Aguilar de Segarra-Cal Xamal-Sant Amanç - (tastet de la Marató Anbaso 2014)

IBP índex: 95
El temps es amb les parades descomptades.

Anem a Aguilar de Segarra per fer un tastet del recorregut de la Marató de l’Anbaso d’enguany, que es farà la setmana que ve, seguint una traça de GPS que em trobat al Wikiloc, en farem uns 33 quilòmetres seguint la traça fins el quilòmetre 22 on fem una drecera per empalmar amb el que correspondria al quilòmetre 45 del recorregut i a partir d’aquí seguir la traça fins a Aguilar, tot i el pocs quilometres queda un recorregut força atractiu per la quantitat de senders que farem i el seu perfil de fulla de serra que ens fa pujar i baixar constantment.

Marxem d’Aguilar per pista enquitranada cap a dos quilòmetres fins que agafem la pista costeruda que puja cap a la serra del Cementiri, comencen amb fort pendent que es va suavitzant a mesura que anem pujant, anem a parar a una pista que puja del coll de cal Pallarès a la serra de cal Querol, tombem a la dreta, més de pla carenant la serra de la Vall i la serra de Cal Cases, gairebé al final de la serra la pista baixa i de seguida agafem un curt sender que torna a la pista i segueix baixant fins a tocar Fonollosa.

Travessem una pista asfaltada i anem a buscar un camí que s’estreny de seguida i puja fins a un camp d’energia fotovoltaica, arribem a una cruïlla de camins i agafem un camí que ens porta a un corriol curt,que va de pla per la vora d’un camp, i ens deixa a un camí que seguim una mica per tornar a posar-nos per un sender que puja suaument entre camps, creuem una pista per tornar a agafar un sender que amb pendent moderat i algun graó malparit ens deixa al camí del Xamal.

Aquest camí va pujant per l’obaga de Caselles i després d’un fort gir se’n va cap a Cal Xamal (603 m) on hi ha un vèrtex geodèsic i uns bones vistes, en marxem per un sender ràpid i divertit que serpenteja amb suau pendent fins arribar a una pista que agafem cap a la dreta, però tot seguit la deixem tombat a l’esquerra per un altre sender que primer baixa i després puja suaument, arribem a una pista que agafem un moment per tornar a agafar un sender que ara baixa força dret fins a creuar una altre pista que ens dona una pausa marxant de pla i que deixem per agafar un corriol que fent un sifó ens porta al Prim per la banda del darrere, en aquest conjunt de senders haurem baixat algun cop de la bici.

El sender a partir del Prim segueix baixant amb un pendent fortet i anem trobant pedres grosses soltes tot i això ens permet fer-lo sobre la bici, arribem a una pista que passa per sota la via i més tard per sota l’Eix i a l’altre banda es posa per un sender llarg amb fort pendent però amb un terra molt bo que permet ciclar-lo, cap a un quilòmetre més amunt el pendent afluixa i agafem uns camins costeruts que ens deixem a la falda de la Solana del Morro Curt, aquí trenquem a la dreta deixant la traça de l’Anbaso.

Fem una curta drecera, que no arriba a mig quilòmetre, per una pista que marxa de pla i retrobem la traça de l’Anbaso que ve a parar a la pista per un sender que baixa a mà esquerra, ens hem saltat uns 22 quilòmetres i ara seguirem la traça fins a Aguilar, la pista va tirant de pla amb un parell de tirapits entremig i arriba a una altre pista que baixa de pet fins a l’Eix que travessem per sota, passem pel poblat romà de Sant Amanç i encarem la pista que puja força dreta fins una mica abans d’arribar a Cal Quius on hi passem ja de pla.

Una mica més enllà de Cal Quius, al primer revolt, tirem recte agafant un sender amb forces pedres que va a parar a un camí que passa per sota la via, per un túnel fet d’obra vista, a l’altre banda encara baixem una mica fins arribar al plans de can Viladés, hem perdut gairebé tota l’alçada que teníem, el camí se’n torna cap a travessar la via, ara per sobre un pont, i va pujant per l’obaga de la Reina per un fort tirapits, deixem el camí per posar-nos per un camp llaurat tot marxant de pla.

Del camp en sortim per un camí que baixa suaument fins a tocar a Can Maçana, el camí s’enfila per un fort pendent a la solella de Cal Ferrer fins que en un punt el deixem per marxar per un sender que va seguint la solella baixant suaument fins a travessar un torrent i d’aquí torna a pujar i ens deixa a una pista amb tendència a baixar però amb algun repetjó, un altre sender de pujada i arribem a un camí que ens porta de pla a la pista on retrobem la traça que hem agafat al inici i que en menys de mig quilòmetre de quitrà ens deixa al lloc d’inici de la ruta.