AGUILAR DE SEGARRA-CERVERA

Primera de la trilogia de rutes lineals entre les comarques de l’Anoia i la Segarra, en les que utilitzarem el tren per desplaçar-nos fins a l’inici.
Aquesta discorre entre Aguilar de Segarra i Cervera. L’idea per dur a terme aquesta ruta es desplaçar-nos amb tren fins Aguilar de Segarra.
Tenim un tren que surt de Cervera a les 09.46 i arriba Aguilar de Segarra a les 10:29, el qual ens permet disposar de tota la jornada per retornar pedalant fins a Cervera.
En condicions normals es pot fer al voltant de 5 hores sense contar parades, parades que son del tot recomanables si fem la ruta per primera vegada i no coneixem la geografia i els indrets per la que discorre.
Intentem rodar el mínim per asfalt i enllaçant zones amb ambient boscós buscant tots els corriols possibles.
Enllacem una bona quantitat de senders, tant de pujada com en descens, amb un alt grau de ciclabilitat i que discorren per tot tipus de terrenys.
Nomes deixar l’estació d’Aguilar, al poc, ja comencem a corriolar guanyant alçada amb algun pas puntual a peu en la part final arribant al Pla del Casteller i a l’important cruïlla de camins de la masia Cal Vendrell.
Trobem forta pujada per camí per superar la Carena de l’Estrada que acabem per un magnífic corriol molt tancat pel bosc. Atenció aquesta pujada en època humida o de pluja, el camí ha estat arranjant recentment i el ferm es d’argila i no ha estat compactat.
Des de la part alta d’aquesta Carena de l’Estrada podem contemplar bones vistes amb la Serra de Rubió en primer terme.
La baixada la fem per un ràpid i divertit corriol que s’inicia a Cal Jaume.
Seguidament ens apropem a la ben conservada Torre de guaita de la Manresana. Totalment recomanable pujar-hi per gaudir d’una extensa i espectacular vista. També trobem molt ben conservada l’ermita a la sortida de la Manresana.
Passem per la masia “Castell” de l’Albereda, també molt ben conservada tant l’edificació com l’entorn. Podem observar-hi un fosso d’aigua amb el seu pont per accedir a la Masia i les canalitzacions per l’aprofitament del curs de l’aigua.
Per un corriol molt rapit i amb ferm pedregós arribem al Moli de la Roda i Mare de Déu de les Olles.
Guanyem alçada, per desprès poder fruir de una llarga i divertida baixada pel corriol del Bosc de la Llobatera.
La baixada fins a Veciana la fem per un corriol-camí amb molta pedra, trialero i que posarà a proba les nostres habilitats i la suspensió de la nostra btt.
La pujada a Montfalcó Gros, té un bon desnivell, però de bon fer ja que la pista està compactada i en bon estat.
A l’alçada de Montfalcó Gros podem veure amb facilitat el massís de Montserrat.
Atenció de no agafar aigua de la font de Montfalcó Gros, té molt mal sabor i està hiperclorada.
D’aquí baixem per l’anomena’t corriol del “tallafocs” per anar a buscar l’exigent corriol de pujada de la “Z”.
Passem per la Tallada i aquí sí podem reposar aigua amb tranquil•litat, el sabor és correcte.
Deixem Palamós per pujar per corriol a Montlleó i fer una sèrie de corriols ben coneguts pels bikers de la zona.
L’arribada a Cervera passant per Sant Pere dels Arquells i Camí de Sant Jaume.