(AE) Pobles de Girona (15) Viladamat,L'armentera,Torr.de Fluviá,Vilamacolum,Siurana,Vilamalla,Garrigás,Palau de Sta. Eulalia.
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 34.61 mi
- Elevation gain
- 1,427 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 1,427 ft
- Max elevation
- 478 ft
- TrailRank
- 62
- Min elevation
- 0 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 8 hours 50 minutes
- Coordinates
- 4407
- Uploaded
- May 30, 2014
- Recorded
- May 2014
near Viladamat, Catalunya (España)
Viewed 3341 times, downloaded 99 times
Trail photos
Itinerary description
Ruta que forma parte del recorrido por todos los pueblos de la Provincia de Girona, con el objeto de conocer sus lugares más interesantes, fotografiarlos y documentarlos.
En ella encontramos un Cactus monumental en Montiró y una bandera Española en Sant Mori, que es la primera que veo en todos los pueblos que he visitado, descontando las oficiales.
Salida de Vilademat en la que hay carteles contrarios al nombre del pueblo, "MAT No", este pueblo ya presagiaba lo que iba a venir. Tomamos la dirección hacia L'armentera, atravesamos el pueblo y por el lateral del Río Fluviá, llegamos a cruzarlo por el puente de la C-31, para llegar a Torroella de Fluviá,Vilamacolum,Vilacolum,Sant Tomás de Fluviá,Siurana,Vilamalla y Garrigás, todo está bien indicado y pasa por muchas carreteras asfaltadas y sin ningún trafico.
Después de Garrigas,empieza la mejor parte de la ruta. Palau de Santa Eulalia es una sorpresa y otra los edificios que forman este pueblo. En medio de este pueblo y Santa Eulalia, sale la carretera que luego se convierte en sendero y que baja a encontrar el Río Fluviá, la vía del ferrocarril y la llegada a otro pueblo increible Sant Miquel de Fluviá. Sant Mori es otra belleza y pasado el pueblo hay el camino que desciende a Ventalló y al fin del trayecto Vilademat.
LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE
Aquesta ruta segueix visitant pobles de la Província de Girona , i en ella hi trobem un Cactus monumental a Montiró i una bandera espanyola a Sant Mori , que és la primera que veig en tots els pobles que he visitat , descomptant les oficials .
Sortida de Vilademat en què hi ha cartells contraris al nom del poble , " MAT no ", aquest poble ja presagiava el que vindria . Prenem la direcció cap a l' armentera , travessem el poble i pel lateral del Riu Fluvià , arribem a creuar pel pont de la C - 31 , per arribar a Torroella de Fluvià , Vilamacolum , Vilacolum , Sant Tomàs d' Fluvià , Siurana , Vilamalla i garrigues , tot està ben indicat i passa per moltes carreteres asfaltades i sense cap trànsit .
Després de Garrigues , comença la millor part de la ruta . Palau de Santa Eulàlia és una sorpresa i una altra els edificis que formen aquest poble . Enmig d'aquest poble i Santa Eulàlia, surt la carretera que després es converteix en sender i que baixa a trobar el Riu Fluvià , la via del ferrocarril i l'arribada a un altre poble increïble Sant Miquel de Fluvià . Sant Mori és una altra bellesa i passat el poble hi ha el camí que baixa a Ventalló ia la fi del trajecte Vilademat .
Waypoints
Photo
31 ft
L'armentera
L'Armentera es un municipio situado en la comarca del Alto Ampurdán, provincia de Girona, comunidad autónoma de Catalunya. El término municipal consta de una extensión de 6 km² y 7 metros de altitud. Los límites del municipio son al norte con San Pedro Pescador, al este con el Mar Mediterráneo, al sur con Viladamat y al oeste con Torroella de Fluviá.El Molino de La Armentera: Es un edificio del siglo XVIII, del que se conservan las paredes exteriores, el techo entre la planta baja y el primer piso (cabe destacar la gran viga maestra de madera que lo sostiene), y el tejado, de inclinación muy pronunciada,sorprendente en la zona debido a la bonanza del clima (los tejados muy inclinados son propios de zonas con más precipitaciones). Aunque ha sido muy restaurado y ha sufrido diversas modificaciones, en el interior permanecen buena parte de los elementos antiguos del molino; se puede ver por dónde entraba y salía el agua, todo en buen estado. Actualmente alberga un establecimiento de hostelería. L'Armentera és un municipi situat a la comarca de l'Alt Empordà , província de Girona , comunitat autònoma de Catalunya . El terme municipal consta d'una extensió de 6 km ² i 7 metres d'altitud . Els límits del municipi són al nord amb Sant Pere Pescador , a l'est amb el Mar Mediterrani , al sud amb Viladamat ia l'oest amb Torroella de Fluviá.El Molí de l'Armentera : És un edifici del segle XVIII , del qual es conserven les parets exteriors , el sostre entre la planta baixa i el primer pis ( cal destacar la gran biga mestra de fusta que el sosté ) , i la teulada , d'inclinació molt pronunciada , sorprenent a la zona a causa de la bonança del clima ( les teulades molt inclinades són propis de zones amb més precipitacions ) . Tot i que ha estat molt restaurat i ha sofert diverses modificacions , a l'interior romanen bona part dels elements antics del molí ; es pot veure per on entrava i sortia l'aigua , tot en bon estat . Actualment alberga un establiment d'hostaleria .
Photo
78 ft
Torroella de Fluvià
Torroella de Fluvià, es un municipio de la comarca del Alto Ampurdán en la provincia de Girona, Catalunya. Su territorio es plano con pocas cimas de escasa altura. Hay zonas volcánicas por el municipio, especialmente, por la parte de Vilacolum. El río Fluviá hace de límite con el término de Ventalló y el Sirvent hace la línea divisoria con Riumors.Si bien tiene terrenos de regadío dedicados a las hortalizas y frutas, la mayor parte de sus campos son de secano. La ganadería es especialmente porcina, dispone de modernas explotaciones.Documentado en el año 922 donde se nombra el lugar de Torroella en un precepto del rey Carlos el Sencillo a favor de la iglesia de Gerona.El pueblo tiene un conjunto arquitectónico medieval, sus murallas son de los siglos XIII y XIV, hay casas góticas y renacentistas, muchas del siglo XVI, por ejemplo: Can Sopa, Can Sastre o Can Bardem.El blasón de Torroella de Fluvià es un escudo losanjado de sinople, una torre abierta de oro acompañada en la punta de una faja ondonada de argén. Por timbre, una corona mural de pueblo. Es un escudo parlante alusivo al nombre del pueblo: tradicionalmente presenta una torre y el río Fluvià. Torroella de Fluvià , és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona , Catalunya . El seu territori és pla amb pocs cims d'escassa altura . Hi ha zones volcàniques pel municipi , especialment , per la part de Vilacolum . El riu Fluvià fa de límit amb el terme de Ventalló i el Sirvent fa la línia divisòria amb Riumors.Si bé té terrenys de regadiu dedicats a les hortalisses i fruites, la major part dels seus camps són de secà . La ramaderia és especialment porcina , disposa de modernes explotaciones.Documentado l'any 922 on es nomena el lloc de Torroella en un precepte del rei Carles el Senzill a favor de l'església de Gerona.El poble té un conjunt arquitectònic medieval , les seves muralles són dels segles XIII i XIV , hi ha cases gòtiques i renaixentistes , moltes del segle XVI , per exemple : Can Sopa , Can Sastre o Can Bardem.El blasó de Torroella de Fluvià és un escut caironat de sinople , una torre oberta d'or acompanyada en la punta d'una faixa ondonada d'argén . Per timbre , una corona mural de poble . És un escut parlant al · lusiu al nom del poble : tradicionalment presenta una torre i el riu Fluvià .
Photo
55 ft
Vilamacolum
Vilamacolum es un municipio de la provincia de Girona, ubicado en la la comarca del Alto Ampurdán, en la comunidad autónoma de Catalunya.Conocido desde el año 974, perteneció al condado de Ampurias. Tanto el monasterio de San Pedro de Roda como el monasterio de San Esteban de Bañolas habían tenido posesiones.El blasón de Vilamacolum es un escudo losanjado: de sable una cruz patente rectilínea concavada de argén. Por timbre, una corona mural de pueblo.La cruz de argén sobre camper de sable es el escudo tradicional del pueblo, que se desarrolló alrededor de la iglesia de Santa María. Vilamacolum perteneció al monasterio de San Pedro de Roda.La Iglesia fortificada de Santa María de Vilamacolum es su principal monumento con estructuras románicas del siglo XI - XII, tiene en la fachada principal una gran puerta de los siglos XVII y XVIII.Fue la población donde vivió y murió la escritora catalana Maria Àngels Anglada. En las novelas de la autora, como Les Closes, describe el pueblo y su entorno: los Marismas del Ampurdán. Vilamacolum és un municipi de la província de Girona , situat a la la comarca de l' Alt Empordà , en la comunitat autònoma de Catalunya.Conocido des de l'any 974 , va pertànyer al comtat d'Empúries . Tant el monestir de Sant Pere de Roda com el monestir de Sant Esteve de Banyoles havien tingut posesiones.El blasó de Vilamacolum és un escut caironat: de sable una creu patent rectilínia concavada d'argén . Per timbre , una corona mural de pueblo.La creu d 'argent sobre camper de sable és l'escut tradicional del poble , que es va desenvolupar al voltant de l'església de Santa Maria. Vilamacolum pertànyer al monestir de Sant Pere de Roda.La Església fortificada de Santa Maria de Vilamacolum és el seu principal monument amb estructures romàniques del segle XI - XII , té a la façana principal una gran porta dels segles XVII i XVIII.Fue la població on va viure i va morir l'escriptora catalana Maria Àngels Anglada . A les novel · les de l'autora , com Les Closes , descriu el poble i el seu entorn : els Aiguamolls de l' Empordà
Photo
115 ft
Siurana
Siurana es un municipio de la comarca del Alto Ampurdán en la provincia de Girona, Catalunya. Situado entre los ríos Fluviá y Muga, en terreno plano con pequeños bosques de alcornoques y abedules. El proceso de desecación de los estanques que terminó en el siglo XIX, hizo que se cambiara su agricultura, que pasó a ser de secano principalmente. Al encontrarse cerca de la Costa Brava su turismo ha ido en fase creciente.Con el nombre de Villa Fuirana ya es nombrada en el año 822. El castillo de Ciurana está documentado desde el año 1231, en estado ruinoso sólo quedan partes de muralla y la base de una torre circular.Perteneció al histórico condado de Ampurias, en el siglo XVII fue alcaldía real. Siurana és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona, Catalunya. Situat entre els rius Fluvià i Muga, en terreny pla amb petits boscos de sureres i bedolls. El procés de dessecació dels estanys que va acabar en el segle XIX, va fer que es canviés la seva agricultura, que va passar a ser de secà principalment. Al trobar-se prop de la Costa Brava el seu turisme ha anat en fase creciente.Con el nom de Vila Fuirana ja és nomenada en l'any 822. El castell de Ciurana està documentat des de l'any 1231, en estat ruïnós només queden parts de muralla i la base d'una torre circular.Perteneció l'històric comtat d'Empúries, al segle XVII va ser alcaldia real.
Photo
161 ft
Vilamalla
Vilamalla es un municipio de la comarca del Alto Ampurdán en la provincia de Girona, Catalunya. El término está entre los ríos Manol y Fluviá, en terreno plano, en el lugar conocido como Terraprims de suaves ondulaciones.Con el nombre de Villa Dalmalia está documentada en el año 974, como posesión del monasterio de Sant Pere de Rodes y dentro del condado de Ampurias. La proximidad con Figueras y de importantes vías de comunicación ha hecho posible la instalación de numerosas industrias, creándose polígonos industriales, base del auge de su economía; aunque aún en menor cuantía existe el cultivo de sus tierras, sobre todo de trigo y alguna parte regadío con hortalizas.El escudo de Vilamalla se define por el siguiente blasón: «Escudo embaldosado: de gules, un sautor lleno de oro acompañado en la cabeza de 2 llaves pasadas en sautor, con los dientes arriba y mirando hacia fuera, la de oro en banda sobre la de argén en barra, y de 2 ruedas de oro, una en cada flanco. Por timbre, una corona mural de pueblo.» Vilamalla perteneció al monasterio de San Pedro de Roda, simbolizado por las llaves de San Pedro y dos ruedas parlantes. Vilamalla és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona , Catalunya . El terme està entre els rius Manol i Fluvià , en terreny pla , en el lloc conegut com Terraprims de suaus ondulaciones.Con el nom de Vila Dalmalia està documentada l'any 974 , com a possessió del monestir de Sant Pere de Rodes i dins del comtat d'Empúries . La proximitat amb Figueres i d'importants vies de comunicació ha fet possible la instal · lació de nombroses indústries , creant-se polígons industrials , base de l'auge de la seva economia ; tot i que encara que en menor quantia hi ha el cultiu de les seves terres , sobretot de blat i algun lloc regadiu amb hortalizas.El escut de Vilamalla es defineix pel següent blasó : « Escut caironat : de gules, un sautor ple d'or acompanyat al cap de 2 claus passades en sautor , amb les dents a dalt i mirant cap enfora , la d'or en banda sobre la d' argent en barra , i de 2 rodes d'or , una a cada flanc . Per timbre , una corona mural de poble . » Vilamalla va pertànyer al monestir de Sant Pere de Roda , simbolitzat per les claus de Sant Pere i dues rodes parlants .
Information point
370 ft
Garrigas
Garrigàs es un municipio de la comarca del Alto Ampurdán en la provincia de Girona, Catalunya. A pesar de tener como fondo de su paisaje los Pirineos, la mayoría de su terreno es llano. La agricultura junto con la ganadería es el recurso económico más importante del municipio.La población de Garrigás conserva su aire medieval con calles estrechas y edificios construidos principalmente entre los siglos XVII y XIX, un poco alejada de su núcleo, se encuentra la iglesia de San Miguel de Garrigás de estilo románico tardío. Garrigàs és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona, Catalunya. Tot i tenir com a fons del seu paisatge dels Pirineus, la majoria del seu terreny és pla. L'agricultura juntament amb la ramaderia és el recurs econòmic més important del municipio.La població de Garrigàs conserva el seu aire medieval amb carrers estrets i edificis construïts principalment entre els segles XVII i XIX, una mica allunyada del seu nucli, es troba l'església de Sant Miguel de Garrigàs d'estil romànic tardà.
Photo
303 ft
Palau de Santa Eulàlia
Palau de Santa Eulàlia, es un municipio de la provincia de Girona, situado en la comarca catalana del Alto Ampurdán.Se extiende por el extremo occidental de la plana del Alto Ampurdán, a la izquierda del río Fluvià, el cual hace de línea divisoria con el municipio vecino de Sant Mori. Años atrás era conocido con el nombre de Palau Sardiaca, topónimo derivado del dominio que tuvieron los ardiacas (archidiáconos) de la diócesis de Gerona, señores del castillo. A partir del siglo XIV aparecen como señores los ardiacas de Besalú. Palacio que fue abandonado durante la guerra civil catalana del siglo XV.El núcleo más grande de población se encuentra en Santa Eulalia, donde está el centro administrativo, es un grupo de casas con elementos de los siglos XVI y XVIII, alrededor de la iglesia parroquial de Santa Eulalia. Palau de Santa Eulàlia, és un municipi de la província de Girona, situat a la comarca de l'Alt Ampurdán.Se s'estén per l'extrem occidental de la plana de l'Alt Empordà, a l'esquerra del riu Fluvià, el qual fa de línia divisòria amb el municipi veí de Sant Mori. Anys enrere era conegut amb el nom de Palau Sardiaca, topònim derivat del domini que van tenir els ardiacas (archidiáconos) de la diòcesi de Girona, senyors del castell. A partir del segle XIV apareixen com senyors els ardiacas de Besalú. Palau que va ser abandonat durant la guerra civil catalana del segle XV.El nucli més gran de població es troba a Santa Eulàlia, on hi ha el centre administratiu, és un grup de cases amb elements dels segles XVI i XVIII, al voltant de l'església parroquial de Santa Eulàlia
Photo
72 ft
Sant Miquel de Fluvià
Sant Miquel de Fluvià es un municipio de la comarca del Alto Ampurdán en la provincia de Girona, Catalunya.Situado a la izquierda del río Fluviá, limita al norte y al oeste con Palau de Santa Eulalia, al sur con San Mori y Ventalló y al este con Torroella de Fluviá.El río que los romanos nombraban simplemente el fluvium (río) es el origen de la denominación actual, Fluviá, y es el que a su vez ha dado nombre al municipio.El monasterio benedictino de San Miguel de Fluviá, que en su origen perteneció al monasterio de San Miguel de Cuixá, fue declarado Monumento Histórico Artístico el año 1931. La actual iglesia parroquial es la antigua del monasterio del siglo XI, aunque reformada en el siglo XIV, que es cuando se construyó un nuevo campanario. Sant Miquel de Fluvià és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona, Catalunya.Situado a l'esquerra del riu Fluvià, limita al nord ia l'oest amb Palau de Santa Eulàlia, al sud amb Sant Mori i Ventalló i l'aquest amb Torroella de Fluviá.El riu que els romans nomenaven simplement el fluvium (riu) és l'origen de la denominació actual, Fluvià, i és el que al seu torn ha donat nom al municipio.El monestir benedictí de Sant Miquel de Fluvià, que en el seu origen va pertànyer al monestir de Sant Miquel de Cuixà, va ser declarat Monument Històric Artístic l'any 1931. L'actual església parroquial és l'antiga del monestir del segle XI, encara que reformada al segle XIV, que és quan es va construir un nou campanar.
Photo
197 ft
Sant Mori
Sant Mori es un municipio de la comarca del Alto Ampurdán en la provincia de Girona, Catalunya. Situado a la derecha del río Fluviá, limita al norte con San Miguel de Fluviá, al este con Ventalló, al sur con Saus y al oeste con Palau de Santa Eulalia. La economía se basa en la agricultura y la ganadería, tiene una pequeña central eléctrica y el turismo cada vez más en auge.Baronía en el siglo XV y marquesado en el año 1893. La reina regente Juana Enriquez y su hijo el infante Fernando (Fernando II el católico), en plena guerra contra Juan II, pasaron unos días en el castillo de Sant Mori, desde donde convocó el Parlamento de las Cortes Catalanas en octubre de 1466.El Castillo de San Mori, parece más un palacio que una fortaleza, edificado sobre ruinas anteriores. Sant Mori és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona, Catalunya. Situat a la dreta del riu Fluvià, limita al nord amb Sant Miquel de Fluvià, a l'est amb Ventalló, al sud amb Saus ia l'oest amb Palau de Santa Eulàlia. L'economia es basa en l'agricultura i la ramaderia, té una petita central elèctrica i el turisme cada vegada més en auge.Baronía al segle XV i marquesat l'any 1893. La reina regent Joana Enriquez i el seu fill l'infant Ferran (Fernando II el catòlic), en plena guerra contra Joan II, van passar uns dies al castell de Sant Mori, des d'on va convocar el Parlament de les Corts Catalanes a l'octubre de 1466.El castell de Sant Mori, sembla més un palau que una fortalesa, edificat sobre ruïnes anteriors.
Photo
81 ft
Ventallò
Ventalló es un municipio español de la comarca del Alto Ampurdán en la provincia de Girona, Catalunya. Su término limita con el río Fluviá y el término de Torroella de Fluviá y San Miguel de Fluviá al norte, con San Mori y Vilopriu al oeste, Garrigolas y Viladamat al sur, y La Armentera al este. El terreno es plano y se extiende hasta las Marismas del Ampurdán. Su agricultura tradicional como el cultivo del arroz, viña y olivos se ha ido substituyendo por los árboles frutales y las hortalizas, así como la ganadería. En los últimos años el pueblo ha estado restaurando sus antiguas edificaciones de los siglos XVI al XVIII, como la Casa del Dolme de los siglos XVI-XVII, Can Sastregener del siglo XVI y la masia Perramon, fortificada del siglo XVII. Ventalló és un municipi espanyol de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona, Catalunya. El seu terme limita amb el riu Fluvià i el terme de Torroella de Fluvià i Sant Miquel de Fluvià al nord, amb Sant Mori i Vilopriu a l'oest, Garrigolas i Viladamat al sud, i La Armentera a l'est. El terreny és pla i s'estén fins a les Aiguamolls de l'Empordà. La seva agricultura tradicional com el cultiu de l'arròs, vinya i oliveres s'ha anat substituint pels arbres fruiters i les hortalisses, així com la ramaderia. En els últims anys el poble ha estat restaurant seves antigues edificacions dels segles XVI al XVIII, com la Casa del Dolme dels segles XVI-XVII, Can Sastregener del segle XVI i la masia Perramon, fortificada del segle XVII.
You can add a comment or review this trail
Comments