Activity

11.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou Ermites del Far i Santuari de El Corredor

Download

Trail photos

Photo of11.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou Ermites del Far i Santuari de El Corredor Photo of11.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou Ermites del Far i Santuari de El Corredor Photo of11.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou Ermites del Far i Santuari de El Corredor

Author

Trail stats

Distance
33.46 mi
Elevation gain
2,720 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
2,720 ft
Max elevation
2,126 ft
TrailRank 
55
Min elevation
72 ft
Trail type
Loop
Moving time
4 hours 39 minutes
Time
7 hours 16 minutes
Coordinates
7769
Uploaded
March 16, 2023
Recorded
March 2023
Be the first to clap
Share

near Vilassar de Mar, Catalunya (España)

Viewed 63 times, downloaded 2 times

Trail photos

Photo of11.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou Ermites del Far i Santuari de El Corredor Photo of11.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou Ermites del Far i Santuari de El Corredor Photo of11.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou Ermites del Far i Santuari de El Corredor

Itinerary description

Ruta Circular de Vilassar de Mar a El Corredor , inclosa en la sèrie de la Descoberta de les Ermites del Montnegre i El Corredor.

Inclou les Ermites del Far (Dosrius)

Sant Andreu del Far
Santuari de El Corredor
Ermita de Ca l'Arenes

També pasa a 100 mts de l'Ermita de Sant Cristòfol de Can Bordoi (Llinars del Vallès) però que ja quedava inclosa en la ruta : "8.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Ermites de Santa Agnès de Malanyanes i Llinars del Vallès."

Iniciem la ruta tot dirigint-nos cap a la sortida de Vilasar de Mar per l'Avinguda Arquitecte Eduard Farrès pasant per davant Camp de Futbol i piscina Municipal, al arribar a la rotonda (KM 0,8) enfilem per la carretera B-502 direcció Cabrera de Mar fins arribar a la següent rotonda on agafarem per la primera sortida, enfilant el camí de sorra (Antic Camí del Mig) fins a arribar a conectar amb el ramal de sortida de la C-31D a camí del Mig. Al KM 3,7 de la nostra ruta , hem de pasar per sota de la C-31D al Waypoint 1 hem de embocar el pas que acompayem a la foto , deixant l'antic Camí del Mig abans que arribi a la Riera d'Argentona. Aquest pas ens permet pasar per sota la C-31D, i ens deixa al Poligon Industrial del Cros, deixant la Masia de Can Vallescà Vell a l'esquerra tot sortint del petit tunel per el que ens hem desviat. Anem a buscar el Camí del Mig (Nou) que ens portarà a la rotonda del Cros (KM 4,5), a on sortint per tercera sortida, tot just al pas cebra, ens desviem per una petita rampa de sorra que ens porta a la pasarel·a que creua la Riera d'Argentona a l'alçada del barri del Cros (Km 4,6) Waypoint 2, creuarem la passarel·la i ens situarem al KM 4,7 Waypoint 3 on s'inicia el camí que transcorre entre la Riera d'Argentona i la C60 i que ens portarà rodejant l'empresa d'àrids que trobarem , fins a agafar el cami de les antigues vies del Tranvia d'Argentona a Mataró (km 6,6) Waypoint 4. Seguirem per aquest cami tot seguint el Marge dret de la Riera, arribarem al pont que creua la riera cap a la nostra esquerra a l'alçada de l'entrada a Argentona (Km 7,0) , Waypoint 5. Seguirem el camí del marge dret, o sigui seguirem recte sense creuar el pont. Seguint aquest camí del marge dret de la Riera d'Argentona , a on anirem vadejant diversos passos de la mateixa però sense abandonar el camí fins que al arribar al Km 9,9 Waypoint 6 ens situarem sota el viaducte d'accès al túnel de Parpers, que coincideix on la Riera de Dosrius desemboca a la d'Argentona . En aquest punt agafarem la pista asfaltada que ens ve de la dreta tot seguint direcció Dosrius , fins que uns 200 mts més endavant ens trobem amb una bifurcació de tres vies , Km 10,2 Waypoint 7, hem d'agafar la de més cap a l'esquerra que ens entra a la llera de la riera de Dosrius on tot just situar-nos-hi agafarem el corriolet que la va ressegint per la seva dreta tot pujant cap a Dosrius. Seguirem per el corriol fins arriabar al polígon dels Alocs, a on anirem a buscar la rotonda que ens conecta amb la B-510 direcció Dosrius Km 11,4. El corriol segueix , pero degut al seu estat actual optem per arribar per la carretera a Dosrius. Seguim per la carretera B-510 o carretera de Llinars fins a la tercera rotonda comptant la que hem fet servir per accedir-hi , on ens situem en el Km 13,4 Waypoint 7, on a la part baixa de la rotonda trobem una Creu de Terme . Seguim direcció Dosrius fins que al Km 13,6 trobem l'inici del Pont de Dosrius que ens dona accès al poble tot travessant el Torrent dels Rials. Un cop travessem el pont ens situem davant l'Ajuntament on girem a l'esquerra per agafar la Carretera de Llinars que al tram urbà de Dosrius s'anomena carrer de Mossèn Jacint Verdaguer que seguim en direcció Llinars del Vallès fins que al Km 14,2 de la nostra ruta trobem una cruïlla a la nostra dreta que agafem en direcció Canyamars tot seguint l'anomenada Ronda de Dalt de Dosrius, fins arribar al Km 14,4 Waypoint 9 on girant a l'esquerra trobem l'entrada de l'urbanització El Castell, on agafem el Carrer Camí del Castell fins a empalmar amb el carrer Mil Pins Km 14,6 ,que seguirem durant tot el seu curs fins al Km 15,4 on s'acaba el carrer i el paviment i comença una pista de sorra tot situant-nos al Waypoint 10. Agafem la pista de sorra que va pujant fins que arribem al Km 15,6, Waypoint 11 on a la nostra dreta comença un corriol que puja al Castell de Dosrius, desviament que no agafem per seguir recte per la pista per on anem fins que al KM 16,4 Waypoint 12 on trobem un trencant a l'esquerra que es dirigeix cap a Can Margenat o Can Soliva , on hem de seguir recte sense abandonar la nostra pista (el primer camí a la dreta del trencant). En arribar al Km 16,6 trobarem dos trencants a la dreta, seguim recte fins que al Km 16,7 trobem una altre cruïlla on agafem el trencant de l'esquerra. Al Km 16,9 tornem a trobar un trencant a l'esquerra que descartem per arribar al KM 17,1, El Portell, on ens trobem una cruïlla de diversos camins on seguirem tot recte descartant les opcions de dreta i esquerra consecutivament. Al arribar al Km 17,5 trobem una cruïlla a la dreta del camí que amb diverses remificacions puja al Turó del Gat Salvatge, seguim recte per anar a travessar Les Planes de Can Pruna fins que al Km 17,8 trobem un trencant a l'esquerra que ens portaria a Can Brunet el descartem per tot seguit trobar al mateix Km17,8 l'entrada als carrers asfaltats de l'Urbanització Can Massuet del Far Waypoint 13, en aquest punt fem gir a la dreta per tot seguit arribant al KM 17,9 waypoint 14 trobem una cruïlla on seguim l'opció de seguir el carrer de Can Domingo a la nostra esquerra. Seguim per el carrer de Can Domingo fins que al KM 18,3 Waypoint 15 on trobem un trencant de sorra a l'esquerra , que agafem. Seguim el camí tot descartant el trencant a l'esquerra que trobarem al Km 18,4 , per arribar al Km 18,6 Waypoint 16 a la plana de sota de Can Carreras on girem a l'esquerra per el camí que transcorre entre dos prats deixant Can Carreras a la nostra dreta fins que al Km 18,8 trobem un trencant a l'esquerra que descartem per agafar una curva a la dreta en pujada que ens situarà al Km 18,9 Waypoint 17 a la zona de taules i les instal·lacions de Monkeypaintball. Seguim recte anant a buscar el corriol que comença darrera la caseta de Monkeypaintball i que ens portarà fins el Km 19 Waypoint 18 on veurem un corriol que s'inicia a la nostra dreta i que ens permet pujar al Turó de Sant Joan on arribarem al Km 19,2 Waypoint 19. Un cop obtingut el testimoni baixem altre cop fins el Waypoint 18 on ara girem a la dreta per una mica més endavant del Km 19,4 trobem un trencant a l'esquerra que descartem per seguir el nostre corriol que va fent una lleugera pujada vorejant el Turó de Sant Joan fins que al Km 19,6 Waypoint 20 tornem a entrar a l'Urbanització Can Massuet El Far , on tornem a trobar paviment asfaltat, seguim recte tot travessant la Plaça de Badía per anar a buscar el carrer de Granollers fins arribar al Km 19,9 Waypoint 21 on trobem una bifurcació a la dreta fent baixada tenim l' Avinguda Dosrius , i recte amb lleugera pujada segueix l'Avinguda del Far que seguim tot passant per davant del complex esportiu de Can Massuet i les seves instal·lacions infantils, per sense abandonar l'Avinguda del Far arribar al Km 20,6 Waypoint 22 on trobem un trencant a l'esquerra amb un pal indicador de direccions al vèrtex de la cruïlla que ens indica la direcció de l'Ermita del Far i Can Guinart , agafem doncs aquest trencant que amb una baixada bastant pronunciada es porta a una curva tancada a la dreta on s'acaba el camí asfaltat per iniciar-se pista de sorra situant-nos al Km 20,9 Waypoint 23, on seguint el camí que fa un gir a l'esquerra entrem a les instal·lacions de Can Guinard per una rampa cimentada que sense entrar a la Masia de Can Guinard ens puja fins a la plaça situada davant l'Esglesia de Sant Andreu del Far Km 21,0 Waypoints 24 i 25. Fem visita i fotos recollint el testimoni de la mateixa. Un cop acabem, amb l'esglesia a la nostra esquena agafem la carretera del Corredor (Pista de sorra) cap a la dreta fins arribar al Km 21,2 Waypoints 26 i 27 on trobem la Creu del Far o del Pedrò, on també recollim testimoni per en acabar un metres més endavant per la carretera del Corredor trobem un trencant a la dreta que amb lleugera baixada retorna cap a Sant Andreu del Far rodejant-la per l'altra banda fins arribar altre cop a l'entrada de les instal·lacions de Can Guinard per on tornem a pasar per pujar altre cop al Sant Andreu del Far on ens situem al Km 21,4 Waypoint 28. Reprenem la ruta passant altre cop per davant de la Creu del Far o del Pedrò , tot seguint la carretera del Corredor per arribar al Km 21,7 Waypoint 29 a l'alçada de l'entrada de Les Vimeteres on a la nostra dreta trobem un plafó indicador de direccions on seguim recte les seves indicacions per arribar al Km 21,9 Waypoint 30 a la cruïlla del Sot del Far on agafant el trencant de l'esquerra (Seguim la carretera del Corredor) travessem el Pont de Dosrius per arribar al Km 22, 0 Waypoint 31, on trobem un trencant a l'esquerra que ens indica amb un pal guia de senders la Ruta del PR-C 228 cap a Llinars del Vallès. Seguim cap a la dreta tot vorejant els Camps de la Senyora Comtessa per arribar al Km 22,4 Waypoint 32 on ens situem a la part de darrera de Can Bosc. Seguim el camí que amb una lleugera pujada voreja Can Bosc per situar-se a l'altre cantó de la masia. Seguirem per la Carretera del Corredor on al Km 23,7 trobem primer un corriol a la dreta que marca la ruta de diversos senders que passant per Puig Aguilar, i tot just desprès, uns metres més endavant , arribem a una cruïlla Waypoint 33 on ens indica a l'esquerra cap a Can Miloca i a la dreta cap a l'Escola de Natura del Corredor (Ca l'Arenes) i El Santuari del Corredor , seguim a la dreta per continuar la Carretera del Corredor fins arribar al KM 24,2 Waypoint 34 on situant-nos al Coll de Ca l'Arenes trobem una cruïlla a l'esquerra que ens indica cap a Ca l'Arenes , Escola de Natura del Corredor ,etc... i uns metres mes endavant a l'altre cantó del camí trobem un trencant a la dreta , nosaltres seguim per la carretera del Corredor descartant ambdues opcions. Tot seguint camí arribarem al Km 24,4 Waypoint 35 on s'inicia un tram asfaltat de la Carretera del Corredor que anirem seguint tot descartant els trencants que porten a El Forn del Vidre a la nostra esquerra, al Campament Juvenil El Solell del Corredor i l'Area d'Esplai de Corredor a la nostra dreta per arribar al KM 25,3 Waypoint 36 on s'acaba el tram asfaltat. Seguirem sense abandonar la Carretera del Corredor , fins arribar al Santuari del Corredor al Km 26,1 Waypoint 37, 38 i 39. Fem la volta al Santuari que tè l'accès tancat entre setmana , però des de la zona de la Creu del Corredor es pot fer una bona foto del Santuari. Recollim testimoni. Un cop acabada la visita i situant-nos a la Creu del Corredor , donem l'esquena al Santuari i agafem la Carretera del Corredor cap a la nostra esquerra, per tot seguit agafar un corriol a la dreta , identificable per un plafó de reformes de les torres de guaita del sistema de prevenció d'incendis , que ens permetrà pujar al Cim del Corredor , passant primer per el Km 26,5 Waypoint 40 o estarem a la Base de la Torre de Guaita del Corredor , per seguir fins el Km 26,6 Waypoint 41 on trobarem una base de formigó quadrada amb la placa del Vèrtex Geodèsic del Corredor situada entre les bases de formigó de l'antiga torre de Guaita del servei antiincendis del Corredor. Donem un volt per el Cim buscant el punt més alt, per retornar altre cop per on he vingut al Santuari del Corredor. En situem a la porta d'entrada del Santuari per anar a buscar el Corriol que atravessa la Plana del Corredor per tot vorejant Les Roques del Pare Jaume enfilar el corriol que porta cap al Dolmen de Ca l'Arenes. Al Km 27,3 trobarem una cruïlla a l'esquerra , que agafarem, i que passant per darrera de les Roques del Pare Jaume ens portarà fins al Km 27,9 on per la nostra dreta ens arribarà el mateix corriol que hem descartat abans de pasar per les Roques del Pare Jaume. Seguirem baixant per el corriol per el que venim fins arribar al Km 28,1 als Waypoints 42 i 43 , El Pí Cargolat. Un cop seguim camí , sense abandonar el Corriol , seguirem baixant fins arribar al KM 29,2 Waypoint 44 , on un cop atravessat el Sot de Ca l'Arenes , trobem una cruïlla on agafem el trencant de la dreta que ens permet arribar a Ca l'Arenes , entrant-t'hi per darrera, al Km 29,4 Waypoints 45 i 46. Aquí Trobem l'Ermita de Ca l'Arenes, tot just arribar-hi , i travesant l'era de Ca l'Arenes. Fem visita i recollim testimoni. Un cop reprenem la marxa , deixant l'ermita a la nostra esquena i havent travessat l'era de Ca l'Arenes, anem a buscar el camí que ve del Coll de Ca l'Arenes en direcció al propi coll, deixant enrere Ca l'Arenes. Al Km 29,8 Waypoint 47 arribem altre cop al Coll de Ca l'Arenes on ja hem passat al pujar cap el Santuari del Corredori on ara al arribar-hi girem a la dreta tot seguint la ruta dels senders GR-92, SL-C 80 , PR-C 216 i la Ruta 7 tal com marca el pal indicador de rutes de senders. Seguim doncs per la Carretera del Corredor , per passar altre cop per el Waypoint 33 al Km 30,2 de la nostra ruta , per arribar al km 30,3 Waypoint 48 on a la nostra esquerra s'inicia un corriol on també un pal indicador de senders ens indica que és la ruta dels senders GR-92, SL-C 80 , PR-C 216 i la Ruta 7, abandonem doncs la carretera del Corredor per agafr aquests corriol que ens permet apropar-nos al maxim al Cim del Puig Aguilar proper objectiu de la ruta. Al arribar al Km 30,7 , hem de buscar la manera d'entrar al bosc per anar a localitzar el Cim de Puig Aguilar , cosa que haurem de fer amb el GPS o aplicació de mòbil , ja que no existeix camí ni corriol, per entre mig del sotabosc arribem al CIM del Puig Aguilar. Un cop marcat el CiM estem al Km 30,8 Waypoint 49, fem foto de localització i testimoni. Retornem altre cop pel bosc fins el corriol per el que veníem, i en arribar-hi agafem cap a l'esquerra per seguir la direcció que portàvem. Seguirem el Corriol sense sortir-ne fins que al Km 31,3 trobarem un corriolet a la dreta que agafarem descartant el camí que portàvem per anar a buscar el Coll de l'Argila per aquest corriolet tot descartant un altre trencant a l'esquerra que trobem al KM 31,5. Pasem per el Coll de l'Argila al Km 31,6 , on descartem el trencant de l'esquerra altre cop per seguir fins el Km 31,9 on agafem un corriolet a la dreta que pasa per el turonet que d¡queda sobre el Camps de la Senyora Marquesa i que ens porta fins a la Cova del Pontet on enllaçem amb la pista principal que ens porta altre cop deixant el Pont de Dosrius a la nostra dreta fins el Waypoint 30 on tronem a passar al Km 32,4 de la nostra ruta situant-nos altre cop a la Carretera del Corredor, on tornarem a passar per la Creu del far al KM 32,8 i per el costat de Sant Andreu del Far i Can Guinard al Km 32,9. Des d'aquest punt la ruta va resseguint , sense sortir-s'en la Carretera del Corredor fins arribar al Coll de Can Bordoi al KM 36,2 . En aquest punt , tot i que la ruta no hi va (ja ho havua fet en una altre ruta), si agafem el camí que porta cap a la Masia de Can Bordoi , a uns 100 mts a la dreta trobareu l'Ermita de Sant Cristòfol de Can Bordoi. Situats altre cop al KM 36,2 agafem la carretera B-510 en direcció Dosrius que anirem seguint fins el Km 39,2 on trobarem una cruïlla on s'ens incorpora la carretera BV- 5103 que ve de LLinars del Vallès passant per El Coll. Seguim cap a Dosrius on hi entrem per el Plà dels Gitanos per seguir el Carrer de Mossen Jacint Verdaguer fins a la plaça de davant de l'Ajuntament , per seguir per la carretera atravessant el Pont d'entrada a Dosrius en direcció a Argentona. Seguim així per la B-510 per on al Km 43,7 passarem per la rotonda de distribució del trànsit que dona accès a la C-60 , sortint per la segona sortida de la rotonda on despès de uns metres s'ens incorporarà per la drreta el trànsit que surt de la C-60 i s'incorpora a la C-1415c carretera per la que transitem ara tot passant per davant de l'entrada de l'Urbanització Les Ginesteres i per sobre de la Riera de Pins en dirrecció a Can Poi (la casa dels cuatre rellotges) per seguir en direcció Argentona tot passant per el Cementiri de la Vall de Clarà i el Polígon Industrial Nord per arribar al Km 45,6 on si seguim recte entren al nucli urbà d'Argentona i seguint cap a l'esquerra agafem la ronda d'Argetona que seguim fins el Km 47,1 on trobem la rotonda que distribueix el trànsit cap a la C-60, l'Avinguda del Molí de les Mateves que va resseguint la Riera d'argentona per la seva vessant dreta , o cap al nucli urbà d'Argentona , opció que agafem per la primera sortida de la rotonda. Seguimm doncs cap el nucli urbà fins que al KM 47,3 trobem una altre petita rotonda que distribueix el trànsit per entrar al nucli urbà o ve anar cap a Vilassar de Mar , opció que agafem per la segona sortida de la rotonda enfilant la carretera d'Argentona a Vilassar de Mar, B-502, tot passant per davant del Camp de Futbol Municipal en direcció a Vilassar de Mar. Sense deixar la carretera passem per davant de Madà al Km 48,8 i per Agell (Cabrera de Mar) al Km 50,1 fins arribar a Vilassar de Mar al KM 53, 0 i seguir fins el final de la ruta al Km 53,84.

Waypoints

PictographTunnel Altitude 92 ft
Photo ofKM 3,7 - Waypoint 1 - Túnel de Camí del Mig a Can Vallescà Vell

KM 3,7 - Waypoint 1 - Túnel de Camí del Mig a Can Vallescà Vell

Pas per sota la C 31-D que comunica l'antic Camí del Mig amb Can Vallescà Vell a l'altre cantó del ramal D de la C-31.

PictographBridge Altitude 89 ft
Photo ofKM 4,6 - Waypoint 2 - Passarel·la sobre la Riera d'Argentona

KM 4,6 - Waypoint 2 - Passarel·la sobre la Riera d'Argentona

Passarel·la peatonal sobre la Riera d'Argentona a l'alçada del Barri del Cros que porta a l'inici del camí que transcorre entre la C-60 i la riera d'Argentona.

PictographPavement ends Altitude 98 ft
Photo ofKm 4,7 - Waypoint 3 - Inici camí de sorra

Km 4,7 - Waypoint 3 - Inici camí de sorra

Inici camí de sorra paral·lel a la Riera d'Argentona , que transcorre entre aquesta i la C-60.

PictographWaypoint Altitude 167 ft
Photo ofKM 6,6 - Waypoint 4 - Passeig del Tramvia

KM 6,6 - Waypoint 4 - Passeig del Tramvia

Passeig vorejat de Plataners que segueix el curs del traçat de les vies de l'antic Tranvía d'Argentona a Mataró. El tramvia de Mataró-Argentona va ser un mitjà de transport que connectava les dues poblacions actiu des del 1928 al 1966. Utilitzava unitats fabricades pel constructor Lladró i Cunyat d'Almàssera (País Valencià). Aquest tramvia es va crear el 1926, però no es va posar en funcionament fins al 27 de maig de 1928. Història El 5 de desembre del 1917, Antonio Gaillard i Clouchier va demanar una sol·licitud per a la creació d'una línia de tramvies. La companyia del tramvia va ser creada el 3 d'agost de 1926 amb el nom de "Companyia Anònima del Tramvia de Mataró a Argentona". Les obres de construcció van començar el 13 de setembre de 1926 amb molta polèmica per la instal·lació del fil elèctric de contacte aeri pels carrers de la ciutat, tot aprofitant els pals de l'enllumenat. L’Ajuntament va aprofitar per introduir la reurbanització de la Plaça Santa Anna que havia sigut rebutjada anteriorment pels mataronins amb estructura de bulevard. Finalment, la inauguració del tramvia Mataró-Argentona de 5,8 km i 1m d'amplada de via, es va celebrar com un gran esdeveniment el diumenge 27 de maig de 1928, amb centenars de mataronins, la benedicció dels 3 cotxes inicials i la participació d’autoritats polítiques i militars, fidels a la dictadura de Primo de Rivera. Aquesta línia oferia un tram directe entre la ciutat i la vila. En aquells moments hi havia un servei de tres tramvies, el Núm. 1, Núm. 2 i el Núm. 3. A Argentona hi havia un gran nombre d'estiuejants i això va provocar que la companyia creés el 1929 un nou tramvia, el més gran i luxós dels quatre. Aquests tramvies tenien uns serveis de mitja hora cadascun per a facilitar els horaris dels treballadors. Durant el transcurs de la guerra civil el tramvia funcionava íntegrament i sense interrupció. A Cerdanyola, un barri de Mataró, va haver-hi un gran augment de població immigrant. Aquests utilitzaven amb major freqüència la línia de tramvies per a facilitar el desplaçament entre Mataró i Argentona i els punts intermedi per a poder anar a treballar. Als anys 50 van augmentar els passatgers, ampliant també el nombre de tramvies fins al Núm. 6. El 1962, en veure la gran multitud de gent que usava aquests serveis, es va decidir comprar dos tramvies més. Els quals no van arribar al seu funcionament per les freqüents avaries i els mals resultats. A partir del 1962 els serveis i l'ús dels tramvies van anar disminuint realitzant un servei cada hora, però afegint un autobús cada trenta minuts per a mantenir la freqüència establerta fins al moment. Finalment, el 9 d'octubre de 1965 es va produir el tancament i es va clausurar oficialment el 1966. Els motius del tancament van ser: Continus conflictes entre l'Ajuntament de Mataró i la companyia propietària del Tramvia a causa del creixement del parc automobilístic. Fortes rierades van danyar el pont de la riera d'Argentona i van inundar també a Mataró la subcentral elèctrica inutilitzant tot el sistema. Els costos de reparació eren molt elevats per a aquesta època. Dates A la Vila d'Argentona va haver-hi moltes celebracions populars quan la línia va complir, el 31 de maig de 1953, el seu 25è Aniversari. Aquesta celebració es va realitzar amb una missa a la parròquia de Sant Josep amb actes commemoratius per la mort d'accionistes, consellers i treballadors. Seguidament, les autoritats i convidats van agafar el tramvia per a desplaçar-se a Argentona on l'alcalde Josep Fortí Ros en nom de la corporació va proclamar al seu pare com a fill predilecte d'Argentona. Esdeveniments Aquesta línia de tramvies va tenir diversos sinistres, entre ells dos mortals. El primer va ocórrer el divendres 11 de juliol de 1952 al carrer d'Argentona, quan un empleat de l'oficina de contribucions va intentar pujar al tramvia quan aquest estava en marxa, Va relliscar i per desgràcia va anar a parar sota les rodes, morint hores més tard. El segon va ser l'1 d'octubre del 1961. Va haver-hi una gran acumulació de sorra en la via a causa de les intenses pluges ocorregudes la nit anterior. Aquestes van provocar el descarrilament i bolcada del Núm. 3 provocant 40 ferits, alguns greus. Llegat La Trinca, grup de música de la mateixa comarca, li va dedicar una cançó titulada "El tramvia de Mataró" amb la següent lletra: "Allà a Mataró n'hi havia un tramvia que n'és de cartró i va per la via. Tralarà, la, la, carai quin tramvia. Tralarà, la, la, que bé que s'hi va. El primer vagó se'n surt de la via i a prendre un vermut la gent i el tramvia. Tralarà, la, la, carai quin tramvia. Tralarà, la, la, que bé que s'hi va. El segon vagó se'n surt de la ruta per què el conductor n'és fill de Calcuta. Tralarà, la, la, carai quin tramvia. Tralarà, la, la, que bé que s'hi va." Actualment, també, es conserven tres dels tramvies: un està exposat en la Plaça Nova d'Argentona, un altre a la Plaça de Granollers de Mataró, i un altre en el Museu del Ferrocarril de Catalunya. En certes zones d'Argentona encara hi ha les vies.

PictographBridge Altitude 180 ft
Photo ofKM 7,0 - Waypoint 5 - Pont d'Argentona sobre la Riera. Photo ofKM 7,0 - Waypoint 5 - Pont d'Argentona sobre la Riera.

KM 7,0 - Waypoint 5 - Pont d'Argentona sobre la Riera.

Pont sobre la Riera d'Argentona a Argentona que comunica el Passeig de la ruta del Tranvia amb l'Avinguda de les Mateves que és l'entrada sud d'Argentona venint de Mataró per el vessant esquerra de la Riera d'Argentona des de el Polígon del Cros.Nosaltres seguim recte per el camí de la dreta de la Riera.

PictographWaypoint Altitude 358 ft
Photo ofKm 9,9 - Waypoint 6 - Cruïlla Sota el viaducte de la C-60

Km 9,9 - Waypoint 6 - Cruïlla Sota el viaducte de la C-60

Punt que queda sota el Viaducte de la C-60 on la ruta que puja des de Mataró entre la Riera d'Argentona i la C-60, s'uneix a la pista que s'inicia a la Rotonda d'accès a la C-60 , a l'alçada de Can Polseguera a Argentona. En aquest punt també s'uneixen la Riera de Dosrius i la Riera de Pins per iniciar la Riera de Argentona.

PictographIntersection Altitude 325 ft
Photo ofKM 10,2 - Waypoint 7 - Desviament cap a la Riera de Dosrius.

KM 10,2 - Waypoint 7 - Desviament cap a la Riera de Dosrius.

Punt per on accedim a la llera de la Riera de Dosrius , just davant l'accès a la finca privada de la Vinya d'en Barrete. Situats davant l'entrada de la finca privada , on s'acaba el paviment, hem d'agafar l'accès de més a l'esquerra.

PictographWaypoint Altitude 449 ft
Photo ofKM 13,4 - Waypoint 8 - Creu de Terme Photo ofKM 13,4 - Waypoint 8 - Creu de Terme

KM 13,4 - Waypoint 8 - Creu de Terme

Creu de Terme a Dosrius, a l'alçada de la Rotonda que distribueix el trànsit en els accessos al cementiri de Dosrius, al polígon industrial Can Ribot, polígon Industrial Els Joncs i l'accès a Dosrius per la B-510 , on trobem aquesta rotonda o a la part baixa més propera a Dosrius trobem la Creu de Terme.

PictographIntersection Altitude 538 ft
Photo ofKm 14,4 - Waypoint 9 - Cruïlla Urbanització Photo ofKm 14,4 - Waypoint 9 - Cruïlla Urbanització

Km 14,4 - Waypoint 9 - Cruïlla Urbanització

Punt d'accès a l'Urbanització El Castell al municipi de Dosrius, que entrant per el carrer Camí del Castell fins a trobar el carrer Mil Pins i resseguint aquest últim fins a final ens porta a la pista que dona accès a la pujada al Castell de Dosrius.

PictographPavement ends Altitude 810 ft
Photo ofKM 15,4 - Waypoint 10 - Final paviment asfaltat

KM 15,4 - Waypoint 10 - Final paviment asfaltat

Final del Carrer Mil Pins de l'Urbanització El Castell de Dosrius on s'acaba el paviment i s'inicia la pista de sorra que puja al trencant que dona accès al Castell de Dosrius.

PictographIntersection Altitude 899 ft
Photo ofKm 15,6 - Waypoint 11 - Cruïlla Castell de Dosrius Photo ofKm 15,6 - Waypoint 11 - Cruïlla Castell de Dosrius

Km 15,6 - Waypoint 11 - Cruïlla Castell de Dosrius

Cruïlla a la nostra dreta on comença un corriol que ens permet pujar al Castell de Dosrius

PictographIntersection Altitude 984 ft

Km 16,4 - Waypoint 12 - Cal Margenat/Can Soliva Seguir recte

Cruïlla a l'esquerra , nosaltres seguim recte.

PictographPavement ends Altitude 1,260 ft

KM 17,8 - Waypoint 13 - Asfaltat

Punt on entrem a l'extrem de l'Urbanització Can Massuet entrant-t'hi per Les Planes de Can Pruna .

PictographIntersection Altitude 1,260 ft
Photo ofKM 17,9 - Waypoint 14 - Gir esquerra cap al carrer de Can Domingo

KM 17,9 - Waypoint 14 - Gir esquerra cap al carrer de Can Domingo

Tot just a 100Mts de on s'inicia l'Asfaltat de Can Massuet, trobem aquesta cruïlla on hem de girar a l'esquerra cap al carrer de Can Domingo

PictographPavement ends Altitude 1,332 ft
Photo ofKM 18,3 - Waypoint 15 - Cruïlla amb gir a l'esquerra i fi paviment.

KM 18,3 - Waypoint 15 - Cruïlla amb gir a l'esquerra i fi paviment.

Punt on abandonem el Carrer Can Domingo de l'Urbanització Can Massuet per anar cap a Les Planes de Can Carreras i la Masia de Can Carrerras

PictographWaypoint Altitude 1,342 ft
Photo ofKM 18,6 - Waypoint 16 - Can Carreres

KM 18,6 - Waypoint 16 - Can Carreres

Un cop atravessades, per el corriol que les voreja, Les Planes de Can Carreras arribem tot just a sota de la Masia de Can Carreras on fem un gir a l'esquerra seguint el corriol.

PictographWaypoint Altitude 1,375 ft
Photo ofKm 18,9 - Waypoint 17 - Monkeypaintball.com Photo ofKm 18,9 - Waypoint 17 - Monkeypaintball.com

Km 18,9 - Waypoint 17 - Monkeypaintball.com

Punt on el Corriol que puja de Can Carreres, va a parar en una zona habilitada amb taules i bancs i una guixeta on es pot veure escrit MONKEYPAINTBALL.COM. Són les instal·lacions de una zona de jocs de Paintball d'aquesta empresa, que estan repartides per el bosc del Turó de Sant Joan.

PictographIntersection Altitude 1,378 ft
Photo ofKm 19,0 - Waypoint 18 - Cruïlla pujada al Cim del Turó de Sant Joan

Km 19,0 - Waypoint 18 - Cruïlla pujada al Cim del Turó de Sant Joan

Cruïlla a la dreta , al corriol que ve de Monkeypaintball , i que permet pujar al Turó de Sant Joan.

PictographSummit Altitude 1,411 ft
Photo ofKM 19,2 - Waypoint 19 - Cim del Turó de Sant Joan 437,1 mts Photo ofKM 19,2 - Waypoint 19 - Cim del Turó de Sant Joan 437,1 mts Photo ofKM 19,2 - Waypoint 19 - Cim del Turó de Sant Joan 437,1 mts

KM 19,2 - Waypoint 19 - Cim del Turó de Sant Joan 437,1 mts

Cim del Turó de Sant Joan on trobem les instal.lacions de un diposit d'aigua modern i un altre en forma de sitja elevada.

PictographPavement ends Altitude 1,398 ft
Photo ofKm 19,6 - Waypoint 20 - Final Pista , inici Paviment entrada Can Massuet.

Km 19,6 - Waypoint 20 - Final Pista , inici Paviment entrada Can Massuet.

Punt on la pista que ve de rodejar el Turó de Sant Joan empalma amb l'Urbanització Can Massuet a l'alçada de la Plaça de Badia.

PictographIntersection Altitude 1,437 ft
Photo ofKm 19,9 - Waypoint 21 Seguir recte cap a l'Avinguda de el Far Photo ofKm 19,9 - Waypoint 21 Seguir recte cap a l'Avinguda de el Far

Km 19,9 - Waypoint 21 Seguir recte cap a l'Avinguda de el Far

Cruïla on conflueixen el carrer Granollers, per on venim, el Carrer Dosrius, que ens entra per la dreta i l'Avinguda del Far , que es la continuació del carrer Granollers a partir d'aquesta cruïlla , seguim recte agafant l'Avinguda del Far.

PictographIntersection Altitude 1,460 ft
Photo ofKm 20,6 - Waypoint 22 - Esquerre cap a Sant Andreu del Far. Photo ofKm 20,6 - Waypoint 22 - Esquerre cap a Sant Andreu del Far.

Km 20,6 - Waypoint 22 - Esquerre cap a Sant Andreu del Far.

Cruilla on amb un gir a l'esquerra agafem la pista asfaltada que baixa cap a Sant Andeu del Far i el restaurant Can Guinard.

PictographPavement ends Altitude 1,371 ft
Photo ofKm 20,9 - Waypoint 23 - Fí paviment

Km 20,9 - Waypoint 23 - Fí paviment

Punt on en el camí que surt a l'esquerra de l'avinguda del Far , s'acaba la pista asfaltada.

PictographReligious site Altitude 1,388 ft
Photo ofKm 21,0 - Waypoint 24 - Església Parroquial de Sant Andreu del Far, abans Sant Andreu de Bonacojunta Photo ofKm 21,0 - Waypoint 24 - Església Parroquial de Sant Andreu del Far, abans Sant Andreu de Bonacojunta Photo ofKm 21,0 - Waypoint 24 - Església Parroquial de Sant Andreu del Far, abans Sant Andreu de Bonacojunta

Km 21,0 - Waypoint 24 - Església Parroquial de Sant Andreu del Far, abans Sant Andreu de Bonacojunta

L'església de Sant Andreu del Far és una església parroquial del municipi de Dosrius (Maresme) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Descripció L'edifici actual data del segle xvi i és d'estil gòtic tardà. La façana principal, amb un cos sobresortit, és coronada per un massís campanar de torre quadrada amb dues obertures d'arc rodó. A sota hi ha la porta d'entrada, de llinda recta. La coberta és a dues aigües. La capçalera, exteriorment, és reforçada per diversos contraforts. Aquesta església forma un petit conjunt rural juntament amb la gran masia de Can Guinard. L'Església és de nau única orientada de llevant a ponent. Presenta un absis de planta poligonal, amb contraforts laterals i a les arestes. Té dues capelles laterals adossades, a manera de creuer. La nau és coberta amb tres voltes per aresta gòtica, amb nervis de pedra granítica, i totes les claus de volta estan esculpides, igual que les mènsules d'arrencada dels nervis, les quals representen caps humans. La coberta de la nau és de teula àrab a dues vessants, acabades amb una senzilla imbricació de teula i maó. Les façanes són de paredat comú i arrebossades, i les zones angulars de grossos carreus ben tallats. És coronada per un campanar de planta quadrada, desplaçat cap a l'angle sud-oest, amb dues obertures en arc rebaixat a llevant i a ponent, on hi ha les campanes. El campanar té coberta plana, limitada per una barana amb merlets escalonats de pedra. A la façana principal hi ha una portada de brancals i llinda plana de pedra, protegida per guardapols, amb un rosetó a sobre. Al costat sud, tancat per una reixa de ferro forjat, hi ha un reduït cementiri amb nínxols recolzats en el mur de l'església, organitzats en dues fileres de tres pisos. Al costat dels nínxols i perpendicular a la façana sud de l'església, hi ha un altar de pedra, orientat a ponent, protegit per una barbacana a dues aigües, feta amb bigues de fusta i teula àrab i amb una senzilla imbricació de teula. Sobre l'altar de pedra hi ha una creu de ferro forjat amb un roser que s'hi enfila fins a dalt; al centre de la creu, una corona d'espines, també de ferro forjat. La paret de darrere de la creu està emmarcada per un esgrafiat a base d'un dibuix geomètric de fons blanc i incisions en color ocre terrós; al fons també hi ha estels. S'hi representa Déu en sa Majestat amb un colom volant al seu costat i, més avall, dos àngels porten una rosa i una llàntia respectivament. El frontal de l'altar té alguns relleus i inscripcions: a l'esquerra, la inscripció OBIT DEL SEMIER EN PERE BOSCH; al centre, emmarcada en un escut, la inscripció JHS; a la creta, la inscripció WY A 8 : DE DESEMBRE 1578. A la part dreta del peu de l'altar hi ha, en relleu, una creu de braços patents i iguals, com la de la clau de volta de l'interior de l'església. Al costat esquerre, la inscripció XPS (Crist en grec). A terra, davant de l'altar i de les fileres de nín xols, hi ha la sepultura amb làpida del segon comte de Bell-lloc, amb la inscripció ARNALDO DE MERCADER DE ZUFÍA I SU ESPOSA LINA POZZALI CROTTI, CONDES DE BELLOCH, RIP, amb els escuts de les famílies corresponents entrellaçats. A la zona central del paviment de la nau hi ha una làpida de pedra de l'enterrament de MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS.

PictographReligious site Altitude 1,381 ft
Photo ofKM 21,0 - Waypoint 25 -Església Parroquial de Sant Andreu del Far, abans Sant Andreu de Bonacojunta Photo ofKM 21,0 - Waypoint 25 -Església Parroquial de Sant Andreu del Far, abans Sant Andreu de Bonacojunta Photo ofKM 21,0 - Waypoint 25 -Església Parroquial de Sant Andreu del Far, abans Sant Andreu de Bonacojunta

KM 21,0 - Waypoint 25 -Església Parroquial de Sant Andreu del Far, abans Sant Andreu de Bonacojunta

Església parroquial de Sant Andreu del Far NUCLI: El Far. LOCALITZACIÓ : Veïnat del Far, s/núm. DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segle XVII. Arquitectura del Gòtic tardà amb aportacions renaixentistes. DESCRIPCIÓ : Església de nau única orientada de llevant a ponent, amb absis de planta poligonal, amb contraforts laterals i a les arestes. Té dues capelles laterals adossades, a manera de creuer. La nau és coberta amb tres voltes per aresta gòtica, amb nervis de pedra granítica, i totes les claus de volta estan esculpides, igual que les mènsules d’arrencada dels nervis, les quals representen caps humans. La coberta de la nau és de teula àrab a dues vessants, acabades amb una senzilla imbricació de teula i maó. Les façanes són de paredat comú i arrebossades, i les zones angulars de grossos carreus ben tallats. A la façana principal hi ha una portada de brancals i llinda plana de pedra, protegida per guardapols, amb un rosetó a sobre. És coronada per un campanar de planta quadrada, desplaçat cap a l’angle sud-oest, amb dues obertures en arc rebaixat a llevant i a ponent, on hi ha les campanes. El campanar té coberta plana, limitada per una barana amb merlets escalonats de pedra. A la zona central del paviment de la nau hi ha una làpida de pedra de l’enterrament de MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS. Al costat sud, tancat per una reixa de ferro forjat, hi ha un reduït cementiri amb nínxols recolzats en el mur de l’església, organitzats en dues fileres de tres pisos. Al costat dels nínxols i perpendicular a la façana sud de l’església, hi ha un altar de pedra, orientat a ponent, protegit per una barbacana a dues aigües, feta amb bigues de fusta i teula àrab i amb una senzilla imbricació de teula. Sobre l’altar de pedra hi ha una creu de ferro forjat amb un roser que s’hi enfila fins a dalt; al centre de la creu, una corona d’espines, també de ferro forjat. La paret de darrere de la creu està emmarcada per un esgrafiat a base d’un dibuix geomètric de fons blanc i incisions en color ocre terrós; al fons també hi ha estels. S’hi representa Déu en sa Majestat amb un colom volant al seu costat i, més avall, dos àngels porten una rosa i una llàntia respectivament. El frontal de l’altar té alguns relleus i inscripcions: a l’esquerra, la inscripció OBIT DEL SEMIER EN PERE BOSCH; al centre, emmarcada en un escut, la inscripció JHS; a la creta, la inscripció WY A 8 : DE DESEMBRE 1578. A la part dreta del peu de l’altar hi ha, en relleu, una creu de braços patents i iguals, com la de la clau de volta de l’interior de l’església. Al costat esquerre, la inscripció XPS (Crist en grec). Al terra, davant de l’altar i de les fileres de nínxols, hi ha la sepultura amb làpida del segon comte de Bell-lloc, amb la inscripció ARNALDO DE MERCADER DE ZUFÍA I SU ESPOSA LINA POZZALI CROTTI, CONDES DE BELLOCH, RIP, amb els escuts de les famílies corresponents entrellaçats. DADES HISTÒRIQUES: L’advocació a sant Andreu apòstol es va difondre a partir del segle IV i correspon a una de les que es feren a màrtirs i sants relacionats amb el primer cristianisme d’origen africà, el culte dels quals va ser generalitzat a l’època visigòtica. Probablement, sota el temple actual hi hagué un edifici anterior, ja que des del segle XII (1164) està documentada l’existència al lloc del Far d’un edifici de culte. L’església que ens ha arribat és d’estil gòtic tardà amb aportacions renaixentistes, construïda al segle XVII. Des del punt de vista civil pertany al municipi de Dosrius i eclesiàsticament depèn de la parròquia de Llinars del Vallès. Antigament fou coneguda amb els noms de Sant Andreu de “Bona Conjuncta”, de “Mala Conjuncta”, de “Bonaconjunta” i el “Faro” o “Far”, nom amb el qual és coneguda actualment. Segons Esteve Albert, el nom prové d’un far que hi hagué en temps llunyans i que cremava a les nits per orientar els caminants en els llocs de camins perdedors i cims estratègics i orientatius com el Far de les Guilleries i el Farell de Caldes de Montbui . L’any 1164, Bernat de Faro lliurà a l’església de Sant Andreu de Bona Conjuncta part de l’alou que Sanxa de Roca i Guillem de Bell·lloch donaren a dita església. L’any 1178, Bernat de Faro i Beatriu sa esposa, oferiren a Santa Maria de Llinars la quarta part dels delmes de carn i formatges de la parròquia de Sant Andreu de Bona Conjuncta. L’any 1186, en una escriptura de concòrdia l’església és anomenada com a Sant Andreu de Mala Conjuncta. El 1306, mossèn Berenguer Guinart va prendre possessió d’aquesta església i el bisbe la va fer independent de la de Santa Maria de Llinars, però li va assignar algunes obligacions respecte a ella. Després, però, tornaria a ésser sufragània de Llinars. L’any 1449, consta Miquel Arenes com a propietari del mas que porta el seu nom, dintre de la parròquia de Sant Andreu de Bona Conjuncta. Dels anys 1535 i 1542 hi ha dos documents on són citats els dos noms “Bona Conjuncta” i “Far”. L’any 1597, el bisbe Joan Dimes Loris, a instàncies dels parroquians del Far, donà l’autonomia com a parròquia. L’any 1630 ja se cita únicament la parròquia del Far. Del 1631 data l’hipogeu de pedra situat a la part central del paviment de la nau, amb la inscripció MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS. Aquesta inscripció podria indicar que, a l’igual que el Santuari del Corredor fou promogut per Salvi Arenas el 1530, la família Arenas, que tenia capella pròpia en la seva casa pairal, fos en part promotora de la construcció del nou edifici de Sant Andreu del Far. La parròquia del Far no arribava a tenir vint “focs” (o cases), però tenia les masies senyorials de can Bosc, ca l’Arenes i can Guinart, que està situada davant de l’església. El cementiri proporciona dades de les famílies que s’han anat enterrant a la parròquia del Far, les restes de les quals romanen en nínxols. S’hi troben sis sepultures amb làpides de marbre, d’algunes de les famílies més antigues del lloc: Sebastian Massuet i Família 1876, Pedro Massuet i Família 1883, Tomàs Farrerons y Prat y Família 1885, José Arenas y Família, Andrés Guinart y Família. Una altra família important del Far són els Bosch, enterrats en el seu altar sepulcral. Probablement, aquest altar es va construir per donar sepultura a les restes d’algun membre de la família, que potser provenien de l’interior de l’església. Els comtes de Bell·lloch, des de temps antics, eren els propietaris de la masia de Can Bosc. Arnau de Mercader (1852-1932), metereòleg, diputat provincial i president de la Junta de Museus de Barcelona entre 1924 i 1930, morí sense fills i la finca de Can Bosc passà a la seva esposa Paulina Pozzali i Crotti, escriptora. El 1977, aquesta finca i la masia van ser comprades per la Diputació de Barcelona. Des de l’any 1919, la parròquia de Sant Andreu del Far és a càrrec del rector de Santa Maria de Llinars, que hi celebra els oficis i administra els sagraments. Els entorns de l’església foren arranjats a finals de la dècada de 1990

PictographWaypoint Altitude 1,378 ft
Photo ofKM 21,2 - Waypoint 26 - Creu del Far o Creu del Pedró. Photo ofKM 21,2 - Waypoint 26 - Creu del Far o Creu del Pedró. Photo ofKM 21,2 - Waypoint 26 - Creu del Far o Creu del Pedró.

KM 21,2 - Waypoint 26 - Creu del Far o Creu del Pedró.

A pocs metres, vora el camí, hi ha una creu de terme que porta el nom de Creu del Far o Creu del Pedró. Un pedró és una fita que commemora un fet o també indica la separació de dos termes municipals. En aquest cas indica el punt on s’acaba la jurisdicció de l’església de Sant Andreu del Far. Tal com consta en la data inscrita a la base, va ser aixecada el 1627, poc després que l’església esdevingués parròquia. Una inscripció fa esment a dues persones -Montserrat Arenas i Joan Bosch-, importants famílies d’aquest lloc que es troben enterrades a l’església. També veiem l’IHS, monograma del nom de Crist i una inscripció que sembla fer referència als obrers que l’aixecaren i la dedicaren a Jesús i a Maria. rondaller.wordpress.com/2017/10/30/el-marques-meteoroleg/ Creu de ferro forjat de petites dimensions, situada damunt d'un pilar de planta quadrada amb el basament motllurat i un capitell de grans dimensions. Tot el conjunt és de pedra granítica i presenta inscripcions gravades tant a l'anvers com en un dels laterals del pilar. A l'anvers es pot llegir "IHS M 1627 HOBRES", i al lateral "MONSERAT ARENAS · IOAN BOSCH". Les inscripcions fan referència als anagrames de Jesús i Maria i als obrers de la parròquia Montserrat Arenas i Joan Bosch. La creu és grega i el ferro està picat i treballat. Observacions: Altres denominacions relacionades amb l'edifici: Creu de Pedró. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. La creu fou construïda l'any 1627, poc temps després que l'església de Sant Andreu del Far (situada al seu costat) esdevingués parròquia. Els personatges als que al·ludeix la inscripció pertanyien a importants famílies del veïnat del Far (masies de ca l'Arenes i de can Bosc). De fet, dins del temple, hi ha una sepultura datada l'any 1631en la que hi ha gravat el nom "MONTSERRAT ANTICH ARENAS Y ELS SEUS". Segons les fonts orals, la creu sempre ha estat en el mateix indret. Es tracta d'una creu de pedró aixecada per delimitar una sagrera o l'àrea d'influència d'una església o ermita. patrimonicultural.diba.cat/

PictographWaypoint Altitude 1,378 ft
Photo ofKm 21,2 - Waypoint 27 - Creu del Far o Creu del Pedró. Photo ofKm 21,2 - Waypoint 27 - Creu del Far o Creu del Pedró.

Km 21,2 - Waypoint 27 - Creu del Far o Creu del Pedró.

Creu del Far o Creu del Pedró.

PictographReligious site Altitude 1,388 ft
Photo ofKm 21,4 - Waypoint 28 -Església Parroquial de Sant Andreu del Far, abans Sant Andreu de Bonacojunta Photo ofKm 21,4 - Waypoint 28 -Església Parroquial de Sant Andreu del Far, abans Sant Andreu de Bonacojunta

Km 21,4 - Waypoint 28 -Església Parroquial de Sant Andreu del Far, abans Sant Andreu de Bonacojunta

Veure Waypoint 24 i 25

PictographWaypoint Altitude 1,398 ft
Photo ofKm 21,7 - Waypoint 29 - Plafó indicacions

Km 21,7 - Waypoint 29 - Plafó indicacions

Plafó d'indicacions abans de les Vimeteres

PictographIntersection Altitude 1,434 ft
Photo ofKm 21,9 - Waypoint 30 - El sot del Far gir a l’esquerra

Km 21,9 - Waypoint 30 - El sot del Far gir a l’esquerra

Cruïla del Sot de Far on girem a l'esquerra per travessar el Pont de Dosrius.

PictographIntersection Altitude 1,421 ft
Photo ofKm 22,0 - Waypoint 31 - Cruïlla cap a Llinars per PR-C 228 Photo ofKm 22,0 - Waypoint 31 - Cruïlla cap a Llinars per PR-C 228

Km 22,0 - Waypoint 31 - Cruïlla cap a Llinars per PR-C 228

Cruïlla al Sot del Far desprès de pasar el Pont de Dosrius, amb indicadors cap a Llinars i PR-C 228

PictographWaypoint Altitude 1,473 ft
Photo ofKm 22,4 - Waypoint 32 - Masia de Can Bosc Photo ofKm 22,4 - Waypoint 32 - Masia de Can Bosc

Km 22,4 - Waypoint 32 - Masia de Can Bosc

Masia de Can Bosc

PictographIntersection Altitude 1,673 ft
Photo ofKm 23,7 - Waypoint 33 - Cruïlla cap a Ca L’Arenes i Can Miloca Photo ofKm 23,7 - Waypoint 33 - Cruïlla cap a Ca L’Arenes i Can Miloca

Km 23,7 - Waypoint 33 - Cruïlla cap a Ca L’Arenes i Can Miloca

Cruilla a l'esquerra cap a Can Miloca i a la dreta cap a Ca l'Arenes.

PictographIntersection Altitude 1,608 ft
Photo ofkm 24,2 - Waypoint 34 - Coll de Ca l'Arenes - Cruïlla cap a Ca L’Arenes Photo ofkm 24,2 - Waypoint 34 - Coll de Ca l'Arenes - Cruïlla cap a Ca L’Arenes Photo ofkm 24,2 - Waypoint 34 - Coll de Ca l'Arenes - Cruïlla cap a Ca L’Arenes

km 24,2 - Waypoint 34 - Coll de Ca l'Arenes - Cruïlla cap a Ca L’Arenes

Coll de Ca l'Arenes . Cruïlla cap a Ca l'Arenes i cap al Santuari del Corrredor .

PictographPavement ends Altitude 1,647 ft
Photo ofKm 24,4 - Waypoint 35 - Inici paviment

Km 24,4 - Waypoint 35 - Inici paviment

Punt o la Carretera del Corredor inicia un tram pavimentat.

PictographPavement ends Altitude 1,850 ft
Photo ofKm 25,3 - Waypoint 36 - Fí de Paviment

Km 25,3 - Waypoint 36 - Fí de Paviment

Punt o s'acaba el tros pavimentat de la Carretera del Corredor.

PictographReligious site Altitude 2,080 ft
Photo ofKm 26,1 - Waypoint 37 - Santuari de la Mare de Déu dels Socors del Corredor. Photo ofKm 26,1 - Waypoint 37 - Santuari de la Mare de Déu dels Socors del Corredor. Photo ofKm 26,1 - Waypoint 37 - Santuari de la Mare de Déu dels Socors del Corredor.

Km 26,1 - Waypoint 37 - Santuari de la Mare de Déu dels Socors del Corredor.

NUCLI: El Far LOCALITZACIÓ : Veïnat del Far, s/núm.El Corredor DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segle XVI, estil gòtic tardà, amb elements renaixentistes. DESCRIPCIÓ : El conjunt està format per dos cossos separats: el primer constituït per l’església i l’hostatgeria, bastides el segle XVI, i el segon per un cos de planta baixa –avui punt d’informació del Parc Natural del Corredor–, ambdós encerclats per un mur que configura un gran pati, al qual s’accedeix per una portada amb brancals de carreus de pedra granítica i llinda plana, tancada amb dues fulles batents de ferro forjat. L’església forma una planta de creu llatina, d’una sola nau, amb entrada per migdia a través d’una portada de carreus de pedra i llinda plana; a sobre de la llinda hi ha un petita fornícula, protegida per un porxo cobert amb volta de mig punt. La nau es cobreix amb tres voltes de creueria, separades per arcs faixons apuntats; els nervis de les voltes es tanquen amb claus esculpides. El cor, encanvi, és cobert per volta de canó i recolza sobre un arc rebaixat de dovelles, que arrenca de sengles brancals de carreus de pedra i està protegit per una barana de ferro forjat. A sota del cor, als peus de la nau, hi ha una portada d’arc rebaixat emmarcada amb carreus, que comunica amb l’hostatgeria. El presbiteri queda tancat per una reixa de ferro forjat i està presidit per un retaule del segle XVI. Adossat al costat de llevant s’aixeca el campanar, de planta quadrada i dos cossos, fet amb carreus de pedra granítica ben escairats a tota alçada; el primer cos és massís i el segon, de planta més reduïda, té quatre obertures (una a cada façana) de proporció vertical, d’arc lleugerament apuntat, on hi ha les campanes; la coberta plana, aboca les aigües per quatre gàrgoles situades als angles i esculpides amb temàtica zoomòfica. La torre es corona amb una barana de merlets escalonats. Cada cos està separat del següent per una línia d’imposta que sobresurt del pla de façana. Al costat de ponent de la nau hi ha adossada l’hostatgeria, avui restaurant, edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants que acaben amb una treballada imbricació, amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta coberta enllaça amb la de la nau. A la façana, els buits són de proporció vertical amb brancals de carreus de pedra i llinda plana; a la planta pis hi ha les restes d’un desdibuixat rellotge de sol. A la cantonada SE del recinte s’aixeca un cos de planta baixa amb coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Aquesta està composada segons un eix central marcat per una obertura a tota alçada, que conté el portal d’entrada i una finestra que emfasitza l’accés. L’obertura està feta amb carreus i llinda plana. Al pati hi ha un brocal de pou, que prové d’un trasllat recent, i també una columna, situada a prop del campanar sobre una plataforma feta amb paredat. El seu fust està format amb tambors circulars i es corona amb un capitell esculpit. La seva funció és purament d’element escultòric del pati. DADES HISTÒRIQUES: El Santuari del Corredor està dedicat a la Mare de Déu del Socors. En una enquesta promoguda per la Cúria diocesana de Barcelona entre el 28 de desembre de 1590 i el 15 de febrer de 1591, hi trobem el conjunt documental més important per conèixer la gènesi del Santuari del Corredor. Es tracta d’un interrogatori de dotze preguntes sobre l’origen i l’administració del santuari, des de la seva fundació fins al 1590, formulades pel delegat episcopal a vuit testimonis presumptament ben informats; l’escrit recull les respostes de cada testimoni a cada una de les dotze preguntes. Gràcies a l’enquesta, que es conserva a l’Arxiu Diocesà de Barcelona, els episodis fundacionals del Corredor són explicats segons una versió eclesiàstica oficial, volgudament objectiva i exempta de prodigis. Així, el text de la “primera interrogació” de 1590, assenyala que Salvi Arenes, pagès de la parròquia de Sant Andreu del Far, mogut per correctes inspiracions de caritat i bon zel, als voltants del 1530 havia construït, amb llicència expressa del Sr. Bisbe, una capelleta dedicada a Nostra Senyora del Socors en la muntanya del Corredor, en les terres i parceries que l’Arenes tenia en comú amb en Bosch, un altre pagès veí de la mateixa parròquia. Joan Massuet, nét del mateix “fundador” Salvi Arenes, confirmà aquesta versió i confessà que el seu pare li havia contat l’obra del seu avi tal com era formulada en l’interrogatori. Només el primer dels enquestats, l’ermità Lleonard Claus –que aleshores tenia uns 61 anys i en feia 24 que habitava al Corredor–, donà la versió, diguem-ne “popular”, de l’origen del santuari, fruit d’una mentalitat més sensible als miracles i aparicions; declarà que sentia explicar com a cosa veritable, pública i palesa, que Salvi Arenes, uns seixanta anys enrere, els dissabtes a la nit veia uns senyals de foc o de llum en el mateix lloc ara ocupat per la capella de la Mare de Déu del Socors. En tot cas, el text eclesiàstic oficial de l’enquesta redactada el 1590-1591 defugí la idea de les aparicions fantàstiques i es decantà per una explicació racional i neutra de l’origen del santuari. La mateixa enquesta descriu la capella de Salvi Arenes construïda entorn de 1530, o abans, com una obra menuda i senzilla, de pedra i morter de fang, coberta amb encavallada de fusta i teulada seca. Amidava uns trenta pams de llarg per vint d’ample (uns 6 x 4 m) i estava equipada amb un retaule que costà cinc lliures i amb una campana de tres lliures. La imatge primitiva de Nostra Senyora del Socors, feta també per iniciativa de Salvi Arenes, es podria datar al mateix període, tot i que el document no fa referència a la seva producció material. Sembla que la figura era modelada en terracota, feia uns 50 cm d’alçada i representava la Mare de Déu dempeus i coronada, amb el Nen Jesús al seu braç dret. Aquesta imatge fou traslladada a Llinars, per raons de seguretat, i fou destruïda l’any 1936. Als voltants de l’any 1530, la capella de Salvi Arenes amb la imatge de la Mare de Déu va tenir l’assistència religiosa i material permanent d’un ermità. Era un prevere anomenat fra Lluís, que abans havia estat ermità de la capella de Sant Nicolau, del terme de Granollers, el qual completà l’equipament més indispensable del santuari –també va edificar-hi una petita habitació, a més d’un estable per tenir-hi un animal. Per tal de proveir el manteniment de la capella i el propi, fra Lluís començà a demanar almoines pels pobles veïns. La seva dedicació al Corredor i la mateixa recapta per les rodalies també van servir per difondre la devoció a Nostra Senyora del Socors, i de tota manera van atreure la visita de nombrosos devots a l’ermita, fins al punt que aquests romiatges de parròquies veïnes aviat van deixar massa petita la senzilla capelleta de cap al 1530. Entorn de 1540-1542, potser arran de la mort de fra Lluís, arribava al Corredor un ermità nou, un prevere d’origen occità, que els documents anomenen “mossèn Bernat Penitència”. Hi va viure uns vint-i-cinc anys, fins a la seva mort, entorn de 1565-1567, en el transcurs dels quals el santuari quedà força transformat. Per iniciativa seva i gràcies a les almoines dels devots, la primitiva capella de Salvi Arenes i l’habitació de fra Lluís foren enderrocades i substituïdes per edificis de nova planta, més espaiosos i sòlidament construïts. La nova capella de mossèn Bernat Penitència es podria descriure com una fàbrica de pedra i morter de calç, d’una sola nau composta de capçalera i dos trams, amb coberta de volta de creueria. Adossada a la crugia dels peus, sembla, també es dreçà una casa suficient per allotjar l’ermità i, si convenia, alguns pelegrins. La capella fou proveïda amb el parament litúrgic que, a més de necessari per al culte, era proporcionat a les dimensions més grans del nou edifici. En aquest sentit, caldria esmentar l’adquisició d’una nova campana, beneïda el 1558 amb el padrinatge de Joan Arenes i Marqueta Bosch, i, sobretot, la realització d’un nou retaule. El moble retaulístic, integrat per relleus amb escenes de la vida de Crist i de la Mare de Déu, estava presidit per la imatge de Nostra Senyora del Socors i significà la culminació de la infraestructura devota del santuari promoguda per mossèn Bernat Penitència. Fotografia: Olga BoixIgnorem l’autor i la cronologia exacta del retaule –provisionalment, podríem suposar la seva execució prop de 1558–, com també el cost i el disseny general de l’obra. Tanmateix, les seves dimensions i composició aproximades són de fàcil deducció. En efecte, considerem que tenia tres carrers de tres cossos, més predel·la i àtic, fins a sumar uns 3,5 m d’alt per 2,5 d’ample. Enmig del carrer central degué destacar-hi la Mare de Déu del Socors dins d’una fornícula o tabernacle, envoltada per un total de deu compartiments amb relleus escultòrics, que coneixem bé perquè s’han conservat incorporats al retaule de 1589 –de fet, aquests relleus no van rebre la policromia fins a la seva integració a l’esmentat retaule de 1589. Representen deu episodis que un testimoni de 1600 va descriure com “dels misteris de Jesucrist”, malgrat que més aviat semblen respondre a “misteris del Rosari”. Als tres compartiments de la predel·la figuren escenes de la Passió de Crist o “misteris de dolor” (Prendiment, Flagel·lació, Camí del Calvari); els tres compartiments superposats de cada carrer lateral tenen escenes de la Infància o “misteris de goig” (Anunciació, Naixement, Epifania), en un costat, i de la Glorificació o “misteris de glòria” (Resurrecció, Ascensió i Pentecosta) en l’altre. El relleu de l’àtic, damunt la imatge titular del carrer central, representa l’Assumpció de la Mare de Déu. Als voltants de 1563-1565, un parell d’anys abans de morir l’ermità Bernat Penitència (c. 1565-1567), un altre prevere occità anomenat Lleonard Claus, natural de Peirafita, del bisbat de Llemotges, pujà al Corredor per establir-s’hi definitivament. Mossèn Lleonard va succeir l’ermità difunt tant en la difusió de la devoció a la Mare de Déu del Socors –ampliada a una vasta rodalia, que també comprendria parròquies del Bisbat de Girona– com en la cura del santuari, al qual es va dedicar intensament durant uns trenta-cinc anys, fins a la seva mort. Fou Lleonard Claus qui donà al Corredor l’entitat i la fesomia definitives, tot transformant la segona capella i casa construïdes per Bernat Penitència en un conjunt notable, en bona part conservat fins a avui. Engrandí l’espai inicial de l’església amb dos trams de volta més, amb dues capelles badades als flancs de la nau, a la manera de creuer, i amb una sagristia annexa al presbiteri –tot construït amb arcs, permòdols i claus de pedra picada–. Culminà l’altar major de l’església amb un nou retaule per magnificar la imatge de Nostra Senyora del Socors i tancà el presbiteri amb una reixa de ferro forjat. A més, dotà de retaules i d’imatges les dues capelles laterals, dedicades a santa Maria Magdalena i a sant Roc –bé que, amb els anys, van canviar d’advocació–, i moblà la sagristia amb els armaris i calaixos adients, ben proveïts d’ornaments sagrats i del parament litúrgic necessari per al culte. També bastí una alta torre campanar i hi col·locà tres campanes, una de gran i dues de menors. Per acollir amb una certa comoditat els cada cop més nombrosos devots i pelegrins que acudien al santuari, amplià i moblà la casa adossada a continuació de l’església, fins a convertir-la en una àmplia hostatgeria de dues plantes, equipada amb cuina, sala, cambres amb llits parats, celler, pastador, rebost, etc. Completà la instal·lació amb obres exteriors adequades, com una cavallerissa amb estables i coberts, les corresponents pallissa i ferreria, i una còmoda era enrajolada. A més, desemboscà els accessos al lloc i fressà i obrí bons camins per facilitar l’arribada de pelegrins al santuari i l’aplec de molta gent a l’esplanada obtinguda al seu redós. Totes aquestes obres iniciades per mossèn Lleonard ja estaven acabades el 1590, com consta en l’interrogatori del 28 de desembre d’aquest any, llevat del nou retaule major –potser– i de la reixa de ferro forjat que el protegeix. El retaule major fou contractat el 19 de maig de 1589 per dues-centes vuitanta lliures i un termini d’un any; no és ben segur que el desembre de 1590 estigués completament enllestit, però en tot cas ja figura col·locat in situ el 25 de novembre de 1591. La reixa de forja que separa el presbiteri de la nau encara s’estava realitzant l’estiu de 1595 i podia quedar instal·lada pocs mesos més tard, malgrat que no en tinguem la confirmació documental fins a l’octubre de 1600. Aquesta reixa fou fabricada amb la intenció de protegir eficaçment el nucli considerat més valuós del santuari, o sigui l’altar amb el seu aixovar litúrgic i, sobretot, la imatge de la Mare de Déu del Corredor, així com el seu retaule. L’obra arquitectònica nova del Corredor, malgrat la seva cronologia cinccentista tan tardana –una inscripció pintada a la clau de volta de la capçalera de l’església registra la data del 10 de gener de 1583–, aplica solucions tradicionals i gòtiques, amb algunes aportacions del més modern llenguatge renaixentista. L’interior de l’església acusa de manera més manifesta la pervivència del gòtic, però tant el campanar com l’hostatgeria s’afilien, des del punt de vista compositiu i formal, al llenguatge del Renaixement. Aquest conjunt del Corredor, ja completament renovat, rebria l’habitual benedicció solemne el mateix any 1583 –consta que la llicència eclesiàstica de la cerimònia fou concedida el 18 d’agost de 1583. Acabada la construcció de la nau, la sagristia i les dues capelles, mossèn Lleonard Claus va emprendre la construcció del campanar, un element arquitectònic especialment emblemàtic i caracteritzador de la imatge exterior del santuari i de la seva projecció “territorial” i social. L’obra degué portar-se a terme amb una relativa rapidesa, perquè en l’interrogatori de 1590 consta que ja està acabada. En definitiva, podem dir que el perfil arquitectònic del Corredor preservat fins a avui correspon quasi exactament a aquell mateix que havia construït i que va llegar-nos mossèn Lleonard Claus. Potser l’única obra remarcable posterior a la seva mort fou la realitzada el 1715, amb l’objectiu de transformar el reraltar en un cambril per a la imatge de la Mare de Déu. La nova intervenció, no obstant la seva irrellevància arquitectònica, va tenir certes conseqüències per al retaule major de 1589, ja que la construcció d’un nivell de paviment per al cambril va comportar el reforç i l’elevació –d’uns 30 cm– del pedestal d’obra del retaule, i per tant l’elevació de tot el moble. Els accessos, amb les escales d’entrada i de sortida, es van disposar en les mateixes portes del retaule, esdevingudes així portes del cambril. L’adaptació també afectà els guardapols, que foren desplegats i encaixats a les parets laterals. El pedestal, doncs, acabà radicalment remodelat i el conjunt retaulístic, a més d’obert per la “finestra” central del cambril, resultà sobrealçat i encastat a les superfícies de la volta i dels murs. Sembla lògic que mossèn Lleonard esdevingués un personatge popular; en tot cas, la seva acció fou determinant per a la transformació del coll del Corredor: convertir la insignificant capelleta rural de Salvi Arenes en un concorregut centre de romiatges, donant-li forma d’un santuari modern i ben dotat. Tothom coneixia la seva activitat incansable i convincent d’anys i panys de recórrer una extensa rodalia, d’un vessant i de l’altre de la Serralada Litoral –del Maresme i del Vallès–, de circular per quasi tots els poblats veïns i més o menys distants, tant del Bisbat de Barcelona com de Girona, per predicar-hi la devoció a nostra Senyora del Socors i recaptar a favor del seu casal del Corredor. Mossèn Lleonard Claus morí el dimecres 27 de juny de 1601, com especifica l’acta d’una visita pastoral feta l’endemà mateix, per tal d’inventariar tots els béns mobles i immobles existents en aquell moment al Corredor. Gràcies al registre de l’acta podem constatar que la major part de les construccions bastides dins del recinte del santuari avui es mantenen dempeus: l’església, amb la sagristia i el campanar, i la casa hostatgeria que hi té adossada, a més d’alguna edificació utilitària aïllada i del mateix recinte. En canvi, del complex d’objectes que els edificis havien contingut abans de 1601, en sobreviuen escassíssims elements, bé que hem de remarcar-ne un parell de realment destacables: la reixa de forja que protegeix l’altar major de l’església i, sobretot, el retaule del segle XVI que ara allotja el cambril i la imatge de Nostra Senyora del Socors. L’any 1991 es creà una junta integrada per l’actual rector del Santuari, mossèn Jaume Abril i Figueras, aleshores rector de la parròquia de Llinars del Vallès, d’on depèn el Santuari, i un representant de cadascun dels municipis que tradicionalment visiten el santuari. Aquesta junta, mitjançant subvencions de l’administració i fons recaptats, gràcies a les donacions de persones particulars, 9ha realitzat diverses actuacions a fi de restaurar l’edifici i recuperar el tradicional aplec. Cal destacar les obres realitzades d’arranjament de la teulada i les obres d’acondiciament de l’interior del santuari, incloent-hi tota la part elèctrica. Actualment, pel que fa als aplecs, cal destacar que el Dilluns de Pasqua el santuari és visitat per molta gent, sobretot de les comarques del Maresme i del Vallès, però també d’arreu de Catalunya. El cap de setmana més proper a la diada de Sant Marc (25 d’abril), la gent de Dosrius celebra el seu aplec en el Corredor, i els de Canyamars ho fan el dia 1 de maig.

PictographReligious site Altitude 2,080 ft
Photo ofKm 26,2 - Waypoint 38 - Santuari de la Mare de Déu dels Socors del Corredor. Photo ofKm 26,2 - Waypoint 38 - Santuari de la Mare de Déu dels Socors del Corredor. Photo ofKm 26,2 - Waypoint 38 - Santuari de la Mare de Déu dels Socors del Corredor.

Km 26,2 - Waypoint 38 - Santuari de la Mare de Déu dels Socors del Corredor.

El retaule major de Nostra Senyora del Socors El retaule fou restaurat entre 1994 i 1997 pel Servei de Restauració de la Generalitat de Catalunya, per això fou desmuntat i traslladat, durant aquests anys, al taller del monestir de Sant Cugat del Vallès. El retaule major del Corredor, tal com s’ha conservat fins avui, és una obra cinccentista de caràcter mixt, malgrat que amb predomini de la pintura, perquè la seva composició també recupera compartiments d’escultura del retaule anterior –datable potser una trentena d’anys abans, en l’etapa de Bernat Penitència. El seu esquema no se separa gaire de les pautes retaulístiques estàndard de l’època, bé que l’obra en constitueixi una versió molt singular. A més del pedestal de pedra i la predel·la, presenta una composició reticulada de tres cossos per cinc carrers, amb els contorns superiors acabats en frontó curvilini i volutes d’enllaç, i els laterals guarnits amb guardapols molt estrets. Des del 1715 el conjunt es dreça fins a una alçada de 7,20 m per una amplada de 5,60 m, compresos els guardapols adaptats. El mur-pedestal té portes pintades a les ales extremes i es reforça amb talla ornamental i un suport de cariàtides esculpides, que són al·legories de quatrevirtuts: les tres teologals –Fe, Esperança i Caritat– i una cardinal –la Fortalesa–. El primer cos, el principal del retaule, quasi duplica l’alçada de cadascun dels altres dos cossos superposats. També els carrers són desigualment amples, però a causa dels engrandits extrems laterals i no pas del carrer central, el qual –en contra d’allò que haguéssim esperat– és poc més ample que els col·laterals intermedis. Les proporcions xocants o com a mínim inhabituals de la retícula compositiva que en resulta queden explicades per la peculiar reutilització de tots els relleus del retaule antic, que han estat concentrats i destacats en els sectors d’entorn del nucli central. De fet, el retaule antic, tot sencer, constitueix el centre del nou retaule. Així, els plafons escultòrics ocupen els compartiments dels dos carrers intermedis del primer cos –superposats per triplicat, sense franges arquitectòniques de separació– i el del carrer central del segon, mentre que la resta de compartiments del retaule que envolten aquest nucli són pròpiament els plafons nous, tots pictòrics. L’obra del tallista o imaginaire constructor del retaule ja estava perfectament definida i segurament del tot acabada el 19 de maig de 1589, quan mossèn Lleonard, a Mataró, va pactar-ne la dauradura i la pintura amb Anthoni Toreno pintor ciutadà de Barcelona, per dues-centes vuitanta lliures i el termini d’un any. En aquest contracte queden especificats els elements principals de l’estructura que el pintor hauria de daurar i policromar, la qual integrava “tot lo retaule vell, que es de relleu en deu quadros”. Tots els elements que registra l’escrit de 1589 s’han conservat en el retaule actual, llevat només de “dues columnes grans” del carrer central, que el 1715 van quedar substituïdes pels muntants de la finestra del cambril, on s’hi venera la imatge de Nostra Senyora del Socors, obra de fusta policromada, de 1948, cisellada sobre la primitiva imatge de terracota del segle XVI. La feina contractada el 1589 pel pintor Antoni Toreno II –ciutadà barceloní establert feia poc a Mataró, fill d’un pintor homònim actiu a Barcelona– consistia en les operacions de dues menes que a l’època es designaven amb l’expressió de “pintar i daurar”. D’una banda, la dauradura i policromia de l’estructura arquitectònica del retaule, de qualsevol element de talla ornamental i de totes les imatges –compresos els relleus figuratius provinents del retaule vell, que havien quedat amb la fusta “en blanc”–. De l’altra, les pintures “planes”, o sigui les “de pinzell” en “quadros o taulons llisos”: la representació convinguda de figures soles i de les agrupacions que componien “històries” o escenes sacres. Com degueren convenir el promotor del retaule i el pintor, la meitat de les catorze taules o “quadros de pinzell” del Corredor rebria figures soles i l’altra meitat escenes amb els “Set goigs de la Verge Maria”. Les set pintures dedicades als “Set goigs” manifesten una distribució en el conjunt que no sembla seguir cap criteri precís, més enllà d’encerclar el nucli central de deu relleus del retaule vell –que, com dèiem abans, figuren misteris del Rosari: de “goig”, de “dolor” i de “glòria”. Els set episodis pictòrics nous guarden una estreta afinitat temàtica amb les escenes dels relleus i representen, en el segon cos del retaule, el Naixement de la Verge i la Visitació de Maria a Elisabet, a l’esquerra de l’observador, i la Presentació de la Verge al temple i Jesús al temple discutint amb els doctors, a la dreta. Els compartiments dels tres carrers centrals del tercer cos, d’esquerra a dreta, representen la Família de la Verge, la Coronació de la Mare de Déu i la Presentació de Jesús al temple. Les altres set pintures noves tenen figura única: el timpà del frontó terminal allotja un Déu Pare, els compartiments del cos superior acabats en voluta representen els profetes-reis David i Salomó, les dues portes del pedestal van rebre les imatges recurrents de sant Pere i sant Pau, i els dos compartiments laterals del primer cos porten sant Andreu i sant Lleonard, respectivament, patrons de la parròquia del Far i de l’ermità del Corredor i promotor del retaule. El retrat “tret al viu” de mossèn Lleonard La presència al retaule d’una figura del sant patró de la parròquia a la qual pertanyia el santuari, Sant Andreu del Far, no necessita explicacions. Potser tampoc no en necessitaria la presència del sant patró de l’ermità que encarregava l’obra, però en aquest cas cal observar alguns detalls que mereixen comentari. Sorprèn de trobar al retaule del Corredor una representació del sant Lleonard tan neutra, o millor tan ambigua i enigmàtica, tan desproveïda de senyals identificadors específics i directes que remetin a la seva tradició iconogràfica. Sorprèn, sobretot, si considerem que el llemosí mossèn Lleonard Claus degué estar ben familiaritzat amb la iconografia del seu sant patró, que a més era el patró de la seva terra natal. Tot plegat legitima la sospita que aquesta manca de caracterització era perfectament voluntària i intencionada. En segon lloc, la pintura del sant Lleonard va deixar a la vista, durant el procés de la seva restauració (1994-1997), una curiosa singularitat que sembla adjudicable al moment de l’execució original del retaule: el cap de sant Lleonard estava pintat sobre un paper, amb les vores retallades segons el contorn precís del seu perfil, successivament enganxat a la taula. Però un cop aixecat el paper durant la neteja, els restauradors van descobrir que, a sota, la pintura de la taula reproduïa exactament la mateixa cara representada en el paper. Així doncs, la cara del personatge pintada sobre el paper enganxat no corregia pas la fesomia de la taula subjacent, sinó que la repetia, com si la confirmés. D’altra banda, aquest cap de sant Lleonard està caracteritzat amb trets fesonòmics tan peculiars i suggerents que a simple vista ja fan imaginar que es podria tractar d’un retrat. Doncs bé, es té constància que és efectivament així: els redactors de l’inventari post mortem de 1601 testimonien que la cara de la pintura de sant Lleonard “està treta al viu” de mossèn Lleonard Claus. Per tant, estem davant d’un interessant retrat directe, “al viu”, realitzat el 1589-1590, una obra quasi del tot desconeguda fins ara. La iniciativa de representar sant Lleonard amb les faccions de mossèn Lleonard Claus, a la manera d’un retrat, podria correspondre al pintor, però possiblement va respondre a una decisió del mateix ermità. És més probable, perquè això enllaça amb la identificació iconogràfica volgudament ambigua i opaca del sant, amb la singularitat del paper enganxat sobre la taula que repeteix la cara subjacent, amb les correccions o precisions que el 1595 l’autoritat episcopal manà introduir a la taula. De ben segur que l’ermità no va pretendre de fer-se passar per un “sant canonitzat”, ni va buscar la veneració de la gent senzilla que pujava al santuari, sinó que només va voler deixar constància i memòria per a la posteritat de la seva intervenció personal en l’obra del Corredor –com qui estampa una firma sobre allò que considera una obra pròpia; i de fet el Corredor era en bona part obra seva, com hem vist. Tot i que les autoritats eclesiàstiques van reclamar que es pintés una cara diferent, el pintor va reproduir la fesomia de l’ermità que havia pintat uns anys abans; com si, per tossuderia, volgués reiterar el retrat subjacent, en comptes de canviar-lo o d’esmenarlo. Antoni Toreno morí a la darreria del 1598, el mateix any que el bisbe Lloris, mentre que mossèn Lleonard Claus, l’altre protagonista de l’episodi, els seguiria el 1601. Per tant, la cara del sant Lleonard del retaule, “treta al viu” d’un antic ermità, per als devots i visitants del Corredor esdevindria de seguida una mera anècdota esvaïda pel temps i al cap de pocs anys seria completament oblidada. El retaule de Nostra Senyora del Socors del Corredor acredita un interès notable, entre d’altres raons, perquè és l’única pintura documentada i alhoraconservada d’Antoni Toreno II; per això, en el futur podria servir de referència per reconèixer el seu estil personal, en l’eventual atribució d’altres obres. Ara, una primera observació directa de les catorze taules del Corredor ja suggereix algunes particularitats destacables de les tendències pictòriques de Toreno. D’entrada, subratllem l’aplicació del color en capes molt primes; els colors semblen estesos en poques passades d’una matèria massa líquida, formant una pel·lícula cromàtica tan lleu que sovint deixa transparentar la mateixa preparació de la taula. De tota manera, algunes taules com les de sant Lleonard i sant Andreu, o com el sant Pere i el sant Pau de les portes i el Déu Pare del frontó de l’àtic, presenten una capa molt més densa i consistent; aleshores, la diferència dels resultats és notable, perquè la qualitat global de la pintura millora insospitadament; això confirma els pressupost pobríssim amb què solien treballar els pintors. Altres aspectes relacionats amb el color que depenien més directament d’opcions personals del pintor –del seu ofici o del seu gust– tenen una incidència decididament positiva en el resultat general; per exemple, cal destacar el cromatisme actualitzat de les composicions i la seva entonació moderna. El pintor no defuig les tonalitats fosques, els camps ennegrits, els clarobscurs contrastats, els “cangionismes” ni les combinacions o els acostaments agosarats, com podem observar en la vestimenta de la criada a la Visitació de Maria a Elisabet i de la dona agenollada a la Presentació de Jesús al temple, en els mantells de santa Anna i de la Verge a la Presentació de la Verge al temple i en la túnica del Rei David. La resolució de bona part dels dissenys del Corredor acredita una habilitat gràfica, una desimboltura figurativa i una imaginació personal molt notables. Tanmateix, advertim de seguida que tant les set composicions narratives com les set taules amb personatge únic reflecteixen una dependència variada, però completa, de les representacions d’estampes. Antoni Toreno extreu massivament els seus motius figuratius d’una multitud de composicions d’altres autors –de pintors cinccentistes en general, però en particular de Federico Zuccaro i d’altres artistes italians–, la majoria “traduïdes” pel tan conegut i celebrat gravador holandès establert a Roma, Cornelis Cort (1533-1578). L’operació amb gravats esdevé molt variable. Segons els casos, a les pintures del Corredor trobem el trasllat quasi literal i exacte d’una composició estampada, o bé una simplificació més o menys forta del gravat, o bé la selecció d’un sol motiu aïllat de la imatge gravada, o el “muntatge” de diferents motius de diferents procedències, etc. No obstant això, totes les pintures tenen en comú que han resolt amb espontaneïtat i homogeneïtat el disseny extret d’una gran varietat de models gravats –bé que hi prevalen els de Cornelis Cort, com hem dit. Les composicions de Toreno semblen haver passat la diversitat de les estampes alienes per un sedàs simplificador molt personal, que les unifica no tan sols a través del sistema propi d’entonació cromàtica i d’extensió dels colors, sinó també a través d’una peculiar tendència gràfica, diguem-ne “quadraturista”, amb una marcada inclinació pel sintetisme i la geometrització. 15La localització dels models utilitzats a les composicions del Corredor permet comprovar que Antoni Toreno tenia accés a un repertori d’estampes realment ampli i actualitzat –una mostra potser significativa de la informació figurativa que aleshores circulava per Catalunya i que molts tallers artístics pogueren tenir a l’abast-. Per concloure les observacions sobre les fonts gràfiques identificades al retaule del Corredor, cal reiterar que els materials figuratius bàsics d’Antoni Toreno són les invencions de Federico Zuccaro traduïdes per Cornelis Cort, però convé destacar la circulació tardana d’un dels clàssics “gravats de creació” d’Albrecht Dürer (1502-1505) i la circulació molt primerenca del moderníssim “gravat de traducció” de Gijsbert van Veen” (1588), que difonia una de les pintures de més renom a Roma en aquells mateixos anys, la Visitació de Maria a Elisabet de Federico Barocci (1586).

PictographReligious site Altitude 2,087 ft
Photo ofKm 26,3 - Waypoint 39 - Creu del Corredor Photo ofKm 26,3 - Waypoint 39 - Creu del Corredor Photo ofKm 26,3 - Waypoint 39 - Creu del Corredor

Km 26,3 - Waypoint 39 - Creu del Corredor

Creu del Corredor Creu de ferro situada damunt d'un basament de pedra granítica de planta poligonal, rematat amb una taula poligonal també. La creu és llatina, amb els braços carejats i units amb un clau central, i rematats amb una flor de lis als extrems (una d'elles trencada). El ferro està picat i treballat amb l'any 1957 gravat. Tota l'estructura està assentada damunt d'un paviment de pedra circular. Al seu voltant hi ha cinc petits trams de fust poligonals i set xiprers. Història La creu va ser dissenyada i forjada per Francesc Ximenes per encàrrec els membres de l'Ordre de Sant Francesc de Mataró, que es dedicaven a restaurar temples després de la guerra Civil. La creu es va instal·lar fora del recinte del santuari el dia 1 de desembre de 1957, al mig de la denominada plaça de la creu del Corredor. Els fusts de columna simbolitzen els set Dolors de la Mare de Déu, tot i que actualment només hi ha cinc elements. Tot i que la creu ha estat identificada com una creu de terme, en realitat es tracta d'una creu de pedró aixecada per delimitar una sagrera o l'àrea d'influència d'una església o ermita, en aquest cas el Santuari del Corredor. Tot i això, segons mossèn Abril, el capellà beneïa des de la creu tot el terme de la parròquia i, en el cas del Corredor, tots els pobles de la rodalia. ........................................................................................................................................ Estela Funeraria (Entre la Creu i el Mur del Santuari) Possible estela funeraria situada al costat de la creu del Corredor, tocant al mur de migdia del pati del santuari. Es tracta d'un element de pedra granítica i de forma antropomorfa, amb una creu grega gravada a la cara frontal. També s'observen unes impromptes laterals a la zona de la testa, de funcionalitat decorativa. Està esculpida en un sol bloc de pedra. Història No hi ha cap referència documental relacionada amb aquest element. Tot i que no s'han trobat paral·lels pel que fa a la seva tipologia, la creu gravada s'asimila a les que es troben en les esteles funeràries de cronologia medieval.

PictographWaypoint Altitude 2,103 ft
Photo ofKm 26,5 - Waypoint 40 - Torre Vigilancia Forestal Photo ofKm 26,5 - Waypoint 40 - Torre Vigilancia Forestal Photo ofKm 26,5 - Waypoint 40 - Torre Vigilancia Forestal

Km 26,5 - Waypoint 40 - Torre Vigilancia Forestal

Torre de vigilancia per la prevenció d'incendis al Cim de El Corredor.

PictographSummit Altitude 2,100 ft
Photo ofKm 26,6 - Waypoint 41 - Vèrtex Geodèsic del Corredor Photo ofKm 26,6 - Waypoint 41 - Vèrtex Geodèsic del Corredor Photo ofKm 26,6 - Waypoint 41 - Vèrtex Geodèsic del Corredor

Km 26,6 - Waypoint 41 - Vèrtex Geodèsic del Corredor

El Corredor és una muntanya de 642 metres que es troba al municipi de Dosrius, a la comarca del Maresme, dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Al cim s'hi troba un vèrtex geodèsic (referència 297115001). Aquest Vèrtex sembla ser que ja no es vigent, en queden restes de la Base i la placa , com es pot veure a les fotografies, pero no he aconseguit trobar-lo a la base del ICC. Les restes de la Base del Vèrtex es troben situades entre tres bases de formigó que semblen el suport de una antiga torre de guaita de prevenció d'incendis substituïda per una de moderna just al costat.

PictographTree Altitude 1,870 ft
Photo ofKm 28,1 - Waypoint 42 - El Pí Cargolat Photo ofKm 28,1 - Waypoint 42 - El Pí Cargolat Photo ofKm 28,1 - Waypoint 42 - El Pí Cargolat

Km 28,1 - Waypoint 42 - El Pí Cargolat

El Pí cargolat , és un exemplar de pí pinyer (Pinus Pinea) que té la excepcional curiositat del cargol que fa el tronc del mateix.

PictographTree Altitude 1,867 ft
Photo ofKm 28,1 - Waypoint 43 - El Pí Cargolat Photo ofKm 28,1 - Waypoint 43 - El Pí Cargolat Photo ofKm 28,1 - Waypoint 43 - El Pí Cargolat

Km 28,1 - Waypoint 43 - El Pí Cargolat

El Pí cargolat , és un exemplar de pí pinyer (Pinus Pinea) que té la excepcional curiositat del cargol que fa el tronc del mateix.

PictographIntersection Altitude 1,568 ft
Photo ofKm 29,2 - Waypoint 44 - Cruïlla al Sot de Ca l'Arenes. Photo ofKm 29,2 - Waypoint 44 - Cruïlla al Sot de Ca l'Arenes.

Km 29,2 - Waypoint 44 - Cruïlla al Sot de Ca l'Arenes.

Cruïlla del Sot de Ca l'Arenes, on agafem cap a l'esquerra.

PictographReligious site Altitude 1,545 ft
Photo ofKm 29,4 - Waypoint 45 - Ermita de Ca L’Arenes Photo ofKm 29,4 - Waypoint 45 - Ermita de Ca L’Arenes Photo ofKm 29,4 - Waypoint 45 - Ermita de Ca L’Arenes

Km 29,4 - Waypoint 45 - Ermita de Ca L’Arenes

Integrada a la Masia de Ca l'Arenes havia estat lloc de culte particular i probablement del veïnat del Far en alguna època . Esmentada per primera vegada en un document de 1525, que fa referència a la consagració de la Capella de Ca l'Arenes. 40 anys desprès es va encarregar la confecció del retaule major al pintor Joan Baptista de Lisboa, autor també del retaule del Santuari del Corredor. Malauradament, el de Ca l'Arenes va ser malmès durant la Guerra de 1936, però la masovera Maria Planas pogué salvar dues imatges, dos llibes de culte i altres objectes. També es conserva la decoració barroca del sostre del 1792. Informació extreta del LLibre : "60 ermites del Montnegre i el Corredor" Editat per Calella MarXa 2022. Text de Dani Rangil Brunet.

PictographReligious site Altitude 1,549 ft
Photo ofKm 29,4 - Waypoint 46 - Ermita de Ca L’Arenes Photo ofKm 29,4 - Waypoint 46 - Ermita de Ca L’Arenes Photo ofKm 29,4 - Waypoint 46 - Ermita de Ca L’Arenes

Km 29,4 - Waypoint 46 - Ermita de Ca L’Arenes

Al llarg de la història, Ca l'Arenes ha estat una de les grans Masies del Far. El seu propietari al segle XVI, Salvi Arenes, fou el primer impulsor del Santuari del Corredor . La masia actual aparenta ser del segle XVII, però a dins s'hi troben elements reaprofitats d'una construcció anterior. D'encà del 1986 hi té la seu l'Escola de Natura del Corredor. Informació extreta del LLibre : "60 ermites del Montnegre i el Corredor" Editat per Calella MarXa 2022. Text de Dani Rangil Brunet.

PictographIntersection Altitude 1,608 ft
Photo ofKm 29,8 - Waypoint 47 - Cruïlla del Camí de Ca l'Arenes amb la carretera del Corredor. Photo ofKm 29,8 - Waypoint 47 - Cruïlla del Camí de Ca l'Arenes amb la carretera del Corredor.

Km 29,8 - Waypoint 47 - Cruïlla del Camí de Ca l'Arenes amb la carretera del Corredor.

Cruïlla que trobem venint de Ca l'Arenes al emplamar amb la carretera del Corredor.

PictographIntersection Altitude 1,663 ft
Photo ofKm 30,3 - Waypoint 48 - Cruïlla on Seguim la direcció dels senders per fer CIM Photo ofKm 30,3 - Waypoint 48 - Cruïlla on Seguim la direcció dels senders per fer CIM

Km 30,3 - Waypoint 48 - Cruïlla on Seguim la direcció dels senders per fer CIM

Cruïlla on es desvien , de la pista principal de la Carretera de El Corredor, els senders GR-92 , SL-C 80 i PR-C 216, que seguim per anar a buscar el Cim del Puig Aguilar.

PictographSummit Altitude 1,706 ft
Photo ofKm 30,8 - Waypoint 49 - Cim de Puig Aguilar 527,3 mts Photo ofKm 30,8 - Waypoint 49 - Cim de Puig Aguilar 527,3 mts Photo ofKm 30,8 - Waypoint 49 - Cim de Puig Aguilar 527,3 mts

Km 30,8 - Waypoint 49 - Cim de Puig Aguilar 527,3 mts

Muntanya que es troba a la ruta del GR-92 entre el Pla de La Serra i Can Bosc.

Comments

    You can or this trail