Activity

10.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou Ermites de Sant Pol , Pineda (1) i Montnegre .

Download

Trail photos

Photo of10.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou Ermites de Sant Pol , Pineda (1) i Montnegre . Photo of10.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou Ermites de Sant Pol , Pineda (1) i Montnegre . Photo of10.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou Ermites de Sant Pol , Pineda (1) i Montnegre .

Author

Trail stats

Distance
26.49 mi
Elevation gain
4,268 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
4,268 ft
Max elevation
2,275 ft
TrailRank 
51
Min elevation
47 ft
Trail type
Loop
Moving time
5 hours 17 minutes
Time
9 hours 31 minutes
Coordinates
6575
Uploaded
March 4, 2023
Recorded
March 2023
Be the first to clap
Share

near Sant Pol de Mar, Catalunya (España)

Viewed 118 times, downloaded 16 times

Trail photos

Photo of10.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou Ermites de Sant Pol , Pineda (1) i Montnegre . Photo of10.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou Ermites de Sant Pol , Pineda (1) i Montnegre . Photo of10.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou Ermites de Sant Pol , Pineda (1) i Montnegre .

Itinerary description

Ruta Circular amb els seguents punts de recerca :

Església parroquial de Sant Jaume (Sant Pol de Mar)
Torre Forta (Sant Pol de Mar)
Monestir de Sant Pau (Sant Pol de Mar) la ruta hi és a tocar , no hi vaig per que ja hi he anat a la ruta 6)
Capella de la Immaculada de Can Mascaró (Sant Pol de Mar)
Puig de Golinons
Turó de Golinons
Sant Andreu de les Sitges o de l'Arboceda.
Turó de Sant Andreu
Turó de Can Montsant
Turó d'en Cona
Ermita de Santa Maria del Montnegre
Roure de Santa Maria
Font de Santa Maria
Sant Martí del Montnegre
Església Parroquial de Sant Cebrià de Vallalta.

Com podeu veure he ampliat els objectius de recerca de les meves rutes, ara a part de les Ermites del Repte , també localitzo i visito Turons , Puigs , Arbres, Fonts , etc.. que queden a l'abast de la ruta que faig.

Bé, l'inici de la ruta és davant de l'estació de tren de Sant Pol. Des d'on ens dirigim a la recerca de la Església Parroquial de Sant Jaume. Sortim de l'estació i anem a buscar el carrer Nou, a l'altre banda de la plaça, al carrer Nou girem a la dreta per anar a buscar el carrer de Sant Pau fins arribar a la fí d'aquest , on ahurem d'agafar el carrer Roger de Flor per baixar al carrer Manzanillo on en aribar-hi girarem a la dreta per anar-l'ho resseguint fins que emplama amb el carrer del Abat Deas que seguirem fins arribar a l'Església Paroquial de Sant Jaume Km 1,0 Waypoint 1, pujant les escales que surten de la porxada arribarem al KM 1,1 Waypoint 2 que és el campanar de l'Església , antiga Torre fortificada, anomenada Torre Forta , on a sobre es va construïr el Campanar. Fetes les visites i les fotos agafem el Carrer que pasa per el waypoint 2, carrer de Joan Maragall on girant a la dreta anem a buscar el carrer de Sant Jaume on girant a l'esquerra el seguirem fins a desembocar al carrer Jacint Verdaguer on girerem a l'esquerra i a la següent cantonada a la dreta per anar resseguint el carrer de Carrasco i Formiguera fins a tot havent passat la Plaça de Sant Cristòfol hem de cercar el pas a l'altre cantó de la N-II a la recerca de la Plaça d'Anselm Clavé per des d'aquí anar al Km 2,1 Waypoint 3 a l'encreuament del carrer la Sènia amb el carrer dels Herois de la Fragata Numància per on enfilarem la pujada per anar sortint del nucli urbà de Sant Pol fins arribar al Km 2,3 Waypoint 4 on trobem una cruïla a l'esquerra que no agafem , per seguir sense abandonar el carrer dels Herois de la Fragata Numància fins el Km 2,8 Waypoint 5, un cop superada la C-32, on a l'esquerra pujaríem al Serrat d'en Mas i a la dreta agafem el Camí de Golinons , optem per aquest ùltim. El seguirem fins que al Km 3,0 on trobem un trencant a l'esquerra que ens permetrà arribar a Can Mascaró, seguim aquest trencant fins al Km 3,2 on trobem un trencant a l'esquerra que no agafem per seguir per el camí fins al Km 3,4 on tornem a trobar un trencant a l'esquerra que també descartem per seguir fins a Can Mascaró on arribem al Km 3,5 Waypoints 6 i 7 on trobem Can Mascaró i la Capella de la Immaculada de Can Mascaró. Un cop feta "la visita" i obtingut els testimonis seguim per el cami per on veniem , el desviament del Camí de Golinons que ens permet arribar a Can Mascaró , fins a trobar-nos un trencant a la nostra esquerra al Km 3,6, que no agafem , i que tot just passat en trobem un altre a la dreta , que tampoc agafem , seguint recte per el camí de Golinons fin a trobar-nos amb la llera d'una petita riera on girem a la dreta per arribar al Km 3,9 Waypoint 8 on ens retrobem al el Camí de Golinons . En aquest punt girem a l'esquerra per seguir-lo però tot just abans del Km 4, trobem un trencant a la dreta que comença a pujar de cota , agafem aquest trencant que ens puja fins al Km 4,6 Waypoint 9 on trobem una cruïlla on emplamem amb el SL- C 102 i el PR - C 146 que pujen del Far de Calella i de Roca-Grossa respectivament. En aquest punt girem a l'esquerra per anar resseguint ambdós senders , fins arribar al KM 5,1 Waypoint 10 on trobem un altre trencant a la dreta, que ens portaría a Puig de Popa i que descartem, per seguir la ruta del SL- C 102 i el PR - C 146 o Ruta 3 Ruta de la Guilla cap a la Serra de les Guilles i el Coll de l'Era d'en Mora. Reprenem la ruta i seguim fins el Km 5,2 on descartem el trencant de l'esquerra, per seguir recte fins al KM 5,4 Waypoint 11, on ens situem al Puig de Golinons 261 mts o Turó de les Guilles (he trobat els dos topònims per el mateix lloc). Als 30 Turons del Maresme l'anomenen Turó de les Guilles i el pal indicador és Puig de Golinons , a la Cartogràfia del IGCC no en surt el topònim. De fet des d'aquí hi han unes vistes espectaculars depenent del dia. Seguim camí en la mateixa direcció que portàvem descartant les cruïlles de l'esquerra dels Kms 5,7 - 5,9 i 6,0 i la de la dreta del Km 6,2 per arribar finalment al Km 6,3 Waypoint 12 on trobem un pal indicador a la cruïlla on per l'esquerra ens indica el Camí de Sant Pol per la Vall de Golinons i per la dreta la Ruta 3 o Ruta de la Guilla per el Coll de l'era d'en Mora i a Callella per la Riera de Capaspre, agafarem cap a la dreta , però just darrera del al indicador es situa el Turó de Golinons i no hem puc resistir de fer-ne el Cim. Haurè de fer-me pas per entre la vegetació ja que donant la volta al Turó per els camins que el van rodejant no he trobat altre opció. Agafem Gps i a buscar el Cim. Ens hi situem , fem foto del lloc i n'agafem testimoni KM 6,6 Waypoint 13 Turó de Golinons, un cop fet tornem a la cruïlla del Waypoint 12 per agafar la Ruta de la Guilla. Continuem donç per la ruta de la Guilla , agafant el trencant de la dreta des de el waypoint 12 . Quan arribem al Km 7,0 trobem una cruïlla a l'esquerra que descartem per seguir fin al Km 7,1 que ens situa al Waypoint 14 el Coll de l'Era d'en Mora on trobem Pal indicador de direccions i un pal indicador de senders (PR- C 146 i el SL-C 102 ). Seguim direcció a la Carretera d'Hortsavinyà, i tot just arribant al final de la rampa que arriba a la cruïlla amb el camí que ens ve èr la dreta trobem un altre pal indicador de direccions Km 7,15 Waypoint 15 que queda indentificat en el mateix Pal com a Coll de l'Era d'en Mora Nord. Arribats a aquest punt agafem el camí que ens puja per la dreta girant nosaltres cap a l'esquerra, tot anant a buscar la cruïlla amb la carretera d'Hortsavinyà a on arribem al Km 7,4 Waypoint 16 on s'acaba la pista de sorra i empalmem amb la carretera d'Hortsavinyà que en aquest tram és asfaltada. Agafem la carretera d'Hortsavinyà cap a la nostra esquerra, on veiem al l'altre cantó de la carretera un Pal indicador de direccions tot just on trobem un trencant a la dreta que segons el pal indicador va cap el Turó de la Punta de Garbí i el Turó de Llevant passant primer per Ca l'Estolt. Nosaltres seguim per la carretera d'Hortsavinyà on al Km 7,7 Waypoint 17 s'acaba el paviment asfaltat i comença la sorra. Nosaltres seguirem per la carretera d'Hortsavinyà , ara pista de sorra, descartant qualsevol trencant que surti de la pista principal fins arribar al Km 9,2 Waypoint 18 on ens situarem al Collet de Sant Andreu. Seguirem per la Carrertera d'Hortsavinyà , fins que al Km 9,8 Waypoint 19 trobem un trencant a la nostra dreta que agafem per pujar cap a Can Xic Dalmau, la masia a on arribem al Km 9,9 i on deixant la casa a l'esquerra trobem davant nostre un barri de ferro de color verd que permet el pas de vianants i bicicletes on en passar-l'ho agafem un corriol que ens baixarà fins a Sant Andreu de les Sitges o de l'Arboceda on arribem al Km 10,1 Waypoints 20, 21 i 22. Fem visita i agafem testimoni , per retornar cap Can Xic Dalmau on ens hi situem altre cop al Km 10 ,5 i on atravessant el barri verd girarem a la dreta per anar a buscar el Turó de Sant Andreu. Seguirem el corriol fins al Km 11,2 Waypoint 23 on tens trobarem amb un camí que puja per la nostra dreta i que agafarem tot girant a l'esquerra on també ens trobem un cadenat amb una funda de plàstic vermell que impedeix el pas de vehicles motoritzats però si permet el pas de vianants i bicicletes, pasem a l'altra banda del cadenat per seguir pujant fins el Km 11,5 on el camí fa un gir a la dreta i comença a baixar. Com vull anar al cim del Turó de Sant Andreu sortim del camí per seguir recte per el mig del bosc , amb dificultat ja que es tot tallat pero han deixat totes les branques petites al sotabosc, i per mitja del GPS busquem el punt més alt del Turó de Sant Andreu per fer-ne foto, i aconseguir-ne testimoni. Un cop fet tornem al camí per començar la baixada abans mencionada Km 11,9 . Seguim camí fins el Km 12,2 on agafem el trencant a l'esquerra per seguir el corriol que ens baixa a la Creu de Tres Termes on ens situem al KM 12,4 Waypoint 26. Seguim cap a la nostra dreta tot arribant a la Creu de Tres Termes , i en arribar al Km 12,5 Waypoint 27 trobem una cruïlla a la dreta que descartem per seguir cap a la nostra esquerra arribant al Km 12,7 Waypoint 28 al Coll dels tres Termes o Quatre Camins . En aquest punt agafem el trencant on comença l'asfaltat tot endinsant-nos a l'Urbanització Castellar d'Indies per el carrer Maresme que seguirem fins la Plaça dels Esports on agafarem el trencant de mes a la dreta, Avinguda d'Andalusía per seguir fins el Km 13,9 Waypoint 29 des de on podem observar la Masia de Can Castellar d'Indies. Seguirem per l'Avinguda d'Andalusía , ara ja dins de l'Urbanització Can Domenech ,que ens portarà a rodejar la Masia de Can Castellar d'Indies i que anirem seguint fins que en el Km 15,5 en la divisió de termes entre Tordera i Sant Cebriá de Vallalta enfilarem tot recte la Avinguda Montilla on en arribar al Km 15,7 girarem a la dreta tot agafant el Carrer Sant Cebrià que ens permetrà pujar al Turó de Can Montsant on arribarem al Km 16,0 Waypoint 30. Un cop feta la visita i recollit el testimoni del Turó de Montsant retornem per on hem vingut , carrer Sant Cebriá i Carrer Montilla fins on ens creuem amb l'Avinguda Andalusía on ens situem al Km 16,5 on a la nostra esquerra comença un camí de sorra que s'inicía amb una petita rampa, pujem la rampa i amb un petit gir a l'esquerra emboquem el corriol a seguir on al Km 16,7 trobem una cruïlla on seguim cap a la dreta que seguim fina el KM 17,1 on trobem una altre cruïla on agafem el trencant de més a la dreta que seguim fins que al Km 17,5 primer trobem un trencant a l'esquerra que descartem i desprès una a la dreta que és el que agafarem per seguir pujant fins la cruïlla del Km 18,2 Waypoint 31, on farem un gir a l'esquerra per agafar el Camí del Coll d'en Cona i tot i que pasarem alguna que altre cruïlla del camí on s'inicien altres corriols com al Km's 18,5 , 18,8 , 18,9 , 19,3 , 19,5 els descartarem tots seguint el camí principal fins que gairebé arribant al Coll d'en Cona , al Km 19,6 trobem un trencant a la dreta que seguirem per anar a buscar el cim del Turó d'en Cona , però com el camí no pasa pel cim al Km 19,8 ens desviarem a l'esquerra tot pujant pel bosc per anar al Cim que trobarem amb el GPS . El Turó d'en Cona si que trobarem una fita de referència de la que deixo foto al waypoint . Es un petit cilindre de ciment que no aixeca més d'un pam de terra on hi ha una T marcada al ciment. Un cop trobat el Cim i recollit el testimoni , tornem per on hem vingut fins la cruïlla d'abans del Coll d'en Cona on al KM 20,2 girem a la dreta per agafar la pista ampla per la que pujavem abans de anar a fer el Cim, tornem aixì al Camí del Coll d'en Cona per tot just 100mts més endavant al Km 20,3 arribem al Coll d'en Cona. En situar-nos al Coll d'en Cona girem a l'esquerra i per travessant el Plà d'en Cona arribem al Km 20,7 Waypoint 34 on trobem una cruïlla de camins on conflueixen el Camí de Can Alomar al Plà d'en Cona , a la dreta d'aquest s'inicia una pista que ens permet acostar-nos als cims més alts del Maresme i que amb poc esforç més un cop ets aquí pots fer el Turó de Can Alomar, el Turó de Santa Maria del Montnegre, el Turó Gros, Turó de la Freixa, Turó de la Font, Turó d'en Vives i Turó de Can Camps per des d'aquí retornar per el GR-83 fins el Coll de Can Poliva on empalmem amb el GR- 92 en direcció a Sant Martí del Montnegre i des d'aquí tornem a pujar cap a Santa Maria i la cruïlla on ara estem, pero com anem malament de temps agafarem el de més a la dreta (Camí d'Hortsavinyà a Santa Maria ) que ens indica cap a Santa Maria i Sant Martí del Montnegre (ens guardarem la ruta dels turons per un altre dia). Darrera Nostre deixarem la pista per on venim i a la seva esquerra la que baixa per la Serra de Salt cap a l'Urbanització Can Palau de Sant Cebrià de Vallalta , que agafarem al tornar . Agafem la que ens indica el plafó informatiu i anem a trobar Santa Maria del Montnegre, ara el camí fa baixada , i al Km 21,4 arribarem a Santa Maria del Montnegre Waypoints 35 i 36 i tot just davant Km 21,5 el Roure de Santa Maria Waypoint 37 i la Font de Santa Maria Waypoint 38. Un cop fetes les visites i aconseguits els testimonis seguim fent via cap a Sant Martí del Montnegre. Al Km 22,1 al marge dret de la pista trobem un plafó informatiu de les Bagues de Castanyers, seguim cap a Sant Martí . Al Km 22,8 arrribem al Waypoint 39 on ens creuem amb el SL-C 103 i el GR 92 i des d'aquest punt seguim el traçat d'aquests dos senders, que ressegueixen parcialment el Camí de Camps de Montnegre i el Camí de Montnegre a d'Hortsavinyà fins arribar al Km 25,6 Waypoint 40 on ens situem davant el corriol que puja al turó on hi han les restes del Castell de Montnegre. En aquesta Cruïlla girem a la dreta per anar a buscar la rectoria de Montnegre i Sant Martí de Montnegre a on arribem al KM 25,8 Waypoints 41 i 42. Un cop feta la visita i recollit testimoni retornem cap a a cruïlla del Waypoint 40 KM 26,1 on ara girem a l'esquerra per anar desfent el camí que hem fet passant per el Waypoint 39 al Km 28,8 per arribar a Santa Maria de Montnegre altre cop al Km 30,2 seguint fins el Waypoint 34 al Km 30,7 on anirem a enfilar el camí de la dreta del que hem fet servir venint del Coll d'en Cona per anar a buscar el Camí de Baixada a Sant Sant Cebrià de Vallalta per Can Palau. Seguirem aquesta baixada fins arribar al Km 32,1 on tribem una cruïlla on agafem el trencant de la dreta per seguir baixant buscant el Camí de Ca l'Isidro fins arribar al Km 33,4 Waypoint 43 on s'acaba la pista de sorra i s'inicia el paviment asfaltat de l'Urbanització Can Palau on hi entrem per el carrer del Salt del Sallent, que anirem seguint fins que l Km 34,0 ens creuem amb el Carrer de les Vinyes, que agafem tot girant a la dreta i que anirem seguint fin que al Km 34,1 el deixarem per tot girent a l'esquerra agafarem el Carrer Romaní que seguirem sense abandonar-lo a cap cruïlla fins que al KM 35,2 enllaça amb la Carretera de Can Palau que anirem seguint fins que al Km 37,4 arribarem a la cruïlla amb la carretera BV -5128 que va de Sant Pol de Mar a Sant Iscle de Vallalta. En arribar a la carretera BV-5128 girarem a l'esquerra en direcció a Sant Cebrià de Vallalta, on entrarem al nucli urbà al Km 37,7 tot enfilant el Passeig de Lluís Companys que enllaça desprès amb l'Avinguda Mareseme al Km 37,9 i que seguirem fins que al Km 38,1 amb un gir tancat a l'esquerra ( amb molta precaució , és una cruïlla complicada) agafarem el carrer del Centre per seguir-lo fins el Km 38,4 on arribarem a l'Església Parroquial de Sant Cebrià de Vallalta. Farem la visita i recollim testimoni. Tornem a agafar el carrer Centre en direcció cap a Can Martri per arribar a la cruïlla de l'avinguda Maresme al Km 38,7 , incorporant-nos a la mateixa en direcció Sant Pol de Mar per ron arribarem a la rotonda de distribució de trànsit de davant de l'empresa Amargant Sant Pol al Km 40,6 on seguirem recte passant per sota de la C-32 fins arribar al Km 41,6 punt en el que arribem a la rotonda de distribució de trànsit de Sant Pol on sortirem per la segona sortida agafant el Passeig de la Riera fins arribar al mar on girarem a l'esquerra agafant el carrer del Consolat de Mar fins arribar al Km 42,6 a la Plaça de l'Estació i final de la nostra ruta, mateix lloc des de el que hem començat.

Waypoints

Photo ofKM 1, 0 - Waypoint 1 - Església Parroquial de Sant Jaume. Sant Pol de Mar. Photo ofKM 1, 0 - Waypoint 1 - Església Parroquial de Sant Jaume. Sant Pol de Mar. Photo ofKM 1, 0 - Waypoint 1 - Església Parroquial de Sant Jaume. Sant Pol de Mar.

KM 1, 0 - Waypoint 1 - Església Parroquial de Sant Jaume. Sant Pol de Mar.

L'església de Sant Jaume és una església parroquial a l'extrem sud-oest del nucli urbà de Sant Pol de Mar (Maresme) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'actual església de Sant Jaume fou construïda sobre una petita capella que hi havia al lloc, també sota l'advocació de Sant Jaume. A la zona oest del conjunt parroquial actual hi ha una característica torre de defensa de planta circular edificada al segle xv per ordre de Bertran d'Armendaris, a redós de la qual es va bastir posteriorment l'església l'any 1590 en estil gòtic tardà. La torre es conserva en tota la seva alçada, i fa 10 m d'alçada i el mur fa un gruix de 2 m. Té porta dovellada d'arc de mig punt, i presenta vestigis d'elements defensius: espitlleres i troneres. Va ser reutilitzada posteriorment com a campanar, afegint un cos quadrat a la part superior, amb les campanes a la part de dalt. A l'interior de l'església hi ha un petit tresor artístic format per una custòdia d'argent, una talla de la Mare de Déu del Roser del segle xvii i un grup escultòric de La Pietat de l'escultor barroc sevillà Juan Martínez Montañés (1568-1649). L'ESGLÉSIA - HISTÒRIA Després de l'abandonament del monestir al s. XV i de l'ús d'aquest per a altres funcions, els santpolencs van començar a veure la necessitat de tenir església pròpia, doncs havien d'anar a Sant Cebrià per als sagraments, la missa i els enterraments. El 1574 van sol·licitar de separar la parròquia de Sant Cebrià, tot formant una feligresia independent. El 19 de gener de 1575, el Bisbe de Girona, Fra Benet de Tono, va firmar a Sant Cebrià de Vallalta el document que permetia edificar una església a Sant Pol sota l'advocació de Sant Jaume però, no va ser fins l'any 1929 que l'església de Sant Jaume es va independitzar de la de Sant Cebrià, essent fins llavors, una vicaria (això, obligava als feligresos a assistir els dies assenyalats a Sant Cebrià i a pagar una quota anual pel sacerdot). L'EDIFICI Construcció del segles XVI - XVII. La nova església es va construir sobre una capella anterior que ja estava sota l'advocació de Sant Jaume i va aprofitar una torre de defensa com a campanar. Té una planta rectangular i l'absis és poligonal, amb contraforts i capelles laterals. El porxo que cobreix l'entrada és afegit als anys 50. No té una línia arquitectònica definida, es caracteritza amb un estil de transició. Al seu interior es conserva una custodia d'argent, una talla de la Mare de Déu del Roser del s. XVIII i el grup escultòric de la Pietat, del sevillà Juan Martínez Montañés, considerat l'escultor barroc més important de la península al s. XVII. Actualment el presbiteri és cobert per una gran pintura mural que inclou àngels a la zona central i escenes de la vida de Sant Jaume als laterals, que es creu que podria ser obra del pintor Darius Vilàs però, fins la Guerra Civil, hi havia un retaule barroc el qual fou cremat durant la guerra junt amb l'aranya de bronze de setanta dues palmatòries, donació de Tomàs Isern, i la resta de l'església.

PictographMonument Altitude 66 ft
Photo ofKM 1,1 - Waypoint 2 - Torre Forta . Sant Pol de Mar. Photo ofKM 1,1 - Waypoint 2 - Torre Forta . Sant Pol de Mar. Photo ofKM 1,1 - Waypoint 2 - Torre Forta . Sant Pol de Mar.

KM 1,1 - Waypoint 2 - Torre Forta . Sant Pol de Mar.

LA TORRE DEL CAMPANAR - HISTÒRIA El campanar (també anomenat Torre Forta) de Sant Pol no és un campanar qualsevol sinó que té tota una història darrera que el converteix en un lloc molt emblemàtic per als habitants de la vila. És una antiga torre de guaita construïda durant el s. XV per ordre de Bertan d'Armendaris. Al s. XVI va ser artillada i també durant la Guerra de Successió va ser presa i incendiada per les tropes de Felip V. Assabentat de la situació, el General Amili, partidari de l'Arxiduc, va arribar des de Tordera per ajudar els santpolencs empenyent les tropes filipistes; primer fins Arenys de Mar per empaitar-los, després, fins a Caldes d'Estrac, Vilassar de Mar i Teià, on els va acabar de destruir. D'aquests fets se'n extrau la llegenda més coneguda de Sant Pol, amb l'expressió de Sant Pol, quina hora és? Es diu que les destrosses de les tropes de Felip V van ser tals que varen fer malbé fins i tot les campanes de la Torre, les quals havien previngut i salvat als santpolencs dels atacs (que en sentir sonar les campanes havien marxat a refugiar-se a les muntanyes). És per aquest motiu que, quan els santpolencs varen tornar a la vila un cop acabat l'atac, no tenien res, ni on aixoplugar-se (d'aquí la expressió de mofa de «A Sant Pol la manta i la gent berganta»). Les rivalitats amb els veïns de Calella van fer que aquests últims aprofitessin aquesta desgràcia per fer burla als santpolencs, preguntant-los sempre que se'ls trobaven: Sant Pol, quina hora és? I els santpolencs responien: L'hora que Catalunya recuperi els drets perduts! L'EDIFICI DE LA TORRE DEL CAMPANAR Es tracta d'una estructura de planta rodona amb cinc pisos i una alçada de 10 metres, amb parets de 2 metres de gruix. Les pedres són grosses i mitjanes, unides per morter de calç i sorra. Actualment ha estat restaurada però, fins fa poc presentava un arrebossat segurament del s. XIX. Té una porta d'entrada de mig punt adovellada, aixecada del terra uns tres metres (per dificultar l'accés a l'enemic) i s'hi poden veure troneres (obertures a la paret que tenen aquest nom degut als trons, antigues peces d'artilleria que quan eren disparades feien sons semblants als trons), espitlleres i les restes d'un talús. Aquest tipus de torres de guaita i talaies varen ser molt útils per a les poblacions costaneres per a la defensa dels atacs pirates i dels corsaris doncs, quan es veia venir un atac, es cridava el famós crit de «moros a la costa» i la població corria a les muntanyes a amagar-se.

PictographIntersection Altitude 105 ft
Photo ofKM 2,1 - Waypoint 3 - Cruïlla del Carrer la Sènia amb el carrer Herois de la Fragata Numància.

KM 2,1 - Waypoint 3 - Cruïlla del Carrer la Sènia amb el carrer Herois de la Fragata Numància.

Girem a la dreta per el carrer Herois de la Fragata Numància.

PictographIntersection Altitude 194 ft
Photo ofKM 2,3 - Waypoint 4 - Cruïlla Carrer Herois de la Fragata Numància amb Carrer de Carrasco Azemar.

KM 2,3 - Waypoint 4 - Cruïlla Carrer Herois de la Fragata Numància amb Carrer de Carrasco Azemar.

Seguim recte deixant els trencants de la dreta (Carrer de Carrasco Azemar) i de l'esquerra (Carrer dels Herois de la Fragata Numància).

PictographIntersection Altitude 328 ft
Photo ofKM 2,8 - Waypoint 5 - Cruïlla del Camí de Golinons amb el camí que puja per el Serrat d'en Mas

KM 2,8 - Waypoint 5 - Cruïlla del Camí de Golinons amb el camí que puja per el Serrat d'en Mas

Seguim per la dreta per el Camí de Golinons.

PictographWaypoint Altitude 308 ft
Photo ofKm 3,5 - Waypoint 6 - Can Mascaró Photo ofKm 3,5 - Waypoint 6 - Can Mascaró Photo ofKm 3,5 - Waypoint 6 - Can Mascaró

Km 3,5 - Waypoint 6 - Can Mascaró

És tracta d'una casa d'estiueig de principis del s. XX, va ser aixecada per la família Bordas de Barcelona, sobre una antiga masia amb el mateix nom. Ell era un destacat dirigent carlista i va ser actiu en ajudar els simpatitzants dels Àustria en acabar la primera Guerra Mundial. Durant l'estiu de 1919 van acollir les filles dels arxiducs i van rebre visites d'aquests. La casa tenia un oratori i anys més tard s'hi va annexar una capella. La torratxa de quatre pisos es va fer aixecar pel simple fet que la mestressa pogués veure el mar des d'aquest sot de Golinons. El dia de la visita hi ha gent , podría estar ocupada...en aquest cas voldría dir que qui hi viu no ha respectat la propietat privada, peró si que ho té tot vallat i tapat amb tela agrícola . Esperem que la mantinguin i no la destroçin .Com jo si respecto la propietat privada , faig les fotos des de fora de les tanques . Si els residents hi són de forma legal que la conservin de la millor manera.

PictographReligious site Altitude 312 ft
Photo ofKM 3,5 - Waypoint 7 - Capella de la Immaculada de Can Mascaró. Sant Pol de Mar Photo ofKM 3,5 - Waypoint 7 - Capella de la Immaculada de Can Mascaró. Sant Pol de Mar Photo ofKM 3,5 - Waypoint 7 - Capella de la Immaculada de Can Mascaró. Sant Pol de Mar

KM 3,5 - Waypoint 7 - Capella de la Immaculada de Can Mascaró. Sant Pol de Mar

La Capella de la Immaculada es situaría a la ala esquerra de la masia de Can Mascaró tot mirant-la des de la façana principal.

PictographIntersection Altitude 272 ft
Photo ofKm 3,9 - Waypoint 8 -Cruïlla del enllaç amb el Camí de Golinons.

Km 3,9 - Waypoint 8 -Cruïlla del enllaç amb el Camí de Golinons.

Cruïlla on enllaça el camí que ve de Can Mascaró amb el Camí de Golinons abans d'arribar a Can Gasòfia .

PictographIntersection Altitude 548 ft
Photo ofKM 4,6 - Waypoint 9 - Cruïlla cap a Ruta de la Guilla i la Ruta dels Turons. Photo ofKM 4,6 - Waypoint 9 - Cruïlla cap a Ruta de la Guilla i la Ruta dels Turons. Photo ofKM 4,6 - Waypoint 9 - Cruïlla cap a Ruta de la Guilla i la Ruta dels Turons.

KM 4,6 - Waypoint 9 - Cruïlla cap a Ruta de la Guilla i la Ruta dels Turons.

Cruïlla on es junten el SL C-102, el PR C 146 i el camí dels francesos que puja per el sot de Golinons.

PictographIntersection Altitude 692 ft
Photo ofKM 5,1 - Waypoint 10 - Cruïlla Ruta de la Guilla i Puig de Popa Photo ofKM 5,1 - Waypoint 10 - Cruïlla Ruta de la Guilla i Puig de Popa Photo ofKM 5,1 - Waypoint 10 - Cruïlla Ruta de la Guilla i Puig de Popa

KM 5,1 - Waypoint 10 - Cruïlla Ruta de la Guilla i Puig de Popa

Cruïlla de la Ruta de la Guilla amb el desviament cap a Puig de Popa abans d'arribar al Puig de Golinons o Turó de Les Guilles.

PictographSummit Altitude 823 ft
Photo ofKm 5,4 - Waypoint 11 - Puig de Golinons o Turó de les Guilles (la Guilla) Photo ofKm 5,4 - Waypoint 11 - Puig de Golinons o Turó de les Guilles (la Guilla) Photo ofKm 5,4 - Waypoint 11 - Puig de Golinons o Turó de les Guilles (la Guilla)

Km 5,4 - Waypoint 11 - Puig de Golinons o Turó de les Guilles (la Guilla)

Aquest puig que en el pal indicador s'anomena Puig de Golinons de 261 mts és també conegut com el Turó de les Guilles (la Guilla), que és dins del Repte dels 30 Turons del Maresme. Tampoc s'ha de confondre amb el Turó de Golinons que en aquesta mateixa ruta visitarem més endavant. Turó de la Guilla (o de Golinons), amb una alçada de 261 m, ens ofereix unes boniques vistes de Calella i Pineda amb el mar de fons i, a baix, els cotxes passant per l’autopista, petits i silenciosos com si d’una pista d’Scalextric es tractés. (Panxing)

PictographIntersection Altitude 705 ft
Photo ofKm 6,3 - Waypoint 12 - Cruïlla de la Ruta de les Guilles amb el camí de Sant Pol per el Sot de Golinons.

Km 6,3 - Waypoint 12 - Cruïlla de la Ruta de les Guilles amb el camí de Sant Pol per el Sot de Golinons.

Cruïlla davant del Turó de Golinons , que queda darrera del Pal de direccions de la cruïlla . Per l'esquerra aniriem direcció a Sant Pol per el Sot de Golinons i per la dreta seguirem la Ruta de les Guilles per el Coll de l'Era d'en Mora o cap a Callela per la Riera de Capaspre.

PictographSummit Altitude 715 ft
Photo ofKM 6,6 - Waypoint 13 - Turó de Golinons 223,5 Mts Photo ofKM 6,6 - Waypoint 13 - Turó de Golinons 223,5 Mts Photo ofKM 6,6 - Waypoint 13 - Turó de Golinons 223,5 Mts

KM 6,6 - Waypoint 13 - Turó de Golinons 223,5 Mts

Aquest és el Turó de Golinons de 223,5 Mts segons el IGCC, cartografía que fem servir per la ruta. El camí rodeja el Turó entre els 3 i els 10 mts per sota , per "Fer el Cim" has de guiar-te per entre mig de la vegetació fins colocar-te als 223,5 mts guiant-t'he per GPS o aplicació de mòbil.

PictographMountain pass Altitude 604 ft
Photo ofKM 7,1 - Waypoint 14 - Coll de l’Era d’en Mora Photo ofKM 7,1 - Waypoint 14 - Coll de l’Era d’en Mora Photo ofKM 7,1 - Waypoint 14 - Coll de l’Era d’en Mora

KM 7,1 - Waypoint 14 - Coll de l’Era d’en Mora

Coll dels municipis de Calella i Sant Cebrià de Vallalta (Maresme).

PictographMountain pass Altitude 614 ft
Photo ofKm 7,15 - Waypoint 15 - Coll de l’Era d’en Mora Nord

Km 7,15 - Waypoint 15 - Coll de l’Era d’en Mora Nord

Uns metres més endavant del Coll de l'Era d'en Mora , desprès de una petita rampa trobem una cruïlla amb un pal de direccions i que anomenen Coll de l'Era d'en Mora Nord.

PictographPavement ends Altitude 741 ft
Photo ofKm 7,4 - Waypoint 16 - Cruïlla amb la Carretera Hortsavinyà Photo ofKm 7,4 - Waypoint 16 - Cruïlla amb la Carretera Hortsavinyà Photo ofKm 7,4 - Waypoint 16 - Cruïlla amb la Carretera Hortsavinyà

Km 7,4 - Waypoint 16 - Cruïlla amb la Carretera Hortsavinyà

Cruïlla de la pista que portem amb la carretera d'Hortsavinyà , aquí ens trobem amb un tram pavimentat de la Carrertera d'Hortsavinyà i a l'latre banda de la carretera s'inicia una pista que puja a les ruines de Ca l'Estolt.

PictographPavement ends Altitude 794 ft
Photo ofKm 7,7 - Waypoint 17 - Carretera d'Hortsavinyà final paviment.

Km 7,7 - Waypoint 17 - Carretera d'Hortsavinyà final paviment.

Punt on la carretera d'Hortsavinyà deixa d'estar asfaltada.

PictographMountain pass Altitude 879 ft
Photo ofKM 9,2 - Waypoint 18 - Collet de Sant Andreu Photo ofKM 9,2 - Waypoint 18 - Collet de Sant Andreu Photo ofKM 9,2 - Waypoint 18 - Collet de Sant Andreu

KM 9,2 - Waypoint 18 - Collet de Sant Andreu

El collet de Sant Andreu ha estat sempre un punt de referència, fent de límit de termes municipals i d’encreuament de camins. Es parla d’un antic camí rural que ja en temps dels romans comunicava la Vallmanya amb la Vallalta, passant pel Coll de Port i pel Coll de les Sitges (Sant Andreu). Aquest camí, encara que sense restes arqueolò-giques conegudes, s’havia conservat fins al segle XIX, quan la Diputació de Barcelona va inventariar els camins entre localitats. Pels camins que surten de Calella es diu el següent: «Los dos se dirigen a una hermita llamada de S Andrés, en cuyo punto se divide en dos ramales, de los cuales el uno vá con dirección al pueblo de Orsaviñá y el otro al pueblo de S Ciprián de Vallalta».

PictographIntersection Altitude 968 ft
Photo ofKm 9,8 - Waypoint 19 - Cruïlla cap a Sant Andreu de les Sitges o de l'Arboceda

Km 9,8 - Waypoint 19 - Cruïlla cap a Sant Andreu de les Sitges o de l'Arboceda

Cruïlla a la dreta deixant la carretera d'Hortsavinyà i agafant el corriol que puja cap a Sant Andreu de les Sitjes o de l'Arboceda, arribarem primer a una vivenda on a la dreta veurem un barri que impedeix el pas de vehicles motoritzats , però deixa l'espai per passar en bici o a peu. Agafarem aquest camí per baixar a Sant Andreu de les Sitjes o de l'Arboceda.

PictographReligious site Altitude 889 ft
Photo ofKM 10,3 - Waypoint 20 - Sant Andreu de les Sitges o de l'Arboceda. Photo ofKM 10,3 - Waypoint 20 - Sant Andreu de les Sitges o de l'Arboceda. Photo ofKM 10,3 - Waypoint 20 - Sant Andreu de les Sitges o de l'Arboceda.

KM 10,3 - Waypoint 20 - Sant Andreu de les Sitges o de l'Arboceda.

Sant Andreu de l’Arboceda, ermita situada a la carretera d'Hortsavinyà a 11 km. del nucli urbà de Calella, molt a prop del punt dels tres termes (Tordera,, Pineda i Calella). L'ermita s'aixeca en un petit turonet sobre la carretera, en un eixamplament d'aquesta que fa de pàrking, i on s'indica la proximitat de l'ermita de Sant Andreu. El seu estat és d'abandó total, des de fa molts anys ja que en el seu interior hi creixen arbres que superen la trentena d'anys. La construcció és d'una sola nau, de dimensions reduïdes amb un petit campanaret sobre la porta d'entrada. Davant de la porta hi queden les restes de dos pilars de pedra que devien ésser el suport del porxo d'accés. (Actualment en fase avançada de reconstrucció)

PictographReligious site Altitude 899 ft
Photo ofKM 10,3 - Waypoint 21 - Sant Andreu de les Sitges o de l'Arboceda. Photo ofKM 10,3 - Waypoint 21 - Sant Andreu de les Sitges o de l'Arboceda. Photo ofKM 10,3 - Waypoint 21 - Sant Andreu de les Sitges o de l'Arboceda.

KM 10,3 - Waypoint 21 - Sant Andreu de les Sitges o de l'Arboceda.

Informació extreta del article : Noguera i Clofent, Aniol. «Sant Andreu de les Sitges». IN Marítima, 2017, Núm. 1, p. 205-229, que podeu consultar sencer a : https://raco.cat/index.php/inmaritima/article/view/381623. L’ermita de Sant Andreu es troba en una llenca de terreny del terme municipal de Pineda de Mar, fent falca entre els termes de Calella, Tordera i Sant Cebrià de Vallalta, a la comarca del Maresme, en el Parc del Montnegre i el Corredor. Està situada prop del Collet de Sant Andreu, a 283,6 metres respecte al nivell del mar, en la divisòria d’aigües entre la conca de la Riera de Pineda (Sot de Sant Andreu) i la de Vallalta (Torrent d’en Mates o de Sant Andreu). És un lloc de pas molt antic; s’hi creua el camí que va d’Arenys de Munt per la Vallalta fins a Sant Pere de Riu tot seguint després cap a la vall de la Tordera, i el que puja de Calella cap a Hortsavinyà. És, per tant, un punt estratègic en la comunicació1 entre les poblacions de muntanya del Montnegre i les d’arran de mar. Per arribar a Sant An-dreu des de Calella, cal agafar la carretera BV-5126, coneguda com carretera nova. Els cinc primers quilòmetres són asfaltats, després cal continuar un quilòmetre més per pista de terra; el primer encreuament de camins que es troba és la placeta del collet de Sant Andreu. Allí comença un sender que s’enfila cap al nord i, abans de 100 metres, arriba a l’ermita passant primer per sota d’una vella pineda.L’església va ser construïda en un indret lleugerament elevat respecte al collet, en el vessant sud del Turó de Sant Andreu. El sòl és granític, fortament meteoritzat, molt proper a la zona de contacte amb les pissarres i els esquists marrons habituals al Mont-negre. La vegetació que hi predomina és l’alzinar mediterrani, que creix sota una pineda. En aquest entorn silvestre i embardissat, s’hi poden distingir diversos nivells de feixes o bancals, així com els antics camins de bast. A uns 200 metres al nord de l’ermita hi ha la casa de can Xic Dalmau, coneguda antigament com el Mas Torrent o de Les Sitges. Cap al Sot de Sant Andreu trobem di-verses construccions, totes abandonades, com cal Caletre, can Pairet, can Torrentó... i d’altres, les quals no figuren en els mapes ni en sabem el nom. Al nord-est hi ha el Puig de la Torre,3 on encara es conserva la base d’una antiga torre quadrada.El conjunt arquitectònic de Sant Andreu consta de dos edificis. El primer és l’ermita, d’una sola nau amb un absis. El segon és una casa de dos nivells i que es troba en un punt lleugerament més baix que l’ermita. L’ermita està orientada d’est a oest. La nau és rectangular, d’uns onze metres de llargada i cinc d’amplada. Els murs longitudinals són fets amb pedres informes, relati-vament més grans que les dels altres murs; tenen a la base una banqueta, pels costats interiors. El costat exterior del mur nord està reforçat amb tres contraforts mentre que el mur sud és compartit amb la casa i té esfondrats els darrers tres metres occidentals. En el costat est de la nau observem l’arc triomfal, de tipus escanyat, fet amb carreus de travertí. L’arc està tapiat, al darrere hi havia l’absis, actualment en queda una plataforma trapezoïdal i els enderrocs, pendent avall. Al costat oest hi ha la façana principal, amb una porta i una finestra rectangulars fetes amb carreus de formes poligonals diverses. Sota el cam-panar de cadireta i al centre hi ha un òcul. Davant la façana hi ha dos pilars, testimonis del que havia estat un atri cobert. Al costat sud, compartint paret amb l’ermita, hi ha la casa. Pels forats encara presents a les pa-rets, es dedueix que tenia dos nivells. La planta baixa quedava per sota de l’ermita, mentre que el pis se si-tuava al mateix nivell. La planta baixa estava dividida en tres habitacions, els murs de separació es visualitzen, encara que molt deteriorats. L’habitació central és la més àmplia i hi ha la boca d’un forn i les restes d’un foc a terra; la bòbila del forn es troba a l’habitació del costat est

PictographReligious site Altitude 892 ft
Photo ofKM 10,3 - Waypoint 22 - Sant Andreu de les Sitges o de l'Arboceda Photo ofKM 10,3 - Waypoint 22 - Sant Andreu de les Sitges o de l'Arboceda Photo ofKM 10,3 - Waypoint 22 - Sant Andreu de les Sitges o de l'Arboceda

KM 10,3 - Waypoint 22 - Sant Andreu de les Sitges o de l'Arboceda

Teniu un informació molt rigorosa a l'article : Noguera i Clofent, Aniol. «Sant Andreu de les Sitges». IN Marítima, 2017, Núm. 1, p. 205-229, https://raco.cat/index.php/inmaritima/article/view/381623.

PictographIntersection Altitude 1,132 ft
Photo ofKM 11,2 - Waypoint 23 - Cruïlla pujant a Turo de Sant Andreu Photo ofKM 11,2 - Waypoint 23 - Cruïlla pujant a Turo de Sant Andreu

KM 11,2 - Waypoint 23 - Cruïlla pujant a Turo de Sant Andreu

Cruïla que trobem pujant de Can Xic Dalmau cap al Turó de Sant Andreu.

PictographSummit Altitude 1,220 ft
Photo ofKM 11,8 - Waypoint 24 - Turó de Sant Andreu

KM 11,8 - Waypoint 24 - Turó de Sant Andreu

Punt de referència per localitzar el turó de Sant Andreu. Tal com vaig trobar el bosc no vaig poder localitzar cap fita o similar que ho poguès agafar com a referència , si és que existeix...

PictographSummit Altitude 1,220 ft
Photo ofKm 11,9 - Waypoint 25 - Turó de Sant Andreu 378,7 Mts Photo ofKm 11,9 - Waypoint 25 - Turó de Sant Andreu 378,7 Mts

Km 11,9 - Waypoint 25 - Turó de Sant Andreu 378,7 Mts

Cim que també has de localitzar amb GPS o aplicacció de mòbil . Per guiar-te al cim hi ha un pí més gran que els del voltant (Veure foto). El turó es situa per sobre de la casa de can Xic Dalmau, coneguda antigament com el Mas Torrent o de Les Sitges. Anant de l'Ermita a la casa en atravessar el barri de ferro que impedeix el pas de circulació motora girem a la dreta tot agafant el corriol que ens permetrà pujar al Turó de Sant Andreu.

PictographWaypoint Altitude 978 ft
Photo ofKm 12,4 - Waypoint 26 - Creu de Tres Termes Photo ofKm 12,4 - Waypoint 26 - Creu de Tres Termes

Km 12,4 - Waypoint 26 - Creu de Tres Termes

Tres Termes, partió dels municipis de Calella, Tordera i Pineda.

PictographIntersection Altitude 958 ft
Photo ofKm 12,5 - Waypoint 27 - Cruïlla desprès de Tres Termes

Km 12,5 - Waypoint 27 - Cruïlla desprès de Tres Termes

Cruïlla que trobem desprès de la Creu dels Tres Termes

PictographMountain pass Altitude 922 ft
Photo ofKM 12,7 - Waypoint 28 - Coll dels Tres Termes / Quatre Camins

KM 12,7 - Waypoint 28 - Coll dels Tres Termes / Quatre Camins

Situats al Coll dels Tres Termes o Quatre Camins enfilem el carrer asfaltat que pertany a la Urbanització Castellar d'Indies

PictographWaypoint Altitude 1,079 ft
Photo ofKm 13,9 - Waypoint 29 - Can Castellar d’Indies

Km 13,9 - Waypoint 29 - Can Castellar d’Indies

Masia de Can Castellar d'Indies

PictographSummit Altitude 1,444 ft
Photo ofKM 16,0 - Waypoint 30 - Turó de Can Montsant Photo ofKM 16,0 - Waypoint 30 - Turó de Can Montsant Photo ofKM 16,0 - Waypoint 30 - Turó de Can Montsant

KM 16,0 - Waypoint 30 - Turó de Can Montsant

El Turó de Can Montsant és una muntanya de 448 metres que es troba al municipi de Sant Cebrià de Vallalta, a la comarca del Maresme. Turó de Can Montsant Comunitat: Catalunya Província: Barcelona Municipi: Sant Cebrià de Vallalta Latitud: 41.6471 Longitud: 2.6073

PictographIntersection Altitude 1,644 ft
Photo ofKM 18,2 - Waypoint 31 - El trencant de mes a l’esquerra

KM 18,2 - Waypoint 31 - El trencant de mes a l’esquerra

En aquesta cruïlla hem d'agafar el trencant de més a l'esquerra.

PictographSummit Altitude 2,162 ft
Photo ofKm 19,9 - Waypoint 32 - Turó d’en Cona 669 mts. Fita - Cim Photo ofKm 19,9 - Waypoint 32 - Turó d’en Cona 669 mts. Fita - Cim Photo ofKm 19,9 - Waypoint 32 - Turó d’en Cona 669 mts. Fita - Cim

Km 19,9 - Waypoint 32 - Turó d’en Cona 669 mts. Fita - Cim

El Turó d'en Cona és un Cim de 669 mts a la serralada del Montnegre i el Corredor situat per sobre de les urbanitzacions de Castellar d'Indies i Can Domenench de Sant Cebrià de Vallalta. No l'heu de confondre amb el Turó d'en Cona de 106 mts que està a la sortida de Sant Cebrià de Vallalta cap a Sant Pol just davant del Golf Sant Cebrià , i a la falda del que trobareu la Masia de Can Cona i el Restaurant Ca l'Adri . Ja és casualitat que al mateix municipi hi hagin dos Turons amb el mateix Topònim .

PictographMountain pass Altitude 2,077 ft
Photo ofKm 20,3 - Waypoint 33 - Coll d’en Cona

Km 20,3 - Waypoint 33 - Coll d’en Cona

Coll on es creuen el camí que puja de Tres Termes per l'Urbanització Castellar d'Indies i el camí que puja d'Hortsavinyà per Can Benet Vives.

PictographIntersection Altitude 2,057 ft
Photo ofKm 20,7 - Waypoint 34 - Cruïlla cap a Ermites o Turons

Km 20,7 - Waypoint 34 - Cruïlla cap a Ermites o Turons

Cruïlla al vèrtex del Plà d'en Cona que a la dreta indica el camí per anar a Santa Maria i Sant Martí de Montnegre , i per l'esquerra puja Cap el Turó de Can Alomar, Turó de Santa Maria, Plà de la Tanyada , Turó Gros, etc... En aquest mateix punt es situen diverses cruïlles de camins que distribueixen rutes per ambdues vessants del Montnegre i els camins careners de la mateixa serralada.

PictographReligious site Altitude 2,057 ft
Photo ofKM 21,4 - Waypoint 35 - Santa Maria del Montnegre Photo ofKM 21,4 - Waypoint 35 - Santa Maria del Montnegre Photo ofKM 21,4 - Waypoint 35 - Santa Maria del Montnegre

KM 21,4 - Waypoint 35 - Santa Maria del Montnegre

Restauració de l'ermita: L'ermita de Santa Maria de Montnegre, construïda fa tres segles, fou enderrocada durant la Guerra Civil. De fet, probablement només romandran tres parets dempeus fins fa un temps, quan gràcies a una iniciativa particular, i amb les aportacions dels veïns, es va començar a rehabilitar. De mica en mica, amb donacions de molts veïns, van recaptar, en només quatre mesos, més de 23.000 euros (una pedra 10 euros, una teula 5 euros, i una biga de fusta 450 euros). I no només es van aportar diners, sinó que alguns veïns fins i tot van ajudar a les obres. El diumenge 6 de setembre del 2009, es va organitzar un acte d'inauguració en ple Parc de Montnegre-Corredor. Gràcies al gran esforç i la il·lusió dels veïns de la zona, l'ermita de Santa Maria del Montnegre, torna a estar aixecada!

PictographReligious site Altitude 2,057 ft
Photo ofKm 21,4 - Waypoint 36 - Ermita Santa Maria Photo ofKm 21,4 - Waypoint 36 - Ermita Santa Maria Photo ofKm 21,4 - Waypoint 36 - Ermita Santa Maria

Km 21,4 - Waypoint 36 - Ermita Santa Maria

Noticia de 324 06/09/2009 - 23.01Actualitzat 07/09/2009 - 00.02 L'esforç dels veïns permet reconstruir l'ermita de Santa Maria de Montnegre Els veïns del Parc del Montnegre han demostrat que si es creu en un projecte i es ven amb entusiasme es pot aconseguir l'impossible. En aquest cas, rehabilitar una ermita construïda fa més de tres segles i derruïda durant la Guerra Civil. Aquest diumenge l'han inaugurat. Es van proposar recuperar el patrimoni d'aquest entorn natural i ho han fet amb les aportacions, grans o petites, de tothom. Francesc, enginyer i amant de la muntanya, va trobar una postal de l'any 1923 on es podia veure l'aspecte de l'ermita abans que quedés destruïda durant la Guerra Civil. Només en quedaven tres murs drets, però continuava aplegant fidels, veïns i excursionistes. Això és el que va fer decidir a emprendre una lluita per recaptar fons i rehabilitar-la. Una pedra, 10 euros, una teula, 5, i una biga de fusta, 450. De mica en mica, amb donatius de molts veïns, han recaptat, en només quatre mesos, més de 23.000 euros. I no només s'hi han aportat diners, sinó que alguns veïns fins i tot han ajudat en les obres. Tot l'esforç dels últims mesos ha donat fruits i ara l'ermita de Santa Maria de Montnegre, construïda fa més de tres segles, torna a estar aixecada.

PictographTree Altitude 2,037 ft
Photo ofKm 21,5 - Waypoint 37 - Roure de Santa Maria Photo ofKm 21,5 - Waypoint 37 - Roure de Santa Maria Photo ofKm 21,5 - Waypoint 37 - Roure de Santa Maria

Km 21,5 - Waypoint 37 - Roure de Santa Maria

El roure de Santa Maria del Montnegre, un dels més antics de Catalunya, amb uns 200 anys al tronc, no va superar el temporal de vent i neu que el 7 i 8 de gener de 2010 va colpejar la zona del Vallès Oriental que limita amb El Maresme. L'arbre majestuós, situat al terme municipal de Sant Celoni, estava a tocar de l'ermita de Santa Maria. A part de les nevades i els forts vents de més de 100 km/h, el roure va caure perquè des de feia temps mostrava símptomes de podridura a l'interior del tronc. El roure es va partir en dues meitats i va caure. Una meitat va obstruir el camí i l'altra va caure sobre la font de Santa Maria del Montnegre. La font va ser restaurada al mateix moment que l'ermita. El roure va ser declarat i catalogat com a Arbre Monumental d'interès nacional per part de la Generalitat de Catalunya, el 1990. Era un roure martinec (Quercus humilis), el més gran del Montnegre i un dels més grans del país. Tenia més de 200 anys, amb un perímetre de 4,65 metres, una alçada de 25 metres i una copa espectacular de 24 metres de diàmetre. CLONACIÓ DEL ROURE DE SANTA MARIA EL PUNT AVUI+ 10-11-2012 TERESA MÁRQUEZ - SANT CELONI A principis de gener del 2010 la tempesta de vent i neu que va caure al Montnegre va posar fi a un dels exemplars d'arbre monumental de Catalunya més conegut: el roure martinenc bicentenari que s'aixecava al costat de l'ermita de Santa Maria. Davant la pèrdua, la reacció va ser immediata: calia recuperar-lo. Però com? Descartades les tècniques tradicionals, l'entitat Amics de Santa Maria del Montnegre va buscar una solució que a primera vista podia semblar massa ambiciosa, però que si donava resultat aniria molt més enllà de plantar un nou exemplar en el mateix lloc on va caure el primer. El bioenginyer de l'empresa Foresvit Joan Oller, especialitzat en el clonatge de plantes a través de tècniques in vitro va rebre l'encàrrec directe de crear un nou exemplar del roure del Montnegre genèticament idèntic. El primer pas va consistir a recollir trossos de branques de l'arbre caigut que encara eren vives. “Cadascuna de les cèl·lules de les plantes té tota la dotació genètica de l'individu”, explica Oller. El treball en el laboratori, d'uns vuit mesos en total, va consistir a estimular sota condicions controlades un altre cop el creixement de l'arbre a partir del material extret de les branques. El nou roure, però, va haver de créixer i fer arrels abans de poder ser trasplantat a un test i tenir prous garanties que resistiria en l'àmbit natural. “Hem clonat tres exemplars del roure del Montnegre, per si de cas passa res”, avança Oller, que afegeix que la composició genètica o germoplasma quedarà en custòdia en el laboratori. I el roure nou serà idèntic del tot a l'antic? “Per dins serà exactament el mateix, però cal tenir en compte que l'arbre interactuarà amb el medi on estigui i en unes condicions concretes que influenciaran el seu desenvolupament final”, afirma Oller. Entesos: igual, però alhora únic. Avui, en un acte festiu organitzat pels Amics de Santa Maria del Montnegre el roure tornarà a renéixer en el lloc on va morir. EL PUNT AVUI+ 10-11-2012 TERESA MÁRQUEZ - SANT CELONI Avui ha estat un dia de festa grossa en ple cor del Montnegre. Un grup de persones provinents tant del Maresme com del Vallès Oriental s'han donat cita a l'ermita de Santa Maria amb un objectiu clar: retornar a la terra allò que va perdre fa dos anys. Un exemplar de no més d'un pam d'altura de roure martinenc ha estat plantat en el mateix lloc on el seu predecessor, de més de 200 anys de vida va caure com a conseqüència d'una tempesta de vent i fred. Un exemplar, però, molt especial perquè es tracta d'un arbre genèticament idèntic que el roure caigut i gestat en un laboratori. Els Amics de Santa Maria del Montnegre han capitanejat l'acte on han pres part alcaldes i regidors dels pobles d'influència del Montnegre. Així, hi eren els responsables polítics de Calella, Pineda, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt i Sant Celoni i representants d'Arenys de Mar i de Canet. Cadascun d'ells ha rebut l'encàrrec de portar un grapat de terra d'algun indret conegut de la seva població per afegir-la al sostrat on s'ha plantat el nou roure. El president de l'entitat, Francesc Vivas, ha explicat que l'acció simbòlica volia refermar els llaços d'amistat entre tots els territoris que creixen a redós del massís muntanyós i que han convertit l'indret “en un espai de trobada de la gent que estima aquest paisatge”. El biòleg especialitzat en clonatge Joan Oller, responsable del nou exemplar va explicar als presents de forma entenedora el procés que s'ha fet servir per obtenir un individu “igual” que l'històric roure. A l'exemplar el protegeix una gàbia de filferro i fusta que ha de garantir que el brot creix sense problemes i protegit de possibles atacs d'animals. La celebració s'ha tancat amb el repartiment a alcaldes i regidors d'un present molt especial: un aglà fet amb la fusta de l'arbre monumental, part del qual encara descansa en el mateix lloc on va caure. Finalment, s'ha descobert una placa i tots els presents han estat convidats a compartir coca de Sant Pol i un bon glop de vi bo. Una jornada rodona.

PictographFountain Altitude 2,047 ft
Photo ofKm 21,5 - Waypoint 38 - Font de Santa Maria de Montnegre. Photo ofKm 21,5 - Waypoint 38 - Font de Santa Maria de Montnegre. Photo ofKm 21,5 - Waypoint 38 - Font de Santa Maria de Montnegre.

Km 21,5 - Waypoint 38 - Font de Santa Maria de Montnegre.

Localitzada a uns 10 quilòmetres a llevant en línia recta del nucli de Sant Celoni, a escassos 25 metres al nord de la capella de Santa Maria del Montnegre. La font queda per sota del camí, amb unes escales que ens hi atansen. A l'esquerra del camí i abans d'arribar a la capella surten unes escales de fusta que ens baixen a la font de Santa Maria, la qual ens espera per oferir-nos un glop d'aigua bona i fresca. A peu de camí trobarem la característica bigueta de fusta de la Diputació que ens assenyala la font. La font queda en un petit replà empedrat, protegida per una barana de fusta. Al marge hi ha un muret de pedra lligada que alhora sustenta les terres i fa de frontal a la font. L'aigua brolla per un broc d'acer inoxidable a mitja alçada i cau a un enreixat de ferro per on desguassa muntanya avall.

PictographIntersection Altitude 1,594 ft
Photo ofKM 22,8 - Waypoint 39 - Cruïlla amb el GR 92 i el SL- C 103

KM 22,8 - Waypoint 39 - Cruïlla amb el GR 92 i el SL- C 103

GR 92 El Gr92 o sender del Mediterrani és un sender de gran recorregut. Passa per Catalunya, el País Valencià, Múrcia i continua per Andalusia. Forma part del sender europeu E-10 (Mar Bàltic – Mediterrani). Es diu així perquè el tram català havia d’estar acabat l’any 1992, pels Jocs Olímpics de Barcelona. El tram de Catalunya és de 561 km que segueix tota la costa catalana, mostrant la diversitat de cales, platges i paisatges mediterranis, com també les serres litorals. El Gr92 comença a Portbou i es dirigeix a Llançà. Des d’aquí baixa als aiguamolls de l’Empordà, de gran interès ornitològic, travessa el riu Fluvià i arriba a les ruïnes gregues d’Empúries. Després de pujar al massís del Montgrí, baixa a Begur i a Palafrugell. Seguidament passa per la serra de les Gavarres i passa per les conegudes poblacions de Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar i Lloret de Mar. Seguidament s’enfila al massís del Montnegre i el Corredor. Després del poblat ibèric de Puig Castellar arriba a Santa Coloma de Gramenet, travessa el Besòs i voreja Barcelona per la serra de Collserola. La vista sobre la mar no es perd anant cap a Sitges, i després a Albinyana, Tarragona i Constantí, des d’on torna a la costa per Cambrils. Seguidament torna terra endins fins que surt al mar per l’Ametlla de Mar. En arribar a l’Ampolla travessa el delta de l’Ebre per Amposta, puja la serra del Montsià, passant per la Foradada i baixa a Ulldecona, on el Gr92 enllaça amb el del País Valencià. SL-C 103 En els darrers anys s’han senyalitzat diversos itineraris pel Montnegre que permeten endinsar-se amb seguretat per la seva intrincada xarxa de pistes i camins forestals. Un d’aquest itineraris és el sender SL C-103 Ruta del Montnegre Carener, de 8 Km de recorregut i 375 m de desnivell, molt ben senyalitzat amb plaques sobre fites de fusta a cada cruïlla, i plafons informatius al llarg de la ruta.

PictographIntersection Altitude 1,588 ft
Photo ofKm 25,6 - Waypoint 40 - Cruïlla entre Castell de Montnegre i el Parking de l'Hostal de Montnegre.

Km 25,6 - Waypoint 40 - Cruïlla entre Castell de Montnegre i el Parking de l'Hostal de Montnegre.

Castell de Montnegre Antic castell situat en un petit turó no lluny de l’església parroquial de Sant Martí de Montnegre. Avui dia en queden escasses restes o pedruscalls, que devien formar els murs a l’indret conegut com el Castellot, en el vessant nord de la serra o carena del Montnegre. El “termine de fisco de Monte Nigro” és documentat des del 998 i consta com a terme del castell des del 1022. Hi ha notícia de vendes o donacions de terres des del segle XII en el terme del castell de Montnegre. Aquest va formar una jurisdicció o baronia que comprenia els termes o llocs de Montnegre, Fuirosos, la Batllòria i Gualba. A final del segle XII pertanyia a la família Gualba. El 1309 l’església parroquial de Sant Martí és citada com l’església del castell de Montnegre. Es creu que la primitiva església era a l’indret del Castellot i que l’actual es va reedificar al segle XVII, un xic apartada de la primitiva. El 1369 el terme tenia 30 focs o famílies. El 1485 pertanyia encara a la família Gualba i estava vinculat a les terres o dominis del vescomtat de Cabrera. Se’n coneixen mencions fins el 1675. L’antiga demarcació de Montnegre va formar un terme independent, amb el seu centre a la Batllòria, fins el 1927 que es va refondre amb Sant Celoni. Hostal de Montnegre L'Hostal Montnegre és una obra de Sant Celoni (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció Edifici de composició de planta baixa, pis i golfes. Té dues façanes, la principal és molt senzilla i consta de dues parts, són dos edificis units, l'altra consta d'una entrada amb arc escarser, una finestra d'arc pla i una de petita d'arc de mig punt amb guardapols. La coberta és composta, hi ha una d'inclinada i l'altra és plana. Història No hi ha la data de la seva construcció, però aquest edifici ja formava part del petit nucli urbà de Montnegre abans que passés al municipi de Sant Celoni. És un edifici reformat i molt canviat de com era en un principi.

PictographReligious site Altitude 1,490 ft
Photo ofKm 25,8 - Waypoint 41 - Sant Martí de Montnegre Photo ofKm 25,8 - Waypoint 41 - Sant Martí de Montnegre Photo ofKm 25,8 - Waypoint 41 - Sant Martí de Montnegre

Km 25,8 - Waypoint 41 - Sant Martí de Montnegre

Sant Martí de Montnegre és una església de Sant Celoni (Vallès Oriental) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Està situat als vessants septentrionals del massís del Montnegre, a uns 467 metres d'altitud. Edifici religiós de paredat, arrebossat i emblanquinat. Té un campanar rectangular, amb quatre buits per a les campanes, de mig punt, sobre cornisa senzillesa, que divideix els dos cossos. Hi ha una altra cornisa sobre els buits i, encara al damunt, uns merlets (estil català). Corona la torre un cos piramidal. La portada és d'arc rebaixat i amb motllura seguida entre els muntants i de l'arc. Hi ha un ull de bou construït l'any 1610. És d'una sola nau i té dues capelles a cada costat. La nau central té amb quatre trams de volta de mig canó. L'absis té volta de mitja taronja. Parets de paredat i voltes de ciment. L'església actual és obra dels seglex XVII-XVIII. Montnegre és esmentat el 1022 i l'església fou inicialment la del Castell de Montnegre, centre d'una extensa jurisdicció que comprenia a més Fuirosos, la Batllòria i Gualba. Fins al 1867 va dependre d'ella la Batllòria, i tenia com a sufragània a la parròquia de Sant Cebrià de Fuirosos. Se sap que l'any 1379 fou reparada. Igualment els anys 1737, 1739 el visitador constata que cal fer reparacions importants. L'any 1776 el bisbe Gabino de Valladares va visitar l'església parroquial que es construí.

PictographReligious site Altitude 1,503 ft
Photo ofKm 25,8 - Waypoint 42 - Sant Martí de Montnegre Photo ofKm 25,8 - Waypoint 42 - Sant Martí de Montnegre Photo ofKm 25,8 - Waypoint 42 - Sant Martí de Montnegre

Km 25,8 - Waypoint 42 - Sant Martí de Montnegre

Montnegre és esmentat el 1022 i l'església de Sant Martí de Montnegre fou inicialment la del castell, centre d'una extensa jurisdicció baronial en mans de la família Gualba que comprenia, a més de Montnegre, Fuirosos, la Batllòria i Gualba. El municipi s'anomenà fins a mitjan s XIX la Baronia de Montnegre. Fins al 1867 va dependre d'ella la Batllòria, i tenia com a sufragània a la parròquia de Sant Cebrià de Fuirosos. El nou temple va ser edificat a l'època del barroc, als segles XVII i XVIII. És un edifici d’una sola nau de quatre trams coberta amb volta de canó, absis semicircular amb volta de mitja taronja i dues capelles a cada costat, cobertes amb voltes de llunetes. La portada és d'arc rebaixat i amb motllura seguida entre els muntants i de l'arc. Per sobre hi ha un ull de bou construït l’any 1610. L’interior és de paredat, arrebossat i emblanquinat, i conserva elements litúrgics antics. Al davant hi ha la torre del campanar, que té la mateixa amplada que la façana, de dos cossos. Una cornisa senzilla divideix la part baixa del cos superior, que presenta quatre buits, d’arc de mig punt, per a les campanes. Corona el pis superior del campanar una cornisa per damunt de la qual rematen uns merlets. Corona la torre un cos piramidal.

PictographPavement ends Altitude 1,109 ft
Photo ofKm 33,4 - Waypoint 43 - Entrada a l'Urbanització Can Palau

Km 33,4 - Waypoint 43 - Entrada a l'Urbanització Can Palau

Punt on enllaça la Pista de sorra que baixa del Plà d'en Cona amb l'inici del paviment asfaltat de l'urbanització Can Palau de Sant Cebrià de Vallalta

PictographReligious site Altitude 256 ft
Photo ofKm 38,4 - Waypoint 44 - EP Sant Cebrià de Vallalta Photo ofKm 38,4 - Waypoint 44 - EP Sant Cebrià de Vallalta Photo ofKm 38,4 - Waypoint 44 - EP Sant Cebrià de Vallalta

Km 38,4 - Waypoint 44 - EP Sant Cebrià de Vallalta

L’actual edifici de l’església parroquial de Sant Cebrià de Vallalta es bastí el segle XVI, però el lloc de Sancti Cipriani es documentat ja l’any 1019 en l’acta de restauració de la canònica de Girona. A l’acta de consagració de l’església de Pineda (1079) figura com Sancti Cipriani de Valle Alta , depenent juirisdiccionalment, juntament amb Sant Iscle de Vallalta, Pineda, Calella, Sant Pol i Canet, de la batllia del castell de Montpalau, formant part del vescomtat de Cabrera. L’any 1577, substituint l’anterior temple, es construí l’actual església, d’una sola nau coberta amb volta de creueria, amb capelles laterals i capçada per un absis poligonal. El campanar, a l’esquerra de la façana, és un campanar de torre quadrat, amb sobrealçat octogonal de coberta piramidal. La base del campanar segurament correspon a l’anterior temple. El campanar presenta quatre finestrals amb campanes. És un edifici d’estil gòtic tardà. La portalada d’accés, d’estil renaixentista, està flanquejada per dues columnes d’estil corinti, que suporten un frontó triangular amb una capelleta amb la imatge de sant Cebrià. Per sobre de la porta, a la façana tan sols hi trobem un ull de bou i dues finestres a la part alta. A l’interior, a la cripta, cal destacar el sepulcre del llinatge dels marquesos de Mansolí o Montsolís. En referència al Campanar i segons informació que podeu trobar a : http://www.xtec.cat/maresme/Campanars/fitxes/scvallalta/25800/25800.htm Campanar de l’església parroquial de St Cebrià de Vallalta Adreça: Plaça de l’Església Situació: Nucli urbà Estil: Gòtic Època: 1577 –segle XVI- Material de construcció: pedra Alçada: 9,5 m, aproximadament Planta: Octogonal Nom de la/les campana/es: El campanar actual té tres campanes anomenades, de gran a petita: Mariana, Semproniana i Cebriana Horari de visita: El campanar no es pot visitar. Persona i telèfon de contacte: L’església es oberta dissabte i diumenge de 8 a 21 h Dades Històriques: L’antiga església romànica de Sant Cebrià va ser consagrada l’any 1019. Era de reduïdes dimensions, quedava formada per una nau de 3,5 metres de llum i una llargada que no sobrepassava els 6 metres, absis inclòs. A la seva esquerra, un altre cos de 3x3 m de superfície útil cobria les funcions de sagristia i permetia accedir al pis superior, que compartia les funcions de campanar amb el d’estada i defensa en cas d’atac2. A causa d’aquesta necessitat de disposar d’un refugi segur, les seves parets eren excepcionalment resistents i tenien gruixos superiors al metre. Les restes d’aquesta construcció formen actualment la nau de la capella dels Sants Metges i la base del campanar. L’any 1444 s’atorgaren a St Cebrià els privilegis de carreratge de Barcelona. Gràcies a aquests privilegis sortia del domini del seu senyor feudal per passar a ser considerada “vila reial” i carrer de Barcelona, amb tots els privilegis que el fet comportava. Segons consta a la seva portalada, el 1577 es procedí a construir una nova església. La construcció s’allargà, ja que el 1596 el bisbe concedí permís als pescadors de St Cebrià per sortir a la mar en diumenge, per concloure la construcció del temple amb l’import de la pesca. La construcció del campanar fou possible gràcies a la bòvila dels Amargant i a la col·laboració dels homes de St Cebrià que treballant desinteressadament varen dur a terme successives fornades de totxos per construir l’obra. A pesar del benefici de la pesca i altres donacions, no va ser fins als inicis del segle XX que es coronà el nou campanar, instal·lant-hi les tres campanes3 Descripció: El campanar és gòtic, té planta octogonal i és força alt, arriba als 9,5 metres d’alçada. A les seves parets hi trobem unes obertures que ens permeten veure les tres campanes que té. Acaba amb una estructura en forma de piràmide. Curiositats: - Si es considera l’època i el lloc, la nova església era desmesurada en magnitud i qualitat, la portalada és el seu millor motiu ornamental i també l’enveja dels pobles similars del Maresme. Tant és així, que en el contracte de construcció de la nova església de St Vicenç de Montalt del 1591 s’especifica que la portalada havia de ser igual a la de St Cebrià de Vallalta - En el temps transcorregut des del 1019 fins a completar l’actual campanar, es mantenia en servei un primitiu campanar de cadireta amb dues petites campanes per senyalar els tres tocs d’Angelus: a la sortida del sol, al migdia i a la posta del sol. Aquests tres tocs han condicionat, durant molts anys, la vida dels pagesos. - Degut al pas continuat de tropes que es dirigien al setge de Girona l’any 1872 el capità general de Catalunya, Gabriel Baldrich, expedí l’ordre de prohibir el toc de campanes en apropar-se les columnes a tots el pobles de la província - El cim del campanar fou deteriorat per un llamp el 1966, i en la seva reconstrucció es va instal·lar un parallamps, es va emblanquinar tot l’exterior del temple i es va sufragar, a més, la pavimentació de la nau central de l’església. El 1959 es va adquirir i muntar l’actual altar barroc. 1 Font: Parera, Lluís La gent de Sant Cebrià. Història d’un poble Editorial Els 2 pins- Canet de Mar, 1999 2 En aquells primers segles després de la Reconquesta, St Cebrià era una vall tranquil·la i solitària. L’única via per accedir-hi amb certa comoditat era a través de la riera. Aquest pas natural també era utilitzat en les incursions corsàries que esporàdicament s’anaven succeint i que obligaven els pocs feligresos que habitaven la vall a recloure’s a l’església o a la casa forta de Can Matas 3 Van passar 120 anys des de la primera col·lecta per comprar una campana (1801) fins que es completà l’actual campanar amb les tres campanes CEIP el pi gros Adreça: c/ Miquel Martí i Pol Localitat: Sant Cebrià de Vallalta Telèfon: 93.763.01.75 e-mail: ceip-elpigros@xtec.cat web: http://www.xtec.net/ceip-elpigros Nivell: 5è Responsable: Anna Arqué i Neus Marquès Amb la col·laboració de CESC (Centre Estudis St Cebrià)

PictographReligious site Altitude 256 ft
Photo ofKm 38,5 - Waypoint 45 - Ep Sant Cebrià Photo ofKm 38,5 - Waypoint 45 - Ep Sant Cebrià Photo ofKm 38,5 - Waypoint 45 - Ep Sant Cebrià

Km 38,5 - Waypoint 45 - Ep Sant Cebrià

Construïda l'any 1577 substituint un temple anterior documentat des del segle XI (al qual pertany segurament la base del campanar). Té una sola nau coberta amb volta de creueria, amb capelles laterals i absis poligonal. Al costat esquerre de la façana s'alça el campanar quadrat, amb el coronament poligonal, cobert amb una apuntada piràmide. El seu estil és gòtic tardà tot i que la portada és plenament renaixentista, amb dues columnes estriades de capitell corinti i frontó triangular amb una imatge del sant. A la cripta hi ha el sepulcre dels marquesos de Montsolís. El 28 de gener de 1853 la reina Isabel II va concedir a Francesca Xaviera de Saleta i Descatllar el títol de marquesa de Mansolí (Montsolís per influència del castellà), vídua de Pere Nolasc Bassa, originària de la parròquia de Santa Maria de Mansolí al municipi de Sant Hilari Sacalm. El 1849 amb el matrimoni de Concepció de Bassa, filla de la primera marquesa de Montsolís, amb Guillem de Pallejà i d’Olzina, el títol nobiliari passà a la família Pallejà , que encara l’ostenten, essent l’actual titular Guillem de Pallejà i Ferrer-Cajigal, vuitè marquès de Montsolís. D’entre les propietats dels marquesos de Montsolís, originaris del casal o domus Mansoli o castell de Montsolís a Sant Hilari de Sacalm, cal destacar el casal neoclàssic a Montgat , can Cavaller a Monistrol de Montserrat i la casa pairal a Sant Cebrià de Vallalta .

Comments

    You can or this trail