Activity

9.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou les Ermites de Vilalba Sasserra, Tapioles i Vallgorguina.

Download

Trail photos

Photo of9.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou les Ermites de Vilalba Sasserra, Tapioles i Vallgorguina. Photo of9.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou les Ermites de Vilalba Sasserra, Tapioles i Vallgorguina. Photo of9.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou les Ermites de Vilalba Sasserra, Tapioles i Vallgorguina.

Author

Trail stats

Distance
19.08 mi
Elevation gain
1,991 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
1,991 ft
Max elevation
1,400 ft
TrailRank 
51
Min elevation
588 ft
Trail type
Loop
Moving time
3 hours 14 minutes
Time
6 hours 38 minutes
Coordinates
4573
Uploaded
February 21, 2023
Recorded
February 2023
Be the first to clap
Share

near Vilalba Sasserra, Catalunya (España)

Viewed 159 times, downloaded 7 times

Trail photos

Photo of9.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou les Ermites de Vilalba Sasserra, Tapioles i Vallgorguina. Photo of9.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou les Ermites de Vilalba Sasserra, Tapioles i Vallgorguina. Photo of9.-Descoberta Ermites del Montnegre i el Corredor. Inclou les Ermites de Vilalba Sasserra, Tapioles i Vallgorguina.

Itinerary description

Inclou les Ermites del Repte , i les que he pogut visitar del llistat complert, de Vilalba Sasserra , Tapioles (Vallgorguina) i Vallgorguina.

Església Nova de Vilalba Sassera.
Església Vella de Santa Maria de Vilalba Sasserra.
Església de Santa Eulàlia de Tapioles.
Capella del Sant Crist del Fossar de Tapioles
Ermita de Sant Genís de Tapioles.
Església Vella de Sant Andreu de Vallgorguina.
Capella del Sant Crist del Fossar de Vallgorguina.
Esglesia Parroquial de Sant Andreu de Vallgorguina.

Aquest cop ens situem a Villalba Sasserra en cotxe per iniciar la ruta des d'aquí.

Iniciem la ruta al carrer Vía Augusta de Vilalba Sasserra, des de la zona d'aparcament que hi ha tot just davant l'escola Trentapasses Km 0,0 Waypoint 1. Com estem molt a prop del Dolmen de Pedra Arca , ens hi adrecem primer , enfilant cap a l'esquerra tot mirant l'Escola Trentapasses. Desprès de 300 mts trobem un Stop on hem de girar a la dreta i a uns 100 mts trobem un pí alt a la dreta del camí on veime una zona arrenjada on trobarem el Dolmen de Pedra Arca (bastant soterrat), Waypoint 2. Tot seguit a la visita , desfem el camí fet fins aquí tot tornant a passar per el punt d'inici de la ruta, on ens hi situem al KM 0,8. Seguim recte des de el punt d'inici per el carrer Vía Augusta fins arribar al Km 1,3 on a la nostra esquerra ja veíem l'Esglesia nova de Vilalba Sasserra , Waypoint 3, que posats a fer també visitem tot i que queda fora del àmbit del repte , ja que és a l'altre cantó de la AP-7. Ens tornem a posar en marxa , tot agafant el carrer de la Creu que situats en el Km 1,3 queda davant nostre , girant a la dreta tot venint per el carrer Vía Augusta. El carrer de la Creu comença a pujar tot permetent-nos passar per sobre de la AP-7 mitjançant un pas elevat que segueix pujant fins arribar a davant de Can Gol (Km 1,6). En aquest punt girem a la dreta per seguir el camí que rodeja Can Gol per el cantó dret i que passant per davant de les Pedreres de Can Gol en permetrà arribar al KM 2,4 Waypoint 4 el Banc Gegant de Trentapasses. Un cop acabem la visita , reprenem la marxa tot seguint el camí que portavem des de Can Gol, deixant a la nostra esquerra el Banc Gegant, seguim pujant fins que al Km 2,7 trobem un trencant a la nostra dreta , seguim per el de l'esquerra, i el mateix farem amb les properes dues cruïlles , que venen bastant seguides, agafant en ambdós casos el trencant de l'esquerra , fet que ens situarà al KM 3,0 als Waypoints 5 i 6 l'Esglesia Vella de Vilalba Sasserra. Un cop acabada la visita seguim ruta tot agafant el corriol que s'inica a la part de darrera de l'Església Vella , tot passant per sota de l'arcada , corriol que ens portarà a enllaçar amb el camí que portavem per accedir a l'Església Vella. Quan enllacem seguirem cap a l'esquerra sense abandonar el camí principal fins que al Km 3,4, agafarem el trencant de la nostra dreta a l'alçada de Can Bori per anar en direcció a la Creu d'en Catafau. Al arribar al Km 3,6 agafarem el trencant de l'esquerra que ens pujara al Km 3,8 Waypoint 7 on ens entra un camí per la nostra dreta , que puja també de la Creu d'en Catafau, i que agafarem girant a l'esquerra fins que al Km 4,0 Waypoint 8 arribarem a enllaçar amb el carrer Sureny (asfaltat) de l'Urbanització Canadà Parc, on en arribar-hi seguirem la pujada cap a la nostra dreta fins que al Km 4,2 Waypoint 9 trobem el inici de una pista de sorra amb la indicació que per aquí s'entra al Parc del Montnegre i el Corredor, nosaltres descartem aquesta pista per seguir recte fins el final del carrer Sureny, on s'inicia un corriol que resseguirem fins que al KM 4,7 ens trobarem una cruïla de camins , on descartarem el de dreta i esquerra per seguir recte el camí que portàvem . Al Km 4,9 descartarem també un trencant a la nostra dreta , seguint fins el Km 5 on tornarem a descartar el trencant de la dreta , seguint fins que al KM 5,2 i també al Km 5,3 descartem el trencant de l'esquerra per seguir recte fins arribar al Km 5,4 Waypoint 10, on ens situem a la cota 384 on trobem una cruïla de camins amb tres opcions descartem dreta i esquerra i seguim per el del mig, per anar a buscar la manera de pujar al Puig Rodó. Uns 100 mts més endavant al Km 5,5 trobem el punt més proper de la nostra ruta al Puig Rodó i per tant en absència de camí , carreguem la bici i començem la pujada al Puig Rodó on arribem per el mig del bosc al KM 5,6 Waypoint 11. No és un cim clar i aïllat , és al mig del bosc, per saber que hi ets has de fer servir el GPS, és plè d'arbres i verdissa i estem a la cota 392,1. Reprenem la ruta tot baixant per el bosc fins al punt on hem abandonat el camí, per des d'aquí reprendre la ruta que portàvem abans de desviar-nos per pujar al Puig Rodó. Seguint el camí al Km 5,9 enllacem amb un camí que ens ve de la dreta per en arribar al Km 6 girar a la dreta i altre cop girem a la dreta al Waypoint 12 encara al Km 6,0. Seguim fins al Km 6,1 on agafem el trencant de l'esquerra , i al Km 6,2 el trencant de la dreta per anar , inicialment a buscar el corriol de baixada que s'inicia al Km 6,4 i que ens premetria passar de l'Artiga d'en Veleta a Quatre Camins passnat de la cota 322,7 a la cota 275,7 per agafar el camí cap a Sant Genís de Tapioles, però aquest corriol s´ha la menjat la verdissa, he intentat trobar-lo una mica més avall però ha estat impossible, per tant toca rectificar la ruta programada buscant alternativa. La sol·lució és seguir el cami que portavem descartant el corriol perdut, per anar a buscar el camí que passa per la cota 350 i que ens permeti arribar al Terme Gros.
Seguim doncs endavant , el camí es va complicant per el efecte de l'erossió i el pas de motos que han destrossat el camí , per tant des de el Km 6,4 i fins el km 7,1 arrastrem i carreguem la bici més que no pedalajem , amb dificultat arribem al Km 7,1 Waypoint 14 un cop atravessada l'Artiga d'en Veleta amb força esforç. Des d'aquí un cop situat al Terme Gros restructurem la ruta per anar primer a Can Pradell de la Serra i des d'allà anar a buscar Santa Eulàlia i Sant Genís de Tapioles. Reprenem la marxa resseguint , sense sortir del camí principal el que anomenen Camí de Vallgorguina fins que al Km 8,5 ens entra per la dreta el Gr-92 que va resseguint el nostre camí fins al Km 9,2 Waypoint 15, on ens entra per la dreta el SL-C 71 ( Sender Local de Pedra Gentil). Des d'aquí ja observem davant nostre a l'esquerra la gran Masía de Can Pradell de la Serra, a on ens dirigim i arribem a la seva entrada principal (del tancat) al Km 9,4. Aquí trobem el propietari o llogater actual al que li preguntem per l'antiga Capella del Roser de Can Pradell de la Serra, diu que altres persones ja li han preguntat però que ho desconeix , i ens comenta que l'antic prpietari que va morir amb 84 anys tampoc en sabía res. Com la capella ja no existía l'any 1989, però si la construcció que l'acollia tal com va fotografiar el Sr. Josep Maria Gavín i va publicar al seu llibre ,Inventari d'Esglèsies Vol 23 Vallès Oriental , el canvi d'ussos ha fet que els actuals propietaris ho desconeguin, o no....
Continuem camí tot deixant enrere Can Pradell de la Serra, tot baixant per el Camí del mateix nom fins al Km 10,1 Waypoint 16 on trobem la cruïlla amb el camí que va cap a Santa Eulàlia de Tapioles o seguint per el Camí de Can Pradell de la Serra podem visitar el Dolmen de Pedra Gentil i el Suro Gros del Plà d'en Duran . Jo ho vaig fer al revès , primer vaig anar a Santa Eulàlia per retornar cap enrere i visitar el Suro Gros i pujar al Dolmen desprès, ja que hem sabia greu un cop aquí no fer-ho. Crec que és millor l'ordre de Dolmen- Suro i Santa Eulàlia . Un cop feta aquesta acotació, seguirè l'explicació de la ruta amb l'ordre en que la vog fer.
Situats doncs al Waypoint 16 , girem a l'esquerra tot baixant de Can Pradell de la Serra, per seguir fins el Km 10,2 Waypoint 17 on agafem el trencant de la dreta per anar a Santa Eulàlia de Tapioles on arribem al Km 10,5 Waypoints 18, 19 i 20. Un cop feta la visita i recollit els testimonis , retornem cap al camí de Can Pradell de la Serra tot passant altre cop per els waypoints 17 i 16 , i un cop situat en aquest últim seguim uns metres el camí de Can Pradell en direcció de baixada fins que a uns 100 mts del Waypoint 16 trobem un trencant a la dreta que ens endinsa al bosc, i si ens hi fixem a la dreta veurem un suro més gros que la reste dels que l'envolten , és el Suro Gros del Plà d'en Duran , Km 11,0 Waypoint 21. Un com vist retornem al camí de Can Pradell on en arribar-hi girem a la dreta fins el Km 11,1 Waypoint 22 on trobem una petita fita de indicació i un plafó informatiu del Dolmen de Pedra Gentil.
El camí que hi puja està molt erosionat, pujem arrastran la bici, fins que al Km 11,3 Waypoints 23 i 24 arribem al Dolmen de Pedra Gentil. Fem la visita i un cop realitzada retornem per el camí fet tot passant altre cop per els Waypoints 22, 16 i 17, on en arribar a aquest últim ens situem al Km 11,7. Aquest cop en arribar-hi agafem el Camí de l'esquerre per seguir ruta cap a Sant Genís de Tapioles , seguim la baixada descartant els trencants dels Km 11,9 i 12,1 per arribar al Km 12, 3 on ens trobem una cruïla de camins a on seguim recte tot agafant l'opció del mig , la pujada cap a Sant Genís , on al Km 12,4 Waypoint 25 trobem un trencant a l'esquerra , que sí agafem i que ens puja fins a les ruïnes de Sant Genís de Tapioles on arribem al Km 12,5 Waypoints 26 i 27. Fem la visita i recollim el testimoni per retornar al waypoint 25 a on girarem a la dreta per on hem vingut fins la cruïlla de camins on arribarem al Km 12,7 on agafarem el corriol de surt a la nostra esquerra de baixada . Aquest corriol , molt divertit de fer tanta a peu com en bici, ens portarà passant per El Sot del Camp dels Roures i resseguint en part el Torrent del Trull fins els Horts de Ca l'Arbocer on arribarem al Km 13,8 Waypoint 28, on el corriol empalma amb el Camí de Vallgorguina, en aquest punt girem a la dreta per anar seguint el Camí de Vallgorguina en direcció a la mateixa població. Seguint per la pista, arribarem al Km 14,6 Waypoint 29 on a la nostra dreta s'inicia la pujada del camí que ens porta a Pedra Gentil i el Plà d'en Duran, nosaltres seguirem per l'esquerra tot seguint el camí de Vallgorguina en direcció al Pont d'en Pradell. Al arribar al Km 15,7 Waypoint 30, trobem un trencant a la dreta que es per on hem de girar. Si seguim recte anirema creuar el Pont d'en Pradell i enllaçar amb la carretera C-61 (carretera de Vallgorguina). Agafem el trencant de la dreta que amb una petita rampa de baixada ens porta fins el Km 15, 8 Waypoint 31 ,on trobem el mig del no res, un pal de direccions que ens indica les direccions de on venim i la direcció de Vallgorguina cap a on anem passant per aquest camí paral·lel a la Riera de Vallgorguina però per la riba de l'altre cantò de la que passa la C-61. Seguim endavant per aquest camí per anar a trobar la Rectoria Vella i l'Església Vella . Al Km 16 Waypoint 32 arribem al punt on el camí es desvia per pujar a la Rectoria Vella , però com ès una finca particular és tot tancat i barrat impedint l'accès per cap dels camins que hi pujen. Seguim en davant per el camí que queda tot flanquejat de tanca i enreixat. En arribar al Km 16,1 Waypoint 33 a la nostra dreta dalt d'un petit turonet , es veu una construcció que és on es situa també la Rectoria Vella, el que veíem es una construcció nova darrera hi ha la Rectoria Vella. Seguint camí, al arribar al Km 16,2 Waypoint 34, a la part esquerra , més proper a la Riera que el Camí es veu l'Església Vella de Vallgorguina, a la que tampoc ens hi podem acostar, però des del camí si que es veu i es pot obtindre el Testimoni. Un cop fotografiada seguim camí , en arribar al Km 16,4 trobem que el camí gira a la dreta , però nosaltres hem de seguir un corriolet que ens permet vadejar la Riera i arribar a camí que voreja el camps al voltant de La Quintana i que seguint ens portarà al KM 16,9 Waypoint 35 que és on enllacem amb la C-61 per entrar a Vallgorguina tot arribant al Km 17,2 Waypoint 36. Al Km 17,4 girem a l'esquerra per enfilar el Carrer del Sol, ja dins el nucli urbà de Vallgorguina . Seguim per el Carrer del Sol , passant per darrera del Poliesportiu i per darrera de l'Església Parroquial de Sant Andreu, fins que arribem al Km 17,9 on veurem un trencant a l'esquerra amb rampa pronunciada amb les indicacions de direcció del Cementiri , lloc cap on ens dirigim. Agafem doncs aquest desviament a l'esquerra tot agafant el Camí del Cementiri per on al Km 18,2 passarem per davant del Pedró i arribarem a la porta del Cementiri al Km 18,3. En aquest punt tot mirant al fons des de la porta del Cementiri veurem un petit passeig de xiprers al fons , tres per banda, on al fons veiem la Capella del Sant Crist del Fossar de Valgorguina , que no es a la llista de les seixanta ermites del Montengre i el Corredor però si que està a la llista de totes les ermites de l'abast geogràfic del repte, i que posats a fer també vaig buscant arribant aixì a tindre 196 objectius. Actualment la capella també té altres usos, però l'edificació està intacta i ben conservada , en fem fotos i obtenim testimoni de la visita . Un cop realitzada la visita , seguim a la recerca de la Capella de la Mare de Déu del Roser de Can Palomer , i per tant sortint per la porta del cementiri ens dirigim cap a l'esquerra en direcció muntanya, fins que en arribar al Km 18,6 trobem un trencant a l'esquerra que és el que buscavem , però te un cadenat posat i el lletrero de finca privada, l'alternativa es per la dreta tot agafant el GR-92, però per l'hora que és descartem l'opció i ho deixem per un altre dia . Per tant girem cuai retornem per el mateix camí cap al cementiri i el nucli urbà del poble arribant al KM 19,5 al final de la rampa de pujada al cementiri just a l'enllaç amb el carrer del Pi Florit , on girem a la dreta per anar fins el KM 19,6 on girem a l'esquerra i entrem a la Plaça de la Vila on trobem l'Església Parroquial de Sant Andreu de Vallgorguina on ens situem al Km 19,6 Waypoint 38. Aquesta també és del llistat de les 196, i no del repte. Un cop feta la visita i recollit el testimoni , hem de fer vía cap el cotxe i per tant optem de fer el retorn per la C-61, agafem la carretera de Vallgorguina o C-61 en direcció Sant Celoni , pasa per davant mateix de la Plaça de la Vila. Sempre sense sortir de la C-61 arribem al Km 25,4 , havent pasant ja per sobre l'AP-7 ens situem a la primera rotonda de les dues consecutives de distribució del transit a l'entrada de Sant Celoni la primera entrem per les "SIS" i sortim per les "Dotze", per arribar a la segona on agafarem la tercera sortida per enllaçar amb la carretera C-251 en direcció Vilalba Sassera . Al arribar al Km 29,7 hem d'agafar el desviament a l'esquerra per anar direcció Canadä Parc i Vilalba Sasserra. Tot just fet el desviament i abans de passar per sota l'AP-7, girem a la dreta per agafar el Carrer Trentapasses que seguirem fins el Km 29,9 on hem de fer un gir a la dreta per agafar altre cop a l'esquerra el Carrer Girona , i seguir-lo fins el Km 30,3 on enllacem amb el Carrer Vía Augusta on tot passant per davant de l'Església Nova , altre cop, ens permetrà arribar al Km 30,7 Waypoint 39 final de la nostra ruta al mateix lloc on l'hem començat.

Waypoints

PictographCar park Altitude 620 ft
Photo ofKm 0,0 - Waypoint 1 - Inici Ruta

Km 0,0 - Waypoint 1 - Inici Ruta

Iniciem la ruta al carrer Vía Augusta davant l'escola Trentapasses de Vilalba Sasserra, on hi ha zona per aparcar bé. Un cop equipada la bici i nosaltres ens dirigim cap al Dolmen de Pedra Arca que queda molt a prop.

Photo ofKM 0,4 - Waypoint 2 - Dolmen de Pedra Arca

KM 0,4 - Waypoint 2 - Dolmen de Pedra Arca

El Dolmen de Pedrarca, o Pedra Arca, és una construcció funerària que es troba al municipi de Llinars del Vallès, de planta rectangular i amb una gran llosa de coberta del neolític. Situació Al peu del camí de Ca n'Adrià, que baixa vers el riu Mogent, a 150 metres de la carretera C-251. Al costat d'un pi pinyoner que el guareix. En el límit dels termes municipals de Vilalba Sasserra i Llinars del Vallès. Descripció El megàlit, de planta rectangular, està format per tres lloses i una coberta, totes elles de material granític. L'orientació de la cambra dolmènica és de 270° oest i fa 1,75 metres de longitud conservada per 1,40 metres d'amplada conservada. Quant a les mides de les lloses, la de la coberta fa 2,30 x 1,50 x 0,45 metres, la llosa esquerra fa 1,75 x 1,05 x 0,45 metres, la llosa de la dreta fa 2,10 x 1,15 x 0,35 metres i la llosa de la capçalera fa 1,70 x 0,70 x 0,40 metres. Les lloses es trobaven desplaçades a causa de l'acció erosiva del pi que hi ha al costat. Les lloses de la cambra es troben clavades en un nivell de sorra d'origen granític de textura grollera amb presència de còdols de quars i de granit. Tant la llosa dreta com l'esquerra tenen un reforç a la base que les falquen per tal de mantenir la seva verticalitat. Pel que fa a la coberta, li manca un tros en l'angle sud-oest, i a sobre presenta inscultures, concretament 19 cassoletes circulars, la fondària de les quals no sobrepassa el centímetre, excepte una que fa 3 centímetres. Són elements que s'interpreten com contemporanis a la construcció del megàlit i que es troben comunament en les construccions megalítiques. En l'angle sud-est d'aquesta coberta hi ha gravades unes lletres de difícil interpretació. El dolmen, conegut des d'antic, es trobava en molt mal estat de conservació sobretot pel fet de trobar-se al peu del camí. Això, juntament amb la destrucció parcial del túmul per l'eixamplament del camí, va fer necessària una intervenció arqueològica d'urgència i una posterior adequació del jaciment. Durant l'excavació d'urgència, realitzada entre el desembre de 1992 i el gener de 1993, i una vegada excavat el nivell superficial, es va documentar la presència de dues acumulacions de pedres de petita mida que es recolzen sobre les dues lloses laterals i que formen part del túmul. Al delimitar aquestes acumulacions de pedres van aparèixer alguns fragments de ceràmica a mà. També es va comprovar que molts dels grans blocs que hi havia al voltant de la cambra no es trobaven en la seva posició originària, tret d'un gran bloc situat a uns 5 metres (direcció sud) de la cambra i que podria ser l'únic bloc que es conservaria de l'anell que encerclava la cambra, i possiblement el bloc que es troba al costat de la llosa esquerra. Posteriorment es procedí a l'excavació de la cambra fins a arribar a la base de les lloses. El material recuperat va consistir en alguns fragments de ceràmica a mà i alguns sílex. Quant a les lletres gravades sovint s'han interpretat com a caràcters primitius o bé com a senyalització del límit entre els municipis de Llinars del Vallès i Vilalba Sasserra. Aquesta interpretació vindria recolzada pel fet que actualment el dolmen està ubicat en la línia divisòria entre ambdós municipis. Finalment s'obriren dues trinxeres en els laterals de la cambra seguint l'eix N-S per tal de conèixer la dinàmica horitzontal i vertical del túmul i s'establí la seqüència estratigràfica: Nivell superficial de terra vegetal on van aparèixer fragments de ceràmica a mà i algun sílex barrejat amb materials moderns Nivell de sorra d'origen granític de textura fina i color fosc. A la part superficial es localitzen les dues concentracions de pedres. Nivell de sorra d'origen granític de textura grollera amb presència de còdols de quars i de granit. En aquest nivell és on estan clavades les lloses de la cambra i apareixen alguns fragments de ceràmica a mà. Amb l'excavació de la trinxera sud es comprovà que la seqüència estratigràfica segueix fins a arribar a un gran bloc de granit de grans dimensions (150 x 70 cm) que es troba clavat en aquest nivell a 5 metres de la cambra. La seva ubicació delimita un canvi en l'estratigrafia, ja que darrere d'ell el nivell 2 no apareix. Associat a aquest bloc hi ha una petita concentració de pedres. A la trinxera nord, la seqüència estratigràfica es segueix al llarg dels 6 metres oberts i també apareix un bloc a 5 metres de la cambra, encara que aquest de dimensions més reduïdes que l'anterior. Aquests blocs limítrofes, formarien part d'un gran anell que encerclaria el túmul i la cambra dolmènica. Finalment es va obrir un sondeig davant la cambra i es comprovà que es tracta d'una cambra simple sense corredor. El material arqueològic recuperat durant la intervenció d'urgència es va trobar fora de context estratigràfic a causa de l'acció de les arrels del pi, els forats fets pels furtius i els caus de petits rosegadors. L'únic material que no aparegué remogut està format per restes ceràmiques i indústria lítica. La indústria lítica apareix tallada sobre sílex i hi predominen els esclats de petita tipometria i els fragments. Pel que fa al material retocat, està format per una osca sobre esclat, un gratador sobre esclat, làmina fragmentada distalment amb retoc marginal i un fragment de lamineta amb el dors esquerre rebaixat. Tot i que el material lític no permet precisar la seva adscripció cronocultural, es pot dir que la lamineta de dors se situa dins el neolític. Malgrat això, no es poden realitzar més precisions a nivell tipològic i tecnològic. La major part del material determinable no desdiu una atribució cronològica d'un neolític final. També cal esmentar la troballa d'un fragment de base de molí en sorrenca que va aparèixer en netejar la cambra i un fragment d'un petit morter trobat al túmul. El material ceràmic recuperat és poc nombrós i les formes i decoracions són poc definitòries. A banda de tot aquest material prehistòric, en la neteja del superficial també van aparèixer dues monedes: una de coure de l'any 1878 d'Alfons XII, de 5 cèntims i encunyada a Madrid, i una altra d'un Ardit de Felip III (IV de Castella) encunyada a Barcelona entre els anys 1624/1635 o entre 1653/1655.

PictographReligious site Altitude 715 ft
Photo ofKm 1,1 - Waypoint 3 - Esglesia Nova de Vilalba Sasserra. Photo ofKm 1,1 - Waypoint 3 - Esglesia Nova de Vilalba Sasserra. Photo ofKm 1,1 - Waypoint 3 - Esglesia Nova de Vilalba Sasserra.

Km 1,1 - Waypoint 3 - Esglesia Nova de Vilalba Sasserra.

Església Nova de Vilalba Sasserra Situada dins el nucli urbà, obra de l’arquitecte Josep M. Pericas, construida l'any 1927. És un edifici neoromànic, d’una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada, porta d’arc de mig punt i absis semicircular. La façana te un porxo de tres arcs de mig punt descansant sobre columnes. Per damunt del porxo cobert amb una teulada inclinada, s’alça el cos central, menys ample en el que s’obre una finestra amb un vitrall dedicat a l’Assumpció, obra de Carles Alavedra Oriach, inaugurat el 1956. La teulada es a dos vessants amb pissarra negra. A la dreta del presbiteri s’alça el campanar. La superfície del temple és de 240 m2. MEMORIA Església construïda els anys 30 del segle XX per substituir l'antiga església parroquial de Vilalba Sasserra i que es situa a l'eixample del poble, conegut com a Trentapasses i situat vora la carretera C-35.És un temple d'una sola nau coberta a doble vessant i capçada a tramuntana amb un absis semicircular. La portalada és d'arc de mig punt format per petits carreus regulars de pedra granítica. Està coberta per un porxo que depassa lateralment la façana, fet d'arcs de mig punt que, a la part central, es recolzen sobre columnes de fust llis d'estil neoromànic decorades amb figures animals i antropomorfes.La torre-campanar s'adossa a la cantonada nord-oriental. És de planta quadrada amb coberta a doble vessant. El cos de les campanes disposa de petites obertures de forma quadrada i conté una campana del segle XVII.De l'interior cal destacar-hi la imatge de Sant Sebastià, situada a l'esquerra de la nau, i la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, a la dreta. Al presbiteri hi ha una imatge de l'Assumpta i el sagrari.Al abandonar l'església vella, s'habilità en la barriada de Trentapasses, un petit edifici junt a la gran casa del comte de Centelles. A l'arquitecte J. Mª Pericas fou qui projectà el nou temple que s'acabà l'any 1927. Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

PictographPhoto Altitude 991 ft
Photo ofKM 2,4 - Waypoint 4 - Banc Gegant Photo ofKM 2,4 - Waypoint 4 - Banc Gegant Photo ofKM 2,4 - Waypoint 4 - Banc Gegant

KM 2,4 - Waypoint 4 - Banc Gegant

Aquest proper dissabte 21 de gener s'inaugurarà a Vilalba Sasserra un banc gegant que forma part del projecte Big Bench Community Project (BBCP). Es tracta d'una iniciativa popular, no finançada per cap institució pública, i sense ànim de lucre que busca fomentar el turisme i comerç local. Va néixer a Itàlia i a tot Europa ja hi ha 279 grans bancs. El de Vilalba Sasserra, tal com explica el seu alcalde Joan Pons, serà el segon de la península Ibèrica que s'emmarca dintre del BBCP. El banc gegant de 30 Passes, tal com es coneix popularment el municipi baixmontsenyenc, s'instal·larà en un entorn boscos i amb una visió privilegiada del Montseny. La Big Bench Community Projet busca que les persones que estiguin assegudes en aquestsa bancs es vegin com uns nens petits i redescobreixin el paisatge. Tots els bancs gegants oficials de la BBCP tenen el mateix disseny, però amb colors diferents, el de Vilalba Sasserra tindrà els colors de les colles del municipi, el verd de les Serres i el taronja de les Guineus. L'alcalde de Vilalba Sasserra va signar fa set mesos el conveni per tenir l'autorització de la comunitat de bancs gegants a escala europea. Ara, s'estan polint els darrers detalls per poder-lo inaugurar dissabte al migdia i s'ha construït gràcies a la col·laboració de veïns i veïnes del municipi i finançat amb l'aportació de particulars i empreses locals com Serralleria Gonzalez, Rafa Parques, Bruc Jardi i Solutecba. Vilalba Sasserra ha aprofitat els actes de la Festa Major d'Hivern que s'acaba aquest dilluns, per inaugurar de manera oficial el seu banc gegant, emmarcat en el projecte Big Bench Community Project (BBCP). El banc gegant de 30 Passes, tal com es coneix popularment el municipi baixmontsenyenc, s'ha instal·lat en un entorn boscos i amb una visió privilegiada del Montseny, concretament al bosc abans de les vinyes i tothom en pot gaudir. Tots els bancs gegants oficials de la BBCP tenen el mateix disseny, però amb colors diferents, el de Vilalba Sasserra tindrà els colors de les colles del municipi, el verd de les Serres i el taronja de les Guineus. Informacions publicades per NACIÓ diari digital Web de l'organització de Bancs Gegants : https://bigbenchcommunityproject.org/

PictographReligious site Altitude 1,099 ft
Photo ofKM 2,9 - Waypoint 5 - Esglesia Vella de Vilalba Sasserra Photo ofKM 2,9 - Waypoint 5 - Esglesia Vella de Vilalba Sasserra Photo ofKM 2,9 - Waypoint 5 - Esglesia Vella de Vilalba Sasserra

KM 2,9 - Waypoint 5 - Esglesia Vella de Vilalba Sasserra

Santa Maria de Vilalba Sasserra és una obra del municipi de Vilalba Sasserra (Vallès Oriental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció És un edifici religiós d'una sola nau. L'absis romànic fou destruït en allargar el presbiteri. El presbiteri actual és quadrat i de carreus. El campanar és de secció quadrada i d'un sol cos coronat amb quatre buits per contenir les campanes. Aquests buits tenen obertures de mig punt i dues gàrgoles damunt. Al cim hi ha merlets i un cos piramidal. Hi ha una portalada, a l'oest, que és quadrada i una altra cap al sud que és de mig punt, senzilla, que està tapiada, probablement era la porta de l'església romànica. A l'interior hi ha un arc triomfal de mig punt. Té dues capelles. La de la dreta és del segle xviii i té volta rebaixada. Història Aquesta parròquia va rebre, abans del segle xiv, diverses denominacions. Així, en els documents anteriors al segle xi li donen el nom de Santa Maria de Vulpiliariis o Vullpayeriis i també el de Santa Maria de Serta. El 1130, en l'acta de consagració de l'església de Collsabadell, hi consta com a dependent d'aquesta, a la qual estigué unida fins a mitjan segle xv. Se sap que l'any 1609 es donà permís per ampliar l'església. El 1446 era unida a la de Sant Andreu de Vallgorguina. A principis del segle XX la parròquia es va traslladar a la nova església de Santa Maria al nucli de Trentapasses. Informació que consta a la web :http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/06/santa-maria-vella-de-vilalba-sasserra.html DILLUNS, 7 DE JUNY DE 2010 Santa Maria – vella – de Vilalba Sasserra. Vallès Oriental. Trobem en el topònim, alba, ‘blanca’, i amb l’article salat enganxat del català anterior al genocidi de 1714, Sasserra ‘ de la serralada’; a dia d’avui més enllà de la - particular - coberta de l’antiga església, adossada al cementiri, no trobem cap element físic que corrobori la idoneïtat del nom de lloc. Altrament la parròquia de Santa Maria de Vilalba Sasserra era anomenada antigament de Vulpilieres, topònim – que hom pensa deriva del llatí vulpes ‘guineu’, i que amb petites variants ortogràfiques apareix documentat diverses vegades des del 1023 fins a la primeria del segle XII, tot i que el 1067 ja s’esmenta l’església com a Santa Maria de la Serra o Ça Serra. Costa localitzar l’accés per accedir al cementiri, - en el nostre cas ens ajudarà la visió de la coberta del temple, que s’alça per damunt del rocam - ens trobaríem curiosament un cadenat que ens barra el pas – en aixecar-lo , pensem que si el camí és públic estaríem davant d’un abús manifest . La pista de terra ens mena fins un pla on al costat del cementiri destaca la torre de l’antiga església parroquial de Santa Maria de Vilalba Sasserra. Situada a 334 m d’altitud, a la zona muntanyosa, està documentada des del 1034, el 1041 va ser donada, juntament amb altres parròquies, a la canònica de la seu de Barcelona. El 1133, quan l’església de Sant Sadurní de Collsabadell fou consagrada per sant Oleguer, aquest la dotà amb l’església de Santa Maria de Vulpeies, que ja havia posseït des del temps del bisbe Guislabert. El 1446 la parròquia de Vilalba Sasserra era unida a la de Sant Andreu de Vallgorguina, segons una visita pastoral d’aquest any, i el rector, Joan Guerau, de la diòcesi de Girona, residia a la Serra; en aquesta mateixa visita s’esmenta que els feligresos de Vallgorguina demanaren al rector que hi residís, ja que a Vallgorguina els parroquians eren 14, mentre que a la Serra només eren 2 (per parroquians s’ha d’entendre caps de casa). El 1636 el rector d’ambdues esglésies residia a Vallgorguina. La manca de preveres que se’ns presenta avui com un fet angoixant en la vida de l’església catòlica, té com podem veure clars i remots antecedents. [ Sant Llorenç de Vilardell i Sant Esteve d’Olzinelles, compartirien també rector en aquelles centúries ] La part més antiga de l’església data, probablement, del segle XIII i correspon a la nau, d’un romànic tardà, coberta amb volta apuntada. A migdia hi ha una porta de mig punt, tapiada, que pertany a aquesta fàbrica del segle XIII. De l’absis d’aquesta església només es conserva l’arc de mig punt, peraltat, ja que devia ser destruït en allargar l’edifici vers llevant en època posterior; aquesta ampliació sembla que ha de ser la que s’autoritzà el 1609. A banda i banda de la nau hi ha sengles capelles, la de l’esquerra coberta amb volta de creueria, del segle XVI, i l’altra, amb volta rebaixada, és del segle XVIII. La porta actual d’accés és a la façana de ponent, sobre l’angle NW de la qual s’aixeca el campanar quadrat. L’extrema solitud de l’indret és colpidora. A la tornada deixem posat novament el cadenat que talla el camí d’accés. © Antonio Mora Vergés

PictographReligious site Altitude 1,106 ft
Photo ofKM 3,0 - Waypoint 6 - Església Vella de Vilalba Sasserra Photo ofKM 3,0 - Waypoint 6 - Església Vella de Vilalba Sasserra Photo ofKM 3,0 - Waypoint 6 - Església Vella de Vilalba Sasserra

KM 3,0 - Waypoint 6 - Església Vella de Vilalba Sasserra

Església Vella Situada fora del nucli urbà al costat del cementiri a 1,5km del poble. Es te constància de la seva existència des de l’any 1023 tot i que no es té constància de l’any de la seva construcció. Ha patit modificacions diverses des del romànic fins a l’època actual te forma de creu llatina i està formada per una sola nau amb absis semicircular, del qual es conserva l’arc triomfal un xic peraltat, la nau es de volta de canó, lleugerament apuntada amb un dels arcs torals també apuntat, junt al cor. La capella de la banda Nord fou afegida al segle XVI. La capella del braç Sud que acaba de formar la planta de creu llatina, és del segle XVII. L’altar major s’allunya dels estils barrocs corrents la contrada i s’apropa a l’estil Luis XV. El creure sud i el presbiteri es construïren al 1609. Al costat de l’Església i enganxada a aquesta hi ha el cementeri municipal, si pot accedir a través de l’església o per la entrada principal

PictographIntersection Altitude 1,257 ft
Photo ofKm 3,8 - Waypoint 7 - Cruïlla on es junten els camins que pujen de la Creu d'en Catafau.

Km 3,8 - Waypoint 7 - Cruïlla on es junten els camins que pujen de la Creu d'en Catafau.

Punt on es junten els dos camins que pujen des de la Creu d'en Catafau. Aquesta creu va ser posada en honor al senyor Catafau, un llenyataire, un dia al baixar amb el seu carro ple de llenya tirat per cavalls, va ser envestit per el seu propi carro i va perdre la vida. També manifesta la intensa activitat forestal de la zona.

PictographPanorama Altitude 1,280 ft
Photo ofKm 4,0 - Waypoint 8 - Foto del montseny i la plana des de l'Urbanització Canadá Parc.

Km 4,0 - Waypoint 8 - Foto del montseny i la plana des de l'Urbanització Canadá Parc.

Entrem a la part alta de l'Urbanització Canadá Parc, tot just som al carrer del Sureny, que resseguim tot gitant cap a la nostra dreta tot venint fent la pujada.

PictographIntersection Altitude 1,352 ft
Photo ofKm 4,2 - Waypoint 9 - Cruïlla cap al Parc del Montnegre i Corredor.

Km 4,2 - Waypoint 9 - Cruïlla cap al Parc del Montnegre i Corredor.

Entrada al Parc del Montnegre i El Corredor a on s'enfila per la Serra d'en Benet i el Turó de Castellet , fins arribar a Ca l'Illa.

PictographIntersection Altitude 1,276 ft
Photo ofKm 5,4 - Waypoint 10 - Cruïlla, abans de Puig Rodó ,seguim recte per el mig. Photo ofKm 5,4 - Waypoint 10 - Cruïlla, abans de Puig Rodó ,seguim recte per el mig.

Km 5,4 - Waypoint 10 - Cruïlla, abans de Puig Rodó ,seguim recte per el mig.

Cruïlla que trobem camí del Puig Rodó , agafem el cami del mig per apropar-nos al punt més proper per pujar al Puig Rodó (arrastran la bici un tros).

PictographSummit Altitude 1,257 ft
Photo ofKm 5,6 - Waypoint 11 - Puig Rodó 392,1 mts. Photo ofKm 5,6 - Waypoint 11 - Puig Rodó 392,1 mts. Photo ofKm 5,6 - Waypoint 11 - Puig Rodó 392,1 mts.

Km 5,6 - Waypoint 11 - Puig Rodó 392,1 mts.

Puig Rodó es un petit puig situat a Vallgorguina , a prop de l'urbanització Canadá Parc d'aquest municipi , situada a la part més propera de Vilalba Sasserra. És a la ruta que va de l'Esglesia Vella de Vilalba Sasserra a Can Pradell de la Serra passant per el Terme Gros.

PictographIntersection Altitude 1,148 ft
Photo ofKm 6,0 - Waypoint 12 - Gir a la dreta buscant el Camí Can Pradell de la Serra.

Km 6,0 - Waypoint 12 - Gir a la dreta buscant el Camí Can Pradell de la Serra.

Com que un dels corriols que portàvem previstos és impracticable , busquem l'alternativa de anar cap a Can Pradell de la Serra , i des d'allà anar a Santa Eulàlia de Tapioles per continuar la nostra ruta.

PictographPanorama Altitude 1,079 ft
Photo ofKm 6,2 - Waypoint 13 - Vistes a Santa Eulàlia de Tapioles baixant del Puig Rodó.

Km 6,2 - Waypoint 13 - Vistes a Santa Eulàlia de Tapioles baixant del Puig Rodó.

Des d'aquest punt , mirant l'latre cantó de la vall , despunta entre la vegetació el campanar de Santa Eulàlia de Tapioles.

PictographSummit Altitude 1,171 ft
Photo ofKm 7,1 - Waypoint 14 - El Terme Gros Photo ofKm 7,1 - Waypoint 14 - El Terme Gros Photo ofKm 7,1 - Waypoint 14 - El Terme Gros

Km 7,1 - Waypoint 14 - El Terme Gros

Informació extreta de : DIRECTORI DE TOPÒNIMS DE L'ASSOCIACIÓ CULTURAL VALLGORGUINA 28. Terme gros de la Solella d'en Mora Latitud: 41.65607 Longitud: 2.52289 Alçada: 353 m El proper terme és situat al camí que surt del barri de baix dels camps de can Mora, i arriba al poble pel Pla de Vidal i el cementiri. És el terme Gros de la Solella d'en Mora número 28. És situat al costat esquerre d'un encreuament de camins, i sabem que l'any 1889 aquest lloc era conegut pel nom de l'Era del Roldor i també pel Gatossà. És una pedra grossa rústega que fa uns 49 centímetres de llarg, 22 d'ampla i 47 d'alçada. Té marcat les lletres V i O. A l'entorn hi ha la propietat de can Mora per cada banda.

PictographIntersection Altitude 1,096 ft
Photo ofKM 9,2 - Waypoint 15 - Cruïlla del GR-92 amb el SL - C 71 Photo ofKM 9,2 - Waypoint 15 - Cruïlla del GR-92 amb el SL - C 71

KM 9,2 - Waypoint 15 - Cruïlla del GR-92 amb el SL - C 71

Nosaltres venim per el GR-92 fa una estona, i el camí que ens entra per la nostra dreta , seguint direcció cap a Can Pradell de la Serra, és el SL - C 71 GR -92 Sender de la Mediterrànea. Sender de gran recorregut. SL - C 71 Sender de Pedra Gentil. Sender local circular de Vallgorguina a Vallgorguina. Dos-cents metres més endavant arribem a Can Pradell de la Serra on antigament hi tenien capella , anomenada Capella de la Mare de Déu del Roser, afegeixo una foto de març de 1989 la col·lecció de llibres del Sr. Josep Maria Gavín Inventari d'Esglésies . (Vallès Oriental . vol. 23). Vaig Parlar amb el propietari o llogater actual de la masia que hem va dir que ja li havien preguntat altres vegades , i que ni ell , ni el antic propietari/llogater que hi havia mort amb 84 anys no en sabien res.... és de supossar que ha canviat de ús i ho desconeix.... Tot i que al llibre de Josep Maria Gavín (Inventari d'Esglesies. Vol 23. Vallès Oriental) , queda identificada la situació, a l'ala que surt del edifici principal , que actualment no és accesible. Can Pradell de la Serra és un edifici neoclàssic del municipi de Vallgorguina (Vallès Oriental) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Descripció És un edifici aïllat constituït per dos cossos de planta rectangular, formant una L. Enfront hi ha un pati tancat on s'entra a través d'una bonica portalada de pedra en forma d'arc de mig punt. L'edifici o el cos principal consta de planta baixa i dues plantes, la coberta és a dues vessants. L'altre cos consta de planta baixa i un pis, connectat a l'altre cos per un arc rebaixat a la planta baixa i per una galeria oberta d'arcs de mig punt al primer pis. La coberta és igual, a dues vessants. Aquest gran edifici està situat al peu de la carretera que va al Santuari del Corredor. No sabem la data de la seva construcció però sí que l'any 1847 s'hi van fer reformes que li van donar el caràcter neoclàssic que té actualment. Aquesta data està inscrita a la façana del cos de les galeries. Hi ha també una altra data en els enreixats de les finestres de la planta baixa del cos central.

PictographIntersection Altitude 997 ft
Photo ofKm 10,1 - Waypoint 16 - Cruïlla cap a Santa Eulàlia de Tapioles.

Km 10,1 - Waypoint 16 - Cruïlla cap a Santa Eulàlia de Tapioles.

Baixant de Can Pradell de la Serra fem gir a l'esquerra per anar a Santa Eulàlia de Tapioles . En aquest punt , fet que desprès faig jo, podeu gurar a la dreta per visitar e Dolmen de Pedra Gentil i el Suro Gros del Plà d'en Duràn, per desprès retorna a aquest punt per anar a Santa Eulàlia i Sant Genís de Tapioles.

PictographIntersection Altitude 958 ft
Photo ofKm 10,2 - Waypoint 17 - Cruïlla cap a Santa Eulàlia a la dreta o Sant Genis a l'esquerra

Km 10,2 - Waypoint 17 - Cruïlla cap a Santa Eulàlia a la dreta o Sant Genis a l'esquerra

Tot venint del Waypoint 16 ens trobem aquesta cruïlla , si agafem el cami de la dreta ens portarà a Santa Eulàlia de Tapioles . Si agafem el camí de l'esquerra ens portarà direcció a Sant Genís de Tapioles.

PictographReligious site Altitude 945 ft
Photo ofKm 10,5 - Waypoint 18 - Santa Eulàlia de Tapioles. Photo ofKm 10,5 - Waypoint 18 - Santa Eulàlia de Tapioles. Photo ofKm 10,5 - Waypoint 18 - Santa Eulàlia de Tapioles.

Km 10,5 - Waypoint 18 - Santa Eulàlia de Tapioles.

Santa Eulàlia de Tapioles és una església del municipi de Vallgorguina (Vallès Oriental) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Ubicada dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor i molt a prop del dolmen de Pedra Gentil, per arribar-hi, cal accedir per l'entrada al parc que hi ha a la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, a uns 2 km. d'aquesta vila. Descripció El conjunt arquitectònic de Santa Eulàlia de Tapioles està format per l'església, el cementiri i una casa. L'edifici religiós és d'una sola nau. Té la façana amb una porta i al damunt un ull de bou. Al costat hi ha un campanar de tres cossos, el primer quadrat, el segon amb arestes que formen un octògon i el tercer amb quatre obertures per a les campanes. El corona un cos de mitja esfera. Està tot en ruïnes. L'església actual és el resultat de les diverses reformes que ha sofert l'edifici al llarg dels segles. La part més antiga que es conserva és l'absis que probablement data del segle XII. La nau és de planta rectangular amb coberta de volta reforçada per quatre arcs torals de totxo. Presenta diferents moments constructius: el més antic correspondria al terç de la volta d'arc apuntat; el segon a la resta de la volta d'arc de mig punt, i l'últim als arc torals i la cripta. La casa que estava adossada al mur de migdia de l'església està en runes. Història L'antiga església de Santa Eulàlia de Tapioles havia estat una cel·la monàstica. Documentada des del 878 en una confirmació del rei franc Lluís el Tartamut que la vincula a la seu de Barcelona com a "cel·la de Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles", prop de la vila de Pinells, el 986 fou confirmada al monestir de Sant Cugat. La capella, que era en ruïnes el 1373 fou reformada en època barroca, no obstant això conserva l'absis semicircular, bastit amb carreus tallats, de tradició i estructura romàniques. En un altre document del 1120 es fa referència a l'església de Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles, però sense referència a cap comunitat. Possiblement al segle xi la va perdre. El 1373 el lloc era deshabitat però l'any 1850, Josep Pradell, propietari de la masia de can Pradell de la Serra va reformar l'edifici donant-li un caire barroc. Va construir el cementiri, el campanar i el coronament de perfil sinuós de la façana principal que actualment no es conserva. Així mateix va decorar els exteriors amb esgrafiats de motius geomètrics que similars els de la masia de can Pradell.

PictographReligious site Altitude 948 ft
Photo ofKM 10,5 - Waypoint 19 - Sant Crist del Fossar de Tapioles Photo ofKM 10,5 - Waypoint 19 - Sant Crist del Fossar de Tapioles Photo ofKM 10,5 - Waypoint 19 - Sant Crist del Fossar de Tapioles

KM 10,5 - Waypoint 19 - Sant Crist del Fossar de Tapioles

La Capella del Sant Crist del Fossar de Tapioles , és una construcció de forma cuadrada amb cúpula semiesfèrica com a coberta adosada per un muret i una reixa a la base del campanar de Santa Eulàlia de Tapioles. Santa Eulàlia de Tapioles Latitud: 41.65199 Longitud: 2.48278 Alçada: 292 m L'església de Sant Eulàlia de Tapioles ja surt documentada l'any 878 com a cel·la de Sant Eulàlia i Sant Genís prop de la vila de Pinells. El rei franc Lluís el Tartamut confirmà la possessió d'aquesta cel·la a la seu barcelonina i al seu bisbe Fredoí. Hi ha diverses confirmacions papals (1002-1007-1012-1098 i 1120). En diverses èpoques va ser abandonada fins que en Josep Pradell i Cuc la va reconstruir en un estil barroc, els anys 1850-1852. Ho va reformar i ampliar tal com podem veure avui, si va fer el campanar, el cementiri i un habitatge. Ara d'estil romànic només queda l'absis. Tenia els següents altars: el central, hi havia la imatge de Sant Eulàlia que dona nom a Santa Eulàlia de Tapioles, i a cada costat unes pintures. La del costat dret dedicada a Santa Apol·lònia i la del costat esquerre de moment no ho sabem. A l'església hi havia 4 altars més, dos a cada banda, els de la dreta eren primer Sant Roc, al costat de la porta que anava a la casa i després Santa Bàrbara al costat de l'altar major. A l'esquerra de primer hi havia Sant Antoni Abat, al costat de la pica Baptismal i la porta del cementiri, i l'altre altar era de Santa Llúcia al costat de l'altar Major. Entre els altars de Sant Roc i Santa Bàrbara hi havia un vaixell que era un exvot que el va portar en Josep Pradell i Cuc com a record, ja que en una ocasió diuen van estar a punt de morir, però que se salvaren per la intercessió de la santa. També hi havia un vestit del Sr. Pau Pradell i Castellar, el qual en una ocasió que se li va disparar l'escopeta, que portava en el carro i la bala va ser parada per la sivella del seu cinturó. Segons diuen en el moment just de disparar-se-li l'arma pronunciar el nom de la santa. Per un document de l'Arxiu d'Arenys de Mar, sabem que Santa Eulàlia va ser donada a Palautordera perquè tots els seus habitants moriren durant la pesta negra de l'any 1358. Aquest fet podria ser que es confongués amb l'església de Sant Genís de Tapioles, on diuen que hi havia diferents cases i que la seva gent va morir durant la pesta negra de l'any 1358. Les excavacions realitzades a Sta. Eulàlia, l'any 2001, com estava previst, no hi va haver cap resultat sensacional, però no per això deixen de tenir un cert interès. A l'interior del temple s'hi ha trobat restes d'unes gruixudes parets de pedra, pertanyent a un edifici anterior que estava orientat de forma diferent a l'actual església. Per desgràcia no ha aparegut cap element que permeti datar-les. Així mateix, al centre de la nau, i a considerable profunditat, si va descobrí un enterrament. En construir-se la cripta, cap a l'any 1850, s'escapçà l'esquelet i només s'han conservat les cames. Cal suposar que el personatge que va merèixer l'honor de ser sepultat al bell mig de l'església seria algú important. Igualment, a les parets, han aparegut dues cavitats o petits nínxols, a cada banda que, estaven dissimulats per l'arrebossat; un era buit i l'altre contenia alguns fragments d'ossos que semblen humans i que, tal vegada eren relíquies. A la part exterior de l'església han aparegut també alguns enterraments, aparentment força antics; els difunts són simplement dipositats a la terra, sense cap mena de protecció, ni tan sols taüts de fusta, dels quals, si haguessin existit, s'haurien descobert els claus. A partir dels anys 1950-60 el conjunt de Santa Eulàlia es va anar deteriorant per culpa del vandalisme, fins i tot els nínxols del cementiri varen ser fets malbé. L'any 2001 després de les excavacions, es va aïllar la teulada amb tela asfàltica, i es va enrajolar l'església després de fer les excavacions. També es van tapar els nínxols i es van posar portes de ferro perquè la gent no pogués entrar a dins.

PictographReligious site Altitude 951 ft
Photo ofKm 10,5 - Waypoint 20 - Santa Eulàlia de Tapioles. Photo ofKm 10,5 - Waypoint 20 - Santa Eulàlia de Tapioles. Photo ofKm 10,5 - Waypoint 20 - Santa Eulàlia de Tapioles.

Km 10,5 - Waypoint 20 - Santa Eulàlia de Tapioles.

Un cop feta la visita a Santa Eulàlia de Tapioles , val la pena anar a veure el Suro Gros del Plà d'en Duran i el Dolmen de Pedra Gentil. Jo vaig fer-ho per aquest ordre, pero com tot està a tocar podeu fer-ho en ordre de baixada de Can Pradell de la Serra pujant primer al Dolmen , veient el Suro desprès i anant a Santa Eulàlia abans d'anar cap a Sant Genís de Tapioles.

PictographTree Altitude 981 ft
Photo ofKm 11,0 - Waypoint 21 - Suro Gros del Plà d'en Duran Photo ofKm 11,0 - Waypoint 21 - Suro Gros del Plà d'en Duran Photo ofKm 11,0 - Waypoint 21 - Suro Gros del Plà d'en Duran

Km 11,0 - Waypoint 21 - Suro Gros del Plà d'en Duran

Informació extreta de : DIRECTORI DE TOPÒNIMS DE L'ASSOCIACIÓ CULTURAL VALLGORGUINA El Suro Gros del Pla d'en Duran Latitud: 41.65044 Longitud: 2.48619 Alçada: 289 m És una alzina surera molt grossa situada tal com diu el nom en el Pla d'en Duran, un espai que trobem a l'esquerra, arran del camí que va del Pont d'en Pradell al Corredor, uns metres abans del trencall que va a Santa Eulàlia de Tapioles. Des d'aquest pla i pel costat de l'arbre, hi passa l'itinerari SL-C71, del dolmen que puja des de la Via Verda. Té un perímetre de 2,86 metres i una alçada d'uns 12 metres. Diuen que aquest arbre va ser conservat pels talladors per la seva gruixària i bellesa del seu brancatge.

PictographIntersection Altitude 945 ft
Photo ofKm 11,1 - Waypoint 22 - Cruïlla de la pujada al Dolmen de Pedra Gentil.

Km 11,1 - Waypoint 22 - Cruïlla de la pujada al Dolmen de Pedra Gentil.

Punt en que s'inicia la pujada al Dolmen de Pedra Gentil, on trobem una petit clar de bosc.

Photo ofKm 11,3 - Waypoint 23 - Dolmen de la Pedra Gentil. Photo ofKm 11,3 - Waypoint 23 - Dolmen de la Pedra Gentil. Photo ofKm 11,3 - Waypoint 23 - Dolmen de la Pedra Gentil.

Km 11,3 - Waypoint 23 - Dolmen de la Pedra Gentil.

El de Pedra Gentil és molt probablement el dolmen més conegut del país. Ha generat molts mites, començant pel nom mateix, que evoca el paganisme, i seguint per la relació amb les bruixes que li atribueixen diverses llegendes. Encara avui és lloc de trobada ocasional d'espiritistes. D'altra banda, el valor arqueològic del dolmen és relatiu, ja que va ser reconstruït, el 1855, sense coneixement de la disposició original de les pedres, i sembla ser que en una ubicació diferent de l'original.

Photo ofKM 11,3 - Waypoint 24 - Dolmen de Pedra Gentil. Photo ofKM 11,3 - Waypoint 24 - Dolmen de Pedra Gentil. Photo ofKM 11,3 - Waypoint 24 - Dolmen de Pedra Gentil.

KM 11,3 - Waypoint 24 - Dolmen de Pedra Gentil.

La Pedra Gentil és una estructura megalítica del municipi de Vallgorguina, al Vallès Oriental. El dolmen, d'uns 4.000 anys, és un sepulcre dels anomenats de cambra simple.[1] Tradicionalment, sempre s'havia dit que era un lloc de reunió de bruixes i, actualment, a la nit de Sant Joan s'hi celebren sàbats populars. La pedra superior està trencada i algunes de les set que li fan de suport han estat reubicades i amb afegits per mantenir-ne l'alçada primitiva. Se'n desconeix l'aspecte original, si bé està documentat que el dolmen fou restaurat el 1885 pel propietari de la finca on es troba, Josep Pradell. Ubicada dins del Parc Natural del Montnegre i el Corredor i molt a prop de les ruïnes de l'església de Santa Eulàlia de Tapioles, per arribar-hi cal accedir per l'entrada al parc que hi ha a la carretera de Sant Celoni a Vallgorguina, a uns 2 km d'aquesta vila. Els pescadors del Maresme antigament deien que, quan sobre les muntanyes on es troba el dolmen s'hi feien grans núvols, volia dir que tindrien mala mar. Hi havia vegades que, per aquest motiu, no sortien a pescar. La història d'aquest dolmen és molt confosa, tant hi ha sospites de que es va "restaurar" inadequadament i traslladar, com dubtes de que tot això fos cert. Per altra banda, va patir un emblanquiment total a principis del segle XX, ha aparegut ple de pintades, en especial de cultes sobre bruixeria i altres, i apareixen ofrenes i altres objectes i figures pel voltant o damunt. Al 1922 es comenta que els pagesos de la zona conservaven rondalles i llegendes sobre bruixes relacionades amb aquest dolmen. Mai s'ha excavat i el fet de ser un monument molt visitat ho dificultaria. Al segle XIX era conegut amb el nom de "Pedra Gelada".

PictographIntersection Altitude 892 ft
Photo ofKm 12,4 - Waypoint 25 - Cruïlla cap a Sant Genís de Tapioles.

Km 12,4 - Waypoint 25 - Cruïlla cap a Sant Genís de Tapioles.

Punt amb trencant a l'esquerra on s'inici la pujadeta a Sant Genís de Tapioles. Si seguim recte aníriem cap a Quatre Camins.

PictographRuins Altitude 912 ft
Photo ofKm 12,5 - Waypoint 26 - Sant Genís de Tapioles. Photo ofKm 12,5 - Waypoint 26 - Sant Genís de Tapioles. Photo ofKm 12,5 - Waypoint 26 - Sant Genís de Tapioles.

Km 12,5 - Waypoint 26 - Sant Genís de Tapioles.

Sant Genís de Tapioles. Video explicatiu de Sant Genés de Tapioles : https://youtu.be/ggQzvbeda7g Informació extreta de : DIRECTORI DE TOPÒNIMS DE L'ASSOCIACIÓ CULTURAL VALLGORGUINA (http://acvvallgorguina.org/toponims/religiosos-1/) Sant Genís de Tapioles Latitud: 41.64871 Longitud: 2.48018 Alçada: 278 m Les restes de Sant Genís de Tapioles tal com expliquen els experts que van fer les excavacions l'any 2003, podem dir que són un enclavament molt important que cal conservar i donar-lo a conèixer en la història del poble. Fa uns temps vaig anar-hi i en el camí de pujada, abans d'arribar-hi, vaig veure un tros de teula en part colgada que per la forma que tenia era de l'època romana. Quan amb el Sr. Ricard Pascual fèiem excursions per visitar aquest lloc, ja en vàrem trobar un tros també en un altre camí, però el d'aquesta vegada és més gros. En aquest jaciment de Sant Genís de Tapioles, que va ser excavat l'any 2003, s'han pogut documentar tres fases. A la 1 es va descobrir una sèrie d'estrats que donaren materials romans de l'època baix imperial datats del s. IV. A més de trossets de ceràmica s'hi van trobar 4 monedes de Constantí, l'última de les quals, va permetre precisar la seva seca de procedència, així com la cronologia. Es tracta d'un hummus de bronze de Constantí I el Gran, emesa entre els anys 310-312, procedent de la seca de Londinium (Londres). En la 2 fase, es pot dir que per les dades que es van descobrir la cronologia seria entre finals del segle VII i primera meitat del segle IX. De la 3 fase es conserven els tres murs de l'església i dos enterraments associats a aquest edifici religiós. Aquesta fase és considerada alt medieval (finals del segle IX-XII) Es pot dir que l'església de Sant Genís es va construir a la segona meitat del segle IX i el seu abandó en un moment indeterminat del segle XII. A l'època de l'alta edat mitjana és quan es va repoblar la zona i aquest nucli de població va ser el que explotaven els camps i horts, així com hi havia el culte religiós, primer en mans de la Catedral de Barcelona i després del Monestir de Sant Cugat. L'any 862 Carles el Calp rei de França, va repartir entre els seus fidels i el bisbat de Barcelona les terres de domini reial que tenia a la zona del Montseny. En un document posterior de l'any 878 el seu fill Lluís el Tartamut confirma l'atorgament de les possessions a Frodoí bisbe de Barcelona, tal com indica el Cartulari del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'any 1358 hi va haver la pesta negre arreu del país i Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles va quedar despoblat, ja que la majoria de gent que hi vivia diu que va morir. Quan es va fer l'excavació en aquest lloc només hi havia un piló de pedres, i en netejar-ho va sortir les parets que avui es poden veure. Cal dir que falta l'absis i això és a causa del fet que quan es va obrir el camí que puja serra amunt, la màquina devia treure bona part de les pedres que seria l'absis, i així va desaparèixer. Veure Memòria de l'excavació de Sant Genís de Tapioles any 2003, i la Vall 59 i 382 i llibres de l'excavació.

PictographRuins Altitude 912 ft
Photo ofKm 12,5 - Waypoint 27 - Sant Genís de Tapioles (Ruïnes) Photo ofKm 12,5 - Waypoint 27 - Sant Genís de Tapioles (Ruïnes) Photo ofKm 12,5 - Waypoint 27 - Sant Genís de Tapioles (Ruïnes)

Km 12,5 - Waypoint 27 - Sant Genís de Tapioles (Ruïnes)

La cel·la de Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles és documentada des del 878, en aquella data Lluís el Tartamut confirmava a la seu de Barcelona la seva propietat. El 986 hom troba que el mateix lloc és ja una possessió del monestir de Sant Cugat, en un altre document del 1120 es fa referència a les esglésies de Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles, però sense esmentar cap comunitat, hom pensa que a mitjans del segle XI va deixar de tenir-la. Sant Genís i Santa Eulàlia de Tapioles Santa Eulàlia de Tapioles Aquest centre monàstic consta de dues esglésies relativament properes. La de Sant Genís s'ha excavat en els darrers anys descobrint restes anteriors, d'època romana. Després d'un període d'abandonament de l'espai i d'una ocupació transitòria, cap a mitjans del segle IX es va aixecar l'església, relacionada amb la documentació de l'època i cap al segle XII es degué abandonar. L'església de Santa Eulàlia presenta restes importants d'una església del segle XII, però el lloc també va quedar deshabitat més endavant. Aquest edifici es va recuperar en època moderna i s'hi van fer obres de construcció d'envergadura.

PictographIntersection Altitude 705 ft
Photo ofKm 13,8 - Waypoint 28 - Cruïlla amb el Camí de Vallgorguina.

Km 13,8 - Waypoint 28 - Cruïlla amb el Camí de Vallgorguina.

Punt amb el que enllacem amb el Camí de Vallgorguina des de el corriol que baixa d'aprop de Sant Genís de Tapioles tot resseguint el Sot del Camp dels Roures i el Torrent del Trull, fins arribar als Horts de Ca l'Arbocer, on finalment enllaça amb el Camí de Vallgorguina . És un corriol preciòs de fer ,tant en bici on disfrutareu un munt, com a peu .

PictographIntersection Altitude 886 ft
Photo ofKm 14,6 - Waypoint 29 - Cruïlla amb el Camí de Pedra Gentil i el del Pont de Pradell i Vallgorguina

Km 14,6 - Waypoint 29 - Cruïlla amb el Camí de Pedra Gentil i el del Pont de Pradell i Vallgorguina

Cruïlla del Camí de Vallgorguina venint dels Horts de Ca l'Arboçer amb el que puja a Pedra Gentil i Can Pradell de la Serra per el Plà d'en Duran. Seguim direcció el Pont de Pradell.

PictographIntersection Altitude 669 ft
Photo ofKm 15,7 - Waypoint 30 - Cruïlla cap a la Rectoria Vella

Km 15,7 - Waypoint 30 - Cruïlla cap a la Rectoria Vella

Cruïlla on girem a la dreta tot just abans del Pont del Pradell per anar en direcció a la Rectoria Vella i l'Església Vella de Sant Andreu. Seguint recte es passa per sobre el Pont del Pradell i ellacem amb la C-61 (Carretera de Vallgorguina).

Photo ofKm 15,8 - Waypoint 31 - Pal de direccions al Pont d’en Pradell.

Km 15,8 - Waypoint 31 - Pal de direccions al Pont d’en Pradell.

Pal de direccions situat al baixar la rampa de la dreta del waypoint 30.

PictographWaypoint Altitude 689 ft
Photo ofKM 16,0 - Waypoint 32 - Accès Rectoria Vella. Finca Privada tancat i barrat. Photo ofKM 16,0 - Waypoint 32 - Accès Rectoria Vella. Finca Privada tancat i barrat. Photo ofKM 16,0 - Waypoint 32 - Accès Rectoria Vella. Finca Privada tancat i barrat.

KM 16,0 - Waypoint 32 - Accès Rectoria Vella. Finca Privada tancat i barrat.

En aquest punt hi hauria el accès al la Rectoria Vella , que actualment es una finca privada , amb tot el perímetre amb tanca i portes de ferro als camins. No s'hi pot accedir , seguim camí.

PictographWaypoint Altitude 679 ft
Photo ofKm 16,1 - Waypoint 33 - Rectoria Vella.

Km 16,1 - Waypoint 33 - Rectoria Vella.

Des del Camí fem foto del que sería la situació de la Rectoria Vella. El que veiem crec que és un edifici de construcció moderna la Rectoria quedaría darrera d'aquest.

PictographReligious site Altitude 705 ft
Photo ofKM 16,2 - Waypoint 34 - Església Vella de Sant Andreu

KM 16,2 - Waypoint 34 - Església Vella de Sant Andreu

Informació extreta de : DIRECTORI DE TOPÒNIMS DE L'ASSOCIACIÓ CULTURAL VALLGORGUINA (http://acvvallgorguina.org/toponims/religiosos-1/) L'Església Vella Latitud: 41.65063 Longitud: 2.49591 Alçada: 196 m La primera notícia concreta de l'existència de la parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina consta en un document datat l'any 1083. Es tracta de la concòrdia feta pel noble Guillem Umbert de les Agudes i els seus familiars amb l'abat del Monestir de Sant Cugat, en aquell temps propietari d'aquestes terres. Guillem Umbert es va comprometre a no exercir cap mena de violència sobre els béns ni les persones de les parròquies que el monestir posseïa a la zona, entre elles, la de Sant Andreu de Vallgorguina. L'any 1120 es troba una altra referència documental, quan un tal Bonfill en fer testament, fa uns llegats a Sant Cugat del Vallès i també a Sant Andreu de Vallgorguina. De totes maneres, la mateixa advocació de la parròquia, dedicada a l'apòstol màrtir Sant Andreu, és indicativa d'una antiguitat molt anterior al segle XI. El fet que el terme de Vallgorguina fos propietat del monestir de Sant Cugat demostraria també que des de molt abans de 1083 existia la capella. Aquesta antiga parròquia de Vallgorguina devia ser d'estil romànic, més petita que les actuals restes de l'Església Vella. Amb els anys, aquesta primitiva església romànica va ser reconstruïda, ampliada i reformada, afegint-hi capelles laterals i cobrint-la amb volta de canó. Per un document conservat a l'ADB, sabem que l'any 1671, l'escultor de Mataró, Antoni Riera, va acordar amb els obrers de la parròquia, Miquel Font i Miquel Abril, l'administrador de les ànimes, el batlle Joan Pradell, els jurats Jaume Valls, i Joan Gras, i els parroquians, Antoni Joan Pujades, Pere Aravia i Antoni Plana, fer el retaule de l'altar de l'Església de Sant Andreu de Vallgorguina conforme a la planta firmada pels obres i el mateix Antoni Riera, d'aquí al setembre de l'any vinent, per un preu de 200 lliures, de les quals 170 són pagades de present i la resta ho seran una vegada acabada l'obra. En són testimonis Esteve Recort, pagès de Sanata, i Salvi Salicrú, pagès de Palautordera. Malgrat les diverses obres que s'havien anat fent al temple al llarg dels segles i que ben segur havien desvirtuat ja l'edifici romànic primitiu, en la Visita Pastoral duta a terme pel bisbe de Barcelona Josep Climent el 21 de juliol de 1771, aquest es queixava de l'estat del temple i que les seves dimensions no eren les apropiades per la població que l'havia d'utilitzar i va oferir als parroquians 50 lliures si començaven una nova església. L'any 1774 el rector, l'alcalde i diversos regidors van acordar l'inici de les obres d'ampliació de l'església. No sabem l'abast del calendari d'aquestes obres, ja que a la Visita Pastoral de l'any 1776 no se'n parla, cosa que fa dubtar que les obres s'haguessin dut a terme. El fet que a l'entrada de l'església hi hagués una cripta amb una làpida on deia: sepultura de Pradell de Baix i dels seus, any 1773 indica que en cap moment va ser qüestionada la continuïtat del temple. Va ser després d'haver-se acabat la Guerra del Francès, cap a l'any 1820, en ple creixement del nucli urbà del poble, quan es va pensar a construir una nova església que evités als feligresos el desplaçament a la ja allunyada Església Vella. Gràcies a la donació d'un terreny per part de la senyora. Teresa Có i Mascaró, l'any 1824, l'any 1825 es va posar la primera pedra i va ser inaugurat l'any 1848. Fins a l'any 1884, el cementiri del poble continuava situat al costat esquerre de l'Església Vella, però una ordre governamental el va fer tancar perquè constituïa un perill per a la salut pública i a partir de l'any 1887-88 es va inaugurar el cementiri actual. Llavors s'hi varen traslladar tots els morts. En l'inventari fet l'octubre de l'any 1869 diu que les terres de la rectoria vella havien estat venudes pel govern després de la desamortització de l'any 1835. Quedava només la casa de la rectoria vella i l'església que feia de capella del cementiri.

PictographIntersection Altitude 689 ft
Photo ofKM 16,9 - Waypoint 35 - Enllaç amb la carretera de Vallgorguina C-61.

KM 16,9 - Waypoint 35 - Enllaç amb la carretera de Vallgorguina C-61.

Punt d'enllaç amb la carretera que va de Sant Celoni a Arenys de Mar passant per Collsacreu , anomenada actualment C-61. L' agafem per arribar al nucli urbà de Vallgorguina.

PictographWaypoint Altitude 699 ft
Photo ofKM 17,2 - Waypoint 36 - Nucli Urbà de Vallgorguina.

KM 17,2 - Waypoint 36 - Nucli Urbà de Vallgorguina.

Punt per el que entrem a Vallgorguina per la carretera C-61.

PictographReligious site Altitude 850 ft
Photo ofKm 18,3 - Waypoint 37 -Capella del Sant Crist del Fossar de Vallgorguina.

Km 18,3 - Waypoint 37 -Capella del Sant Crist del Fossar de Vallgorguina.

La Capella del Sant Crist del Fossar de Vallgorguina està situada al Cementiri nou de Vallgorguina a final de un petit passeig de xiprers en línia recta des de l'entrada principal del cementiri. Actualment està destinada també a altres usos dels serveis del Cementiri. Informació extreta de : DIRECTORI DE TOPÒNIMS DE L'ASSOCIACIÓ CULTURAL VALLGORGUINA -El Cementiri Latitud: 41.64879 Longitud: 2.5142 Alçada: 261 m Aquest cementiri es va inaugurar solemnement el dia 21 de maig de 1888. El cementiri de Vallgorguina fins llavors encara era al costat de l'Església Vella i la gent era enterrada a terra. El dia 16 -12- de 1884, la Junta provincial de Sanitat de Barcelona, va fer arribar una ordre a l'Ajuntament de Vallgorguina que s'havia de clausurar per males condicions higièniques, i es va haver de construir-ne un de nou. Es va convocar a la gent del poble a la plaça de la Vila, i es va obrir una discussió per veure on es podia construir el nou. Llavors el Sr. Jaume Pujol Gibert de can Palomer, va oferir unes terres de la seva propietat per construir-lo. Les parets que tanquen el recinte van ser fetes per l'empresari Pere Riu Malé, els nínxols per en Joan Gibert Caballé i el transport de materials per en Joan Pons Gaspart. L'arquitecte va ser el Sr. Joan Bautista Pons

PictographReligious site Altitude 725 ft
Photo ofKM 19,6 - Waypoint 38 - Església Parroquial de Sant Andreu de Vallgorguina.

KM 19,6 - Waypoint 38 - Església Parroquial de Sant Andreu de Vallgorguina.

Informació extreta de : DIRECTORI DE TOPÒNIMS DE L'ASSOCIACIÓ CULTURAL VALLGORGUINA (http://acvvallgorguina.org/toponims/religiosos-1/) L'Església de Vallgorguina Latitud: 41.64773 Longitud: 2.51041 Alçada: 223 m La primera notícia de l'existència de la parròquia de Sant Andreu de Vallgorguina, consta en un document datat l'any 1083. Es tracta de la concòrdia feta pel noble Guillem Umbert de les Agudes i els seus familiars amb l'abat del Monestir de Sant Cugat, en aquell temps el propietari d'aquestes terres. Guillem Umbert es va comprometre a no exercir cap mena de violència sobre els béns ni les persones de les parròquies que el monestir posseïa a la zona, entre elles, la de Sant Andreu de Vallgorguina. Després d'aquest primer document hi ha una altra referència l'any 1120. Aleshores, es trobava on actualment hi ha l'església Vella, però com és natural no tenia res a veure amb la construcció actual. Ja des de l'inici, estava sota l'advocació de Sant Andreu i, per l'any, devia ser d'estil romànic. Al segle XVI fou reconstruïda i ampliada amb un marcat estil renaixentista. Constava d'una nau central coberta amb una volta de canó, amb capelles laterals. A mitjan segle XVII resultava petita per la gran quantitat de feligresos que hi acudien. Llavors es pensà de fer-ne una de nova on s'havia anat formant un important nucli de població, és a dir, on és ara. El terreny per a la construcció d'aquesta església fou donat per la senyora Teresa Có i Mascaró, l'any 1824 i la primera pedra va ser col·locada l'any 1825. Segurament, hi varen haver problemes econòmics, ja que no va ser inaugurada solemnement fins a l'any 1848, per la Festa Major de Sant Andreu, o sigui que la seva construcció va durar vint-i-tres anys. Va ser construïda per uns mestres de cases de Vic, els senyors Jaume i Josep Dam pare i fill. És d'estic barroc. El campanar té dos cossos, l'inferior és quadrat i es va fer amb l'església. Després l'any 1880 es va aixecar un altre cos vuitavat i s'hi va col·locar el rellotge de les hores, i les dues campanes grosses. A sobre està cobert i forma com un terrat amb balustrada, on hi ha una estructura metàl·lica que aguanta les dues campanes petites, que tocaven les hores abans de ser electrificades. Durant la guerra civil, les campanes varen ser estimbades per fondre-les i obtenir-ne ferro. Després de la guerra, el 24 de setembre de l'any 1941, es va instal·lar una campana grossa nova que va ser apadrinada per la senyora Concepció Vilà i el senyor Francesc Mora Palomé, que porta el nom d'Andrea-Concepció. El 20 de gener de l'any 1957 es va col·locar la campana petita. Batejada amb el nom de Mercè-Eulàlia, en varen ser padrins la senyora Pastoreta Bosch de Garriga i el seu marit Àngel Garriga Castellví. El retaule de l'altar major, portat de l'església Vella, era barroc. Per un document conservat a l'ADB, sabem que l'any 1671, l'escultor de Mataró, Antoni Riera, va acordar amb els obrers de la parròquia, Miquel Font i Miquel Abril, l'administrador de les ànimes, el batlle Joan Pradell, els jurats Jaume Valls, i Joan Gras, i els parroquians, Antoni Joan Pujades, Pere Aravia i Antoni Plana, fer el retaule de l'altar de l'Església de Sant Andreu de Vallgorguina conforme a la planta firmada per l'obra i el mateix Antoni Riera, d'aquí al setembre de l'any vinent, per un preu de 200 lliures, de les quals 170 són pagades de present i la resta ho seran una vegada acabada l'obra. En són testimonis Esteve Recort, pagès de Sanata, i Salvi Salicrú. Durant la guerra aquest retaule, va ser cremat juntament amb figures de sants i banderes, i en el seu lloc s'hi va obrir un gran portal per on entraven camions a l'església, que es feia servir de magatzem. Després de la guerra, de mica en mica, es varen reposar els sants a tots els altars de l'església. A cada banda de la nau hi ha tres capelles, on hi havia les imatges següents: Abans de la guerra: Al costat esquerre de l'altar major (vist de front), a la primera capella, la imatge sant Isidre. A la segona capella, la verge del Roser, i la tercera capella, al costat del campanar, Sant Antoni Abat, Sant Antoni de Pàdua i Santa Llúcia. Al costat dret, a la primera capella, hi havia la Mare de Déu dels Dolors, i el Santíssim, a la segona capella la imatge de Sant Sebastià i a la tercera capella, la Mare de Déu de la Mercè. Després de la guerra fins a l'any 1981: Al costat esquerre de l'altar major, Sant Isidre i la Mare de Déu de Fàtima (1953). A la segona capella, la verge del Roser, Sant Antoni M. Claret i la verge del Pilar (1960). A la tercera capella, Sant Antoni Abat, Sant Joan Baptista i Santa Llúcia. A la dreta, a la primera capella, hi havia la Mare de Déu dels Dolors. A la segona, el Sagrat Cor, Sant Sebastià i Sant Josep i a la tercera la Mare de Déu del Carme, la Mare de Déu de la Mercè i Santa Teresa de Jesús. A partir de l'any 1990: Al primer altar del costat esquerre, la Mare de Déu de la Mercè (1993) i Mare de Déu de Montserrat l'any (2021). Al segona capella, la Mare de Déu del Roser, Santa Llúcia i Sant Antoni Abat, (1994). A la tercera capella, La pica Baptismal (1992) i Sant Joan Baptista (1992). A la dreta, a la primera capella, la Mare de Déu del Pilar, a la segona capella, el Sagrat Cor, Sant Josep, Sant Joaquim, Sant Antoni M. Claret, Santa Teresa de Lisieux, Sant Sebastià i Sant Isidre. La imatge de Sant Andreu de l'altar Major és nova de després de la guerra, i la pica baptismal i la imatge de Sant Andreu que hi ha a la fornícula de la façana provenen de l'església Vella i la trona és donació del Bisbe Modrego. Al costat de l'església s'hi va construir la rectoria amb una planta baixa i un pis. A dalt hi havia un colomar. Amb l'arribada de mossèn Narcís, l'any 1932, on hi havia el colomar es va construir la Sala Germanor, gràcies a la col·laboració econòmica de la senyora Mercè Valls de Can Pujades. Aquesta sala va ser inaugurada l'any 1935. Durant molts anys, la gent del poble de Vallgorguina va gaudir d'un espai cultural i d'esbarjo, on feien teatre, cinema, conferències, etc. Els primers anys de la dècada dels noranta, mossèn Ernest hi va fer construir uns habitatges, la qual cosa va comportar la pèrdua d'un element del patrimoni arquitectònic i cultural de Vallgorguina, la Sala Germanor.

PictographCar park Altitude 709 ft
Photo ofKm 30,7 - Waypoint 39 - Fí de ruta.

Km 30,7 - Waypoint 39 - Fí de ruta.

Fí de ruta al mateix lloc on l'hem començat.

Comments

    You can or this trail