20210803 jm btt Belltall-La Sala-Glorieta-Els Plans-La Teulera

Aquesta ruta està feta amb BTT, però la majoria de les rutes que poden tenir com origen a Belltall, son aptes per fer-les també a peu o corrent (un trail running lleuger) . En concret aquesta ruta per els seu pocs km es podria classificar de passejada en bicicleta, encara que té dues rampes fortes, la del cementiri de Glorieta als Plans i la de la Teulera a Belltall.
Aquesta ruta resumeix tot allò que esperes trobar fent una ruta per Belltall, per això desprès de quasi un any de no ser-hi, va ser la primera ruta que vaig fer, un retrobament amb la terra.
Sortim de Belltall en direcció a Forés, el que abans era camí i en algún moment sender estret, ara es una carretera asfaltada que ens porta al centre de transformació del parc Eòlic de les Forques i que després anem seguint molí a molí al llarg del camí, del número 4 al 9. Que els molins no ens fàcin oblidar contemplar la Conca que es desplega a la nostra dreta, desde el balcó que és aquest camí. És la Conca amb el seu estat més pur, quadrícules de vinya i de sembrat, amanits amb bosquets irregulars, aquí i allà, en aquesta vall, conca, que es perd fins les muntanyes que es perfilen al voltant. Al cap de 4 km ja som davant de Forés. Mirem Forès desde el balcó :), perqué no baixarem, seguirem el camí i revoltarem cap a l'esquerra fins que arribarem davant del ventilador 10.1 (també en diuen així), però no hi arribem, girem a l'esquerra de nou per arribar a un altre dels punts culminats de la ruta. La "Gran Alzina". Segurament és més que centenària i la seva capçada rodona es visible desde Belltall. Si us ho demana el cor, no deixeu d'acariciar les seves fulles quan passeu per sota tot saludant-la.
En la propera bifurcació, agafarem la de la dreta per anar direcció a la Sala i Glorieta. Desde que vam deixar le vista de Fores el camí planeja i baixa molt lleugerament passem per zones de bosc esclarissat de gran bellesa, entre els sembrats a ma dreta va apareixent la torre quadrada de la Sala, mai veiem el poble, sols la seva torre. Podríem no passar per la Sala, ja que és un cul de sac que haurem de refer, però fora un error, perquè el que volem és precisament visitar-la. És un dels encants d'aquesta Ruta. Quatre cases al voltant de la torre de defensa formant una vila closa amb petita església inclosa. Ara hi viu permanentment una família i alguna mes el cap de setmana o estiu. Fa un temps estava obert "l'Hostalet de la Sala" un restaurant amb especialitats de carn a la brasa de nova planta i que oferia allotjament rural. Sempre es un plaer, deturar-se una estona i reposar, entrar al recinte "tancat" fins l'església o beure a la font.
Tornem endarrere fins l'embrancament que ens portaria d'allà on venim, al Coll Blanc anant davant i a la dreta cap a Glorieta, seguim baixant lleugerament i arribem a Glorieta on ens rep la seva la seva torre de guarda que pertanyia al castell del segle XII. Glorieta és mes gran i una aturada a la font i al safareig sempre s'agraeix. Retombem el poble i passem per el forn de pa comunal (ara fora d'ús) i una mica mes enllà passem davant de l'església i de l'abadia que s'ha convertit en seu de l'associació d'amics de Glorieta. Sortim rectes en direcció al cementiri, si no agaféssim el trencall arribaríem a dalt dels Plans de manera mes suau. Per el trencall aquest de la dreta, la pujada es forta, encara que després de tres revols ja es suavitza fins que arribem al Llom dels Plans, aquí a dalt els camps de sembrat som molt grans, mes grans dels que és habitual i pots deixar-hi perdre la vista en aquestes estores daurades que no tenen més límit que el cel, tens vista a 360º i Belltall ajagut, estirat a l'esquerra. Seguim planejant amb una sensació de que t'estàs fonent amb el paisatge, voldries que no s'acabés, però el camí ja baixa fort fins que al final trobarem la camí/carretera asfaltada que uneix Belltall amb Passanant. Aquesta part ja no est tant agraïda, els passatge és més boscos i baixem cap al torrent de la Teulera, que encara porta aigua en les èpoques d'hivern. Aquest serà el punt mes baix de la ruta, ja sols ens falta remuntar amb el plus que compensa l'esforç, de tenir sempre Belltall al davant, veient com s'ens va acostant.