Activity

(AE) Pobles de la Provincia de Girona (22) Palau Saverdera-Pau-Vilajuiga-Garriguella-Perelada-Vilanova de la Muga-Castelló.

Download

Trail photos

Photo of(AE) Pobles de la Provincia de Girona (22) Palau Saverdera-Pau-Vilajuiga-Garriguella-Perelada-Vilanova de la Muga-Castelló. Photo of(AE) Pobles de la Provincia de Girona (22) Palau Saverdera-Pau-Vilajuiga-Garriguella-Perelada-Vilanova de la Muga-Castelló. Photo of(AE) Pobles de la Provincia de Girona (22) Palau Saverdera-Pau-Vilajuiga-Garriguella-Perelada-Vilanova de la Muga-Castelló.

Author

Trail stats

Distance
31.32 mi
Elevation gain
804 ft
Technical difficulty
Moderate
Elevation loss
804 ft
Max elevation
307 ft
TrailRank 
63
Min elevation
0 ft
Trail type
Loop
Time
7 hours 2 minutes
Coordinates
4004
Uploaded
November 6, 2014
Recorded
November 2014
Share

near Castelló d'Empúries, Catalunya (España)

Viewed 4767 times, downloaded 113 times

Trail photos

Photo of(AE) Pobles de la Provincia de Girona (22) Palau Saverdera-Pau-Vilajuiga-Garriguella-Perelada-Vilanova de la Muga-Castelló. Photo of(AE) Pobles de la Provincia de Girona (22) Palau Saverdera-Pau-Vilajuiga-Garriguella-Perelada-Vilanova de la Muga-Castelló. Photo of(AE) Pobles de la Provincia de Girona (22) Palau Saverdera-Pau-Vilajuiga-Garriguella-Perelada-Vilanova de la Muga-Castelló.

Itinerary description

Palau Saverdera,Pau,Vilajuiga,Garriguella,Perelada,Vilanova de la Muga,Castelló D'Empuries.
Ruta que forma parte del recorrido por todos los pueblos de la Provincia de Girona, con el objeto de conocer sus lugares más interesantes, fotografiarlos y documentarlos
Salida a las 9.10 de Santa Cristina, carga de bicicletas y destino Castelló. La temperatura ha descendido de golpe, a estas horas de la mañana hace frío. El viaje dura 55 minutos, desayunamos en el primer bar que encontramos cuyo nombre no quiero acordarme, y después aparcamos cerca de las escuelas y empezamos la ruta por la carretera hacia Palau Saverdera. Empieza a soplar la tramontana y nos viene de frente lo que retrasa la marcha, aunque no importa ya que disponemos de tiempo, en esto encontramos al lado de la carretera una manada de búfalos, si, creo que son búfalos africanos, estos que se enfrentan a los leones, pero que afortunadamente se alejan cuando nos acercamos. Estos animales están cerca del Aguait de Vilaut, casi lleno de agua y que forma parte del Aiguamolls del Empordá. ¿Que hacen estos animales aquí?, no lo sé, pero espero averiguarlo. Hay un observatorio muy bien conservado desde donde se pueden observar las aves que habitan en estos lugares. Volvemos a la carretera GIV-5.103 y llegamos a Palau Saverdera, desde el mirador a la entrada de la población, en un día claro, se puede ver una hermosa vista sobre el alto Ampurdán y la Bahía de Rosas. Pasando por la urbanización Mas Isaac llegamos a Pau y siguiendo un camino en paralelo a la GI-610 a Vilajuiga. Atravesamos esta carretera y siguiéndola otra vez a distancia pero por el otro lado visitaremos Garriguella. En la C-252 al lado del restaurante del Turó de la Perdiu, nace el camino que nos llevará a Perelada. Se entra en la zona de Perelada por el campo de golf, y por un camino que lo sigue en su totalidad hasta llegar al pueblo. Comemos en un restaurante del grupo vinícola del mismo nombre de esta localidad al lado de la embotelladora y frente al Casino. Comida correcta, con buffet y un buen precio si no pides extras. Visitamos los jardines y el Castillo, y por caminos bien indicados llegamos a Vilanova de la Muga y Castelló D'empuries.

LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE

Sortida a les 9.10 de Santa Cristina, càrrega de bicicletes i destinació Castelló.La temperatura ha baixat de cop, a aquestes hores del matí fa fred. El viatge dura 55 minuts, vam esmorzar al primer bar que trobem el nom del qual no vull recordar, i després aparquem a prop de les escoles i comencem la ruta per la carretera cap a Palau Saverdera. Comença a bufar la tramuntana i ens ve de front el que retarda la marxa, encara que no importa ja que disposem de temps, en això hi ha al costat de la carretera un ramat de búfals, si, crec que són búfals africans, aquests que s'enfronten als lleons, però que afortunadament s'allunyen quan ens acostem. Aquests animals estan a prop de l'Aguait de Vilaut gairebé ple d'aigua i que forma part del Aiguamolls de l'Empordà. ¿Que fan aquests animals aquí ?, no ho sé, però espero esbrinar-ho. Hi ha un observatori molt ben conservat des d'on es poden observar les aus que habiten en aquests llocs. Tornem a la carretera GIV-5103 i arribem a Palau Saverdera, des del mirador a l'entrada de la població, en un dia clar, es pot veure una bella vista sobre l'alt Empordà i la Badia de Roses. Passant per la urbanització Mas Isaac arribem a Pau i seguint un camí en paral·lel a la GI-610 a Vilajuïga. Travessem aquesta carretera i seguint-la una altra vegada a distància però per l'altra banda visitarem Garriguella. A la C-252 al costat del restaurant del Turó de la Perdiu, neix el camí que ens portarà a Peralada. S'entra a la zona de Peralada pel camp de golf, i per un camí que el segueix en la seva totalitat fins arribar al poble. Mengem en un restaurant del grup vinícola del mateix nom d'aquesta localitat al costat de l'embotelladora i davant del Casino. Menjar correcta, amb bufet i un bon preu si no demanes extres. Vam visitar els jardins i el Castell, i per camins ben indicats arribem a Vilanova de la Muga i Castelló D'Empúries.

Waypoints

PictographPhoto Altitude 0 ft
Photo ofAguait de Vilaüt Photo ofAguait de Vilaüt Photo ofAguait de Vilaüt

Aguait de Vilaüt

El lago de Vilaüt y la balsa Redonda constituyen una de las últimas muestras de la antigua laguna de Castellón. Ocupan una superficie de unas 30 hectáreas y se localizan en el municipio de Paz, cerca del núcleo de Vilaüt. El lago de Vilaüt es especialmente conocido por ser uno de los principales puntos de observación de aves del Parque Natural de los Aiguamolls de l'Empordà. Sin embargo, su interés ecológico también radica en el hecho de ser un espacio de una notable diversidad de ambientes (herbazales húmedos, juncales, carrizales, zonas arboladas, etc. L’estany de Vilaüt i la bassa Rodona constitueixen una de les últimes mostres de l’antic estany de Castelló. Ocupen una superfície d’unes 30 hectàrees i es localitzen al municipi de Pau, a prop del nucli de Vilaüt. L’estany de Vilaüt és especialment conegut per ser un dels principals punts d’observació d’ocells del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Tot i això, el seu interès ecològic també rau en el fet de ser un espai d’una notable diversitat d’ambients (herbassars humits, jonqueres, canyissars, zones arbrades, etc)

PictographPhoto Altitude 209 ft
Photo ofPalau Saverdera Photo ofPalau Saverdera Photo ofPalau Saverdera

Palau Saverdera

Palau-saverdera es un municipio de la comarca del Alto Ampurdán en la provincia de Girona, Catalunya. Su término llega a la sierra de Rodas, con la cima de Verdera (670 m.) que es el punto más alto, con otra zona del término que corresponde donde había el antiguo lago de Castelló de Ampurias, que con la desecación se ha convertido en terreno de labranza. Hay una parte que pertenece al Parque Natural de las Marismas del Ampurdán. Posee agricultura de secano, con cereales, olivos y viñas.Su referencia más antigua es del año 882. Perteneció al condado de Ampurias. El escudo de Palau Sabardera se define por el siguiente blasón:«Escudo embaldosado: de oro, un palacio de sinople abierto. Por timbre una corona mural de pueblo Fue aprobado el 2 de diciembre de 1992 y publicado en el DOGC número 1684 el 18 del mismo mes. El palacio de sinople, o verde, es un señal parlante alusivo al nombre del pueblo. Palau-saverdera és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona, Catalunya. El seu terme arriba a la serra de Rodes, amb el cim de Verdera (670 m.) Que és el punt més alt, amb una altra zona del terme que correspon on hi havia l'antic estany de Castelló d'Empúries, que amb la dessecació s'ha convertit en terreny de conreu. Hi ha una part que pertany al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Posseeix agricultura de secà, amb cereals, oliveres i viñas.Su referència més antiga és de l'any 882. Va pertànyer al comtat d'Empúries. L'escut de Palau-saverdera es defineix pel següent blasó: «Escut caironat: d'or, un palau de sinople obert. Per timbre una corona mural de poble Va ser aprovat el 2 de desembre de 1992 i publicat al DOGC número 1684 el 18 del mateix mes. El palau de sinople, o verd, és un senyal parlant al·lusiu al nom del poble.

PictographPhoto Altitude 159 ft
Photo ofPau Photo ofPau

Pau

Pau es municipio de la comarca del Alto Ampurdán en la provincia de Girona, Catalunya. Se extiende al lado de la cuenca del río Muga, por las vertientes meridionales de la sierra de Rodes, su parte más accidentada se incluye dentro del Parque Natural del Cabo de Creus y la parte más llana pertenece al Parque Natural de las Marismas del Ampurdán.Sus cultivos son de olivos y especialmente de viña, se encuentra dentro de la zona vitivinícola del Ampurdán y sus vinos son comercializados por toda España. Por los monumentos megalíticos que se conservan en la zona dolmética de la sierra de Rodes, demuestran que su historia se remonta a muchos miles de años atrás. Su término perteneció al monasterio de San Pedro de Roda durante la Edad Media. Pau és municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona, Catalunya. S'estén al costat de la conca del riu Muga, pels vessants meridionals de la serra de Rodes, la seva part més accidentada s'inclou dins del Parc Natural del Cap de Creus i la part més plana pertany al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. els seus cultius són d'oliveres i especialment de vinya, es troba dins de la zona vitivinícola de l'Empordà i els seus vins són comercialitzats per tota Espanya. Pels monuments megalítics que es conserven a la zona dolmética de la serra de Rodes, demostren que la seva història es remunta a molts milers d'anys enrere. El seu terme va pertànyer al monestir de Sant Pere de Roda durant l'Edat Mitjana.

PictographPhoto Altitude 93 ft
Photo ofVilajuiga Photo ofVilajuiga

Vilajuiga

Vilajuiga es un municipio de la comarca del Alto Ampurdán en la provincia de Girona, Comunidad Autónoma de Catalunya.Situado en la plana del Ampurdán entre las sierras de Rodes y la Albera. En los cultivos de sus campos hay que destacar la viña, materia prima para la elaboración del vino en sus cooperativas vinícolas, bajo la denominación de origen Empordà Costa Brava. También representa una parte importante la explotación del yacimiento de aguas minerales, declaradas de utilidad pública en el año 1904.De gran valor histórico son los grupos de dolmenes megalíticos que posee en su término. Al comienzo de la Edad Media la población perteneció al condado de Ampurias y a partir del siglo X se convirtió en posesión del Monasterio de San Pedro de Roda. Sobre una cima cercana a la población está situado el Castillo de Quermançó, documentado del año 1078 en el testamento del conde de Ampurias Ponce I. En el siglo XV el castillo estuvo ocupado por las tropas de Juan II, en su lucha contra el Príncipe de Viana.Durante gran parte de la Guerra Civil Española (1936-1939) permaneció fiel a la República. Las Fuerzas Aéreas republicanas instalaron un aeródromo militar en las cercanías de la población, que sufrió un importante ataque por parte de la Legión Cóndor y la Aviación sublevada el 5 de febrero de 1939. Vilajuïga és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona, Comunitat Autònoma de Catalunya.Situado a la plana de l'Empordà entre les serres de Rodes i l'Albera. En els cultius dels seus camps cal destacar la vinya, matèria primera per a l'elaboració del vi en les seves cooperatives vinícoles, sota la denominació d'origen Empordà Costa Brava. També representa una part important l'explotació del jaciment d'aigües minerals, declarades d'utilitat pública l'any 1904.De gran valor històric són els grups de dolmens megalítics que té en el seu terme. Al començament de l'Edat Mitjana la població va pertànyer al comtat d'Empúries ia partir del segle X es va convertir en possessió del Monestir de Sant Pere de Roda. Sobre un cim proper a la població està situat el Castell de Quermançó, documentat l'any 1078 en el testament del comte d'Empúries Ponce I. Al segle XV el castell va estar ocupat per les tropes de Joan II, en la seva lluita contra el Príncep de Viana.Durante gran part de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va romandre fidel a la República. Les Forces Aèries republicanes van instal·lar un aeròdrom militar en les rodalies de la població, que va patir un important atac per part de la Legió Còndor i la Aviació revoltada el 5 de febrer del 1939.

PictographPhoto Altitude 116 ft
Photo ofGarriguella Photo ofGarriguella Photo ofGarriguella

Garriguella

PictographPhoto Altitude 124 ft
Photo ofPerelada Photo ofPerelada Photo ofPerelada

Perelada

Peralada) es un municipio de la provincia de Girona, situado en la comarca catalana del Alto Ampurdán. Además de la capital municipal, incluye el núcleo de Vilanova de la Muga al sur del término, agregado en 1975. Discurren por sus terrenos el Llobregat d'Empordà y el Orlina que confluyen en el río Muga y después de Vilanova de la Muga, el Manol. Tiene un origen muy antiguo, con un poblado ibérico datado en 500 a. C. Se originó el pagus de Perelada en época de los romanos; en la Edad Media el condado de Perelada quedó bajo el dominio del condado de Ampurias. En sus calles se conservan edificios de época medieval. En la plaza Muntaner, con reformas posteriores, aún existe la casa natal del cronista Ramón Muntaner (1265-1336). El Castillo de Peralada, antigua residencia de los vizcondes de Rocabertí y condes de Perelada, fue restaurado a finales del siglo XIX al estilo de los castillos franceses. Cada verano se celebra allí el Festival Internacional de Música conocido como Festival de Peralada.El castillo de la villa (del siglo IX, reconstruido en el XIV y engrandecido en estilo renacentista en el siglo XIX), que ahora es un famoso casino de juego, fue el centro del condado de Perelada. El condado, originariamente ligado al de Ampurias (uno de los condados fundadores de Cataluña), fue concedido en 1599 a Francesc Jofre de Rocabertí. Por sus ricas tierras, la agricultura había sido la principal fuente de riqueza; las cavas del Castillo de Perelada mantienen la tradición vinícola con la elaboración de vinos y cava. En la actualidad (2007) los servicios turísticos son el sector más importante económicamente. Lugares de interés Pila bautismal del siglo XI-XII en la iglesia de San MartínIglesia parroquial de San Martín. Siglo XVIII, pero de origen románico con el campanario gótico. Claustro de Santo Domingo. Siglo XI del antiguo convento agustiniano del Roser. En sus capiteles se puede ver una espléndida iconografía con escenas bíblicas y motivos vegetales y geométricos. Iglesia de Santa Eulalia. Siglo XV con pinturas murales románicas. Convento del Carmen. Año 1293 con claustro gótico del Siglo XIV. Actualmente alberga el Museo del Castillo de Perelada, donde pueden visitarse además de la iglesia gótica, la biblioteca, con 80.000 volúmenes (200 incunables, 800 ejecutorias de nobleza y más de 1.000 ediciones deferentes del Quijote en 33 idiomas distintos), las colecciones de cerámica y vidrio, esta última una de las más importantes del mundo, el museo del vino y la bodega del cava Gran Claustro. Parque histórico del Castillo de Perelada. Accediendo por el Museo del Castillo, se puede visitar el parque, diseñado por François Duvillers en 1877 por encargo de los Condes de Perelada. Peralada) és un municipi de la província de Girona, situat a la comarca de l'Alt Empordà. A més de la capital municipal, inclou el nucli de Vilanova de la Muga al sud del terme, agregat en 1975. Discorren pels seus terrenys el Llobregat d'Empordà i l'Orlina que conflueixen en el riu Muga i després de Vilanova de la Muga, el Manol. Té un origen molt antic, amb un poblat ibèric datat en 500 a. C. Es va originar el pagus de Perelada en època dels romans; en l'Edat Mitjana el comtat de Peralada va quedar sota el domini del comtat d'Empúries. En els seus carrers es conserven edificis d'època medieval. A la plaça Muntaner, amb reformes posteriors, encara hi ha la casa natal del cronista Ramon Muntaner (1265-1336). El Castell de Peralada, antiga residència dels vescomtes de Rocabertí i comtes de Peralada, va ser restaurat a la fi del segle XIX a l'estil dels castells francesos. Cada estiu s'hi celebra el Festival Internacional de Música conegut com a Festival de Peralada.El castell de la vila (del segle IX, reconstruït en el XIV i engrandit en estil renaixentista al segle XIX), que ara és un famós casino de joc, va ser el centre del comtat de Peralada. El comtat, originàriament lligat al d'Empúries (un dels comtats fundadors de Catalunya), va ser concedit el 1599 a Francesc Jofre de Rocabertí. Per les seves riques terres, l'agricultura havia estat la principal font de riquesa; les caves del Castell de Peralada mantenen la tradició vinícola amb l'elaboració de vins i cava. En l'actualitat (2007) els serveis turístics són el sector més important econòmicament. Llocs d'interès Pila baptismal del segle XI-XII a l'església de Sant MartínIglesia parroquial de Sant Martí. Segle XVIII, però d'origen romànic amb el campanar gòtic. Claustre de Sant Domingo. Segle XI de l'antic convent agustinià del Roser. En els seus capitells es pot veure una esplèndida iconografia amb escenes bíbliques i motius vegetals i geomètrics. Església de Santa Eulàlia. Segle XV amb pintures murals romàniques. Convent del Carme. Any 1293 amb claustre gòtic del segle XIV. Actualment alberga el Museu del Castell de Peralada, on poden visitar més de l'església gòtica, la biblioteca, amb 80.000 volums (200 incunables, 800 executòries de noblesa i més de 1.000 edicions deferents del Quixot en 33 idiomes diferents), les col·leccions de ceràmica i vidre, aquesta última una de les més importants del món, el museu del vi i el celler del cava Gran Claustre. Parc històric del Castell de Peralada. Accedint pel Museu del Castell, es pot visitar el parc, dissenyat per François Duvillers el 1877 per encàrrec dels Comtes de Perelada.

PictographPhoto Altitude 74 ft
Photo ofVilanova de la muga Photo ofVilanova de la muga Photo ofVilanova de la muga

Vilanova de la muga

Vilanova de la Muga es un pueblo de 231 habitantes (2005) del municipio de Peralada, en la comarca del Alto Empordà.L'església de Santa Eulalia parece estar construida a mediados del siglo XI. De esta época sólo quedan las naves laterales y el ábside. Los muros no tienen ningún tipo de decoración lombarda. En cuanto a la nave central y su ábside, parece que tuvieron una reconstrucción importante a finales del siglo XII o principios del XII. Las naves se comunican por tres arcos. Las naves laterales tienen bóvedas en cuarto de círculo, mientras que las del ábside los tienen en cuarto de esfera. En el muro que da a la cara oeste, se encuentra una pequeña lápida tallada en piedra caliza, que contendría los huesos de un nen.L'absis central está llena de frescos que datan del siglo XIII y que han sido restaurados posteriormente: El muro se encuentra dividido en 3 partes: La vida pública de Jesús arriba. Vilanova de la Muga es un pueblo de 231 habitantes (2005) del municipio de Peralada, en la comarca del Alto Empordà.L'església de Santa Eulalia parece estar construida a mediados del siglo XI. De esta época sólo quedan las naves laterales y el ábside. Los muros no tienen ningún tipo de decoración lombarda. En cuanto a la nave central y su ábside, parece que tuvieron una reconstrucción importante a finales del siglo XII o principios del XII. Las naves se comunican por tres arcos. Las naves laterales tienen bóvedas en cuarto de círculo, mientras que las del ábside los tienen en cuarto de esfera. En el muro que da a la cara oeste, se encuentra una pequeña lápida tallada en piedra caliza, que contendría los huesos de un nen.L'absis central está llena de frescos que datan del siglo XIII y que han sido restaurados posteriormente: El muro se encuentra dividido en 3 partes: La vida pública de Jesús arriba, Vilanova de la Muga es un pueblo de 231 habitantes (2005) del municipio de Peralada, en la comarca del Alto Empordà.L'església de Santa Eulalia parece estar construida a mediados del siglo XI. De esta época sólo quedan las naves laterales y el ábside. Los muros no tienen ningún tipo de decoración lombarda. En cuanto a la nave central y su ábside, parece que tuvieron una reconstrucción importante a finales del siglo XII o principios del XII. Las naves se comunican por tres arcos. Las naves laterales tienen bóvedas en cuarto de círculo, mientras que las del ábside los tienen en cuarto de esfera. En el muro que da a la cara oeste, se encuentra una pequeña lápida tallada en piedra caliza, que contendría los huesos de un nen.L'absis central está llena de frescos que datan del siglo XIII y que han sido restaurados posteriormente: El muro se encuentra dividido en 3 partes: La vida pública de Jesús arriba.

PictographPhoto Altitude 24 ft
Photo ofCastello D'Empuries Photo ofCastello D'Empuries Photo ofCastello D'Empuries

Castello D'Empuries

Castelló d’Empúries es un municipio situado en la comarca del Alto Ampurdán, en la provincia de Girona, Catalunya. Contaba con una población censada de 12.111 habitantes en 2009. El municipio se encuentra a a unos 17 m de altitud sobre el nivel del mar y tiene una superficie de 42,3 km², dentro de los cuales se incluye el Parque Natural dels Aiguamolls del Ampurdá. Tiene dos núcleos de población: el núcleo medieval de Castellón de Ampurias en el interior, y la marina residencial de Ampuriabrava. El escudo de Castellón de Ampurias se define con el siguiente blasón: Escudo en forma de losanje con ángulos rectos: fajado de oro y de gules, y resaltando sobre el todo un castillo de azur cerrado de sable. Por timbre una corona de conde. La primera mención de Castellón de Ampurias (la vila Castilione) data del año 879. Hacia 1064 los condes de Ampurias, que tenían su residencia en San Martín de Ampurias, deciden trasladar su residencia y, con ella, la capitalidad del condado, a Castelló. En ese mismo año, el 9 de septiembre, se consagra por primera vez la iglesia de Santa María, estructura todavía de estilo románico. En 1492, por decreto de los Reyes Católicos, se expulsó a los judíos que residían en la populosa judería (call), que llegó a contar con unos 300 habitantes. En su interior llegaron a existir dos sinagogas, de las que quedan escasos restos. La época de esplendor de la villa dura hasta alrededor del siglo XVI, cuando la población queda relativamente estancada. El centro histórico todavía conserva buena parte de su trazado y aspecto medieval, con plazas porticadas, palacios y monasterios. Castelló d' Empúries és un municipi situat a la comarca de l'Alt Empordà , a la província de Girona , Catalunya . Comptava amb una població censada de 12.111 habitants en 2009.El municipi es troba aa uns 17 m d'altitud sobre el nivell del mar i té una superfície de 42,3 km ² , dins dels quals s'inclou el Parc Natural dels Aiguamolls de l' Empordà . Té dos nuclis de població : el nucli medieval de Castelló d'Empúries a l'interior, i la marina residencial d'Empuriabrava .L'escut de Castelló d'Empúries es defineix amb el següent blasó :Escut en forma de losanje amb angles rectes : faixat d'or i de gules , i ressaltant sobre el tot un castell d'atzur tancat de sable. Per timbre una corona de comte . El primer esment de Castelló d'Empúries ( la vila Castilione ) data de l'any 879 . Cap 1064 els comtes d'Empúries , que tenien la seva residència a Sant Martí d'Empúries , decideixen traslladar la seva residència i , amb ella , la capitalitat del comtat , a Castelló . En aquest mateix any , el 9 de setembre , es consagra per primera vegada l'església de Santa Maria , estructura encara d'estil romànic . En 1492 , per decret dels Reis Catòlics , es va expulsar als jueus que residien a la populosa jueria ( call ) , que va arribar a comptar amb uns 300 habitants . En el seu interior van arribar a existir dues sinagogues , de les que queden escasses restes . L'època d'esplendor de la vila dura fins al voltant del segle XVI, quan la població queda relativament estancada . El centre històric encara conserva bona part del seu traçat i aspecte medieval , amb places porticades , palaus i monestirs .

Comments  (2)

  • tony 25 Apr 14, 2017

    Son bufalos asiaticos, es una granja ke hace mozzarella de bufala. Espero haber aclarado tu duda

  • Photo of garrigacom
    garrigacom Apr 15, 2017

    Gracias por tu información. Ahora lo entiendo.
    Pero creo recordar que estaban sueltos y que pasamos cerca de ellos.
    Deben estar encerrados con una valla de alambre eléctrico.

You can or this trail