Alguaire (Catalunya) - Bujanda (Euskadi)

Queria añadir una versión en castellano, pero no puedo incluir más de 10.000 caracteres en el texto, así que bastará con traducirlo en Google.

Sortida els dies 04, 05 i 06 de setembre que comença a Catalunya, travessa Aragó i Navarra, i finalitza a Euskadi.
Diu la tradició que Sant Faust nascut a Alguaire durant el segle VII, patró dels pagesos i afavoridor de la fertilitat, al morir per decidir on enterrar-lo, els amics van col•locar el seu cos sobre una somera cega i la van deixar lliure: la somera va anar seguint el curs del Segre, Ebre, riu Aragó i l'Ega fins arribar a Bujanda (municipi de Campezo, Àlaba), on va donar un cop de pota a terra i va caure morta. Al lloc on va donar el cop va brollar una font d'aigües remeieres, que encara existeix, i a la vora va ésser enterrat Faust. El cos incorrupte d'aquest sant es venera encara a Bujanda.
Així doncs, faré aquesta sortida seguint el que més o menys devia ser el camí que va seguir la somera que duia a Sant Fausto a la seva grupa.
Primera etapa:
D’ Alguaire a Tardienta 04/09/13
Surto d’ Alguaire en direcció al camí de Tamarite de Litera, allà em dirigeixo cap a Altorricón , després cap a Binéfar i Monzón. Un cop superat Monzón deixo enrere el territori conegut i em disposo a endinsar-me en direcció a la zona àrida dels Monegros.
Allà passo per una camí assenyalat com a Camino de Santiago, que vaig seguint durant diversos quilòmetres. Una inoportuna, però no improbable punxada, em fa parar a Selgua per reparar-la, mentre l’arreglava a la plaça d’aquest poble, se’m va acostar un avi que interessant-se pel meu problema em va oferir unflar la roda amb el compressor que tenia a casa seva, acció per la que li estic agraït. Creient que havia trobat totes les punxes clavades a la roda del darrere, li poso un spray repara-punxades…i no aguanta gaires quilòmetres. Decideixo canviar la càmera per una de nova…i torno a punxar, resulta que m’havia deixat una punxa sense treure.
Al poble d’Usón, el navegador m’indica que he de passar pel mig d’uns camps de conreu, per un camí que al mapa no existeix, però encara que no surti al track, el camí és ben real.
Finalment arribo a la primera parada planificada, a l’Hotel La Cueva de Tardienta, gestionat pel José Manuel i la seva germana Montse, ens van atendre a cos de rei.
Ens van oferir una refrescant cervesa artesana que fabriquen ells mateixos, República Monegría, una bona cervesa al mig dels Monegros, no es pot demanar res més.
Aquest hotel està als afores de Tardienta just a l’altre costat del Canal de los Monegros, les instal•lacions consten també d’un aeròdrom i es poden realitzar múltiples activitats relacionades amb l’oci i la cultura
A Tardienta hi ha establiments més barats on passar la nit, però l’exotisme saharià amb el que està inspirat l’Hotel La Cueva, fa que valgui la pena pernoctar-hi.
Vam sopar al Bar Restaurant El Coto situat a Almudévar, on ens van servir un sopar súper generós a un preu molt econòmic.
Després de 118 quilòmetres i de sopar , toca dormir que a l’un demà s’ha de matinar.
Segona Etapa:
De Tardienta a Tafalla 05/09/13
La podríem anomenar l’etapa reina pels 136 quilòmetres que separen les dues localitats, comencem a Tardienta per un camí que va paral•lel a la via ferroviària , anem travessant els Monegros que no semblen tan desèrtics atès que per allà on he passat estan farcits de camps de conreu de blat de moro i gira-sols, faig via en direcció a Ejea de los Caballeros, on sense arribar a entrar a la població, ja encaro la ruta amb més claredat cap al nord en direcció a Sádaba, on després de reomplir aigua al camelbak i d’una refrescant coca-cola. Deixo els Monegros i la comunitat d’Aragó per entrar a la Comunitat Foral de Navarra.
Allà mateix hi ha el camí d’entrada al Parc Natural de las Bárdenas Reales, d’una bellesa espectacular, però en el que no entraré. Mentre passo pel costat de las Bárdenas Reales, un parell de caces de combat que devien estar fent maniobres per la zona, em passen per sobre a baixa alçada diverses vegades, l’eixordador soroll dels seus motors em fan preguntar si tota la població humana i animal de la zona, no deuen estar mig sords.
El camí em va acostant a Carcastillo i tot seguit a Melida, em vaig apropant al final de l’etapa.
Quan passo a tocar d’un altre regal de la natura, La Laguna de Pitillas, m’indiquen que ja estic a prop d’Olite, es a dir a tocar de Tafalla, on finalitza aquesta segona etapa i on passaré la segona nit.
Dormim a l’Hostal Arotz, que als baixos té el Bar-Restaurant Tubal. Està situat a la Plaça de Navarra, al costat de l’Ajuntament i està regentat pel Manolo, un gran practicant del ciclisme, gairebé a diari. Ens acull estupendament i a un preu molt raonable i fins i tot em guarda la bicicleta. A Tafalla sembla que estiguem al país de les bicicletes, n’hi ha per tot arreu i a tot hora passen ciclistes pel carrer.
Hi ha una extraordinària història sobre l’origen del nom del bar-restaurant (Tubal). Segons sembla a Tubal, antecessor dels íbers i que era fill de Jafet i net de Noé, se li atribueix la fundació de la ciutat de Tafalla.

Tercera Etapa:
De Tafalla a Bujanda-Buxanda (Santa Cruz de Campezo-Santikurutze Kanpezu) 06/09/13
Sortim ben d’hora de Tafalla en direcció a Estella, ens esperen 75 quilòmetres de ruta. La nit anterior ha plogut força a Tafalla i de bon matí, mentre avanço pel camí veig que la pluja ha sigut generalitzada.
L’esglesia de Bujanda no està oberta al culte, així que el dia anterior havía quedat amb mossèn Carlos de la Parroquia de la Asunción de Nuestra Señora de Santa Cruz de Campezo (ja a Euskadi), que s’acostaria fins a Bujanda per obrir-nos l’esglesia i així poder veure el cos incorrupte de Sant Fausto. Per aquest motiu decideixo eliminar dos trajectes per camí que havia traçat en direcció a Estella i faig aquest tram per carretera.
Un cop a Estella agafo una curta trialera, que està senyalitzada com a Camino de Santiago, que em porta al pol•ligon industrial Merkatondoa d’Estella, on després de superar Ayegui agafo un camí que em durà fins a la carretera NA-132 -A.
Encara que no és un dia festiu tot el recorregut des d’Estella està ple de ciclistes, com si fos un diumenge qualsevol, es veu que hi ha molta afició al ciclisme i a l’alçada de Murieta em trobo amb dos ciclistes del Club BTT Saltamontes de Estella i del Club Ciclista d’Estella, amb els que després de saludar-nos, s’ofereixen a portar-me a la seva roda durant part del recorregut, passem a tota velocitat per Ancín i m’acompanyen fins a Acedo. No ens vam presentar, així és que no sé els seus noms, però els estic molt agraït pel seu desinteressat gest.
Finalment arribo a Bujanda, deu minuts abans de l’hora concertada amb mossèn Carlos, on ja m’estava esperant juntament amb la meva dona i la meva filla petita que havien arribat en cotxe.
Tinc que expressar la gran cordialitat i hospitalitat de mossèn Carlos, que després de venir a Bujanda expressament a obrir-nos l’església, ens va mostrar la vitrina on està Sant Fausto i amb el que vam compartir una agradable estona.
A l’interior vaig veure una placa commemorativa del Club Ciclista d’Alguaire, i em vaig assabentar que els dies 21, 22 i 23 d’abril de l’any 2000, van fer la mateixa sortida, encara que ignoro si va ser per carretera o amb btt.
El recorregut en general no té grans pendents que costin superar, es pot considerar bastant pla, hi ha força quilòmetres per camí, però també n’hi ha molts per carretera. No he posat més trams de camins per no fer-la encara més llarga.
Índex IBP 662, temps en moviment 16 hores i 59 minuts.