2a. VOLTA BTT PROVINCIA DE TARRAGONA etapa 4: Falset-Móra

4a. Etapa de la 2a. Volta a la Província de Tarragona.
Sortim de la Plaça de l'Ajuntament de Falset i per no anar directament a Móra d'Ebre farem una mica de volta pel Priorat i la Ribera d'Ebre.
Sortim pel costat del cementiri i agafem el GR-7.4 en direcció a Bellmunt del Priorat pel Camí dels Carners. Faig paradeta a les Mines de Plom de Bellmunt. Sortim de Bellmunt per un camí que em porta al Riu Siurana i el travessem. Ara m'enfilo per pista pel Barranc de Sta. Càndia i passo per devant del Mas de l'Afaitador i del Mas dels Frares, ara un anomenat celler. Deixo a la meva dreta vàries mines ja en desús, la Raimunda i la Jalapa. Amb un cop de pedal més entro a El Molar.
El Molar és un municipi de la comarca del Priorat, situat a l'extrem occidental de la comarca. És al límit amb la Ribera d'Ebre, i limita al nord amb el terme de La Figuera, a llevant amb El Lloar, Bellmunt del Priorat i el Masroig, i al sud amb aquest mateix darrer terme, tots ells del Priorat. Pel costat de ponent té el terme de Garcia, pertanyent a la Ribera d'Ebre. Etimològicament es tracta d'un derivat de la paraula comuna "mola", de la qual en deriva "molí". És, doncs, un topònim romànic, possiblement descriptiu d'una antiga realitat: la presència de diversos molins en els seus entorns, o bé que n'extraguessin pedres bones per fer les moles dels molins. És més versemblant que el topònim "el molar" vingui del lloc on es feien moles d'esmolar, de pedra arenosa de color roig que hi és abundant i que encara queden restes d'una pedrera amb una mola a mig tallar.
Abans del nucli actual, van existir dos poblats en aquest terme. El més antic data dels segles VII i VI aC. Els vestigis d'aquest nucli estan situats al cim de la muntanyeta anomenada Mont Calvari. S'han trobat urnes i estris de ferro que, segons sembla, són els més antics trobats a Catalunya. L'altre poblat, situat en un replà molt a prop de la font, cap a la banda de ponent, era d'origen romà. S'hi han trobat restes de ceràmica i lloses que probablement pertanyien al cementiri. Després de la destrucció d'aquest últim poblat, el terme del Molar, integrat al de Garcia, quedà convertit en un terreny ple de boscos. L'actual poble va néixer a finals del segle XIII i principis del XIV, a l'ombra d'una casa de pagès anomenada Mas d'en Bas, el primer a ser repoblat després de la Reconquesta. Fins a mitjan segle XIX, el Molar va estar vinculat al municipi de Garcia, com fa palès un document de 1156 en què Ramon Berenguer IV cedia el territori al monestir de Poblet.
Durant el segle XIII el senyor de les terres fou Pere de Berga, que en vengué la senyoria a Martí de Vall-llebrer. El 1309 passaren a mans de Guillem d'Entença, incorporant-se així a la baronia de Prades, que més tard es convertiria en el comtat de Prades. Durant la Guerra del Francès, les tropes napoleòniques ocuparen el lloc en diverses ocasions. La primera el 1810, quan el poble fou objecte de pillatge. Entre 1833 i 1839 la població es va veure afectada per una epidèmia de còlera. El Molar fou bombardejat per avions alemanys durant la Guerra Civil. La Mina Lussa (Mina Lluça) es va utilitzar com a hospital de campanya durant la Batalla de l'Ebre.
Surto de El Molar per la T-734 i la deixo al cap d'uns 700 m. (PK.1)per agafar una pista a la meva dreta, estic al Camí del Mas de Poldo. Vaig en direcció al Riu Siurana fins a Garcia. A Garcia esmorzo una miqueta, travesso el riu i agafo el Camí del Plà del Cid i pel Barranc dels Plans finsa travessar la N-420 (només travessar!). En aquest punt podria anar directament fins a Móra però decideixo anar a visitar un parell de poblets de la Ribera d'Ebre que sempre he tingut curiositat de conèixer: Darmós i Serra d'Almos. Abans d'arribar a Mora d'Ebre destaco el Camí que va vora el canal...molt interessant i bonic. També a destacar el pont sobre l'Ebre i l'esglèsia amb els diferents senyals de les riuades. La última parada a l'Ajuntament