ALT CAMP Alió-Bràfim-Stes Creus-Alió

Itinerari circular BTT per l'Alt Camp. Sortim del poble d'Alió i pel camí dels Bastards anem fins a Bràfim. Agafem el GR 172, que coincideix amb el Camí de les Terres del Riu Gaià, en direcció a Santes Creus, que aquest tram coincideix amb el Camí de Sant Jaume (CSJ), fins la C-51. A Vilardida agafem una pista en bon estat que passa per sota la AP-2. En aquest tram passem pel Mas d'Espinnac que té com a curiositat un BMW posat a la teulada del mas. Seguim per la fertil llera del Gaià on veiem plè d'horta, i vinyes. Ja som a Vila-rodona. Aquí podem destacar les fonts velles del poble a tocar del riu en una zona d'esbarjo. a la sortida ens crida l'atenció un antic convent de Pares servites. L'església de Sant Llorenç de Vila-rodona és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi. L'edifici de l'església es troba situat als afores de Vila-rodona, a l'antic camí que la comunicava amb Aiguamúrcia. És una construcció de grans proporcions, de planta basilical. El seu interior es troba en l'actualitat molt malmès. L'exterior, tot i trobar-se molt modificat i en precari estat de conservació, permet identificar els elements d'estil Renaixement a què pertany. Del conjunt val la pena remarcar la composició de la façana, amb una porta, avui tapiada d'arc escarser i escut centrat, una obertura circular, també tapiada, a la part superior, i un acabament de línies sinuoses. Tot l'edifici presenta modificacions quant a les obertures, practicades irregularment. El material emprat és la pedra vista.L'església de Sant Llorenç és l'únic element que resta de l'antic convent dels Dolors, de pares servites. El conjunt s'havia començat a construir l'any 1599. En diverses ocasions, els frares van haver de deixar l'edifici a causa d'esdeveniments bèl·lics. L'any 1835 el convent fou definitivament abandonat, i va patir incendis i robatoris. En aquell període, en temps de la Primer Guerra Carlina, el convent va ser enderrocat per fortificar Vila-rodona, tot i que l'església fou conservada com a magatzem de vi. Ja enfilem pel GR/SCJ en direcció a Santes Creus. Passem per una albareda que té protecció local i atrevessem el Riu Gaià per 3 pontets recentment recuperats...algun ja està una mica cascat per les riuades. Aiguamúrcia...i ja arribem per la part alta de Santes Creus si seguim el GR. Des de aquí tenim una vista magnífica del monestir. Fem parada a la plaça del monestir per beure una mica d'aigua i fer gaudir de la magnífica façana. Sortim per la carretera de Pont d'Armentera i en uns 500 m. la deixem per tornar a agafar el GR. Coll de les Forques on tenim una preciosa vista del monestir. Ara ja tornem cap a Alió entre precioses vinyes i alguna cabana de pedra seca que val la pena visitar. Aquesta és una zona on n'hi ha moltes...podeu veurE "LA RUTA DE LA CAPONA". Ara ja veiem el campanar escapçat de Sant Bartomeu, que dóna nom a la plaça on aboca la seva entrada, és l'església parroquial d'Alió (Alt Camp), protegida com a bé cultural d'interès local. L'església és de planta rectangular, de tres naus, amb capelletes laterals entre els contraforts. Té arcs de mig punt i voltes de canó en les naus. La façana és simètrica amb un campanar a la dreta, de planta quadrada, un pis vuitavat i una torre circular inacabada. Es troba dividida horitzontalment, per impostes, en tres cossos. En l'inferior s'obre la porta, emmarcada per brancals de pedra i per un timpà trencat amb una fornícula buida; en el cos central hi ha una obertura circular, amb restes d'un esgrafiat que figura un sol. El cos superior és constituït per un timpà. L'obra és de paredat, arrebossat i imitant carreus. La parròquia de Sant Bartomeu fou anteriorment una vicaria mitral que depenia del rector de Valls. Posteriorment es va fer independent i passà a tenir més importància. L'any 1579, l'arquebisbe Antoni Agustí va fer sufragània seva la parròquia de Santa Maria de Puigpelat, anteriorment depenent de la de Vallmoll.[2] Actualment, la parròquia és sufragània de la Mare de Déu del Lledó (Valls), adscrita a l'arxiprestat de l'Alt Camp de l'arquebisbat de Tarragona. La construcció de l'església actual, motivada pel creixement demogràfic i econòmic del moment, data del segle XVIII, i a la llinda de la porta d'accés hi ha una inscripció on figura l'any 1767. Fou beneïda el 1769.