(AE) Pobles de la Provincia de Girona (36) Agullana - La Vajol - Maçanet de Cabrenys - Darnius.

Agullana

Agullana es un municipio de la provincia de Girona, Catalunya, situado en el nordeste de la provincia. La cabecera del municipio es la localidad del mismo nombre, y se encuentra en la confluencia del río Guilla con el torrente del Gou, a 5 kilómetros de La Junquera y a 24 kilómetros de Figueras. El término municipal de Agullana limita con el Vallespir, La Junquera, Capmany, Darnius y La Bajol. Además del núcleo principal está el de la Estrada y unas 40 casas dispersas. El territorio de Agullana se extiende por la zona occidental de la sierra de la Albera. En la parte norte hay alcornocales y encinares, con presencia de castaños en las zonas de mayor altura. El territorio del municipio de Agullana ya era habitado en la prehistoria. Es reflejo la presencia de cuatro monumentos megalíticos, dos dólmenes, dos menhir y la necrópolis de Can Pico de Baix, que pertenece a la cultura de los campos de urnas y está fechada entre los siglos IX y VII a. La primera referencia documental de Agullana se encuentra en 1019, con el nombre de Aguliana, en un documento en el que el obispo Pere Rotger cede la Ecclesiam Sanctae Mariae de Aguliana en la Canónica de Girona. Agullana formó parte de los dominios del vizcondado de Rocabertí. A mediados siglo XVIII se empezó a desarrollar la industria del corcho. En el momento de máximo esplendor, a principios del siglo XX, la villa contaba con 40 fábricas que se dedicaban a esta industria. Hoy sólo queda una. Muestra del desarrollo de Agullana en la época es toda una serie de edificios modernistas, como el chalet Parellada, la casa Estela, can Vidal, la escuela, el asilo Gomis o el café La concordia. La iglesia de Santa María es un edificio de finales del siglo XII o comienzos del XIII. La esbeltez de la bóveda, las proporciones, el estilo y la estructura de los capiteles del portal son elementos representativos de la etapa final del arte románico en Cataluña. Es un templo de una sola nave, con una bóveda ligeramente apuntada en una sola pieza. El ábside semicircular, con bóveda en forma de almendra, se abre a la nave en un doble pliegue. Hacen el papel de crucero dos capillas laterales con cerchas en bóveda. Agullana és un municipi de la província de Girona, Catalunya, situat al nord-est de la província. La capçalera del municipi és la localitat del mateix nom, i es troba a la confluència del riu Guilla amb el torrent del Gou, a 5 quilòmetres de la Jonquera ia 24 quilòmetres de Figueres. El terme municipal d'Agullana limita amb el Vallespir, La Jonquera, Capmany, Darnius i La Vajol. A més del nucli principal hi ha el de l'Estrada i unes 40 cases disperses. El territori d'Agullana s'estén per la zona occidental de la serra de l'Albera. A la part nord hi ha suredes i alzinars, amb presència de castanyers a les zones de major altura. El territori del municipi d'Agullana ja era habitat en la prehistòria. És reflex la presència de quatre monuments megalítics, dos dòlmens, dues menhir i la necròpolis de Can Pic de Baix, que pertany a la cultura dels camps d'urnes i està datada entre els segles IX i VII a. La primera referència documental d'Agullana es troba en 1019, amb el nom de Aguliana, en un document en el qual el bisbe Pere Rotger cedeix la Ecclesiam Sanctae Mariae de Aguliana a la Canònica de Girona. Agullana va formar part dels dominis del vescomtat de Rocabertí. A mitjan segle XVIII es va començar a desenvolupar la indústria del suro. En el moment de màxima esplendor, a principis del segle XX, la vila comptava amb 40 fàbriques que es dedicaven a aquesta indústria. Avui només queda un. Mostra del desenvolupament d'Agullana a l'època és tot un seguit d'edificis modernistes, com el xalet Parellada, la casa Estela, can Vidal, l'escola, l'asil Gomis o el cafè La concòrdia. L'església de Santa Maria és un edifici de finals del segle XII o començaments del XIII. La esveltesa de la volta, les proporcions, l'estil i l'estructura dels capitells del portal són elements representatius de l'etapa final de l'art romànic a Catalunya. És un temple d'una sola nau, amb una volta lleugerament apuntada en una sola peça. L'absis semicircular, amb volta en forma d'ametlla, s'obre a la nau en un doble plec. Fan el paper de creuer dues capelles laterals amb armadures en volta.

La Vajol

La Vajol pasó un días de gran actividad política y fue sede, conjuntamente, de la Presidencia de la República y de la Presidencia del Gobierno. Su habitual tranquilidad había quedado rota por los acontecimientos de aquella época. El pueblo más pequeño de la comarca había sido, paradójicamente, la capital del Estado Español. A cuatro pasos de La Vajol estaba el Estado Mayor, el Ministro de Estado y el Presidente de la Generalitat (en Agullana). El día 1 de febrero de 1939 llegó el Presidente de la República, Manuel Azaña. Cuatro días después salía hacia Francia. El día antes habían sacado de la Mina Canta (también dicha mina de en Negrin) los cuadros del Museo del Prado, protegidos por carabineros y trasladados a la Sociedad de Naciones en Suiza. El Mismo día que Azaña traspasaba la frontera, una hora después lo hacía Lluís Companys y el Presidente del Gobierno Vasco Aguirre. Iban a pie ya medio camino encontraron a Juan Negrin que bajaba de despedir al Presidente de la República. La Vajol va passar un dies de gran activitat política i fou seu, conjuntament, de la Presidència de la República i de la Presidència del Govern. La seva habitual tranquil.litat havia quedat trencada pels esdeveniments d'aquella època. El poble més petit de la comarca havia estat, paradoxalment, la capital de l'Estat Espanyol. A quatre passos de La Vajol hi havia l'Estat Major, el Ministre d'Estat i el President de la Generalitat (a Agullana). El dia 1 de febrer de 1939 hi arribà el President de la República, Manuel Azaña. Quatre dies després sortia cap a França. El dia abans havien tret de la Mina Canta (també dita mina d'en Negrin) els quadres del Museu del Prado, protegits per carrabiners i traslladats a la Societat de Nacions a Süissa. El Mateix dia que Azaña traspassava la frontera, una hora després ho feia Lluís Companys i el President del Govern Basc Aguirre. Anaven a peu i a mig camí trobaren a Joan Negrin que baixava d'acomiadar al President de La República.

Maçanet de Cabrenys

Maçanet de Cabrenys es un municipio de la comarca catalana del Alto Ampurdán (provincia de Girona). Forma parte también de la subcomarca de la Alta Garrocha. El término está situado a los pies de la vertiente oriental de los Pirineos. Lo atraviesan los ríos Arnera, Frausa y Rinadal, y el sendero GR-11. Al sur y al suroeste limita con Albañá y San Lorenzo de la Muga, al este con La Bajol y Darnius y al norte con diversas poblaciones del Vallespir (Francia): Coustouges, Saint-Laurent-de-Cerdans, Reynes, Amélie-les-Bains, Céret y Maureillas-las-Illas. El pueblo (a 370 m de altitud) está en un valle entre los dos puntos más altos de su término: el puig de Les Salines (1331 m) y el roc de Frausa (1445 m.) El siglo pasado, cerca del río Arnera se encontraron hachas neolíticas que, junto con el menhir de la Pedra Dreta, demuestran que el valle del Arnera estaba poblado desde épocas prehistóricas. La primera cita documentada del lugar aparece en el precepto de Ludovico Pío del año 814, en el que se dice que Ceret limita al sur con villam quae dicitur Macanetum. En el año 954 el condre Wifredo II de Besalú donó al monasterio de Sant Pere de Camprodon un alodio de Tapis, para que se construyese el santuario de Les Salines. Durante la edad Media estuvo fortificada, conservando restos de la muralla con tres portadas del siglo XV. En 1440 se añadió de Cabrenys al nombre de Maçanet, porque la población pasa a pertenecer a la baronía de Cabrenys, una línea del linaje de los Rocabertí. En 1553 la peste negra aniquila a media población. En julio de 1675 el teniente-general francés Le Bret,4 con 1.500 hombres, saquea el pueblo. Posee numerosas fuentes, lo que unido a su clima, atrae a numeroso turismo, que es la principal fuente de ingresos económicos, junto con la construcción, la agricultura de secano y la ganadería. Tiene una planta embotelladora de agua. Había tenido industria textil y del hierro, y fábricas de tapones de corcho. Hay gran oferta de restaurantes. Se envasa el agua de la fuente de Les Creus, que actualmente pertenece al grupo Vichy Catalán. Hubo una gran fábrica de pipas. Ahora queda algún pequeño taller. La agricultura de secano, la ganadería y la industria forestal han desaparecido. La iglesia de San Martín, del siglo XII o XIII, pertenece al románico tardío. Está formada por una única nave rectangular cubierta per una bóveda en arco ogival y por un absis semicircular cubierto por una bóveda en forma de almendra. El portal está formado por un tímpano voladizo liso de cuatro arcos y de una arquivolta; la puerta, de madera, está decorada con forjados característicos de la época. Maçanet de Cabrenys és un municipi de la comarca catalana de l'Alt Empordà (província de Girona). Forma part també de la subcomarca de l'Alta Garrotxa. El terme està situat als peus del vessant oriental dels Pirineus. El travessen els rius Arnera, Frausa i Rinadal, i el sender GR-11. Al sud i al sud-oest limita amb Albanyà i Sant Llorenç de la Muga, a l'est amb La Vajol i Darnius i al nord amb diverses poblacions del Vallespir (França): Costoja, Sant-Laurent-de-Cerdans, Reynes, Amélie-les- bains, Céret i Maureillas-les-Illas. El poble (a 370 m d'altitud) està en una vall entre els dos punts més alts del seu terme: el puig de les Salines (1331 m) i el roc de Frausa (1445 m.) El segle passat, prop del riu Arnera es van trobar destrals neolítiques que, juntament amb el menhir de la Pedra Dreta, demostren que la vall del Arnera estava poblat des d'èpoques prehistòriques. La primera cita documentada del lloc apareix en el precepte de Lluís el Pietós de l'any 814, en el qual es diu que Ceret limita al sud amb villam quae dicitur Macanetum. L'any 954 el condre Wifredo II de Besalú va donar al monestir de Sant Pere de Camprodon un alou de Tapis, perquè es construís el santuari de les Salines. Durant l'edat Mitjana va estar fortificada, conservant restes de la muralla amb tres portades del segle XV. En 1440 es va afegir de Cabrenys al nom de Maçanet, perquè la població passa a pertànyer a la baronia de Cabrenys, una línia del llinatge dels Rocabertí. En 1553 la pesta negra aniquila a mitja població. Al juliol de 1675 el tinent-general francès Le Bret, 4 amb 1.500 homes, saqueja el poble. Posseeix nombroses fonts, el que unit al seu clima, atrau nombrós turisme, que és la principal font d'ingressos econòmics, juntament amb la construcció, l'agricultura de secà i la ramaderia. Té una planta embotelladora d'aigua. Havia tingut indústria tèxtil i del ferro, i fàbriques de taps de suro. Hi ha gran oferta de restaurants. S'envasa l'aigua de la font de les Creus, que actualment pertany al grup Vichy Català. Hi va haver una gran fàbrica de pipes. Ara queda algun petit taller. L'agricultura de secà, la ramaderia i la indústria forestal han desaparegut. L'església de Sant Martí, del segle XII o XIII, pertany al romànic tardà. Està formada per una única nau rectangular coberta per una volta en arc ogival i per un absis semicircular cobert per una volta en forma d'ametlla. El portal està format per un timpà voladís llis de quatre arcs i d'una arquivolta; la porta, de fusta, està decorada amb forjats característics de l'època.

La Central Hotel Restaurante.

Darnius

Darnius es un municipio de la comarca del Alto Ampurdán en la provincia de Girona, Catalunya. El término municipal tiene una extensión de 35 km² y se encuentra a una altitud de 193 m.Tiene agregados los núcleos del Barrio del Pantano, el Veïnat d'Amunt, L'Arnera, Ricardell y el Veïnat de Mont-roig. Está situado al noroeste de la comarca, en la llamada Garrotxa Ampurdanesa. Sus límites son al norte Agullana, al este Biure, al sur Buadella y al oeste Massanet de Cabrenys. Su relieve es accidentado y variado por la sierra de la Albera. Además de los sistemas montañosos encontramos los valles de los ríos Arnera, Muga y Ricardell. Los dos primeros mueren en el pantano. El Ricardell baja hacia la Plana. Al este, el río Llobregat bordea el término. Predominan los pinares y alcornocales. Tradicionalmente el pueblo se dedicó a la agricultura de secano (cereales, viñas y olivos) y de regadío en el valle del río la Muga. Gracias al embalse de Boadella, el sector turístico ha reemplazado el pasado agrícola, ya que atrae a muchos turistas en busca del sol y aguas tranquilas, especialmente a turistas franceses. A 1 de enero de 2010 la población del municipio ascendía a 529 habitantes, 269 hombres y 260 mujeres.2 gún el padrón municipal de 2010 del INE. Darnius és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona, Catalunya. El terme municipal té una extensió de 35 km² i es troba a una altitud de 193 m.Tiene agregats els nuclis del Barri del Pantà, el Veïnat d'Amunt, L'Arnera, Ricardell i el Veïnat de Mont-roig. Està situat al nord-oest de la comarca, en l'anomenada Garrotxa Empordanesa. Els seus límits són al nord Agullana, a l'est Biure, al sud Boadella i les Escaules i l'oest Massanet de Cabrenys. El seu relleu és accidentat i variat per la serra de l'Albera. A més dels sistemes muntanyosos trobem les valls dels rius Arnera, Muga i Ricardell. Els dos primers moren al pantà. El Ricardell baixa cap a la Plana. A l'est, el riu Llobregat voreja el terme. Predominen les pinedes i suredes. Tradicionalment el poble es va dedicar a l'agricultura de secà (cereals, vinyes i oliveres) i de regadiu a la vall del riu la Muga. Gràcies a l'embassament de Boadella, el sector turístic ha reemplaçat el passat agrícola, ja que atrau molts turistes a la recerca del sol i aigües tranquil·les, especialment a turistes francesos. A 1 de gener de 2010 la població del municipi ascendia a 529 habitants, 269 homes i 260 dones.2 segons el padró municipal de 2010 de l'INE.

Monumento al exilio

Pantano de Boadella