Activity

2.-Descoberta de la Serralada Litoral : Vilassar de Mar - Vilassar de Dalt-Premià de Dalt-Cabrils- Òrrius- Argentona- Cabrera

Download

Trail photos

Photo of2.-Descoberta de la Serralada Litoral : Vilassar de Mar - Vilassar de Dalt-Premià de Dalt-Cabrils- Òrrius- Argentona- Cabrera Photo of2.-Descoberta de la Serralada Litoral : Vilassar de Mar - Vilassar de Dalt-Premià de Dalt-Cabrils- Òrrius- Argentona- Cabrera Photo of2.-Descoberta de la Serralada Litoral : Vilassar de Mar - Vilassar de Dalt-Premià de Dalt-Cabrils- Òrrius- Argentona- Cabrera

Author

Trail stats

Distance
22.13 mi
Elevation gain
2,251 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
2,251 ft
Max elevation
1,637 ft
TrailRank 
58
Min elevation
70 ft
Trail type
Loop
Moving time
3 hours 14 minutes
Time
5 hours one minute
Coordinates
5243
Uploaded
April 16, 2023
Recorded
April 2023
Share

near Vilassar de Mar, Catalunya (España)

Viewed 185 times, downloaded 8 times

Trail photos

Photo of2.-Descoberta de la Serralada Litoral : Vilassar de Mar - Vilassar de Dalt-Premià de Dalt-Cabrils- Òrrius- Argentona- Cabrera Photo of2.-Descoberta de la Serralada Litoral : Vilassar de Mar - Vilassar de Dalt-Premià de Dalt-Cabrils- Òrrius- Argentona- Cabrera Photo of2.-Descoberta de la Serralada Litoral : Vilassar de Mar - Vilassar de Dalt-Premià de Dalt-Cabrils- Òrrius- Argentona- Cabrera

Itinerary description

Aquesta és una ruta circular de descoberta de la Serralada Litoral que toca parcialment els Municipis de :

Vilassar de Mar - Vilassar de Dalt - Premià de Dalt - Cabrils - Òrrius - Argentona - Cabrera de Mar - Vilassar de Mar.

Seguiré com sempre buscant Esglésies, Ermites, Vèrtex Geodèsics , Arbres singulars, Fonts, Cims i qualsevol punt geogràfic remarcable amb topònim propi als planells del ICGC.

La ruta d'avui comença a la cruïlla dels carrers Lluís Jover i Sant Oleguer, enfilant aquest últi en direcció al la primera cruïlla , a on girem a l'esquerra per el carrer Jeroni Marsal fins que arribem a la cantonada amb l'Avinguda Montevideo on girem a la dreta per anar-la seguint fins arribar a la rotonda de l'Avinguda del Progrès. Haurem passat per davant del Cementiri , que quan és obert ens premetrà visitar la Capella del Sant Crist del Fossar de Vilassar de Mar. Un cop a la rotonda esmentada , agafarem l'Avinguda Progrès en direcció Premià , a l'esquerra, fins que arribem a la rotonda del final de la mateixa o un cop superada l'Avinguda del Progrès fa un gir a la dreta , per el que era la llera del Torrent de la Ponsa avui dia pavimentat i que en aquest tram també han anomenat Avinguda del Progrès, fins que enllaça amb el Camí del Mig. En aquest punt veure'm davant nostre el túnel per el que superar per sota l'autopista C-32 en direcció a Vilassar de Dalt, en aquest punt estem al Km 1,9 Waypoint 1. Un cop superat el Túnel el camí fa una ziga-zaga esquerra- dreta per enfilar amb una lleuguera rampa el carrer del Camí del Pla de Vilassar que en arribar al Km 2,7 canvia el nom per anomenar-se Ronda de Vilassar i que ens permetra arribar a la petita rotonda d'ordenació del trànsit a on arriben la Ronda de Vilassar, el carrer narcís Monturiol, el vial de Can Maians, el carrer Manuel Moreno i el carrer de la Riera de Targa. Agafarem la Riera de Targa que anirem resseguint cap amunt, fins al KM 3,6 Waypoint 2 on trobarem la cruïlla amb l'Avinguda de Sant Sebastià on girant a la dreta aniriem direcció Cabrils. Seguim recte per la Riera Targa fins que al Km 3,9 Waypoint 3, trobarem a la nostra dreta la Font de Sant Pere , que afegit a sobre la font té una Capella de carrer dedicada al Sant del que pren el nom la font. Un cop recollit testimoni de la font i la capelleta seguim Riera Targa amunt fins que arribem al Km 4,1 o girem a l'esquerra per el carrer Marquès de Barberà a on en arribar a la cruïlla amb el carrer dels Sants Màrtirs girem a la dreta i pujem per aquest últim fins que enllaça amb el Camí de la Costa , on girem a la dreta per enfilar-l'ho fins el Km 4,6 Waypoint 4 on trobem una cruïlla amb un pal indicador de direccions a l'alçada de Ca l'Arenes, seguim pujant en direcció Can Boquet fins que en arriba al Km 4,7 Waypoints 5 i 6 ens trobem una altra cruïlla amb un pal indicador de direccions davant de Can Cortada , punt on també s'acaba el paviment per iniciar-se una pista de sorra. Seguim pujant en direcció Creu de Can Boquet, fins arribar al Km 5,0 Waypoint 7 on la pista te un trencant que tira recte cap a Ca l'Estrany i la pista principal fa un gir tancat a la dreta per seguir pujant en direcció Creu de Can Boquet , Sant Mateu, Roca d'en Toni, seguim doncs la pista en direcció Creu de Can Boquet. Anirem pujant sense abandonar la pista principal fins que al km 5,8 Waypoint 8 pasarem el cartell de benvinguda la Parc. Seguirem pujant fins que en arribar al Km 6,4 Waypoints 9 i 10 trobarem la Creu de Can Boquet, el Pi de Can Boquet , l'oficina d'informació del Parc i la important cruïlla de camins que trobem en aquest punt. Un cop reprenem la ruta agafarem la pista de pujada en direcció a Sant Mateu , que no abandonarem fins que arribem al KM 7,8 , on es situarem al Coll de l'Estació Receptora de Sant Mateu, on trobarem una altre cruïlla de camins on seguirem en direcció Alella - Teià fins que al KM 8,6 Waypoint 12 arribarem al Camp de la Figuera on a la nostra dreta trobarem l'inici de un corriol que ens permetrà pujar fins a Coll Gallemí on ens situarem al Km 9,0 Waypoint 13 on en arribari agafarem la pista cap a la dreta en direcció l'Ermita de Sant Mateu a on arribarem al KM 9,3 Waypoint 14, on un cop agafat testimoni retornarem per on hem vingut fins que al KM 9,5 agafarem un trencant a l'esquerra que tot iniciant un corriol ens permetrà pujar al Cim de Sant Mateu on arribarem al KM 9,6 Waypoint 15 on es sitúa el Cim i el Vèrtex Geodèsic de Sant Mateu. Un cop registrat el Cim i agafat testimoni del Cim i del Vèrtex , retornem per on hem vingut fins a Coll Gallemí on tornem a passar al Km 9,8, però aquest cop en arribar-hi seguim recte en direcció a Can Riera per arribar al Km 9,9 Waypoint 16 on agafrem un trencant a la dreta on iniciarem un corriol que ens anirà baixant de Sant Mateu , tot passant per la Font de Sant Mateu, fins arribar a passar altre cop per el Waypoint 11 al Km 10,8. Des d'aquets punt seguim baixant en direcció a la Creu de Can Boquet a on pasem per el waypoint 10 altre cop al Km 12,2. En arribar-hi girem a l'esquerra per agafar el Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu, en direcció la Roca d'en Toni, però tot just al Km 12,3 veurem un trencant a la dreta, a l'alçada de les Planes d'en Boquet, que entra cap a la Masia de Can Boquet, és camí particular, i seguint-l'ho arribarem al KM 12,6 Waypoints 17 i 18 on adossada a la masia trobarem l'Ermita de Sant Salvador. Un cop agafat testimoni retornem per on hem vingut fins arribar altre cop a la pista principal, Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu, per en arribar-hi girar a la dreta en direcció a la Roca d'en Toni, però al arribar a l'alçada de els Rocs d'en Boquet, al KM 13,4 Waypoint 19, agafem un trencant a la dreta que tot just al km 13,6 es bifurca i nosaltres agafem el trencant de la dreta per trobar altre cop al km 13,7 una altra bifurcació , que a la dreta ens dirigueix cap al Castell de Pedra, i a l'esquerra , la que agafem, ens acostarà al Km 20 Waypoint 14 on trobarem la Mare de Déu de la Pau. Un cop obtingut el testimoni retornarem cap al la pista principal , el Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu, on ens arribar-hi ens situarem altre cop al Waypoint 19 Km 14,4. En aquest punt girarem a la dreta en direcció la Roca d'en Toni , per on passarem deixant-la a la nostra esquerra juntament amb el trencant que porta cap a Cal Senyor , per seguir la pista principal en direcció a Can Camat Vell a on arribarem al Km 15, 8 Waypoint 21 on girarem a l'esquerra per anar seguint el Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu fins que al Km 16,9 Waypoint 22 trobarem un trencant a mà dreta que ens permet , fent una lleuguera rampa de baixada, enllaçar amb el Camí d'Òrrius, que pujant de Vilanova del Vallès creua el Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu uns metres més endavant ( a la cruïlla) , per iniciar la baixada a Òrrius. El trencant ens hi enllaça i començem la baixada a Òrrius tot travessant les Vinyes de les Palomeres fins que arribem al Km 18,2 on davant de la Pallota girem a l'esquerra per tot seguint el camí que transcorre paral·lel al Torrent de Ca l'Elies fins que al Km 18,7 , trobem un pont que passem tot girant a la dreta , i en passar-l'ho a l'esquerra per anar per la Rambla d'Òrrius fins l'enllaç amb la BV- 5106, o carretera de La Roca, on girem a l'esquerra tot atravessant el pont de la carretera en direcció al centre urbà fins que al Km 19,2 amb un gir a l'esquerra abandonem la carretera i entrem al poble per el Passeig de les Oliveres, girant a l'esquerra a la primera cantonada , al carrer Major on ens situem al Km 19,3 Waypoint 23. Seguim recte per el carrer Major fins la plaça de l'Eglésia on trobarem l'Església Parroquial de Sant Andreu d'Òrrius. Un cop feta la visita i agafat testimoni , sortirem de la Plaça de l'Església per el carrer Sant Andreu que ens enllaça altre cop amb la carretera de La Roca , però ara de baixada , per arribar al Km 19,6 on girem a la dreta per el Carrer del Pont que anirem seguint fins que al Km 19,7 canvia el nom per el de Camí del Sant Pare on trobem un trencant a l'esquerra que no agafem per segur pujant per la dreta fins que arribant al Km 19,8 a la nostra dreta veurem un mur que separa el carrer del Camí del Sant Pare del Carrer Núria. El carrer Núria és a un nivell més elevat i va baixant mentres que el carrer del Sant Pare va pujant , ambdós separats per aquest mur que es va nivellant fins a desaparèixer quant es junten els dos carrers. En aquest Km 19, 8 trobarem els Waypoints 25 i 26 , i en el mur trobarem el Vèrtex Geodèsic 293118015. Un cop aconseguit testimoni , seguirem la baixada cap a l'esquerra per el carrer del Camí del Sant Pare per el que anirem altre cop a passar per el pont de la Rambla d'Orrius i d'aquí altre cop a l'enllaç de la carretera de La Roca (BV-5106), a on girarem a la dreta en direcció Argentona.
Anirem seguit al carretera fins que al Km 21,9 de la nostra ruta, just abans de Can Macer i el Km 8 de la carretera BV-5106, trobarem un trencant a la dreta que porta cap a Sant Pere de Clarà , el corriol va baixant fins que al Km 22,1 trobem una cruïlla a on agafem el trencant de la dreta que ens porta a Sant Pere de Clarà on arribem al Km 22,3 Waypoints 27 i 28. Un cop feta la visita i agafat testimoni retornem cap a l'última cruïlla on arribem al KM 22,4 i en aquest punt girem a la dreta per seguir baixant fins al Km 22,5 on trobem una cruïlla on hem d'agafar el trencant de l'esquerra per anar seguint baixant fins la Font de Clarà on la pista fa un canvi de rumb cap a l'esquerra per anar a buscar el nucli de Can Raimí tot resseguint la Riera de Clarà. En arribar-hi trobarem un passeig anomenat Passeig 2 que va resseguint la Riera de Clarà fins que en arribar a les pistes de tenis de Can Raimí on s'acaba el passeig seguim recte tot agafant la llera de la Riera de Clarà fins que en arribar al Km 25,2 Waypoint 29 enllaçarem amb la carretera C-1415-c on girarem a la dreta en direcció a Argentona. Anirem seguint la carretera, fins que al Km 26,2 trobarem la cruïlla que dona accès a Argentona per l'antic accès de la carretera, Camí de Sant Sebastià de Baix, on seguirem recte entrant cap al centre d'Argentona per arribar al Km 26,7 Waypoint 30 i 32 la Font i la Creu de Terme de Sant Sebastià, i girant a l'esquerra uns metres trobarem el Waypoint 31 l'Ermita de Sant Sebastià i els Sants Innocents. Un cop recollit testimoni de l'ermita, la font i la creu de terme, des de la font agafem el Carrer Gran en direcció al cenre urbà , però en arribar a la primera cantonada km 26,8 girem a l'esquerra per el carrer Nou per el que seguirem fins arribar al km 27,0 on girarem a la dreta per el carrer de Badalona que seguirem fins arribar a la Plaça dels Geganters des de on davant nostre veure'm l'entrada del Cementiri Vell on a dins trobarem la Capella del Sant Crist del Fossar. Agafem testimoni i sortim del cementiri per retornar cap al la Plaça dels Geganters o girarem a l'esquerra per el carrer de Sant Julià , que seguirem fins a trobar altre cop el Carrer Gran , on davant nostre veure'm la Font de Sant Domènec, situant-nos al Km 27,7 Waypoint 34. Un cop acabada la visita i agafat testimoni girem a l'esquerra per seguir el carrer Gran on un cop superat el parking del solar de Can Doro, trobarem a la nostra dreta un trencant que amb un gir de 180º i en pujada ens permetra accedir a la Plaça de Vendre, que anirem resseguint fins enllaçar el carrer de Torras i Bages que ens portarà fins la Plaça de l'Església on arribarem al Km 27,9 Waypoint 35 , situant-nos davant la porta principal de l'Església Parroquial de Sant Julià, i que anant a buscar l'absis de la mateixa a uns 100 mts arribarem al Km 28,0 Waypoint 36 on estarem en una plaçeta en la zona del absis, que ens permetra veure'n les gargoles. Un cop agafem testimoni i acabem la visita retornem cap a la porta principal de la plaça de l'Esglesia per anar a buscar el carrer Ferran (en compte és un tram de direcció contrària) per en arribar al Km 28,3 enllaçar a la dreta per el carrer Dolors Montserdà que ens portarà altre cop a la Plaça de Vendre i al carrer Gran. Un cop al carrer Gran el seguirem en direcció a la Plaça Nova on arribarem al KM 28,6 a la cruïlla amb el carrer de Bernat de Riudemeia per el que girarem a l'esquerra fins la primera cantonada on rodejant la plaça Nova, girant a la dreta, agafarem el carrer Les Parres que seguirem fins trobar el Carrer Joan XXIII, on girarem a la dreta fins a trobar l'Avinguda Puig i Cadafalch on girarem a l'esquerra i la seguirem fins a la Rotonda del Sant Crist, Km 29,0 , on podrem veure la Capella del Sant Crist a la nostra dreta. Un cop visitada enfilarem la carretera B-502 o carretera de Vilassar de Mar en direcció a Vilassar de Mar, sense sortir de la carretera arribarem a Vilassar de Mar al KM 34,7 , i des d'aquest punt ens dirigirem cap al inici de la nostra ruta que és on ambé finalitza arribant a la fí al KM 35,2 i completant aquesta ruta circular.

Waypoints

PictographTunnel Altitude 151 ft
Photo ofKM 1,9 - Waypoint 1 - Túnel sota C-32

KM 1,9 - Waypoint 1 - Túnel sota C-32

Túnel sota C-32 , al Camí del mig, a l'alçada de la cruïlla d'aquest amb el Torrent de la Ponsa. El Túnel ja és de Vilassar de Dalt , i dòna accès al municipi de Vilassar de Dalt venint des de Vilassar de Mar.

PictographIntersection Altitude 397 ft
Photo ofKM 3,6 - Waypoint 2 - Cruïlla cap a Cabrils per Sant Sebastià.

KM 3,6 - Waypoint 2 - Cruïlla cap a Cabrils per Sant Sebastià.

Cruïlla de la Riera de Targa, on hi ha semàfor per girar a la dreta cap a Cabrils passant per l'Urbanització Sant Sebastiá i l'Ermita de Sant Sebastiá.

PictographFountain Altitude 449 ft
Photo ofKm 3,9 - Waypoint 3 - Font de Sant Pere amb Fornícula del Sant. Photo ofKm 3,9 - Waypoint 3 - Font de Sant Pere amb Fornícula del Sant. Photo ofKm 3,9 - Waypoint 3 - Font de Sant Pere amb Fornícula del Sant.

Km 3,9 - Waypoint 3 - Font de Sant Pere amb Fornícula del Sant.

Font situada a l'extrem del carrer Artail, en la confluència amb la Riera de Targa i el Torrent d'en Daniel. L'eix central de la font és un pilar de planta rectangular coronat per una hídria amb una fornícula que conté la imatge de Sant Pere. Per sota la fornícula hi ha el broc metàl·lic dellautó, amb una pica de pedra més avall. Als laterals també hi ha piques, però els sortidors han estat anul·lats. Tot el conjunt es troba enlairat respecte al nivell de la Riera de Targa i envoltat amb una barana de balustrada.

PictographIntersection Altitude 591 ft
Photo ofKM 4,6 - Waypoint 4 - Cruïlla del Camí de la Costa davant de Ca l’Arenes

KM 4,6 - Waypoint 4 - Cruïlla del Camí de la Costa davant de Ca l’Arenes

Ca l'Arenes és una casa de planta rectangular als quatre vents, situada al peu del camí de la Costa, construïda a la segona meitat del segle XIX amb una barreja d'estils propis de l'època El cos principal consta de planta baixa , pis i terrat pla amb torre quadrada pel forat de l'escala. A les façanes laterals hi ha sengles cossos adossat de planta baixa, el de la dreta amb coberta a tres aigües. La casa està envoltada de jardí i domina visualment la riera Salvet.

PictographIntersection Altitude 607 ft
Photo ofKm 4, 7 - Waypoint 5 - Camí de la Costa , Cruïlla davant de Can Cortada Photo ofKm 4, 7 - Waypoint 5 - Camí de la Costa , Cruïlla davant de Can Cortada

Km 4, 7 - Waypoint 5 - Camí de la Costa , Cruïlla davant de Can Cortada

Can Cortada és una Torre situada en una elevació a la cruïlla del Camí de la Costa amb el Camí de Can Maioles; entre la Riera de Targa i la Riera de Salvet. Es tracta d'una construcció moderna on es valora la ubicació i l'estable i la glorieta, construïts als voltants de l'any 1915, amb un mur de pedra rematat per una balustrada i amb una pèrgola delimitant el perfil de la cantonada.

PictographPavement ends Altitude 614 ft
Photo ofKm 4,7 - Waypoint 6 - Fí de paviment a Can Cortada

Km 4,7 - Waypoint 6 - Fí de paviment a Can Cortada

Punt del Camí de la Costa on s'acaba el paviment i s'inicia la pista de sorra , just davant de Can Cortada .

PictographIntersection Altitude 705 ft
Photo ofkm 5,0 - Waypoint 7 - Gir Dreta Photo ofkm 5,0 - Waypoint 7 - Gir Dreta

km 5,0 - Waypoint 7 - Gir Dreta

En aquest punt, davant l'accès a Ca l'Estrany, la pista fa un gir a la dreta pr seguir punjant cap a Can Boquet.

PictographWaypoint Altitude 1,040 ft
Photo ofKm 5,8 - Waypoint 8 - Punt d'Entrada al Parc de la Serralada Litoral

Km 5,8 - Waypoint 8 - Punt d'Entrada al Parc de la Serralada Litoral

Punt de la pista de pujada a Can Boquet ons ens dona la benbinguda la Parc de la Serralada Litoral.

PictographIntersection Altitude 1,188 ft
Photo ofKm 6,4 i 12,2 - Waypoint 9 - Creu de Can Boquet o de Sant Salvador. Photo ofKm 6,4 i 12,2 - Waypoint 9 - Creu de Can Boquet o de Sant Salvador. Photo ofKm 6,4 i 12,2 - Waypoint 9 - Creu de Can Boquet o de Sant Salvador.

Km 6,4 i 12,2 - Waypoint 9 - Creu de Can Boquet o de Sant Salvador.

La Creu d'en Boquet o Creu de Can Boquet és un coll de muntanya i de 378 metres que uneix els turons d'en Roure i de Pedrells al municipi de Vilassar de Dalt, a la comarca del Maresme. Senyalitza una cruïlla de camins on, a més del Pi de la Creu de Can Boquet, hi ha un punt d'informació del Parc de la Serralada Litoral. El dolmen de la Roca d'en Toni es troba a prop.

PictographTree Altitude 1,188 ft
Photo ofKM 6,4 i 12,2 - Waypoint 10 - Pí de Can Boquet Photo ofKM 6,4 i 12,2 - Waypoint 10 - Pí de Can Boquet Photo ofKM 6,4 i 12,2 - Waypoint 10 - Pí de Can Boquet

KM 6,4 i 12,2 - Waypoint 10 - Pí de Can Boquet

El Pi de la Creu de Can Boquet (Pinus pinea) és un bon exemplar de pi pinyer que es troba a la Creu d'en Boquet al Parc de la Serralada Litoral, la capçada del qual és de les més imponents del susdit parc. Aspecte general Presenta una capçada arrodonida, espessa i de mida considerable. El diàmetre del tronc és de 2,85 m, el de la capçada de 22 m i l'alçària de 16 m. Malgrat no conèixer-ne l'edat podem suposar que és més que centenari, probablement nascut a mitjan segle xix. És inclòs en el Decret 47/1988. Accés És ubicat a Vilassar de Dalt: està situat a la cruïlla de la pista de la Carena amb la pista que uneix Vilassar de Dalt amb Can Maimó (Vilanova del Vallès) i el Pitch & Put Vallromanes. Es pot sortir des d'aquests indrets al vessant vallesà i pujar per la pista que voreja el torrent d'en Cuquet, o de Vilassar de Dalt per una de les dues pistes que s'enfilen cap a la muntanya i conflueixen uns metres abans del pi. Coordenades: x=445065 y=4597524 z=353. Observacions Aquest arbre s'ha emprat com a referència de cruïlla de camins des de fa molt anys. La creu de Sant Salvador, molt a prop seu, fa actualment la mateixa funció. Abans estava en una altra ubicació i senyalitzava uns límits de termes eclesiàstics; quan aquests camins es van deixar d'utilitzar, la creu es va traslladar a la ubicació actual. En aquest indret hi ha una petita construcció que allotja un punt d'informació del Parc.

PictographMountain pass Altitude 1,421 ft
Photo ofKms 7,8 i 10,8 - Waypoint 11 - Coll de l'Estació Receptora de Sant Mateu. Photo ofKms 7,8 i 10,8 - Waypoint 11 - Coll de l'Estació Receptora de Sant Mateu. Photo ofKms 7,8 i 10,8 - Waypoint 11 - Coll de l'Estació Receptora de Sant Mateu.

Kms 7,8 i 10,8 - Waypoint 11 - Coll de l'Estació Receptora de Sant Mateu.

Coll on es situa l'entrada de l'estació receptora de Sant Mateu . Es una cruïlla de camins on enllaçen el que puja de Vilassar de Dalt i la creu de Can Boquet , amb el que puja a Sant Mateu i el que va cap Teià i Alella. També podem inciar el camí que va al Turó d'en Baldiri. El Coll es situa entre la VinYa Morta , Sant Mateu, El Bosc de Maria Eulàlia i El Turó d'en Bernadó.

PictographIntersection Altitude 1,463 ft
Photo ofKm 8,6 - Waypoint 12 - Cruïlla pujada a Sant Mateu des de el Camp de la Figuera Photo ofKm 8,6 - Waypoint 12 - Cruïlla pujada a Sant Mateu des de el Camp de la Figuera

Km 8,6 - Waypoint 12 - Cruïlla pujada a Sant Mateu des de el Camp de la Figuera

Del Coll de l'Estació Receptora de Sant Mateu seguim cap a Teià-Alella i en aribar al Camp de la Figuera Major trobem una pista corriol a la nostra dreta que ens permet pujar a Coll Gallemí i d'aquest a Sant Mateu.

PictographMountain pass Altitude 1,585 ft
Photo ofKm 9,0 - Waypoint 13 - Coll de Gallemí . Premià de Dalt. Maresme. Photo ofKm 9,0 - Waypoint 13 - Coll de Gallemí . Premià de Dalt. Maresme. Photo ofKm 9,0 - Waypoint 13 - Coll de Gallemí . Premià de Dalt. Maresme.

Km 9,0 - Waypoint 13 - Coll de Gallemí . Premià de Dalt. Maresme.

Coll de Gallemí és el punt on el Corriol que puja del Camp de la Figuera enllaça amb Les Planes de Sant Mateu, a l'esquerra podem veure Can Riera de Sant Mateu, i a la dreta es situen el Cim de Sant Mateu i un mica més endavant l'Ermita de Sant Mateu del Bosc.

PictographReligious site Altitude 1,594 ft
Photo ofKm 9,3 - Waypoint 14 - Ermita de Sant Mateu del Bosc. Premià de Dalt. Photo ofKm 9,3 - Waypoint 14 - Ermita de Sant Mateu del Bosc. Premià de Dalt. Photo ofKm 9,3 - Waypoint 14 - Ermita de Sant Mateu del Bosc. Premià de Dalt.

Km 9,3 - Waypoint 14 - Ermita de Sant Mateu del Bosc. Premià de Dalt.

L'ermita de Sant Mateu del Bosc pertany al municipi de Premià de Dalt, a la comarca del Maresme. Corona el punt més alt de la serra de Sant Mateu. La capella és situada a uns 500 m del mas de Can Riera i, a tocar, hi ha la casa on visqueren els ermitans als segles XVI i XVII, i després una família de guardians. Està dins els límits del Parc de la Serralada Litoral protegida com a bé cultural d'interès local. Història La capella i la serra són citats per primera vegada en documents dels anys 993, en l'empenyorament de terres de Borrell al bisbe Vives i del 1075. Al llarg dels segles XI i XII la capella surt esmentada en afrontacions de vendes de terra. L'any 1401 se l'anomena Sant Mateu del Bosc i, en una visita pastoral del 1498 hi ha constància que es trobava en ruïnes i se'n demanava la reconstrucció. La nau va quedar escurçada a la meitat de la longitud original. En la visita de l'any 1508 consta que el terreny pertanyia al domini del priorat de Sant Miquel del Fai amb el nom de Sant Mateu del Bosc. Poc després es devia restaurar doncs consta amb culte en la resta de les visites pastorals dels segles XVI i XVII. Al segle XVI s'hi van afegir uns annexos destinats als ermitans. L'any 1949 es van fer obres de restauració pels seus propietaris. Arquitectura Edifici d'una sola nau amb absis que no es diferencia per cap ressalt en la seva part exterior. L'absis és de planta semicircular amb una finestra central de doble esqueixada i arc de mig punt. Planta rectangular de 6,50 X 5,25 m, molt curta respecte a l'absis cosa que fa pensar que es devia refer amb la pedra antiga a partir del 1498 i amb una llargada més curta. La nau és coberta amb volta de canó i l'absis amb volta de quart d'esfera, ambdues amb coberta de teula, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal on s'alça un campanar d'espadanya d'un sol ull, de construcció tardana, i singular per la seva posició transversal a la façana. L'absis i els murs laterals són fets amb pedra tallada, de mida força gran ben posada en filades. A la part baixa del mur de tramuntana hi ha una base de carreus ben alineats i tallats a fil, datable amb cronologia del segle xii. A l'alçada de 2,5 m s'observa un fris que decora tot el perímetre i a partir del fris, un metre més de mur amb aparell diferent que ens mostraria un enrunament de la volta i reparació en el segle XVI. La capella de Sant Mateu deu tenir el seu origen al segle X com la majoria d'ermites de la comarca. És probable que el culte es remuntés a l'època visigòtica i que aquesta església subsistís fins a la construcció de la capella actual al segle XII.

PictographWaypoint Altitude 1,578 ft
Photo ofKm 9,6 - Waypoint 15 - Cim i Vèrtex Geodèsic de Sant Mateu (codi 293120001) Photo ofKm 9,6 - Waypoint 15 - Cim i Vèrtex Geodèsic de Sant Mateu (codi 293120001) Photo ofKm 9,6 - Waypoint 15 - Cim i Vèrtex Geodèsic de Sant Mateu (codi 293120001)

Km 9,6 - Waypoint 15 - Cim i Vèrtex Geodèsic de Sant Mateu (codi 293120001)

Sant Mateu és un cim del terme de Premià de Dalt (Maresme) que ateny els 499 metres d'alçada, de fet és la muntanya més alta de la Serra de Sant Mateu, que pertany a la Serralada de Marina, part de la Serralada Litoral Catalana. Està inclòs dins del llistat dels 100 cims més emblemàtics de Catalunya, segons l'ICC i consta d'un vèrtex geodèsic (293120006). La seva aproximació és possible en cotxe per la pista que parteix de la carretera BP-5002 a la zona del coll de Font de Cera i pren la direcció est (cap al coll de Sant Bartomeu). Les vies d'ascens a peu més comunes són des de Teià pel sender local SL C-111 i el camí del mirador d'en Pere, des la cadira del Bisbe (Premià de Dalt) pel sender local SL C-112, o bé pels sender de gran recorregut GR-92 o el Meridià Verd. A la cota 494 del seu vessant nord, a prop del cim, hi ha l'Ermita de Sant Mateu, si voleu fer el Cim no heu de confondre l'ermita de Sant Mateu del Bosc molt ben indicada , amb el Cim de Sant Maeu , menys indicat. Heu de buscar el Vèrtex Geodèsic , que és situat al Cim de Sant Mateu. Fitxa del Vèrtex Geodèsic de Sant Mateu. Codi ICC : 293120001 Província: Barcelona Comarca: Maresme Municipi: Premià de Dalt Data construcció: N/A Data d'última revisió : 11-11-2015 Xarxa : XU, ROI Descripció : Pilar cilíndric de formigó de 0.30 metres de diàmetre i 1.2 metres d'alçada. El pilar està situat sobre una base quadrada de formigó, l'alçada d'aquesta és de 0.5 metres i de 1m x 1m d'amplada. Monumentació : Tipus 8 i 11

PictographWaypoint Altitude 1,585 ft
Photo ofKm 9,9 - Waypoint 16 - Can Riera , a les Planes de Sant Mateu. Photo ofKm 9,9 - Waypoint 16 - Can Riera , a les Planes de Sant Mateu.

Km 9,9 - Waypoint 16 - Can Riera , a les Planes de Sant Mateu.

Can Riera de Sant Mateu és una masia barroca de Premià de Dalt (Maresme) protegida com a bé cultural d'interès local. Descripció Edifici civil. Masia formada per una planta baixa, un pis i golfes. Està coberta per una teulada de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Possiblement es tracti de la reforma d'una antiga masia. En el conjunt destaca la façana, que conserva un portal rodó dovellat situat asimètricament i, molt especialment el seu coronament, que combina les línies corbes còncaves i convexes i està rematat amb gerros de ceràmica, que donen al conjunt un aire típicament barroc. La gran quantitat d'obertures de la façana destaca per l'emmarcament blanc. El primer pis conserva la decoració barroca, especialment a l'arrambador del menjador, realitzat amb rajoles de ceràmica decorades. Hi ha un rellotge de sol sobre la façana. Tot l'edifici i els annexes queden envoltats per un mur de tancament amb dos portals. La masia es troba als voltants de l'ermita de Sant Mateu del Bosc i actualment disposa d'unes àmplies instal·lacions hípiques. A la part de darrera de la masia ja comença el municipi de Vallromanes, Vallès Oriental.

PictographReligious site Altitude 1,201 ft
Photo ofKm 12,6 - Waypoint 17 - Ermita Sant Salvador. Can Boquet. Vilassar de Dalt Photo ofKm 12,6 - Waypoint 17 - Ermita Sant Salvador. Can Boquet. Vilassar de Dalt Photo ofKm 12,6 - Waypoint 17 - Ermita Sant Salvador. Can Boquet. Vilassar de Dalt

Km 12,6 - Waypoint 17 - Ermita Sant Salvador. Can Boquet. Vilassar de Dalt

L'Ermita de Sant Salvador es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a Vilassar de Dalt (el Maresme). Descripció Alguns dels murs d'aquesta ermita es podrien datar entre els segles VIII-X, encara que les primeres referències escrites són del 1050. És un ermita preromànica força singular, amb una nau rectangular i un petit absis quadrangular. Aquest absis està cobert per una volta de canó que té encastades cap per avall 43 amforetes, cosa que el fa únic a la península Ibèrica. La part més visible (la façana amb portal adovellat, òcul i espadanya) és del 1920. Fou restaurada el 1982. L'any 1303 s'hi va instal·lar una comunitat religiosa mixta. El rector de Vilassar gestionava la propietat i el cobrament del lloguer a aquesta comunitat, que es va dissoldre al cap de pocs anys. A partir d'aquest moment hi va haver molts canvis d'ermitans. El 1420 encara tenia activitat, però al segle XVI ja només hi consta un ermità. En un document del 1580 hi ha la primera constància d'ocupació per part d'un tal Boquet, encara que probablement ja portava alguns anys vivint-hi (aquest cognom Boquet va donar nom a l'indret). Durant la darrera guerra civil espanyola es va destruir el retaule barroc del segle xviii i la capella va quedar definitivament sense culte. Fins fa poc encara es conservaven restes de pintura mural. Hi ha força més elements d'interès, però, malauradament, no es poden visitar. Està adossada a la masia de Can Boquet. L'únic lloc des d'on poder fer-hi una ullada sense entrar a la propietat és la pista que puja del cementiri de Vilassar de Dalt fins a la Creu de Can Boquet. Just uns metres abans de l'entroncament d'aquesta pista amb la que puja des de Vilassar pel vessant dret de la vall hi ha una bona vista del conjunt.

PictographReligious site Altitude 1,188 ft
Photo ofKm 12,6 - Waypoint 18 - Ermita Sant Salvador. Can Boquet. Vilassar de Dalt Photo ofKm 12,6 - Waypoint 18 - Ermita Sant Salvador. Can Boquet. Vilassar de Dalt Photo ofKm 12,6 - Waypoint 18 - Ermita Sant Salvador. Can Boquet. Vilassar de Dalt

Km 12,6 - Waypoint 18 - Ermita Sant Salvador. Can Boquet. Vilassar de Dalt

Orientada d'est a oest, l'ermita de Sant Salvador es troba adossada a la masia de Can Boquet, una de les masies més grans de Vilassar, amb teulada de dues aigües i carener perpendicular a la façana, en la qual destaquen el portal i els carreus de pedra que emmarquen les finestres de planta i pis. Adossada a l'edifici, doncs, l'ermita de Sant Salvador. Té un absis rectangular d'època preromànica, únic a la península ibèrica, amb 43 àmfores encastades cap per avall al canó de la volta que fan que el pes del material sigui menor. Aquest presenta una planta rectangular i es troba totalment incorporat a la masia. S'hi conserven restes de pintura mural, que consisteixen en algunes línies de color vermell que semblen esbossar un cercle amb una creu. La volta, construïda amb la tècnica de l'encanyissat, presenta les marques de l'encofrat de tipus trenat. La coberta antigament tenia dos vessants, i actualment conserva la que fou construïda l'any 1920 com a conseqüència d'una reforma. L'obra dels murs és de reble de pedres petites i mitjanes barrejades i pastades amb calç i sorra. Pel que fa a les obertures, al mur est es pot observar una finestra amb una petita espitllera on es poden veure les empremtes de la cintra de canyes. La finestra descriu en la seva estructura l'arc ultrapassat típic del preromànic. La forma queda dibuixada per l'efecte d'haver-se recolzat en els murs en construir-se la cintra de canyes per fer-ne l'arc. Al mur nord de l'absis es pot observar una altra finestra amb llinda i doble espitllera. L'arc triomfal que separa la nau de l'absis en el qual queden restes de pintura mural, encara es conserva. Segons Manel Riu, les parets de l'absis són d'estil preromànic i es poden datar del segle X, configurant la part més antiga de l'església. Història Es troba referenciada en una esmena l'any 1055 a partir d'una venda de terres dels termes de Vilassar i Premià. El 1033 consta que hi vivien alguns donats com ara Francesc Marquès, a qui van confiar la capella les donades Maria del Coll i Valentina, que vivien allà canònicament amb l'assentiment del bisbe Ponç de Gualba. Diverses deixes testamentàries confirmen la continuïtat del culte durant els segles XIV i XV, i que alguns fidels havien acollit com a lloc de sepultura. L'any 1580 els jurats de Vilassar declararen haver gastat 20 lliures i 13 sous per fer unes postes noves i altres reparacions a la capella. També consta per una visita pastoral l'any 1588 que vivia prop d'ella un ermità i que en tenia cura un obrer parroquial. A partir del segle XVIII, va quedar a càrrec de la família Boquet. El 1777 Pere Boquet comunicava al bisbe d'Argentona que havia restaurat la capella segons les disposicions establertes en la visita pastoral. L'any 1920 es van fer reformes a la nau i es va construir la façana actual i la teulada a una sola vessant. L'any 1936, amb la guerra civil, es va destruir el retaule barroc del segle XVIII i va quedar sense culte. L'any 1982 el consell parroquial de Vilassar de Dalt va instar la seva restauració. Durant aquesta aparegué la capçalera preromànica i altres detalls molt interessants de la construcció d'aquesta ermita. Se sap que gràcies al nou rector de la Parròquia de Vilassar de Dalt, es va poder dur a terme la restauració de la Capella de Sant Salvador de Can Boquet. En aquell temps els propietaris eren l'Enric Ullar i Margenat i Maria Teresa Galceran i Boquet. Les obres les va portar a terme el mestre d'obres Xavier Vilà, sota la direcció d'Antoni Serra i Pau Ubach. Ubach, informà al mestre d'obres que s'havia de tenir cura en el repicat de l'absis, ja que per documents trobats en l'arxiu del castell de Vilassar de Dalt, hi havia varis comentaris referents a llindes de terrenys, un de 1600, un altre del 1300 i el més antic de l'any 1200. En tots ells es feia esment de "l'antiquíssima ermita de Sant Salvador". Acabà per sortir en la volta de canó de l'absis l'empremta del canyís i un petit amforisc incrustat en la volta de cap per avall, que deixava veure el seu coll. Davant d'aquest fet, els membres del Grup arqueològic, netejaren tot l'arrebossat, deixant al descobert l'absis de canó amb la volta plena de petits amforiscs. En la capella, sota mateix de l'absis a la banda dreta, hi ha una petita cavitat en la roca coneguda, des de sempre, pels masovers de la casa per "La cova", que té el seu accés per l'interior de la masia. Amb tota probabilitat era el primitiu ermitori. Durant l'any 2005 - 2006 es duen a terme la restauració i remodelació de la casa de Can Boquet així com de l'ermita. Aquesta última ha sofert una remodelació de la façana.

PictographIntersection Altitude 1,355 ft
Photo ofKm 13,4 i 14,4 - Waypoint 19 - Cruïlla Roca de la Granota

Km 13,4 i 14,4 - Waypoint 19 - Cruïlla Roca de la Granota

Cruïlla a la dreta , que ens permet arribar a la Cova de la Granota. Cova de la Granota La Cova de la Granota o Roca de la Granota es troba al Parc de la Serralada Litoral, la qual és un abrigall natural format per una sèrie de grans boles granítiques amuntegades. És al terme de Vilassar de Dalt: Situats al Pi de la Creu de Can Boquet, s'hi pot baixar per la pista en direcció mar i aviat girant a l'esquerra la que mena a Cabrils. A uns 680 m, a peu de pista i a l'esquerra, hi ha una torre metàl·lica amb diverses antenes. Des d'aquest punt, prenem referència de la bola granítica que es destaca més amunt i es puja pel mig del bosc fins a arribar-hi. Coordenades: x=445666 y=4597845 z=345.[1] UTM: 31 N - 445580 - 4597639. El conjunt configura dues cambres a nivells diferents i es va utilitzar com a lloc d'inhumació col·lectiva durant el Neolític. Vist des del camí, té una certa semblança amb una granota i d'ací li ve el nom: la gran bola superior en seria el cos i les pedres que la sostenen les potes. Pau Ubach, uns dies després de descobrir el 1950 la cova que duria el seu nom (Cova d'en Pau), va observar a prop un amuntegament granític encara més gran que el de la seva cova. Va localitzar l'entrada principal al recinte, que estava tapada amb pedres, i va trobar en superfície diferents fragments de ceràmica i d'un crani humà. El Grup Arqueològic del Museu de Vilassar de Dalt va iniciar aviat els treballs i va excavar la cambra inferior el mateix 1950, però sense resultats. La cambra superior es va excavar el 1955 i s'hi van trobar tres enterraments (uns sis individus en total) i un destacat aixovar funerari (el més ric de tot el Parc). L'aixovar el constituïen tres ganivets de sílex, diverses puntes de sageta, un botó perforat de pedra polida, un bol de ceràmica, dues plaquetes de diorita verda, una dena de collaret de variscita i fragments de diversos elements. Aquest material és del Calcolític (2200 aC-1800 aC) i s'exposa al Museu-Arxiu de Vilassar de Dalt.

PictographReligious site Altitude 1,322 ft
Photo ofKm 14,0 - Waypoint 20 - Mare de Déu de la Pau Photo ofKm 14,0 - Waypoint 20 - Mare de Déu de la Pau Photo ofKm 14,0 - Waypoint 20 - Mare de Déu de la Pau

Km 14,0 - Waypoint 20 - Mare de Déu de la Pau

Capella de Camí situada sota els Rocs d'en Boquet , abans d'arribar a la zona de la Cova d'en Pau i La Roca de la Granota. Es un relleu de bronze sobre un plafó de ferro enganxat a un pal també de ferro. Aquest conjunt es sitúa sobre una afloració granítica en una zona de bosc de pi. Hi ha un ex-vot penjat al pi del costat. No he trobat més informació sobre aquest indret. Us deixo fotos i situació.

PictographIntersection Altitude 1,329 ft
Photo ofKm 15,8 - Waypoint 21 - Cruïlla Can Camat Vell Photo ofKm 15,8 - Waypoint 21 - Cruïlla Can Camat Vell Photo ofKm 15,8 - Waypoint 21 - Cruïlla Can Camat Vell

Km 15,8 - Waypoint 21 - Cruïlla Can Camat Vell

La Cruïlla és al Municipi de Vilassar de Dalt, la masia ja es dins del Municipi d'Òrrius. El Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu , en aquest punt, delimita els dos municipis Vilassar de Dalt i Òrrius.

PictographIntersection Altitude 1,260 ft
Photo ofKm 16,9 - Waypoint 22 - Trencant de Baixada cap a Òrrius

Km 16,9 - Waypoint 22 - Trencant de Baixada cap a Òrrius

En aquest Punt trobem un trencant a la dreta que enllaça la pista del Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu amb el Camí d'Òrrius , que puja de Vilanova del Vallès i Montornès, i que uns metres més endavant creua la pista que portem per baixar cap a Òrrius.

PictographWaypoint Altitude 853 ft
Photo ofKm 19,3 - Waypoint 23 - Òrrius - Placa de Municipi i partit Judicial.

Km 19,3 - Waypoint 23 - Òrrius - Placa de Municipi i partit Judicial.

Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada. Els partits judicials existeixen des de la reorganització territorial espanyola de mitjan segle XIX. La major part fou creada el 1834, derivada de la divisió territorial d'Espanya de 1833 però alguns ho foren en els anys posteriors. Anteriorment, l'administració de justícia requeia en els corregidors i alcaldes majors i ordinaris, i més anteriorment, en els batlles i senyors. Òrrius és un poble del Maresme interior localitzat entre els municipis de Cabrils, Vilassar de Dalt, Argentona i la comarca del Vallès Oriental i situat a uns nou quilòmetres de Mataró, capital de la comarca. Història Els primers vestigis humans al terme municipal d'Òrrius daten del tercer mil·lenni aC. Concretament, es van trobar eines neolítiques (destrals, puntes de fletxa). També d'aquest període trobem al poble el menhir de Can Camat i el dolmen de ca la Mort. Han estat trobats a la font dels Castanyers diversos objectes dels voltants del 2000 aC, entre els quals destaca un vas semiesfèric de fang. Dels voltants del 1500 aC han sigut trobades restes d'un poblat ibèric a Céllecs, abandonat a la segona meitat del segle II aC. La primera vegada que es documenta la vila va ser el 974, en un document que anomena una vil·la de nom Orreos, topònim d'origen llatí que faria referència a graners. També destaquen els documents datats d'entre els anys 1013-1016 en els quals es fa referència a les possessions de Bernat de Sant Vicenç, situats vora de la parròquia. Pel que fa als primers edificis que van ser documentats dins l'actual municipi van ser les capelles de Sant Andreu, d'època preromànica (segle X), en la que van ser emprats diferents fragments de construccions o enterraments de l'època tardoromana; i la capella de Sant Bartomeu, d'estil romànic i construïda al segle XI al damunt d'un lloc que és considerat un lloc de culte d'èpoques prehistòriques. Durant el segle XIII, el Rei Jaume I va atorgar als habitants de la població el dret a no vendre ni els seus habitants ni les seves franqueses. Aquest fet fou ràpidament oblidat i va comportar a una sèrie de conflictes amb els senyors feudals de la zona. Aquest problema no fou solucionat fins que el monarca Ferran I va reconèixer aquests drets l'any 1415.

PictographReligious site Altitude 853 ft
Photo ofKm 19,5 - Waypoint 24 - Església Parroquial de Sant Andreu . Òrrius. Maresme Photo ofKm 19,5 - Waypoint 24 - Església Parroquial de Sant Andreu . Òrrius. Maresme Photo ofKm 19,5 - Waypoint 24 - Església Parroquial de Sant Andreu . Òrrius. Maresme

Km 19,5 - Waypoint 24 - Església Parroquial de Sant Andreu . Òrrius. Maresme

Sant Andreu d'Òrrius és l'església parroquial d'Òrrius (Maresme) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català. Església L'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius està col·locada sobre una massís rocós. L'actual edifici, fet damunt un d'anterior, és una construcció del segle xvi, amb estil gòtic tardà. Consta d'una sola nau i capelles adossades, engloba una petita capella, ara baptisteri de l'època romànica coberta per una volta apuntada. A la façana principal es troba un portal d'entrada amb unes columnes que la flaquegen i a sobre un frontó d'estil clàssic. A sobre hi ha un ull de bou. Un dels carreus d'un contrafort té una inscripció gravada que diu Plasa de la Constitucion que dona de cara a la plaça principal d'Òrrius anomenada de la Constitució. Història L'església parroquial de Sant Andreu és esmentada el 1023 i des del segle XIV figura com a sufragània de la parròquia de Sant Julià d'Argentona, fins que s'independitzà el 1579. Des del punt de la jurisdicció civil, hi tingueren drets, almenys des del segle XIV, els senyors del castell de Burriac, però posteriorment Pere el Cerimoniós concedí al senyor de la Roca del Vallès la jurisdicció total sobre Òrrius i depengué del municipi de la Roca del Vallès, fins a mitjans segle XIX. Casa Rectoral d'Òrrius La Casa rectoral d'Òrrius és una obra d'Òrrius (Maresme) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció Edifici de planta quadrada format per una planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües. Està enganxada a l'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius. A la planta baixa hi trobem un portal d'entrada rodó i dues finestres a cada costat amb llinda recta, a sobre del portal hi ha un balcó i dues finestres. Ha sofert transformacions però encara es poden veure restes del seu origen.

PictographWaypoint Altitude 869 ft
Photo ofKm 19,8 - Waypoint 25 - Vèrtex Geodèsic d'Òrrius (Codi 293118015) Photo ofKm 19,8 - Waypoint 25 - Vèrtex Geodèsic d'Òrrius (Codi 293118015) Photo ofKm 19,8 - Waypoint 25 - Vèrtex Geodèsic d'Òrrius (Codi 293118015)

Km 19,8 - Waypoint 25 - Vèrtex Geodèsic d'Òrrius (Codi 293118015)

Monumentat sobre formigó, situat al final d'un mur entre el carrer dels Rosers, el carrer de Núria i l'accés a la finca de Can Fermades, a Òrrius. Codi ICC : 293118015 Província: Barcelona Comarca: Maresme Municipi: Òrrius Data construcció: 05-07-2016 Data d'última revisió : 22-10-2016 Xarxa : XU Descripció : Clau d'acer inoxidable amb la cabota formada per un tronc de piràmide de 4 centímetres de diàmetre superior i 3 centímetres de diàmetre inferior.

PictographWaypoint Altitude 869 ft
Photo ofKm 19,8 - Waypoint 26 - Vèrtex Geodèsic d'Òrrius (Codi 293118015) Photo ofKm 19,8 - Waypoint 26 - Vèrtex Geodèsic d'Òrrius (Codi 293118015) Photo ofKm 19,8 - Waypoint 26 - Vèrtex Geodèsic d'Òrrius (Codi 293118015)

Km 19,8 - Waypoint 26 - Vèrtex Geodèsic d'Òrrius (Codi 293118015)

Monumentat sobre formigó, situat al final d'un mur entre el carrer dels Rosers, el carrer de Núria i l'accés a la finca de Can Fermades, a Òrrius. Codi ICC : 293118015 Província: Barcelona Comarca: Maresme Municipi: Òrrius Data construcció: 05-07-2016 Data d'última revisió : 22-10-2016 Xarxa : XU Descripció : Clau d'acer inoxidable amb la cabota formada per un tronc de piràmide de 4 centímetres de diàmetre superior i 3 centímetres de diàmetre inferior.

PictographReligious site Altitude 643 ft
Photo ofKm 22,3 - Waypoint 27 - Església de Sant Pere de Clarà. Argentona. Maresme. Photo ofKm 22,3 - Waypoint 27 - Església de Sant Pere de Clarà. Argentona. Maresme. Photo ofKm 22,3 - Waypoint 27 - Església de Sant Pere de Clarà. Argentona. Maresme.

Km 22,3 - Waypoint 27 - Església de Sant Pere de Clarà. Argentona. Maresme.

Sant Pere de Clarà és un priorat benedictí del municipi d'Argentona (Maresme), però més proper a Òrrius (Maresme). És una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció Petit edifici gòtic, amb elements d'un anterior romànic. La nau és quasi quadrada, així com el presbiteri. Es conserven vestigis dels fonaments i restes de les edificacions priorals. L'església és de finals del segle XIII o del començament del XIV, moment de transició del romànic al gòtic. La nau és quasi quadrada, 8 m de llarga per 9 m d'ample. Tot i que afegint-hi el presbiteri fa un total de 12,5 m de llargada. La coberta és una volta molt apuntada. La porta d'accés té un arc de mig punt. Al costat hi ha un nínxol d'estil gòtic que contenia un antic sarcòfag. El petit campanar d'espadanya correspon a la restauració del 1920. Sempre s'ha dit que els dos sarcòfags de pedra de la façana de l'església de Sant Julià d'Argentona procedeixen de Clarà. A pocs metres de l'església hi trobem la masia de can Marc del Priorat. L'edifici data del segle XVI. El mas va continuar desenvolupant les seves activitats agràries durant més de cinc segles. L'aspecte actual de la masia, amb trets modernistes, es deu a una posterior restauració. L'any 1920, Jaume Figueras, un industrial de Barcelona, va adquirir la finca per a convertir-la en casa de camp, fent restaurar el conjunt de la masia i la capella a l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, deixeble d'Antoni Gaudí i col·laborador en la construcció de la Sagrada Família, la Casa Batlló i el Park Güell. Joan Rubió fou l'autor de l'edifici del Frare Blanc a l'avinguda del Tibidabo, la Casa Golferichs de la Gran Via a o el Pont del Carrer del Bisbe entre d'altres. La coneguda afició de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver per l'arqueologia i el paisatgisme va fer que el projecte de reinterpretació i restauració de la masia i de la capella fos molt acurat, tant pel que fa a l'arquitectura interior i exterior dels edificis com pels jardins de la finca, creant un conjunt harmònic. Cal apuntar que el conjunt de l'església de Sant Pere de Clarà i la masia de Can Marc del Priorat ja era conegut per Puig i Cadafalch, originari de Mataró i que disposava d'una casa d'estiueig a Argentona. El mateix Puig i Cadafach va intervenir sobre l'església de Sant Pere de Clarà fent traslladar dos antics sepulcres de pedra, que actualment es troben a la façana de l'església parroquial de Sant Julià d'Argentona.

PictographReligious site Altitude 643 ft
Photo ofKm 22,3 - Waypoint 28 -Església de Sant Pere de Clarà. Argentona. Maresme. Photo ofKm 22,3 - Waypoint 28 -Església de Sant Pere de Clarà. Argentona. Maresme. Photo ofKm 22,3 - Waypoint 28 -Església de Sant Pere de Clarà. Argentona. Maresme.

Km 22,3 - Waypoint 28 -Església de Sant Pere de Clarà. Argentona. Maresme.

Història Edat mitjana Es tracta d'un petit priorat o cel·la monàstica documentat el 1002 com a filial de l'abadia de Sant Cugat del Vallès, però sembla que com que no hi havia comunitat, el 1023 el comte de Barcelona cedí l'església, amb l'alou que l'envoltava, a la família Guadald. L'any 1080 Adelaida Guadald cedí el lloc on a la fi del segle IX ja hi havia una església alçada per Baió i potser una cel·la monacal. El cedí al monestir de Cluny i, malgrat l'oposició, l'abadia de Sant Cugat del Vallès el sotmeté al de Sant Pere de Casserres (els priors de Clarà foren monjos de Casserres fins al 1359). Els seus descendents, senyors del castell de Sant Vicenç o Burriac, foren patrons del priorat, fent-hi importants llegats i on s'enterraren alguns membres de la família. Quan el 1098 l'abadia de Sant Cugat del Vallès recuperà la llibertat presentaren una reclamació a Cluny per recuperar antigues possessions, com Sant Pere de Clarà. El 1120 la butlla del papa Calixt II ho confirma referint-se a l'ecclesia sancti Petri de Clerano. Sembla que Cluny hi havia restaurat la vida monàstica, depenent del monestir de Sant Pere de Casserres. Està documentat que des del 1196 al 1359 els priors de Clarà foren monjos de Casserres. No consta que la comunitat fos de més de quatre membres, tres monjos incloent-hi el prior i un sacerdot. El 1597 les seves escasses rendes foren unides a la mensa capitular del nou bisbat de Solsona, que l'arrendà als Marc d'Òrrius, després senyors del lloc. Edat moderna La dependència amb Casserres es trencà al segle XV amb la introducció de priors comendataris. El 1597 fou unit definitivament a la mensa capitular del nou bisbat de Solsona, que l'arrendà als March d'Òrrius. L'església, ja sense culte el 1730, arribà a servir d'estable d'animals, fins que la comprà la família de Jaume Figueres, que hi restablí el culte. Vers l'any 1920 l'església fou restaurada. L'any 1925 la capella de Sant Pere de Clarà va retornar a ser un espai de culte, va ser consagrada de nou i va dir-hi missa el cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer. Actualment la capella segueix oberta al culte i s'hi celebren trobades periòdiques i tant l'església com la masia s'utilitzen com a espai de celebració de casaments cristians, catòlics i civils.

PictographIntersection Altitude 315 ft
Photo ofKm 25,2 - Waypoint 29 - Cruïlla Riera de Clarà amb Carretera C-1415-c

Km 25,2 - Waypoint 29 - Cruïlla Riera de Clarà amb Carretera C-1415-c

Punt on la Riera de Clarà enllaça amb la Carretera C-1415-c ó Carretera d'Argentona.

PictographFountain Altitude 315 ft
Photo ofKm 26,7 - Waypoint 30 - Font de Sant Sebastià Photo ofKm 26,7 - Waypoint 30 - Font de Sant Sebastià Photo ofKm 26,7 - Waypoint 30 - Font de Sant Sebastià

Km 26,7 - Waypoint 30 - Font de Sant Sebastià

Construcció d'obra amb una aixeta de llautó. L'aigua cau en una pica. La paret està decorada amb rajola de colors groc i verd formant triangles. A la part superior hi ha la imatge de Sant Sebastià feta amb rajola de València, així com la inscripció del seu nom, feta de la mateixa manera. Es tracta d'un arranjament recent. La Font de Sant Sebastià es una font urbana, la trobem a un costat del carrer de Sant Sebastià de Baix, tot entrant al Municipi d’Argentona venint des de Dosrius. Es una de les Fonts urbanes d’aquesta població, junt amb la de Sant Domènec, mes antigues. Per el seu costat, puja un camí que a poca distancia hi trobem l’ermita dedicada a Sant Sebastià. El dia 29 de desembre de 2012, la Companya d’Aigües d’Argentona va fer una important arranjament d’aquesta Font, que estava en un estat molt deplorable. En el seu lateral, hi ha una gran fotografia feta els anys 40 del segle passat, que ens fa una idea de com era.

PictographReligious site Altitude 322 ft
Photo ofKm 26,7 - Waypoint 31 -Ermita de Sant Sebastiá i els Sants Innocents. Argentona. Maresme. Photo ofKm 26,7 - Waypoint 31 -Ermita de Sant Sebastiá i els Sants Innocents. Argentona. Maresme. Photo ofKm 26,7 - Waypoint 31 -Ermita de Sant Sebastiá i els Sants Innocents. Argentona. Maresme.

Km 26,7 - Waypoint 31 -Ermita de Sant Sebastiá i els Sants Innocents. Argentona. Maresme.

Sant Sebastià d'Argentona és una capella barroca d'Argentona (Maresme) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció És una capella situada dalt un turonet, tocant amb les últimes cases del carrer Major, molt a prop de la carretera de Granollers. Per la seva estructura probablement la seva construcció és de mitjans del segle XVI. És molt freqüent trobar capelles d'aquestes característiques als afores dels pobles, amb un contingut més votiu] El tractament de portes i finestres és molt senzill, així com el petit campanaret que contrasta amb la farga de la capella. Història Fundat el seu benefici sota l'advocació dels Sants Sebastià i Ignoscenti per Anton Lentisclà el 1532, el dret de patronat el retingué la pròpia família Lentisclà del veïnat de Clarà. Entre 1829 i 1830 serví de parròquia al poble amb el trasllat del santíssim Sacrament, ja que Sant julià es considerà profanat arran d'una batussa de dos escolanets dins del temple. Durant les diferents epidèmies hagudes en el segle xix, els argentonins han celebrat funcions religioses en acció de gràcies a Sant Sebastià, per haver-se vist lliurada la vila d'elles.

PictographWaypoint Altitude 315 ft
Photo ofKm 26,7 - Waypoint 32 - Creu de Terme de Sant Sebastià . Argentona. Maresme Photo ofKm 26,7 - Waypoint 32 - Creu de Terme de Sant Sebastià . Argentona. Maresme Photo ofKm 26,7 - Waypoint 32 - Creu de Terme de Sant Sebastià . Argentona. Maresme

Km 26,7 - Waypoint 32 - Creu de Terme de Sant Sebastià . Argentona. Maresme

Es tracta d'una creu de terme , feta de fusta, a la part superior de la qual hi ha les escultures de fusta de la Mare de Déu de la Magrana i la de Jesucrist. A la base del pal vertical hi ha nou escultures de sants vinculats a la vila d'Argentona. El projecte és obra d'Antoni Moragas i Gallissà, i les escultures de Jaume Clavell. Les escultures originals estan dipositades a la casa gòtica. Les que hi ha en aquest monument són rèpliques. Tipològicament no hi ha cap dubte que es tracta d'una creu de terme, amb tots els elements escultòrics propis d'aquesta tipologia. Malgrat tot, no se li pot aplicar la disposició addicional 1.1 de la Llei 9793 d'acord amb la Llei de l'Estat 1671985 que recull el Decret 571/1963 del Ministeri d'Educació, atès que protegeix explicitament les creus de terme anteriors al 1863.

PictographReligious site Altitude 292 ft
Photo ofKm 27,3 - Waypoint 33 - Capella del Sant Crist del Fossar Vell d’Argentona. Maresme. Photo ofKm 27,3 - Waypoint 33 - Capella del Sant Crist del Fossar Vell d’Argentona. Maresme. Photo ofKm 27,3 - Waypoint 33 - Capella del Sant Crist del Fossar Vell d’Argentona. Maresme.

Km 27,3 - Waypoint 33 - Capella del Sant Crist del Fossar Vell d’Argentona. Maresme.

Capella del Sant Crist dins del Cementiri o Fossar vell d'Argentona. Construcció d'obra pintada de color blanc. Façana en forma d'arc ogival central reomplert, amb dos mitjos arcs a cada cantó de la façana , que conjuntament amb les parets laterals acaben l'arc cantoner , també reomplerts. A l'interior hi ha una imatge del Sant Crist rodejada per dos suports florals.

PictographFountain Altitude 279 ft
Photo ofKm 27,7 - Waypoint 34 - Font de Sant Domènec (Domingo). Argentona. Maresme. Photo ofKm 27,7 - Waypoint 34 - Font de Sant Domènec (Domingo). Argentona. Maresme. Photo ofKm 27,7 - Waypoint 34 - Font de Sant Domènec (Domingo). Argentona. Maresme.

Km 27,7 - Waypoint 34 - Font de Sant Domènec (Domingo). Argentona. Maresme.

Sant Domènec d'Argentona és un conjunt format per una font, una capella i les mines vella i nova. L'obra és d'Argentona (Maresme) i està protegida com a bé cultural d'interès local. Descripció La font és una de les més populars de la vila, i està situada al carrer Major molt a prop de la plaça del mercat. La font té tres brolladors i una pica rectangular i s'hi accedeix davallant unes escales, ja que la font queda a tres metres per sota del nivell del carrer. A dalt hi ha una capelleta on dins d'una fornícula adovellada hi ha la imatge del Sant. Probablement la darrera reforma de la urbanització de la font fou entre els anys 1950 i 1960. El 4 d'Agost, per Sant Domènec es fa la benedicció de l'aigua per un antic vot del poble a la font dedicada al Sant i així nasqué la Festa del Càntir i la Xarbotada. Entre altres activitats, a aquesta festa es dissenya un model exclusiu i únic de càntir cada any, que passa a engrandir el Museu del Càntir. Història La font de Sant Domingo és d'època medieval. La trobem documentada al segle XIII, tot i que no tenia aquesta mateixa advocació. Al segle XVII fou traslladada al lloc actual. El 1636 el Consell de la Vila va acordar la celebració de la festivitat de Sant Domingo. L'aspecte actual és, però, de 1883 quan s'hagué de rebaixar per problemes de manca d'aigua. Es tractava d'una font d'ús comunitari situada fora dels límits de la vila. Entre les feixes de l'hort de la Font i la Feixa de la Font que avui dia correspon aproximadament a l'encreuament dels carrers Torres i Bages amb Dolors Montserdà. A mitjan segle XVIII es construeix la primera mina amb la finalitat de canalitzar l'aigua i ubicar la font a un lloc diferent. És en aquest moment quan es construeix la font amb dos brolladors i la capelleta per acollir la imatge del sant. El 1761 es refeia l'empedrat del davant de la font. L'any 1763 es refà la coberta. A començament de 1883 la font de Sant Domingo queda sense aigua i cal buscar solucions alternatives per abastir aquest sector de la població. Es decideix rebaixar la mina per tal d'accedir a una nova deu. És en aquest moment que es fa la nova mina a més profunditat. El 1885 es va produir un esfondrament i al 1887 hi ha problemes de filtracions d'aigües residuals que obliguen a fer una intervenció. El 1957 es fa una reforma integral que dona al conjunt l'aspecte que té avui dia. Aquesta font té un gran significat per la població d'Argentona, ja que es fan celebracions com la benedicció de l'aigua el dia 4 d'agost amb motiu de la festa del càntir. La mina vella fou construïda a cel obert recobrint les parets amb pedres de granit, la coberta també és feta a base de grans lloses de granit. És de forma rectangular i va a molt poca profunditat respecte de la superfície. La mina vella segurament fou construïda a finals del segle XVII. La primera notícia que en tenim és del 1751, quan els regidors de la vila d'Argentona sol·liciten a l'Intendent General de Catalunya que els concedeixi el dret de buscar aigües en aquella zona. La mina Nova fou excavada en el sauló el 1883. En bona part està recoberta de rajoles, als laterals, i peces de ceràmica cuita, a la volta.

PictographReligious site Altitude 295 ft
Photo ofKm 27,9 - Waypoint 35 - Església Parroquial de Sant Julià. Argentona. Maresme Photo ofKm 27,9 - Waypoint 35 - Església Parroquial de Sant Julià. Argentona. Maresme Photo ofKm 27,9 - Waypoint 35 - Església Parroquial de Sant Julià. Argentona. Maresme

Km 27,9 - Waypoint 35 - Església Parroquial de Sant Julià. Argentona. Maresme

Església parroquial que presideix la població d’Argentona. L’edifici actual va ser refet a partir del 1517 en estil gòtic tardà, i es va consagrar el 12 d’octubre de 1539; el 1583 es va construir la sagristia i el 1589 el comunidor, obres que marquen el final de l’etapa constructiva inicial. S’hi van fer noves obres el 1897, en què Puig i Cadafalch va ampliar-la amb la capella del Santíssim, i els anys cinquanta d’aquest segle, que es va allargar per la part de l’absis o capçalera. Adossats a la façana principal hi ha dos sarcòfags dels segles XIII i XIV traslladats aquí des de Sant Pere de Clarà. La primera referència sobre una terra de Sant Julià que termejava amb el riu d’Argentona és del 981. El 1012 s’esmenta una nova possessió in ipsa Maritima, in termini Sancti Juliani vel in villa Pins, i per fi, el 1060 consta ja esmentada l’església, que seria consagrada el 15 d’agost de 1060 per un bisbe de nom Hug, segons una imprecisa notícia d’un speculum de castell de Vilassar. Les notícies continuen als segles següents; així, consta que el 1323 en depenia la capella de Sant Miquel del Cros, i que li fou unida també com a sufragània, fins al principi del segle XVII, l’església de Sant Andreu d’Òrrius. També en depenien Sant Bartomeu de Cabanyes, Sant Jaume de Treià, Santa Maria del Viver, Sant Sebastià i altres capelles més tardanes.

PictographReligious site Altitude 279 ft
Photo ofKm 28,0 - Waypoint 36 - Església Parroquial de Sant Julià. Argentona. Maresme Photo ofKm 28,0 - Waypoint 36 - Església Parroquial de Sant Julià. Argentona. Maresme Photo ofKm 28,0 - Waypoint 36 - Església Parroquial de Sant Julià. Argentona. Maresme

Km 28,0 - Waypoint 36 - Església Parroquial de Sant Julià. Argentona. Maresme

Església de planta de creu llatina, amb una nau central i dues laterals, més estretes. Estructura de pilatres i voltes apuntades, amb les claus de volta esculpides. La façana, amb una acabat arrebossat, presenta elements decoratius de pedra de Montjuïc. Magnífica rossassa que remata el portal, d'un estil gòtic tardà. Els dos sarcòfags que flanquegen la portalada són procedents de Sant pere de Clarà. La torre adossada manté les façanes de pedra vista, i les dues finestres amb arcs apuntats i les gàrgoles en les quatre cantonades. Observacions: En el seu interior es conservava un bell retaule gòtic del pintors barcelonins Nicolau de Creyensa i Jaume Forner i del mataroní Antoni Rupit (1531), que fou destruit en el periode 1936-39, juntament amb la trona i el retaule del Roser. Els tapissos que decoren l'altar major són de Grau Garriga. Història Aquesta església és documentada des del 1023 i consta com a parròquia des del 1068. Durant el segle XVI es va subsituïr l'antiga església per l'edifici actual, per iniciativa de Lluís Desplà, aleshores rector. Essent Argentona sota la baronia dels Desbosch, l'església parroquial i la seva rectoria tenien una especial importància respecte d'altres parròquies de la contrada. Segons Francisco Zamora, consta que des de 1676 el rector d'Argentona era canonje de la Seu de Barcelona

Comments

    You can or this trail