7 ERMITES DE COLLSEROLA (costat oest)

Ruta circular de BTT amb sortida i arribada a Sant Cugat que passa per les ermites del costat oest de Collserola:

1) Sant Cebrià de Valldoreix
2) La Salut o Santa Eulàlia de Madrona
3) Sant Bartomeu de la Quadra
4) Sant Pere de Romaní
5) La Salut de Sant Feliu de Llobregat
6) Santa Maria de Valldonzella
7) Santa Creu d'Olorda

Informació de les ermites i esglésies de Collserola per les que passa la ruta:

1) Ermita de de Sant Cebrià de Valldoreix.

Situada al carrer de l'Església, 7, a prop de l'Estació de Valldoreix dels FGC, és una Església d'origen romànic que ha estat molt transformada, existint avui un conjunt de construccions fetes en diferents èpoques. L'Església està formada per una sola nau amb dues capelles laterals a cada costat i ampliada en llarg al cantó de llevant. L'element més destacat és la torre campanar que s'aixeca damunt la façana principal. Té una planta quadrangular i dues finestres d'arc de mig punt. El material constructiu es de paredat comú.
La primera notícia documentada és de l'any 940. La seva consagració fou al 1047 i al 1066 ja tenia el caràcter parroquial dependent del monestir de Sant Cugat. Al 1107 fou destruït pels almoràvits essent reconstruïda més tard i unida a la mesa episcopal de Barcelona l'any 1391. L'antiga Aquallonga, terme on està l'església, constituí un terme independent que s'incorporà a Sant Cugat en el segle XIX.

2) La Salut o Santa Eulàlia de Madrona

Situada al vessant sud del puig Madrona, al terme municipal del Papiol, l’ermita té una sola nau. Una part és preromànica, dels segles IX i X. El capitell de la finestra geminada correspon a finals del segle X. L’absis i les absidioles són semicirculars i amb decoració lombarda, del segle XI, que fou quan s’allargà la nau i es cobrí amb volta de canó.

3) Sant Bartomeu de la Quadra

Sant Bartomeu de la Quadra és citat per primer cop en un document de l'any 1143, on s'afirma que es sufragània de Santa Creu d'Olorda. A finals del segle XIII Sant Bartomeu ja tenia certa inprotància ja que el capellà de Sant Miquel de Molins de Rei tenia obligació de celebrar-hi missa tres dies per setmana, Al llarg del temps s'hi van anar construïnt masos pel voltant i des de finals del segle XVIII es construïren torres per segones residències. L'any 1868 Sant Bartomeu obtingué el benefici d'erigir-se en paròquia independent, encara que els aconteixements del 1936 va quedar totalment derruïda. Avui dia no és parròquia, només si fa missa els diumenges.

4) Sant Pere de Romaní

La primera referència documental de l'ermita és de l'any 1001. Més tard, el 1032, l'ermita ja és esmentada en un testament, fent-se notar que era dedicada a Sant Pere; així , la capella devia consagrar-se entre aquestes dues dates. L'any 1248 pertanyia al senyor de la terra i del segle XII al XVII passà per diverses mans particulars. Al segle XVII s'adossà una petita torre de planta quadrangular amb finalitats de guaita i senyals. La guerra de Successió portà l'abandonament de l'ermita encara que l'any 1838 rebé llicència per celebrar-hi missa. Durant la guerra Civil queda molt malmesa i després de diverses restauracions avui dia ha tornat a caure en estat d'abandonament.


5) La Salut de Sant Feliu de Llobregat

La capella es va edificar sobre una ermita medieval i fou beneïda el 1749. Està adossada a una masia, la Casa Gran de la Gleva. El 1859 es construí una nova capella i un nou retaule. En esclatar la Guerra Civil Espanyola, l’ermita fou cremada i les imatges destruïdes, també la de la Mare de Déu. Acabada la guerra, es reconstruí i s’encarregà una nova imatge.
Als anys vuitanta del segle passat, tota la finca passà a ser propietat del Parc de Collserola i es feren grans remodelacions a l’entorn de la masia.

6) Santa Maria de Valldonzella

Conjunt d’edificacions format per l’església, la torre i la masia construïdes en diferents èpoques, actualment abandonat. Annexa al mas es troba el que fou la capella d’un important monestir de deodades datat del 1175 i que passà el 1226 a les benedictines del Cister. Va ser l’origen del monestir femení de Valldonzella.
Se’n conserva l'absis rectangular amb finestra de doble esqueixada, seguit d’una nau amb carreus ben escairats que denoten una construcció del segle XII, i una coberta amb sostre pla i embigat, sostingut per arcs de mig punt, excepte l’oratori, que és cobert amb volta.
Accés: Des de Vallvidrera o des de Santa Creu d’Olorda. Però el camí més senzill surt de Sant Feliu de Llobregat, passa pel santuari de la Salut i segueix la riera de Santa Creu. A cent metres de la torre del Bisbe o de Baix i a peu del torrent de Can Parellada, trobem la torre de Dalt o de Santa Margarida.


7)Santa Creu d'Olorda

Conjunt d’edificacions format per l’església, el cementiri i la casa rectoral, situat a la carretera que puja de Molins de Rei a Vallvidrera. L’església està documentada el 1032, però la primera notícia d’aquest indret es troba en un document de finals del segle X. Les restes preromàniques que s’hi troben posen en evidència la seva antiguitat.
Durant el període romànic es van afegir a l’interior unes capelles laterals i s’allargà la nau, que es va cobrir amb una volta de canó. Posteriorment s’hi van fer diferents reformes i finalment, el 1632, es va bastir l’actual campanar i la portalada principal. El topònim d’Olorda és un mot preromà de possible origen basc que significa ‘camí dels vedells’.