(AE) Pobles de la Provincia de Girona (11)St.Pere Pescador por las playas blancas,la desembocadura del Fluviá,Aiguamolls.
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 31.96 mi
- Elevation gain
- 33 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 36 ft
- Max elevation
- 64 ft
- TrailRank
- 60
- Min elevation
- 0 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 7 hours 48 minutes
- Coordinates
- 2204
- Uploaded
- April 10, 2014
- Recorded
- April 2014
near Sant Martí d'Empúries, Catalunya (España)
Viewed 2993 times, downloaded 70 times
Trail photos
Itinerary description
Salida de Sant Martí D'Empuries, intentando seguir la ruta lo más cercano al mar, aunque a las primeras arenas de la playa, te encuentras con los primeros Campings que tienen una longitud de 2.400 metros y te hacen desviarte a la carretera que pasa por su parte trasera.
Después puedes seguir frente al mar hasta la desembodura del Río Fluviá, creo que se puede pasar andando por el mar, pero por si acaso y para disfrutar de la zona he seguido al río por las dos orillas.
Despues del Camping Nautic Almata, empieza la zona del Aiguamolls, puedes pasar, pero andando, no está permitido circular en bicicleta. Así que andando llegas hasta Ampuriabrava, pero hoy no sigo y me desvío a Castelló d'Ampuries.
De Castello D'ampuries te impresiona su Catedral y las callejuelas cercanas. He comido aquí y la vuelta ha sido aburrida y por unas carreteras que no me han gustado nada.
LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE
ATENCIÓ . - Des de Sant Pere Pescador de tornada a la meta , és millor buscar una altra ruta , ja que en aquesta hi ha camins sense sortida , que et confonen , que indiquen que són només per a veïns ia més passa per carreteres asfaltades i amb trànsit . La resta és una mena disposar per sempre dels aiguamolls i que uns Càmpings , que encara que només beneficien uns quants, hagin impedit una construcció desmesurada de la zona .
Sortida de Sant Martí D' Empúries, intentant seguir la ruta el més proper al mar, encara que a les primeres sorres de la platja , et trobes amb els primers Càmpings que tenen una longitud de 2.400 metres i et fan desviar de la carretera que passa per seva part posterior .
Després pots seguir davant del mar fins a la desembodura del Riu Fluvià , crec que es pot passar caminant pel mar , però per si de cas i per gaudir de la zona he seguit al riu per les dues ribes .
Després del Càmping Nautic Almata , comença la zona de l' Aiguamolls , pots passar , però caminant , no està permès circular amb bicicleta . Així que caminant arribes fins Empuriabrava, però avui no segueixo i em desviament a Castelló d' Empúries .
De Castello D' Empúries t'impressiona la seva Catedral i els carrerons properes . He menjat aquí i la tornada ha estat avorrida i per unes carreteres que no m'han agradat gens .
Waypoints
Photo
0 ft
Desembocadura Río Fluvià
El río Fluviá es un río de Cataluña que nace en las montañas del Collsacabra (Falgars d'en Bas), y desemboca en el Mediterráneo en las Marismas del Ampurdán, cerca de San Pedro Pescador, después de recorrer 70 km por las comarcas catalanas de La Garrocha y Alto Ampurdán. Los principales afluentes del río Fluviá son el Ser, el Gurn, el Llerca y el Oix. Su ancho en la desembocadura es de algo más de 100 m, aunque interrumpidos por una barra litoral que cierra casi completamente las aguas fluviales. El riu Fluvià és un riu de Catalunya que neix a les muntanyes del Collsacabra (Falgars d'en Bas), i desemboca a la Mediterrània en les Aiguamolls de l'Empordà, prop de Sant Pere Pescador, després de recórrer 70 km per les comarques catalanes de la Garrotxa i Alt Empordà. Els principals afluents del riu Fluvià són el Ser, el Gurn, el Llerca i el Oix. El seu ample a la desembocadura és de poc més de 100 m, encara que interromputs per una barra litoral que tanca gairebé completament les aigües fluvials.
Photo
4 ft
Sant Pere pescador
Sant Pere Pescador) es un municipio de la comarca del Alto Ampurdán en la provincia de Girona, Catalunya. Situado en el centro del golfo de Rosas, el municipio está a orillas del río Fluviá y posee una playa de 7 Km de arena fina cerca de la cual hay una zona que forma parte del Parque Natural de las Marismas del Ampurdán. En el casco antiguo de la ciudad se conservan algunos tramos del muro de la antigua fortificación y casas construidas entre los siglos XVI y XIX. Como perteneciente al Monasterio de San Pedro de Rodas ya era conocido documentalmente en el año 974 con el nombre de Villa Militiano, dentro del condado de Ampurias.Durante la Edad Media su historia gira alrededor de su castillo de San Pedro. En los siglos XVII y XVIII se produjo la desecación de los pantanos favorecida por la desviación del curso del río Fluviá.Su economía se reparte entre la cosecha de frutas, especialmente manzanas, el turismo y la pesca. Sant Pere Pescador) és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona, Catalunya. Situat al centre del golf de Roses, el municipi està a la vora del riu Fluvià i posseeix una platja de 7 km de sorra fina prop de la qual hi ha una zona que forma part del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Al casc antic de la ciutat es conserven alguns trams del mur de l'antiga fortificació i cases construïdes entre els segles XVI i XIX. Com pertanyent al Monestir de Sant Pere de Rodes ja era conegut documentalment l'any 974 amb el nom de Vila Militiano, dins del comtat de Ampurias.Durante l'Edat Mitjana la seva història gira al voltant del seu castell de Sant Pere. Als segles XVII i XVIII es va produir la dessecació dels pantans afavorida per la desviació del curs del riu Fluviá.Su economia es reparteix entre la collita de fruites, especialment pomes, el turisme i la pesca.
Photo
0 ft
Al otro lado de la desembocadura del Fluviá
El río Fluviá es un río de Cataluña que nace en las montañas del Collsacabra (Falgars d'en Bas), y desemboca en el Mediterráneo en las Marismas del Ampurdán, cerca de San Pedro Pescador, después de recorrer 70 km por las comarcas catalanas de La Garrocha y Alto Ampurdán. Los principales afluentes del río Fluviá son el Ser, el Gurn, el Llerca y el Oix. Su ancho en la desembocadura es de algo más de 100 m, aunque interrumpidos por una barra litoral que cierra casi completamente las aguas fluviales. El riu Fluvià és un riu de Catalunya que neix a les muntanyes del Collsacabra (Falgars d'en Bas), i desemboca a la Mediterrània en les Aiguamolls de l'Empordà, prop de Sant Pere Pescador, després de recórrer 70 km per les comarques catalanes de la Garrotxa i Alt Empordà. Els principals afluents del riu Fluvià són el Ser, el Gurn, el Llerca i el Oix. El seu ample a la desembocadura és de poc més de 100 m, encara que interromputs per una barra litoral que tanca gairebé completament les aigües fluvials.
Photo
0 ft
Caballos en els Aiguamolls del Empordá
Aiguamolls de l’Empordà) son un conjunto de humedales generados por el curso final del río Muga y del Fluviá (Alto Ampurdán) y del Ter y del Daró (Bajo Ampurdán), constituyendo la segunda zona húmeda más importante de Cataluña (España), después del delta del Ebro.Esta área húmeda del Alto Ampurdán fue declarada Paraje de Interés Natural según una ley aprobada por el Parlamento de Cataluña en 1983.Tiene una extensión de 4.824 hectáreas y abarca las tierras del curso bajo del río Muga y del Fluviá (lago de Vilaüt, la Massona, la Rogera, la Llarga...), junto con una amplia zona periférica.Su principal interés se encuentra en la riqueza de la fauna ornitológica, especialmente migratoria.La declaración de tierras protegidas afecta a nueve municipios: Pau, Rosas, Pedret y Marsá, Perelada, Palau Sabardera, La Armentera, La Escala, San Pedro Pescador y Castellón de Ampurias.El año 1995 el Parque Natural de las Marismas del Ampurdán empezó la reintroducción de nutrias en los ríos Fluviá y Muga, dejando en libertad un primer ejemplar traído de Extremadura. Esta experiencia, al igual que otras similares como la impulsada en Aigüestortes, permiten que este mamífero vuelva a un hábitat natural del que prácticamente había desaparecido. Aiguamolls de l'Empordà ) són un conjunt d'aiguamolls generats pel curs final del riu Muga i del Fluvià ( Alt Empordà ) i del Ter i del Daró ( Baix Empordà ) , constituint la segona zona humida més important de Catalunya ( Espanya ) , després del delta de l' Ebro.Esta àrea humida de l'Alt Empordà va ser declarada Paratge d'Interès Natural segons una llei aprovada pel Parlament de Catalunya en 1983.Tiene una extensió de 4.824 hectàrees i abasta les terres del curs baix del riu Muga i del Fluvià ( llac de Vilaüt , la Massona , la Rogera , la Llarga ... ) , juntament amb una àmplia zona periférica.Su principal interès es troba en la riquesa de la fauna ornitològica , especialment migratoria.La declaració de terres protegides afecta nou municipis : pau , Roses , Pedret i Marsá , Peralada , Palau Sabardera , la Armentera , l'Escala, Sant Pere Pescador i Castelló d' Ampurias.El any 1995 el Parc Natural dels Aiguamolls de l' Empordà va començar la reintroducció de llúdrigues als rius Fluvià i Muga , deixant en llibertat un primer exemplar portat d'Extremadura . Aquesta experiència , igual que altres similars com la impulsada a Aigüestortes , permeten que aquest mamífer torni a un hàbitat natural del qual pràcticament havia desaparegut .
Photo
7 ft
Castelló dempuries
Castelló d’Empúries es un municipio situado en la comarca del Alto Ampurdán, en la provincia de Girona, Catalunya. Contaba con una población censada de 12.111 habitantes en 2009. El municipio se encuentra a a unos 17 m de altitud sobre el nivel del mar y tiene una superficie de 42,3 km², dentro de los cuales se incluye el Parque Natural dels Aiguamolls del Ampurdá. Tiene dos núcleos de población: el núcleo medieval de Castellón de Ampurias en el interior, y la marina residencial de Ampuriabrava. El escudo de Castellón de Ampurias se define con el siguiente blasón: Escudo en forma de losanje con ángulos rectos: fajado de oro y de gules, y resaltando sobre el todo un castillo de azur cerrado de sable. Por timbre una corona de conde. La primera mención de Castellón de Ampurias (la vila Castilione) data del año 879. Hacia 1064 los condes de Ampurias, que tenían su residencia en San Martín de Ampurias, deciden trasladar su residencia y, con ella, la capitalidad del condado, a Castelló. En ese mismo año, el 9 de septiembre, se consagra por primera vez la iglesia de Santa María, estructura todavía de estilo románico. En 1492, por decreto de los Reyes Católicos, se expulsó a los judíos que residían en la populosa judería (call), que llegó a contar con unos 300 habitantes. En su interior llegaron a existir dos sinagogas, de las que quedan escasos restos. La época de esplendor de la villa dura hasta alrededor del siglo XVI, cuando la población queda relativamente estancada. El centro histórico todavía conserva buena parte de su trazado y aspecto medieval, con plazas porticadas, palacios y monasterios. Castelló d' Empúries és un municipi situat a la comarca de l'Alt Empordà , a la província de Girona , Catalunya . Comptava amb una població censada de 12.111 habitants en 2009.El municipi es troba aa uns 17 m d'altitud sobre el nivell del mar i té una superfície de 42,3 km ² , dins dels quals s'inclou el Parc Natural dels Aiguamolls de l' Empordà . Té dos nuclis de població : el nucli medieval de Castelló d'Empúries a l'interior, i la marina residencial d'Empuriabrava .L'escut de Castelló d'Empúries es defineix amb el següent blasó :Escut en forma de losanje amb angles rectes : faixat d'or i de gules , i ressaltant sobre el tot un castell d'atzur tancat de sable. Per timbre una corona de comte . El primer esment de Castelló d'Empúries ( la vila Castilione ) data de l'any 879 . Cap 1064 els comtes d'Empúries , que tenien la seva residència a Sant Martí d'Empúries , decideixen traslladar la seva residència i , amb ella , la capitalitat del comtat , a Castelló . En aquest mateix any , el 9 de setembre , es consagra per primera vegada l'església de Santa Maria , estructura encara d'estil romànic . En 1492 , per decret dels Reis Catòlics , es va expulsar als jueus que residien a la populosa jueria ( call ) , que va arribar a comptar amb uns 300 habitants . En el seu interior van arribar a existir dues sinagogues , de les que queden escasses restes . L'època d'esplendor de la vila dura fins al voltant del segle XVI, quan la població queda relativament estancada . El centre històric encara conserva bona part del seu traçat i aspecte medieval , amb places porticades , palaus i monestirs .
You can add a comment or review this trail
Comments