4/9 Via Augusta, Montmeló - Corbera de Llobregat
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 37.62 mi
- Elevation gain
- 3,497 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 2,674 ft
- Max elevation
- 1,337 ft
- TrailRank
-
54
4
- Min elevation
- 130 ft
- Trail type
- One Way
- Time
- 9 hours 37 minutes
- Coordinates
- 8982
- Uploaded
- April 17, 2018
- Recorded
- September 2017
near Palou, Catalunya (España)
Viewed 335 times, downloaded 14 times
Trail photos
Itinerary description
Creuem tot el Vallès i les seves primeres rampes sempre pujant i baixant a partir de Mollet fins a Castellbisbal i al bell mig la seva part mes alta Can Barata prop de Rubi,
Ya en St. Andreu de la Barca l'emvoltem i ultim tram on entre urbanitzacions muntanyes i pins arribem a Corbera de Llobregat sempre cara amunt, i de regal les ultimes rampes ja que l'apartament reservat el tenim a Corbera de Dalt en la seva part mes DALT on les imatges son meravelloses i et fan pensar en allò de l'esforç i la recompensa
Montmeló
municipi de la comarca del Vallès Oriental, estès a la vall baixa del riu Congost, a la seva confluència amb el riu Mogent. Aquests dos cursos d'aigua formen, en unir-se, el Besòs, riu que constitueix el límit meridional del terme.
Waypoints
Photo
499 ft
Ibis hotel
Circuit de Barcelona-Catalunya: 1991-2017 Situat a Montmeló, el Circuit de Barcelona-Catalunya va ser inaugurat el 10 de setembre de 1991, gràcies a l’impuls de la Generalitat de Catalunya, el Reial Automòbil Club de Catalunya i l’Ajuntament de Montmeló. El Circuit va acollir la seva primera cursa només cinc dies després de la seva inauguració, el Campionat d’Espanya de Turismes, mentre que el primer Gran Premi d’F1 se celebraria unes setmanes més tard, el 29 de setembre.
Religious site
436 ft
St.Perpetua de Mogoda
Església Santa Perpètua de Mogoda és un municipi en la comarca del Vallès Occidental, a la província de Barcelona, comunitat autònoma de Catalunya, Espanya. Està situat a 7 km de Sabadell i a 18 km de Barcelona. Segons l'últim cens de població (2012), hi havia un total de 25.606 habitants amb un terme municipal de 15,7 km². Hi ha documents que esmenten la localitat des del segle X, encara que s'han trobat restes de la cultura ibera, i també d'una masia romana. A mitjan segle XIX es van instal·lar les primeres fàbriques tèxtils del municipi: El Vapor i Can Camina n
Religious site
479 ft
Santiga
L'església de Santa Maria o Santiga es troba al costat d'una masia, prop de la carretera que va de Sabadell a Santa Perpètua de la Mogoda. L'església té dues naus paral·leles amb dos absis de planta trapezoïdal al nord i semicircular al sud amb volta de quart d'esfera. La nau de la banda nord (segle XI) es cobreix amb volta de canó apuntat, mentre que la del costat sud és més antiga i es cobreix amb volta d'aresta. L'accés al temple és per una porta situada a la banda de ponent de la nau tramuntana. En el parament lateral d'aquesta nau s'obren altres dues portes, una d'arc de mig punt i l'altra d'arc rebaixat. El campanar, de planta quadrada, adossat a la banda tramuntana, conserva les lesenes a la part baixa. Història L'església apareix documentada des de l'any 983, en una escriptura de donació al monestir de Sant Cugat del Vallès. Posteriorment hi ha diverses referències documentals al segle XII, quan apareix esmentada la parròquia. L'any 1193 és documentada una nova acta de consagració. A partir del segle XIII i al llarg dels segles s'hi ha efectuat nombroses obres de reforma i ampliació. El lloc de Santiga era una antiga quadra centrada per una domus, que, el 1389, per disposició de Joan el Caçador, esdevingué castell termenat. L'església és sufragània de la de Santa Perpètua. Les voltes es van refer possiblement entre els segles XIII-XIV; l'any 1574 es va obrir o modificar la porta d'accés. Els segles XVII-XVIII es va reconstruir l'absis principal i es va sobrealçar el campanar. Al seu entorn, cada any s'hi celebra l'Aplec de Santiga. L'any 1955 amb motiu del II Aplec, si celebrà la benedicció de l'actual campana -que actualment resta muda per les dites obres- li posaren els noms de Maria, Joana, i Montserrat. Foren padrins d'aquesta benedicció en Joan Vila Puig i la seva esposa Na Maria Codina i Duran. En la mateixa data també s'inaugurà el Pont del Camí del Santuari. El 1983 Santiga va celebrar el seu mil·lenari. Fou aleshores quan Carles Santiago li va dedicar la popular sardana Mil·lenari de Santiga. També és famosa i reconeguda arreu del món sardanista l'anomenada Santiga que va compondre al músic i compositor perpetuenc Genís Sala. El 2010 el terra i les parets de l'església resten aixecats arreu per haver-s'hi trobat restes molt antigues com ara sitges per al gra i altres mostres de la seva antiguitat. S'hi venera la imatge de la Mare de Déu de l'Heura, que fou trobada, segons la tradició, el 1624. Diu la tradició que "Qui va a Montserrat i passa per Santiga, deixa la Mare per veure la filla".
Monument
827 ft
Sabadell
La Torre de l'Aigua de Sabadell és un dipòsit d'aigua modernista considerat un dels edificis més emblemàtics de la ciutat, fins al punt de ser-ne el símbol identificatiu. S'aixeca a la banda est de la ciutat, gairebé al cantell mateix de la riba del riu Ripoll, prop de la carretera de Caldes de Montbui. Va funcionar com a dipòsit entre 1922 i 1967. És considerat un dels 100 "Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya" i es poden fer visites guiades els dies de Festa Major, el primer cap de setmana de setembre. La torre està catalogada com a Bé cultural d'interès local amb el número de registre 1508-I. És una de les primeres construccions realitzades amb formigó armat a Sabadell (una barreja de grava, sorra i aigua, en combinació amb barres d’acer), que va permetre aixecar una estructura esvelta que alhora havia de sustentar un dipòsit d’aigua. L’obra, iniciada el 1916 i acabada el 1918, va ser planejada per l’enginyer Francesc Izard, projectada per l’arquitecte Lluís Homs, i va comptar amb la direcció de l’arquitecte Josep Renom.
Photo
820 ft
Sabadell
Plaça del Mercat Sabadell és una ciutat catalana, capital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa. És la cinquena de Catalunya, amb 208.246 habitants el 2016.[1] L'existència de nuclis de població en el terme de Sabadell es remunta com a mínim a fa 3.500 anys, com ho demostren troballes arqueològiques a les zones de Can Roqueta i Can Gambús. La ciutat va ser pionera en la Revolució Industrial de Catalunya dins el sector tèxtil i, a mitjan segle XIX, es convertí en la ciutat llanera més important de l'Estat espanyol, per la qual cosa va rebre el sobrenom de «la Manchester catalana». Encara avui es poden veure nombroses xemeneies i vapors, una part dels quals han estat reconvertits en seus d'equipaments locals, com ara biblioteques o la Regidoria de Joventut. Aquesta herència tèxtil va deixar un marcat caràcter industrial a la ciutat, que encara és present avui en dia. Al llarg de les últimes dècades, Sabadell s'ha anat diversificant vers el sector serveis.
Religious site
809 ft
San Feliuet
Sant Feliuet de Vilamilans és un petit temple, exemple d'art preromànic, la data del qual es desconeix, tot i que els primers documents que parlen d'aquesta església daten de finals del segle X. Es tracta d'una ermita d'una sola nau, amb planta de creu llatina i tres absis, la qual ha viscut diverses modificacions i reformes al llarg del temps. El seu interior acull una ara paleocristiana de marbre amb inscripcions en llatí que permeten datar la seva construcció entre els segles IV i V.[3] Van ser descobertes el 1949 quan durant la restauració es va baixar el nivell del sòl. Actualment és de propietat particular. Fins a 1428 va ser una parròquia que depenia del Monestir de Sant Cugat. El nom de Vilamilans sembla derivar d’un Villa Aemilianus.
Photo
584 ft
Rubí
Rubí és un municipi mil·lenari de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental.[1] Està situat a la vall de la riera de Rubí, i limita al nord amb Terrassa i Sant Quirze del Vallès, a l'oest amb Ullastrell, a l'est amb Sant Cugat del Vallès, i al sud amb Castellbisbal. Actualment, la ciutat té més de 75.000 habitants. Rubí és la quarta ciutat del Vallès Occidental en població després de les dues cocapitals i Sant Cugat; la dotzena de Barcelona i la setzena de Catalunya. Respecte a Espanya, entra dins de les 100 ciutats més poblades de l'Estat, i se situa en el 97è lloc. El nom actual, segons l'opinió dels historiadors, prové del nom registrat com a Rivo Rubeo. Trobat en vestigis romans, la seva denominació en llatí és traduïble per riera vermella en referència a l'argila que arrossega la riera i que es creu li va donar el seu nom actua
World Heritage Site
339 ft
Martorell
El pont del Diable és una obra del municipi de Martorell (Baix Llobregat) declarada Bé cultural d'interès nacional. És un pont d'origen romà, situat entre Martorell i Castellbisbal sobre el riu Llobregat, unint dues comarques, la del Vallès Occidental i la del Baix Llobregat. La seva gestió i conservació depenen del Museu Municipal Vicenç Ros. L'arc triomfal d'època romana, molt degradat malgrat la restauració de què fou objecte el 1928, és una obra declarada Bé cultural d'interès nacional. Descripció El pont pròpiament dit és el fruit, en el seu estat actual, de diverses reconstruccions. D'època romana, conserva els fonaments, als estreps d'ambdues bandes. Juxtaposat al parament romà hi ha el carreuat romànic, molt clar, i restes de la reforma gòtica posterior. El pont, bastit a finals del segle XIII (1283), consta de dos arcs desiguals, de volta apuntada. El pont gòtic fou restaurat el 1768 i 1933, destruït durant la Guerra civil i reconstruït als anys 1950. La reconstrucció moderna correspon a la part superior, al carener del pont, amb l'arc central i l'aixopluc superior. L'aparell romà és encoixinat, gran, i duu com a document epigràfic les marques de les legions que hi treballaren. L'aparell romànic, juxtaposat, és de carreus més petits col·locats en filades regulars. Arc romà d'accés des de Castellbisbal. L'accés al pont es feia mitjançant un arc triomfal, situat avui dins el terme municipal de Castellbisbal (ja que el riu delimita els dos municipis), construït al mateix temps que el pont, i que es troba molt degradat malgrat la restauració de què fou objecte el 1928. És molt possible que hi hagués un altre arc similar a l'altre costat del pont, però no s'ha conservat. Història D'origen romà, formava part de la via Augusta i va ser construït l'any 10 aC per ser transitat per carros de bous, amb una llargada de 130 metres, una calçada ampla i pràcticament horitzontal, com es pot veure en els extrems, i amb una pilastra enmig del llit del riu. De l'època romana, es conserven els estreps del pont, fets amb grans carreus amb inscripcions de les legions que hi van treballar, i un arc triomfal honorífic al marge esquerre, probablement del segle II. Fins al segle XIV va ser l'únic pont de la vall baixa del Llobregat. La Batalla d'Ad Pontes fou un enfrontament militar entre musulmans i francs a la rodalia del pont, suposadament el 792, abans de l'absència del rei Lluís el Pietós, que va anar a Itàlia. El pont va ser destruït pel riu, que se'n va endur el pilar central, i està documentada una reconstrucció de l'any 1143. Posteriorment es va reconstruir com a pont gòtic amb un sol arc, obra iniciada el 1283 i acabada als voltants del 1295, sota la direcció de Bernat Sellés, amb dos arcs ogivals, el major de 21 metres d'alçada i 43 d'amplada, per evitar l'efecte de les riuades. El nou perfil i la menor amplada ja no eren adients per a la circulació rodada, però sí per al transport amb bèsties de càrrega, molt més emprat a l'edat mitjana. Pont del Diable, entre els moderns passos a desnivell Fou restaurat el 1768 per l'enginyer militar Juan Martín Cermeño. El gener del 1939 l'arc central va ser destruït per l'exèrcit republicà en retirada, i va ser reconstruït el 1963, mantenint l'estructura gòtica del 1283. El pont de Martorell, conegut popularment com a pont del Diable i antigament com a pont de Sant Bartomeu, és un pont d'origen romà, de finals del segle I aC, refet en època gòtica (entre 1283 i 1295) i reconstruït després de la Guerra civil, data en què fou volat. El pont fou construït sobre el Llobregat i donava pas a l'antiga via Augusta. A l'estrep occidental del pont hi ha un conjunt de 17 marques epigràfiques (al parament romà), gravades als carreus encoixinats, en ambdós costats. Dotze corresponen a la legió quarta macedònica, tres a la sisena victoriosa i dues a la desena gèmina. La coincidència de les marques d'aquestes legions permet d'afinar la cronologia romana del pont a l'entorn dels anys 9-8 aC, segons estudi de M. Mayer, I. Rodà i G. Fabre. Això coincideix amb la data de remodelació de l'antiga via Hercúlea, des d'aleshores coneguda com a via Augusta, i que cal datar en aquests anys, tal com sabem per altres fonts (pedres mil·liars). L'obra romànica és més difícil de datar, tot i que podria ser immediata al 1143, quan se sap que una forta riuada destruí el pont. Una nova destrucció i reconstrucció en tingué lloc el 1283. El pont gòtic fou reconstruït a la dècada del 1950 a càrrec de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs.
Photo
-637 ft
Corbera de Llobregat
Acabem el dia en Can Fisa apartaments amb vistes espectaculars a tota la Vall del Llobregat. Corbera de Llobregat és un municipi que pertany a la comarca del Baix Llobregat. És situat al marge dret del riu Llobregat, a uns 342 metres d'altitud sobre el nivell del mar i a uns 24 quilòmetres al nord de la capital Barcelona, té una superfície de 18,44 quilòmetres quadrats estenent-se des del Puig d'Agulles[1] i la Creu de l'Aragall[2] fins aigües avall de la riera de Sant Joan o Corbera quan va cap al riu Llobregat a l'indret de la Roca del Droc. Al segle XIX totes les muntanyes de Corbera eren plantades de vinya, a prop dels cims encara es poden veure els marges de pedra i les barraques de pagès. A finals del segle XIX vingué la fil·loxera i es converteix en boscos i terrenys erms. Es conserven els horts i els sembrats a les valls, i les masies. Prospera la fabricació de calç i apareixen moltes fàbriques de guix, la llenya per fer funcionar els forns deixen els boscos nets. A finals del segle XX s'abandonen els conreus i para la producció de guix, torna a proliferar el bosc, però ara bruts i intransitables. Les masies i els seus terrenys es converteixen en urbanitzacions.
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail verified View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Bona ruta però massa asfalt pel meu gust. La millor part, amb diferència, des de Sant Andreu de la Barca fins a Corbera. Gràcies per penjar la ruta.