubteu quedo a la vostra disposició.