Santa Llocaia- Nahuja- Oseja- Hix- Caldegas- Onzes

Recorregut fàcil. Adient pels dies de calor, dons segueix el GR fins a Ix per zona ombrívola i ha un tram que transita per vora el rec i amb les pluja envaeix el cami es fàcil mullar-se els peus.

En patinet 11 08 2010

Amb el grup de veïns de Santa Llocaia, Tere, Mariona, Josep i Antoni, anem a fer un recorregut fàcil i refrescant per tal d’agafar gana. Aprofito per tornar a agafar el patinet, dons els darrers dies el tenia oblidat.
Sortim i agafem el GR, travessem Nahuja i continuem pel mateix fins a Oseja jus a costat de l estacio del tren groc, es troba engalanada celebren el centenari de d’inauguració. El Gr segueix direcció d’Hix, nosaltres el deixem i ens enfilem fins a Caldeges i Onzes. Aquí el camí transita seguin el rec que per les plujes dels darrers dies esta desbordat i el camí s’ha convertit en un rierol que cal seguir. Desprès de mullar-nos els peus, fem les fotos de rigor i reprenem la tornada a cassa. Travessem Gorguja Petita, aeròdrom, coll de Luçs. Darrer esforç i ja som a cassa.


Aquests traçats son per documentar les sortides que anat fent al llarg dels darrers anys i que anat publicant al bloc http://cicloturisme100x100.blogspot.com.es/.
Espero que us puguin ajudar a l’hora de prepara la vostra ruta.
No faig una descripció detallada del recorregut doncs la podeu veure seguint el traç amb un mapa tipus ICC 1/5000. Pel que fa a la dificultat, es la que he pogut experimentar personalment, amb totes les limitacions. La traça es la real inclou temps de parades i altres.

És bastant difícil donar una definició exacta del cicloturisme. És un esport tan plural, tan complex, tan personal, tan original… que no és possible etiquetar-lo mai. Es viu o no es viu, un té la sensació o no la té!

El terme “cicloturisme” engloba totes les formes de ciclisme recreacional, no competitiu, tots els àmbits d’utilització de la bicicleta en constant recerca.

És l’esport que es fa sense presses (no s’ha d’arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l’esport en què no s’intenta imitar el ciclisme d’alta competició, i s’hi cerca, moltes vegades, l’autosuficiència. És un dels majors plaers que proporciona la bicicleta. No és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va. L’autèntic cicloturisme comença bastant abans de la primera pedalejada, preparant els itineraris, estudiant els mapes, parlant, acumulant informació, estudiant els llocs, les formes de menjar i dormir, preparant el material i la bicicleta, posant-se físicament a punt…

El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És una combinació indivisible entre home i màquina. És sinònim de llibertat i d’independència. Ens ajuda a redescobrir sensacions perdudes del nostre món intern, a retrobar els plaers més intensos, i a connectar i a interpretar el nostre entorn i la realitat de la vida. És una font inesgotable de satisfaccions variades per a totes les edats. Tampoc no està renyit amb el concepte de família, ja que aquest meravellós enginy mecànic es revela també com una ferramenta d’unió familiar. Avui en dia és habitual la imatge de les parelles amb els seus fills, que comparteixen les emocions d’una passejada amb bicicleta.
Que gaudiu de la sortida i si cal qualsevol informació no dubteu quedo a la vostra disposició.