4.-Descoberta de les Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou les Ermites de Tordera i pobles annexats al Municipi.

1.-(KM1,2) Ermita de Sant Pere (No pertany a la Descoberta), també anomenada de Verdolí.

Sant Pere és una ermita al terme municipal de Tordera (Maresme) protegida com a bé cultural d'interès local. Capella als afores de la barriada de Sant Pere a la banda oposada de la Tordera. Es troba a peu del camí que comunica la barriada amb la carretera de Girona. És l'única ermita del terme municipal que no és de propietat municipal. Església molt reformada. Conserva l'estil barroc originari. A la façana hi ha una llinda de pedra amb l'any de construcció, amb la creo que separa les quatre xifres de la data: 1664. al vèrtex d'aquesta façana hi ha l'espadanya, completada pels pilars que sostenen l'arcada del campanaret. Al damunt hi ha dues boles de decoració. Pels senyals a l'arrebossat el portal podria haver estat cobert per un porxo. A cada costat del portal hi ha una finestra rectangular a l'altura dels ulls per poder veure'n l'interior on hi ha una part del retaule.

2.-(KM 1,2)Ermita de Sant Pere o de Verdolí .(No pertany a la Descoberta)

El veïnat de Sant Pere, al nord del nucli urbà, pren el nom d'aquesta capella, construïda l'any 1531 i reformada l'any 1664, data que figura inscrita a la llinda de la porta. Posteriorment va ser sobrealçada i engrandida amb una sagristia a la banda dreta. S'ha perdut l'atri amb columnes que protegia l'entrada.

3.-(KM 5,5). Cruïlla de la carretera de Vallmanya cap a Can Pinell ( No agafar)

Aquesta cruilla cap a l'esquerra a l'alçada del Km 5,5 , NO L'HEM AGAFAR, el track recula i agafa la següent , la que passa per Davant de Can Bofí. Aquesta cruïlla que no hem d'agafar , ens portaría cap a Ca l'Ocellet, Can Pasqual, Can Pibernat i Can Pinell,

4.-(KM 5,7) Cruïlla de la carretera de Vallmanya cap a Can Bofill. (girar a l'esquerra)

Cruïlla , de la carretera a Valmanya , que ens trobem al KM 5,7, a la nostra esquerra , que ens dirigeix cap a Can Bofí o Mas Bofill ( a la cartografía consta com can Bofí, tot i que a la façana consta amb ceràmica Can Bofill), on poder admirar la Masia, des de el camí, davant d'ella , uns camps , preciosos florits de groc (mes d'abril), que suposo son de colza .

5.- (KM 5,8) Mas Bofill

Masia d'origen molt antic tot i que l'edifici que ens ha pervingut data del segle XVII, modificat al XIX. Ha estat acuradament restaurada l'any 1992. Té planta rectangular i consta de planta baixa pis i golfes, aquestes situades en un cos més enlairat. Les teulades són a dues aigües. La façana presenta portal de punt rodó, adovellat, i finestres emmarcades amb pedra. Entre elles hi ha un rellotge de sol. Cal destacar el matacà defensiu situat a l'altura de les golfes. És propietat de la família Bofill, que durant una època va viure a Cuba i la casa va quedar a càrrec de la família Misset.

6.-(KM 5,8) Mas Bofill

Es tracta d'una masia situada en el veïnat de Sant Andreu, davant del camí que duu a l'ermita del mateix nom. De fet els camps d'aquesta propietat s'estenen per la zona baixa de la riera de Can Brugada. La masia pertany al grup IV, de cos central i dos laterals paral·lels. Per l'estil de les motllures de les finestres, de tipus clàssic, probablement fou construïda al segle xviii. Cal destacar en la façana, al nivell de les golfes, un matacà. Es completa l'arquitectura els grans carreus dels angles i el rellotge de sol, gravat l'any 1880. Malgrat el seu bon aspecte, aquesta masia és deshabitada. Els terrenys són conreats i probablement la casa és utilitzada com a segona residència. El Matacá: Situat a la part superior de les golfes de la façana de Can Bofill. La seva funció defensiva passa desapercebuda a una certa distància: el matacà servia per atacar per sorpresa als saquejadors de les cases. Aquests elements defensius no és gaire freqüent de veure'ls en masies pròximes. Si bé hi ha torres de defensa en les muntanyes dels voltants, el matacà de Can Bofill és l'únic element defensiu que es conserva en gairebé tot el terme municipal de Tordera. Aquest matacà respon a conflictes bèl·lics posteriors més vinculats a les invasions i guerres civils vingudes de l'interior (invasions napoleòniques, guerres carlines, etc).

7.-(KM 6,6) Cruïlla del camí de Sant Andreu.

Tot pujant per el camí que ve de Can Bofill, hem fer un gir a la dreta de 180º per embocar el corriol que ens porta a Sant Andreu.

8.-(KM 6,9) Ermita de Sant Andreu (Tordera)

Sant Andreu és una ermita a uns 2 km al sud-oest de la vila de Tordera (Maresme) protegida com a bé cultural d'interès local. L'ermita de Sant Andreu es troba a 1.500 m de Can Bofí, d'on surt un camí que comunica amb el camí de Vallmanya després de travessar la riera. L'església es troba al cim d'un turó des d'on es pot veure la vall baixa de la riera de Vallmanya. És una ermita amb la nau coberta amb volta de canó i absis circular, que conté una finestra. Té les característiques del segle xi per l'arcada de l'absis en forma de ferradura Ha estat modificada, la darrera reforma la feu el seu propietari, que també ho és de Can Bofí.

9.-(KM 6,9) Ermita de Sant Andreu (Tordera).

L'ermita de Sant Andreu és d'origen romànic del segle XI o XII, si bé és cert que no consta documentació d'ella fins al segle XV. Té una única nau coberta amb volta de canó i capçada amb un absis semicircular. La façana es troba molt restaurada i els elements que s'hi troben són molt diferents dels originals. Aquesta ermita envoltada de bosc es troba dins dels límits del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, al sud de la riera de Vallmanya. L'ermita és només una petita mostra del gran patrimoni històric dels dos massissos que conformen el parc. Els ibers laietans ja poblaven aquestes serres en poblats situats al capdamunt de diversos turons, principalment del vessant marítim. Ja en èpoques romanes la població va passar a ocupar les valls, i en temps del romànic així va seguir sent. La població es trobava disseminada pels fons de les valls, on es podia cultivar, i avui dia en resten mostres com ermites romàniques com la de Sant Andreu, així com altres ermites que es troben disperses fora dels nuclis. Sant Andreu és una de les moltes capelles de qué disposa el terme de Tordera, però en contrast amb el seu excellent estat de conservadó no se’n coneix cap noticia anterior al 1440. Això no vol dir que no existís, sinó que no se n’ha conservat documentado; o si n’hi ha, no s’ha estudiat. Del 1700 en endavant consta com a capella a cura dels hereus de Can Bofill i amb culte un parell de vegades l’any. És una capella de nau i absis, coberta de volta de canó amb l’arc d’entrada a l’absis un xic ultrapassai o insinuant l’arc de ferradura. L’absis té una finestra central d’arc de mis punt emmarcada d’un arc monolitic fet de grans pedres. La façana de ponent té un portai adovellat, amb una finestra allargada a la dreta per a mirar a l’interior. La finestra de sobre el portal i el campanar d’espadanya són tardans. Ha estat restaurada recentment pel seu propietari. Per la seva estructura sembla una obra romànica, bé que posa alguns interrogants pel que fa a les proporcions i els detalls de l’obra.

10.-(KM 8,0) Corriol del Bosc de Can Ricastell per fer ruta cap a Sant Tou . Seguir per la dreta.

11.-(KM 8,1) Corriol del Bosc de Can Ricastell per fer ruta cap a Sant Tou . Seguir per la dreta.

Agafar trencant a la dreta

12.-(KM 8,4) Corriol del Bosc de Can Ricastell per fer ruta cap a Sant Tou . Seguir per la dreta.

Agafar trencant dreta

13.-(KM 9,6) Cruïlla del Corriol del Bosc de Can Ricastell amb la Carretera de Vallmanya. Seguir per la dreta.

Gir a dreta

14.-(KM 10,2) Cruïlla de la carretera de Vallmanya davant de Can Ricastell per fer ruta cap a Sant Tou.

Gir esquerra direcció Can Feliu .Cruïlla de la carretera de Vallmanya davant de Can Ricastell per fer ruta cap a Sant Tou.

15.-(KM 11,2) Enllaç amb Gr-92

Gir a esquerra agafant el Gr-92 direcció Sud. GR-92 Des del Cap de Creus fins a la Serra del Montsià, el GR 92 recorre tots els blaus i l'essència de la Mediterrània a Catalunya. El GR 92 és un dels grans senders de Catalunya, ja que travessa Catalunya de nord a sud pel vessant del Mediterrani, tan a prop del mar com és possible. Al llarg dels seus 583 quilòmetres de recorregut principal i dels gairebé 150 quilòmetres de variants, recorre totes les costes catalanes, amb paisatges que van des de llargues platges fins a penya-segats, a més de cales, pobles turístics i de pescadors. Des del seu inici a Portbou i fins al final a Ulldecona, el sender s'endinsa en espais naturals com els parcs naturals del Cap de Creus, dels Aiguamolls de l'Empordà, del Montnegre-Corredor, de Collserola o del Garraf, a més de vorejar el Parc Natural del Delta de l'Ebre (Parc Natural del Delta de l'Ebre). També visita importants vestigis arquitectònics i culturals i permet formar-se una idea molt bona de la realitat i la cultura del litoral de Catalunya. El GR 92 forma part del sender europeu E-10 (mar Bàltic-Mediterrània), i enllaça al nord amb França i al sud amb el País Valencià.

16.-(KM 16,0) Ermita de Sant Sixt i Sant Tou (Tordera).

Sant Tou és una ermita, protegida com a bé cultural d'interès local, a un km de la sortida cap a Hortsavinyà i Roca-rossa del km 1 de Tordera-Fogars de la Selva. Es troba molt a prop de Can Telleda. Construïda al segle XVI i principis del XVII, té un porxo senzill amb quatre columnes. El cor fou construït l'any 1719. Ha estat restaurada en diverses ocasions, i per això ha perdut la seva forma primitiva. A l'altar hi havia retaules del segle xviii amb passatges de la vida i martiris del Sant. Va ser destruïda durant la Guerra Civil. Va ser construïda cap al segle XVI-XVII, segurament pels propietaris de la veïna masia de Can Talleda i reconstruïda o reformada amb posterioritat. Té una nau reforçada amb grans contraforts laterals i coronada amb un campanar d'espadanya. La porta és de llinda recta i duu gravada la data de 1602. Al seu davant hi ha un gran atri cobert a dues aigües amb encavallada de fusta suportada per dos gruixuts pilars de maons. * Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya i de Pobles de Catalunya.

17.-( KM 16,0) Sant Sixt i Sant Tou (Tordera).

Goigs i alabances: GOIGS I ALABANSAS DELS GLORIOSOS MÁRTIRS DE CRISTO SANT SIST I SANT THOU QUALS SAGRATS COSSOS SE VENERAN EN LA PARROQUIAL IGLESIA DE CELRÀ I ALGUNAS RELIQUIAS EN LA CAPELLA DE SANT THOU DE LA VILA DE TORDERA. Dels devots, Sants Martyrs sou admirables Protectors; Pregau Sant Sist y Sant Thou, a Déu per als pecadors. ... Ab llenguas de llum lo cel los Cossos Sants revelà a cert Pagés de Celrà de gran virtut y bon zel, lo qual ab guia tant fiel ditxós trobà los tresors. Dos caixas galans y belles en Valltorta descobrí luego ab professó acudí lo ilustríssim Cabanellas, a Girona no van ellas, logrant Celrà los favors.

18.-(KM 17,0) Desviament a Sant Tou

19.-(KM 18,1)Cruilla cal tio direcció Sant Ponç

Gir a esquerra

20.-(KM 18,7) Cruïlla Can Tió direcció Sant Ponç

21.-(KM 19,3) Cruïlla urbanització Àgora Parc

Gir dreta cap a Sant Ponç

22.- (KM 20,1) Ermita de Sant Ponç (Tordera).

La capella o ermita de Sant Ponç és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Tordera (Maresme) propera a la urbanització d'Àgora Park. Sant Ponç és una capella d'origen romànic, reconstruïda després d'un incendi. Conserva de l'època romànica l'absis semicircular i la nau de volta cilíndrica. Ha sofert diverses reformes que han modificat l'original edifici. La porta d'entrada i l'espadanya són de 1685. L'última reforma (1729) es feu en estil barroc i s'afegí un notable cobert porxat sostingut per dotze columnes d'ordre dòric, totes de pedra tallada. Es restauraren l'any 1833. La pica d'aigua beneïda és de 1737. Malgrat les diferents reformes, el conjunt s'integra força bé. A l'interior de la capella hi havia l'altar major, d'estil barroc, de gran valor, amb les figures que l'adornaven perfectament dibuixades i ben tallades per les mans d'un artista. Aquest altar havia estat consagrat el 1735, contenia una imatge tallada de Sant Ponç de gran valor. Actualment és molt senzilla. Té molta tradició l'aplec de Sant Ponç, que se celebra cada any l'11 de maig. A l'església hi ha dues inscripcions: una a les finestres, on es llegeix "1615, el 15 e maig", i l'altra en un carreu de la porta d'entrada, amb la data de 1685. (Wikipedia) i (Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya)

23.-(KM 20,1) Ermita de Sant Ponç (Tordera).

24.-(KM 21,1) Cruïlla Cap a Roca-rossa

Gir esquerre, agafem el camí de Can Ferrer a Can Ponç.

25.-(KM 22,7) Cruïlla per agafar la pujada cap a Roca-rossa.

Trencant a l’esquerra per agafar la pujada cap a Roca-rossa.

26.-(KM 23,8) Canal de L’Albera

Seguim camí

27.-(KM 24,1) Vista del Castell de Palafolls des de la pujada a Roca-rossa

28.-(KM 24,8) Cruïlla a Rocagrossa

Gir dreta

29.-(KM 26,2) Vèrtex geodèsic de Roca-rossa.

El Roca-rossa és una muntanya de 422 metres al municipi de Tordera, a la comarca del Maresme. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic amb la referència 300111001 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. Al voltant d'aquest cim s'hi ha edificat la urbanització del mateix nom, amb una extensió aproximada de 107 hectàrees sobre sòl no urbanitzable fet que col·loca aquest poblament dispers en una situació de poca empara legal per a l'abastiment de serveis i infraestructures autoritzades per l'Ajuntament i altres administracions. La seva situació que en determinats casos envaïx els límits del Parc del Montnegre i el Corredor no facilita una solució única per a tots els propietaris.

30.-(KM 26,8) Monestir de Santa Maria de Roca-rossa . Hortsavinyà. (Tordera)

Monestir de Roca-rossa és una obra del municipi de Tordera (Maresme) protegida com a bé cultural d'interès local. La Canònica de Santa Maria de Roca-rossa, situada al massís del Montnegre, dins el terme municipal de Tordera, fou fundada en la primera meitat del segle xii sota l'orde de sant Agustí, bastint una església amb claustre i dependències en estil romànic amb alguns elements ja del gòtic. La primera notícia documental que coneixem és de l'any 1145, quan Guerau III de Cabrera, vescomte de Girona, cedí l'alou de la Fredena a un monjo anomenat Bernat perquè hi aixequés una església dedicada a santa Maria. Aquest alou era dins el terme de la parròquia de Santa Eulàlia d'Hortsavinyà en el terme del Castell de Montpalau. En la documentació, només apareix Santa Maria com una església o santuari i no és fins al 1177 quan consta l'existència del monestir amb una comunitat de religiosos. Sembla que els monjos de l'abadia augustiniana de Santa Maria de Vilabertran tingueren una intervenció directa en la fundació del priorat de Roca-rossa. Amb tot, però, es desconeix si l'església de Santa Maria de Roca-rossa fou consagrada. La seva breu etapa d'esplendor fou entre els darrers anys del segle xii i mitjans del XIII, moment que inicià la seva progressiva davallada. La comunitat agustiniana de Roca Rossa mai va passar de ser un modest priorat de fins a sis canonges amb el prior en el seu millor moment. El 1592, el priorat de Roca Rossa passa a formar part de la nova diòcesi de Solsona. Amb la mort del darrer prior el 1630 s'incorpora definitivament a aquella seu episcopal. Els canonges de Solsona s'encarregaren de cobrar les rendes del priorat de Roca Rossa però pràcticament abandonaren el manteniment dels seus edificis monàstics. El 1667 ja no hi havia cap sacerdot i la mateixa església era un magatzem de fusta. Al segle xviii l'església tenia culte ocasional i damunt les restes dels antics edificis s'aixecà una masia. L'església es va mantenir sencera fins a mitjan segle xx quan va començar l'espoliació i degradació definitiva fins avui que ja s'ha ensorrat part de la volta. Les restes de l'antic monestir de Santa Maria de Roca Rossa es troben en una zona boscosa del massís de Montnegre actualment poblat per urbanitzacions modernes i molt proper a un camp d'esports. A més d'haver sofert la degradació pròpia de l'abandonament, en els últims temps ha estat objecte de l'espoli sistemàtic donada la seva accessibilitat. Del conjunt monacal: claustre, refetor, sala capitular, hostatgeria, alberg, etc. en queden restes cobertes sota la vegetació i l'església que es conserva, malgrat tot dempeus, gràcies a la qualitat de la seva factura. El temple és una construcció molt notable d'una sola nau molt llarga amb volta apuntada, parcialment esfondrada, i absis semicircular. La coberta de volta apuntada, feta amb lloses disposades en plec de llibre, arrenca d'una cornisa que recorre tot l'absis i les parets laterals. L'absis té una finestra central de doble esqueixada i conserva la coberta ametllada. A la façana de ponent hi havia la portalada d'accés dovellada que ha estat arrencada. Hi ha quatre finestres: tres de doble esqueixada i una d'arc de mig punt dovellat. Al mur de migdia hi ha una porta originalment adovellada i posteriorment allindanada que devia comunicar amb el claustre del que es pot veure la marca de la coberta i els forats de l'embigat de la galeria nord adossada al mur de l'església. L'aparell és de carreus, regulars i ben escairats, que segueixen filades ordenades. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya es conserva una làpida sepulcral de Ramon Gasc provinent d'aquesta església. (Wikipedia)

31.-(KM 26,8) Monestir de Santa Maria de Roca-rossa.Hortsavinyà. (Tordera)

Diu el "Llibre dels Fets d'armes de Catalunya" que en temps del comte Ramon Berenguer III fou trobada una verge a la muntanya de Roca-rossa i en el mateix lloc s'edificà una església, convertida en monestir més endavant, que fou consagrat pel bisbe de Girona, Berenguer de Llers. El fundador fou Gerald de Cabrera, vescomte de Girona i Urgell, qui cedí l'alou de Fredera al primer abat, anomenat Bernardo, l'any 1145. La data de fundació de la canònica agustiniana és de 1145, en temps de Ramon Berenguer IV, tot i que en algun moment es va pensar que el monestir havia estat adscrit a la regla de Sant Benet en uns inicis. En temps del cronista Boades, 1420, ja es parlava de l'estat d'abandonament del monestir i dos segles més tard Gaspar Roig digué: "Han dejado caer toda aquella casa, que no hay sino paredones descubiertos, y hubiese parecido ruina la iglesia a no ser obra tan fuerte como es, pero en ella apenas se celebra la misa". Al segle xvi, amb la supressió de les canòniques augustinianes, i concretament el 1552, passà a dependre de la seu de Solsona. En aquest temps començà de degradar-se tot el conjunt monàstic menys l'església, que era una obra forta de carreus ben escairats. Durant un temps continuà la dependència de Solsona, fins que el 1593 fou abandonat i no reprengué la seva activitat monàstica sinó amb l'establiment que hi feu Gerard Bernat de Blanes d'uns monjos de l'orde de Sant Agustí al segle xvii. L'estat actual del monestir és francament lamentable, ja que sobre les cel·les s'havia edificat una masia que en aquests moments és abandonada i continua degradant-se alhora que ho fa el propi monestir, del qual resta tan sols l'església. (Wikipedia)

32.-(KM 26,8) Monestir de Santa Maria de Roca-rossa. Hortsavinyà. (Tordera)

Podeu trobar informació detallada a :https://raco.cat/index.php/Singladures/article/view/203838/272425 El conjunt romànic de Roca Rossa (Tordera):antecedents històrics estat actual de conservació , gràcies a M. Mercè Torrellas i Buixeda presidenta del Cercle d’Història de Tordera i a l'Universitat Oberta de Catalunya. També el Centre d’Estudis Vilassarencs s’adherí a la causa del salvament d’aquest conjunt arquitectònic l’any 2007, recollint signatures per vetllar per la seva protecció i signant institucionalment el manifest en defensa del monestir. Trobareu més informació referent a aquest important monestir maresmenc a «Patrimoni de Roca-Rossa», dins les actes de la II Trobadad’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme (Argentona 2008), 55-62.2.

33.- (KM 27,9) Cruïlla del carrer d'Argentina amb el de Lima a l'Urbanització Roca-rossa -Can Camps sota el Puig de l'Estrell

Gir esquerre

34.-(KM 29,4) Cruilla Coll del Mallol , agafem direcció Hortsavinyà

35.- KM 30,7 Cruïlla amb la Carretera d'Hortsavinyà.

36.-(KM 31,2) Coll de Portell (528 mts)

Seguim indicacions cap a Hortsavinyà

37.-(Km 32,1) Esglesia de Sant Llop d’Hortsavinyà (Tordera).

Sant Llop d'Hortsavinyà o Santa Eulàlia d'Hortsavinyà és l'església parroquial del poble d'Hortsavinyà, del municipi de Tordera (Maresme). Està documentada des de l'any 1080 (Sanctae Eulaie de Orto Saviniano) i, des de 1246, va passar a dependre del monestir de Sant Salvador de Breda. La capella original, romànica, va ser modificada i ampliada al llarg del temps. L'edifici fou reformat àmpliament l'any 1772, tot i que el campanar degué ser iniciat al segle xvi. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local. Descripció Església de façana barroca, de caràcter molt senzill, amb el campanar lateral. La seva fàbrica és de dimensions mitjanes amb capelles rectangulars afegides. Té un típic rosetó a la façana. Al costat esquerre hi ha la rectoria. Té adossat un petit cementiri. No té finestres, només unes petites obertures. Tant la porta de l'església com la del cementiri van a parar a una petita era, feta de toves, que servia com a lloc de reunió i trobada.[3] Es troba a la banda de ponent de la Serra del Montnegre, mirant cap al mar. Història La primera església, de la que no hi ha quasi restes avui dia, fou possiblement aixecada entre els segles IX o X i sota l'advocació de santa Eulàlia. L'advocació de sant Llop, patró dels aquitans, i bisbe d'Orleans, s'explica per la repoblació duta a terme per l'Emperador Carlemany que recuperarà el domini de les muntanyes del Montnegre, que estaven en poder dels sarraïns. Segons el cantoral de donacions fetes al Monestir de Roca-Rossa, en data 6 de juny de 1162, consten les deixes de diverses terres de la parròquia de “Sanctae Eulaliae de Orsaviano”. L'any 1246 mitjançant una butlla del Papa Innocenci IV, la parròquia passa a dependre del Monestir de Sant Salvador de Breda. L'any 1320 consta l'homenatge fet per Guillem de Camós, fill del cavaller Guillem de Pinell, a favor de Pere, Bisbe de Girona, per raó de la meitat dels delmes d'aquesta parròquia. L'any 1362 passa a dependre de la Seu Gironina, com consta en el Llibre verd dels feus de la Catedral de Girona. Gravat a la llinda de la pedra de la finestra del darrere de la sagristia es troba la inscripció “1772”, que se suposa que és la data d'ampliació d'aquest local. A la portalada de ferro del cementiri annex a l'església es troba la data 1863 que pot correspondre a la seva restauració. En aquest cementiri s'hi segueixen fent enterraments en l'actualitat. Durant la guerra civil l'església va ésser saquejada i es cremaren tots els objectes de culte, entre ells la imatge de Santa Eulàlia i es salvà la de Sant Llop en poder ser amagada pels amos del veí hostal. L'interior restaurat es troba actualment molt ben cuidat. L'església segueix essent parròquia, però sense tenir capellà assignat i està a càrrec del culte el Rector de Sant Cebrià de Vallalta, que hi feia fins fa anys missa cada quinze dies, però avui sols es fa per les festes senyalades. El conjunt format per l'església, la rectoria i l'hostal resta abandonat, ja que l'hostal ha deixat de funcionar. (Wikipedia)

38.- (KM 32,1) Sant Llop d’Hortsavinyà (Tordera).

L'antic municipi d'Hortsavinyà, al vessant meridional del Montnegre, és format un conjunt de cases disseminades juntament amb l'església parroquial de Santa Eulàlia, posteriorment consagrada també a Sant Llop. Està documentada des de l'any 1080 ("Sanctae Eulaie de Orto Saviniano") i, des de 1246, va dependre del monestir de Sant Salvador de Breda. La capella original, romànica, va ser modificada i ampliada al llarg del temps. L'edifici actual és bàsicament de l'any 1772, tot i que el campanar degué ser iniciat al segle XVI. S'hi pot accedir des de Tordera, pel camí de Vallmanya, o des de Calella, pel camí d'Hortsavinyà. Al seu costat hi ha un centre d'informació del parc del Montnegre. El seu aïllament i l'entorn paisatgístic li atorguen un gran interès turístic. (Pobles de Catalunya) El document més antic on s'esmenta Hortsavinyà és del 1101, i el primer de l'església, del 1301, si bé la primitiva esglesiola podria ser del segle IX o X. La major part de l'edifici actual és del segle XVIII. Sant Llop n'és el patró (1 de setembre), i per això se celebra la festa major en aquestes dates, coincidint amb el primer diumenge del mes. I si sant Llop és el patró de l'església, santa Eulàlia ho és del poble, i pels volts del 10 de desembre se celebra la festa major petita d'Hortsavinyà. Tradicionalment, sant Llop fou l'encarregat, en la fe cristiana, de guarir el mal de coll i l'afonia, i se'l relacionava amb alguns comportaments dels llops. Tot això ens porta a cercar els seus orígens en un personatge precristià, el pare Llop, un home que convivia amb un ramat de llops a les muntanyes. Una vegada a l'any baixava a les masies a cobrar un tribut, que calia pagar si es volia evitar l'atac dels llops al bestiar i a les persones. També era creença general, segons podem llegir als bestiaris medievals catalans, que si un home veia un llop abans que el llop a ell, la bèstia restava muda per sempre més, però si era el llop qui el veia primer, qui perdia la veu era l'home. Això darrer es produïa per l'ensurt que patia la persona en trobar-se el llop. D'aquí ve la relació de sant Llop amb l'afonia. (https://view.gooltracking.com/dibaparcs/points/view/esglesia-d-hortsavinya-o-de-sant-llop) En referència al Campanar : Podeu visitar :http://campaners.com/php/campanar.php?numer=7500Alçada del campanar 24.32 Descripció Altitud: 375 metres. Església d'estil neoclàssic senzill aixecada al 1772 i restaurada el 2011. Consta d'una nau de tres trams coberta amb una volta de llunetes damunt tres arcs torals de mig punt que descansen en una senzilla imposta pintada de marró mentre que tot l'interior del temple està emblanquinat. Queda capçada per un absis gairebé semicircular. Té dues capelles laterals per banda amb entrada en arc de mig punt. El retaule de l'altar major té una gran fornícula amb la imatge de la patrona. El cor amb barana de fusta descansa en un arc i una volta de nervis tots dos rebaixats. El frontis té un portal en arc rebaixat, lleugerament sinuós, un òcul a mitja alçada i una cornisa amb curvatura convexa al centre i les ales inclinades; oculta una teulada de dos vessants. Està bastida amb murs de paredat barroerament arrebossats i amb carreus a les cantoneres a totes les façanes Dimensions: 16'55 x 6'37 x 8'82 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total des del fons de les capelles arriba als 12'23 metres. Campanar merament funcional coetani del temple. Té un primer cos de planta gairebé quadrada (3'37 x 3'54 m) i un de segon amb els caires aixamfranats. Està coronat per una minsa cornisa i un terrat amb barana d'obra amb petits pinacles als angles; al seu damunt s'aixeca un agulla piramidal vuitavada d'obra. La cel·la queda oberta amb una finestra d'arc apuntat a cada cara. Els seus murs són de paredat arrebossat amb carreus grans i ben escairats a cantoneres; no tenen cap element decoratiu i mostren una completa nuesa. Una escala d'obra puja per l'interior arrapada a les parets tot deixant un ull central; s'hi entra per un portal obert a l'esquerra tot just entrant al temple. Situació: damunt l'ala nord del temple, la de l'esquerra, fent angle amb el frontis encarat a ponent. Alçada: 24'32 metres. Esveltesa: 6,8 Protecció Bé cultural d'interès local Identificador: IPA-9243 Autors DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (2001) DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (22-05-2014) GONZÀLEZ, Artur (2016)

39.- (KM 32,8) Ermita de la Mare de Déu de l’Erola

Tal com indica el pal de direccions a 384.403 Km de la Lluna.... Mare de Déu de l'Erola és una obra del municipi de Tordera (Maresme) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Es tracta d'una capella de camí situada a 500 m de l'església de Sant Llop d'Hortsavinyà, venint de Sant Pere de Riu i de Vallmanya. És una capella de petites dimensions amb un senzill oratori per pregar, on hi ha la imatge de la Mare de Déu de l'Erola. Per l'estil neoclàssic probablement fou aixecada a finals del segle XVIII i principis del segle XIX. S'hi celebra un aplec els dilluns de Pasqua. (Wikipedia)

40.-(KM 32,8) Ermita de la Mare de Déu de l’Erola

Prop de Santa Eulàlia (o Sant Llop) d'Hortsavinyà, seguint amunt pel camí GR-92, trobem l'ermita de la Mare de Déu de l'Erola. És un petit oratori de parets blanques que segons la tradició, servia de guia als pescadors que, en mirar les muntanyes, hi veien una petita taca blanca. L'edifici, molt senzill, és de planta rectangular amb volta semicircular. Al seu interior hi ha una fornícula amb una imatge de la Mare de Déu. (Pobles de Catalunya). La tradició en relació a aquesta singular advocació mariana, ens diu que fa molts anys hi va haver una passa de verola molt forta entre les masies d'Hortsavinyà. Un foraster que ningú coneixia va portar una imatge de la marededéu de l'Erola i la va deixar allà a terra. Digué a la gent que hi anessin tots a resar, que es curarien de la verola i tots els que hi anaren es van curar. Ho van considerar un miracle d'aquella marededéu i li van fer l'ermita. Sembla que podem datar aquest fet extraordinari al segle XVIII. (http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/09/mare-de-deu-de-lerola-hortsavinya.html)

41.-( KM 35,) Coll de Porc

42.-(KM 37,1) Sant Miquel de Vallmanya

Sant Miquel de Vallmanya és una obra del poble de Vallmanya, al municipi de Tordera (Maresme), protegida com a bé cultural d'interès local. Està tot tancat i vallat amb forrellat , no s´hi pot accedir , ni a l'esplanada de davant , s´ha de mirar des de el camí... Es troba al km 5 sortint de Tordera cap a Hortsavinyà pel carrer de Vallmanya o d'Immaculada. La façana té el coronament ondulat típicament barroc. El campanar, quadrat, té el tram superior de maó vist i està cobert amb una cúpula. És el centre del veïnat de Vallmanya, compost per una església i la casa del sagristà, al voltant de les quals s'hi troba el cementiri. El conjunt mira cap al cim amb una esplanada al davant, des del qual s'albira tota la Vall de la Riera de Vallmanya fins als contraforts del Montnegre. Aquesta petita església s'albira entre el paisatge, amb el campanar de dos cossos de torre quadrada, més antic, que fa costat per simetria entre l'habitatge del sagristà a l'esquerra i la senzilla façana emblanquinada de la capella. L' església està documentada des de l'any 1021. L'edifici actual és del segle xvi, modificat de nou el 1826, segons es pot llegir a la porta. En el 1315 se l'anomena com Sancti Michaelis de Vallemagna, en l'acte de presentació d'homenatge fet per Galceran de Camós a favor de Guillem, bisbe de Girona, per les dècimes d'aquesta parròquia.En el 1362 passa a pertànyer a la Catedral de Girona, com pot veure's en el Llibre verd dels feus del capítol de la catedral de Girona. (Wikipedia).

43.-(KM 37,1) Sant Miquel de Vallmanya

Antiga església parroquial del municipi de Tordera, situada en un contrafort del Montnegre, al SW del terme, dintre d’un veïnat accessible des de la carretera, i després pista, que seguint la riera de Pineda porta a Hortsavinyà. Des del segle XVI fou agregada o servida des d’Hortsavinyà. El lloc és esmentat el 886, i la parròquia de Sancti Michaelis Vallis Magne ho és des del 1021 per la vella documentació del priorat de Sant Pol de Mar. Més endavant surt sovint esmentada en el Cartoral de Roca-rossa per haver-se fundat aquest priorat canonical en terres sotmeses inicialment a la parròquia de Vallmanya. El seu terme i els seus feligresos formaven part de la universitat de prohoms del terme del castell de Montpalau. Des del 1960 pràcticament no té culte i el seu terme és assistit espiritualment des de Tordera. No queda cap element visible de l’edifici romànic documentat des del 1091. L’església fou totalment modificada al segle XVI, i de nou el 1826 segons la data del seu portal d’accés. Podria ser que la base del campanar fos d’època medieval, bé que no té cap característica per a afirmar-ho sense dubtes. (Enciclopèdia.cat)

44.-(KM 38,0) Abandonem el Gr-92 al Coll de Can Burgada.