(AE) Pobles de la Provincia de Girona (40) Sant Llorenç de la Muga - Albanyà.

Sant Llorenç de la Muga

Esta situado en la comarca del Alt Empordà, en el alto valle del Río Muga, en una zona también conocida como el Empordà de montaña o la Garrotxa d'Empordà por su terreno montañoso. El núcleo urbano se encuentra situado en un pronunciado meandro del río La Muga, que atraviesa el término municipal en un recorrido de once kilómetros. El recinto amurallado de época medieval destaca por su buen estado de conservación, así como la mayoría de las casas del casco antiguo.La muralla configurada por las mismas casas, los tres portales de acceso, diferentes torres circulares o de base cuadrada ubicadas en medio de la muralla, la iglesia parroquial de San Llorenç o el canal de riego que atraviesa el casco antiguo por el norte de la muralla donde se conservan lavaderos públicos y también algunos de privados. Ya fuera murallas, el Castillo de San Llorenç, de propiedad privada y ya documentado en el s. XIII y la Torre de Vigía o de los moros acababan de configurar un sistema defensivo complejo para la época. Con poco más de 230 habitantes, San Lorenzo conserva el espíritu de un pueblo rural tranquilo y acogedor. Està situat a la comarca de l'Alt Empordà, a l'alta vall del Riu Muga, en una zona també coneguda com l'Empordà de muntanya o la Garrotxa d'Empordà pel seu terreny muntanyós. El nucli urbà es troba situat en un pronunciat meandre del riu La Muga, que travessa el terme municipal en un recorregut d'onze quilòmetres. El recinte emmurallat d'època medieval destaca pel seu bon estat de conservació, així com la majoria de les cases del casc antiguo.La muralla configurada per les mateixes cases, els tres portals d'accés, diferents torres circulars o de base quadrada ubicades al mig de la muralla, l'església parroquial de Sant Llorenç o el canal de reg que travessa el nucli antic pel nord de la muralla on es conserven rentadors públics i també alguns privats. Ja fora muralles, el Castell de Sant Llorenç, de propietat privada i ja documentat al s. XIII i la Torre de Guaita o dels moros acabaven de configurar un sistema defensiu complex per l'època. Amb poc més de 230 habitants, Sant Llorenç conserva l'esperit d'un poble rural tranquil i acollidor.

Fin de la subida

Info

Info

Albanyà

Albanyà es un municipio de la comarca del Alt Empordà, en las Comarcas de Girona, a 239 metros de altitud. Forma parte del consorcio Salinas-Bassegoda y está incluido en el PEIN de la Alta Garrotxa. La zona es habitada desde tiempos prehistóricos. Lo demuestran diferentes vestigios arqueológicos, como el yacimiento de la cueva de la Pólvora y la tumba megalítica o cista de la Cruz de Principio. En el primer milenio de nuestra era llegaron los árabes, pero no queda ningún rastro. Albanyà aparece documentado por primera vez -con el nombre de Albanianum- el 844, en un diploma del rey franco Carlos a favor del abad Dòmnul, que fundó el 820 uno de los monasterios benedictinos más antiguos de Cataluña: San Pere de Albanyà, que, a partir del 869, pasó a depender de Santa María de Arles (Vallespir). Los campos de cultivo de cereales, patatas, legumbres y forraje, las huertas al borde de la Muga, el pasto de ganado y, sobre todo, los bosques de robles, encinas, pinos y las bojedales fueron actividades económicas de la zona. El principal recurso era la producción de carbón vegetal en carboneras, que se vendía en las ciudades hasta que apareció el gas butano a mediados del siglo XX. En ese momento comenzó un importante descenso de la población, y el consiguiente abandono de masías y vecindarios. Actualmente se están restaurando muchas casas, bien porque se instalan neorurales, bien como segundas residencias. El aumento del turismo de la naturaleza y de otras actividades de ocio como la caza o las setas mantienen industrias del sector de la hostelería, Albanyà és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques de Girona, a 239 metres d'altitud. Forma part del consorci Salines-Bassegoda i està inclòs en el PEIN de l'Alta Garrotxa. La zona és habitada des de temps prehistòrics. Ho demostren diferents vestigis arqueològics, com el jaciment de la cova de la Pólvora i la tomba megalítica o cista de la Creu de Principi. En el primer mil·lenni de la nostra era van arribar els àrabs, però no queda cap rastre. Albanyà apareix documentat per primera vegada -amb el nom de Albanianum- el 844, en un diploma del rei franc Carles a favor de l'abat Dòmnul, que va fundar el 820 un dels monestirs benedictins més antics de Catalunya: Sant Pere d'Albanyà, que, a partir del 869, va passar a dependre de Santa Maria d'Arles (Vallespir). Els camps de conreu de cereals, patates, llegums i farratge, les hortes a la vora de la Muga, la pastura de bestiar i, sobretot, els boscos de roures, alzines, pins i les boixedes van ser activitats econòmiques de la zona. El principal recurs era la producció de carbó vegetal en carboneres, que es venia a les ciutats fins que va aparèixer el gas butà a mitjans del segle XX. En aquest moment va començar un important descens de la població, i el consegüent abandonament de masies i veïnats. Actualment s'estan restaurant moltes cases, bé perquè s'instal·len neorurals, bé com a segones residències. L'augment del turisme de la natura i d'altres activitats d'oci com la caça o els bolets mantenen indústries del sector de l'hostaleria,

Mare de Déu de Palau

Zona del río Muga

Puente sobre el Muga e Iglesia