Passeig Roses / Cadaqués

Cala Montjoi

Clot del Boc

Morro Gros

El Gat a Cap Norfeu

Cap Norfeu

Cala Pelosa

Cala calitjàs

Badia de Montjoi

Cala Rostella

Cala Murtra

Cala del Lledó

Punta Falconera

Casa Rozes

La casa es troba en un indret privilegiat, una punta de terra que penetra en el golf de Roses, amb vistes al mar per tres costats. Coderch opta per esglaonar la casa des de l’accés fins a l’extrem més llunyà, tot seguint la topografia de la rocalla en sentit descendent, de manera que tota la casa pren una configuració longitudinal. Al costat de l’accés, un pati organitza dues circulacions al seu voltant: la primera, que dóna al sud-est, conté la seqüència de la sala d’estar, el menjador i la cuina; la segona seqüència conté el garatge i les estances del servei. Totes dues seqüències es retroben en un punt on comença la sèrie de dormitoris, que culmina amb la cambra principal. Així, la casa configura l’orientació disposant totes les estances a llevant i assignant a la banda de ponent el paper de façana posterior, si bé es relaciona amb tot l’indret a través del contacte directe de les terrasses amb la rocalla, fins a arribar ben bé al mar. Autor: Maurici Pla Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007 La casa Rozes forma parte de una tipología de casas derivadas de la casa Catasús, que se ha convertido en un prototipo de casa variable, capaz de adaptarse a los diferentes programas y situaciones por medio retranqueos y escalonamientos. Además de la casa Rozes, forman parte de esta tipología la casa Uriach, la casa Luque, la casa Gili, y otras tantas de altísima calidad compositiva, en las que podemos encontrar un paralelismo en clave mediterránea con las casas patio de Mies. De hecho, a Coderch se le debería considerar como uno de los arquitectos más miesianos de la arquitectura catalana, con un estilo personalizado y adaptado a la cultura y al clima local. La casa Rozes se encuentra emplazada sobre una península rocosa de la Costa Brava, a la que se accede por una calle sin salida al final de la carretera de la Almadrava. La entrada a la casa y al garaje está definida por un sistema de planos que recuerda a las composiciones neoplásticas del Pabellón Mies van der Rohe. Superada la entrada, los muros de la casa se van retranqueando y escalonando para adaptarse al terreno y acoger el programa: en la parte más alta se encuentra la zona de día, organizada alrededor de un pequeño patio central, y a partir de aquí descienden las habitaciones en un escalonamiento que llega casi al mar, con el dormitorio principal en el extremo. Desde el exterior, la casa se muestra como un conjunto de volúmenes cúbicos maclados y pintados de blanco, que pueden verse si se rodea la casa por el camino de ronda. Xavier Llobet Ribeir Autor: Xavier Llobet i Ribeiro Fuente: DOCOMOMO Ibérico Al nord de la Costa Brava, sobre una llengua rocosa que s'endinsa al mar que banya Roses, la parcel·la de la Casa Rozés es situa en la seva vessant sud-est. El fet de que el terreny sigui estret i allargat, el respecte del límit del vei i de la pròpia zona marítima-terrestre i la particular topografia fan mudar l'esquema ortogonal i en T típicament empleat per Coderch. La disposició de les tres ales es lineal, desfigurant l'esmentada T. L'accés es fa per la rotonda que dirigeix al pàrking, donant a un vestíbul il·luminat pel pati que el limita però que no comparteix per la diferència de cota. D'aquesta manera, el pati queda en una relació íntima amb l'estar, que el gaudeix com una extensió pròpia, de la mateixa manera que la terrassa, deixant el menjador en una cota reservada. L'ala de servei queda segregada per l'eix que va del vestíbul a les habitacions, separant-ne l'habitació de la planta i quedant la cuina per servir al menjador. El desenvolupament dels dormitoris de manera esglaonada no sorgeix per la necessitat de la finestra entre murs, sino per l'exigència d'adaptar-se a una planta irregular i solucionar la llarga succesió de dormitoris. En aquest cas concret la finestra es projecta tangent a la cara llarga, col·locant-la en cantonada, de manera que queda orientada a sud-est, la millor orientació per una casa d'estiueg, gauidant també de les millors vistes. L'habitació doble té una posició de privilegi amb terrassa pròpia. Per l'altre vessant s'aterrassa el jardí de manera que acompanya el descens de la casa cap al mar, ajudant a crear un conjunt escultòric encara més impressionant.

Platja almadrava

Platja almadrava

Punta de la Maçana

Punt d'interès

Punta de sa Figuera

Punta des Mero

Punta d’Aucelleta

Punta i Far cala Nans

Sa conca

Badia de Cadaqués

Badia de Cadaqués

Farollons des Alls

Cala Port Lligat

Cala port lligat - casa capità moore

Con una extensión de más de 500m², CASA DEL CAPITÁN ofrece amplias zonas de estar y 9 dormitorios personalizados. Tiene capacidad para un máximo de 20 personas. Es una villa de una planta construida sobre la roca, con dos partes diferentes: la casa principal (incluyendo 5 dormitorios) y cuatro dormitorios exteriores con acceso independiente, todos conectados con agradables patios mediterráneos y escalones de piedra. 2 dormitorios principales con baño, 1 suite familiar con baño (para 4 personas), 6 dormitorios dobles con baño, 1 dormitorio con 4 camas individuales con baño, 1 acogedora la biblioteca con sofá-cama y baño. Capacidad de dormir : 20/22. La propiedad solo está disponible para alquiler en su conjunto y con servicio de limpieza y conserje.

Punta de l’Ustrell

Castell de la Trinitat - punta de la Poncella

Bé Cultural d’Interés Nacional Voleu veure unes vistes espectaculars d’una de les badies més belles del món? Visiteu el castell de la Trinitat que corona la punta de la Poncella per damunt del far de Roses. Aquesta construcció militar, que data de l'any 1544 (s. XVI), va ser edificada sota el regnat de l'emperador Carles I, com a complement essencial de la Ciutadella. Té forma d'estel de cinc puntes, amb arestes angulars pronunciades per defensar-se dels projectils enemics. Les seves dimensions són força considerables i els seus murs fan més de dos metres de gruix. Tenia tres terrasses per a bateries de canons, obusos o morters a diferents altures per defensar el port i la costa. La seva guarnició era de dos-cents homes com a màxim. Tot el conjunt és un exemple extraordinari d'una fortalesa d'artilleria de costa.