Aitona – Canal de Seròs – Poblat de Genó - Pantà d´Utxesa -Torres de Segre

CAT

Ruta dissenyada per fer en BTT que afegeix varis itineraris de les diferents webs de Turisme al Segrià afegit punts d’interès com el Camí Verd Natural Soses-Aitona, el Camí Natural del riu Segre i de la Reserva Natural d'Utxesa, el Poblat de Genò, entre d´altres. Es en sentit de les agulles del rellotge i fàcil de fer, només s´ha de tenir en compte el punt d’accés al Canal de Seròs que es molt abrupte i es possible que s’hagi de fer baixat de la bici perquè pràcticament ni es veu. S´ha afegit el waypoint “Carretera d’Aitona a Llardecans” per continuar recte i poder estalviar aquest punt.

Informació punts d’interès

Canal de Seròs i Embassament d'Utxesa

El Canal de Seròs i l’Embassament d’Utxesa van ser construïts per “La Canadenca” entre el 30 de novembre de 1912 i l’1 d’abril de 1914 després de negociacions entre Ajuntament, empresa i veïns afectats acordant diferents condicions en benefici del poble en quan a llum o reg.
La construcció del Canal s’impulsà amb el negoci elèctric com a finalitat primera, impulsat pel Dr. Pearson, inversor americà que arribà a Barcelona l’any 1911 de la mà de l’enginyer Carles Montañés amb l’objectiu d’electrificar Catalunya.
Aquesta empresa promotora va veure a les nostres terres una bona oportunitat de negoci i va decidir crear un canal de grans dimensions per dur l’aigua del riu Segre a una central i així produir llum elèctrica. Durant la construcció del Canal fou quan decidiren construir també un embassament regulador (Utxesa) per acumular més l’aigua i tenir més força fins a Aitona.
Les obres, tenint en compte les dificultats dels treballs i la maquinària d’aquell temps, es van fer en
molt poc temps, en menys de dos anys, tot un rècord amb els recursos disponibles de l’època que parlem. L’1 d’abril de 1914 entra en funcionament a la central de Seròs el primer grup i, per tant, ja s’inicia la producció d’energia. El 4 de juny entra en funcionament el segon grup; el 24 d’agost, el tercer, i el 23 de setembre la central hidroelèctrica ja treballa a ple rendiment en posar-se en funcionament el quart grup.
En aquesta “macro-construcció”, guiada pels capatassos americans que la companyia dugué de les obres del Canal de Panamà junt amb maquinària de vapor, hi treballaren bona part de gent de Torres i dels pobles veïns que guanyaven unes 2,5 pessetes al dia (10 rals) i que els sortia més a compte fer-ho en aquesta obra que no pas als camps, aleshores d’oliveres i ametllers de secà que es descuidaren i se’n ressentiren pel que fa a la producció.
Per allotjar els treballadors de l’esmentada infraestructura es van construir 4 campaments al llarg del Canal: el primer a la ciutat de Lleida, transformat actualment en la seu del Museu de l’aigua, uns altres dos als voltants del pantà d’Utxesa i el darrer al costat de la Central.
Per la construcció de l’embassament d’Utxesa es van realitzar tres preses de terra, que van ser recobertes de pedra en la seva part davantera per evitar l’acció de l’erosió. Les dues primeres es troben a les valls del Secà i de la Valleta, de 388 i 270 metres de longitud respectivament, i d’uns 18 i 14 metres d’alçada, aquestes donen nom al Pantà del Secà. La creació de l’embassament suposà la pèrdua de moltes hectàrees de terra a causa de la inundació de l’aigua però alhora una gran obra de futur amb un gran ventall de possibilitats econòmiques per la zona.
Utxesa ha esdevingut un embassament únic a Catalunya, ja que no es troba a cap riu sinó al mig del traçat del Canal, entre els quilòmetres 19 i 21 que és el que li fa arribar l’aigua amb una aportació màxima de 60m3/s (“canal petit”) i la sortida és direcció a la central hidroelèctrica pel tram de canal anomenat “canal gran” amb una capacitat màxima de 120m3/s.
Per l’altra banda tenim el pantà d’Utxesa, amb la presa la qual porta el mateix nom. Aquesta és la més gran, de 28 metres d’alçada i 400 de longitud, on es pot observar un sistema de presa o mur en forma d’emes amb la funció d’afavorir el vessament en cas de necessitat.
La superfície de l’embassament és de 242 ha i té un perímetre de 19,5 km. La seva capacitat s’ha anat reduint a causa de la sedimentació de fangs i el creixement de la vegetació, bàsicament canyissar o siscar, fet que ha provocat una disminució de la capacitat inicial de 10 hm³ als menys de 4 hm³ de l’actualitat.
Actualment, com a zona humida, és un dels espais naturals de la Catalunya interior amb més riquesa i interès, sobretot ornitològic per les aus migratòries. Aquest fet no ha passat desapercebut per l’administració que el va declarar Reserva Natural de Fauna Salvatge el 23 d’octubre de 1990, i també el va recollir dins del Catàleg de Zones Humides de més rellevància.
Avui dia, a part de l’esmentada utilitat industrial, el Canal també serveix de captació d’aigua d’algunes de les poblacions que travessa i, part de la seva aigua, és alliberada a l’anomenada séquia de Torres de Segre, al terme d’Albatàrrec, utilitzada pel reg a la zona.

Jaciment de Genó

Genó és un poblat fortificat de l’Edat del Bronze final (1150-900 aC) situat al capdamunt d’un turó isolat amb un camp visual total, sobretot dominant el marge esquerre del riu Segre.
La superfície del cim presenta un perímetre més o menys ovalat amb els habitatges de planta rectangular posats als dos costats d'un carrer central. Les cases presenten un basament de pedres i la resta, fins a una alçada de dos metres, també de pedra o de tàpia. La teulada era de vegetals recoberts amb fang, constatable per la presència de moltes empremtes cremades. Cada habitació presenta un foc i un gran forat per emmagatzemar queviures. El material ceràmic és molt abundant pel que fa a les formes: grans tenalles amb decoració plàstica, amb tota una tipologia de cordons impresos, vasos petits amb un sol cordó al voltant de la vora, tasses carenades, tasses amb apèndix de botó, vas polípode, urnes amb decoració d'acanalats i perfils bicònics, etc. El material metàl·lic és escàs: uns braçalets, agulles, comptes de collar, anells i una destral de mida petita. Material lític: dents de falç amb pàtina, gratadors, algunes fulles de sílex; fragment de braçalet en lignit; molins de mà de tipus barquiforme, percutors, etc.

Església de la Mare de Déu de l'Assumpció
L'església va ser construïda a mitjans del Segle XVIII (1749-1759) i respon a una tipologia d'edifici classicitzant, de planta basilical, transsepte i cúpula al creuer, amb rèmoles barroques, àmpliament difós a la Catalunya de Ponent. Aquesta construcció va substituir l'antic edifici romànico-gòtic per l'actual.
Malgrat la gran destrucció que patí l'edifici en la Guerra Civil, ja que la població de Torres de Segre es trobava l'any 1938 en primera línia del front del Segre, l'església té suficients valors arquitectònics per a garantir la seva conservació.
El Ple de l'Ajuntament de Torres de Segre reunit el 26 de novembre de 2002 va acordar declarar com a bé cultural d'interès local la Parròquia de la Mare de Déu Assumpta.

CAST

Ruta diseñada para realizar en BTT que añade varios itinerarios de las diferentes webs de Turismo al Segrià añadido puntos de interés como el Camino Verde Natural Soses-Aitona, el Camino Natural del río Segre y de la Reserva Natural de Utxesa, el Poblado de Geno, entre otros. Es en sentido de las agujas del reloj y fácil de hacer, sólo se debe tener en cuenta el punto de acceso al Canal de Seròs que es muy abrupto y es posible que se tenga que bajar de la bici para que prácticamente ni se ve. Se ha añadido el waypoint "Carretera de Aitona en Llardecans" para continuar recto y poder ahorrar este punto.