amma CAT700 2019 1d5

La Cat700
La Cat700 és l’aventura en BTT de la meva vida. Així de clar. El repte era majúscul, esperava uns 14.000 de desnivell acumulat i uns 625 kms, era el q havia vist en alguna edició anterior però quan ens van convertir en l’edició del 2019 (la cinquena) en uns 16.000 en 700 kms. se’m va fer dur d’assimilar per uns minuts. No ve de 2000 pensareu però 2000 ja és una supersortida d’un dissabte normal. A la fi el geolocalitzador de l’organització va marcar 20.000 acumulats en 696 kms. Tan se val, teníem 5 dies per fer les etapes.
Les – Altron 150km. 3.900 acum.
Sortim i en uns 30 km. en fem 2.000 acumulats aprox. del tirón arribant al Coll de Varradòs encara ens quedaven 130 kms per endavant. En l’ambient dels participants rondava q la primera etapa s’havia d’arribar a Rialp sí o sí, i els veterans em van desaconsellar dormir a dalt, en el refugi del Quatrepins. Tiro fins a Bagergue on comença la segona pujada fins a Beret. Baixo fins la refugi de Montgarri on comença a ploure lleugerament un altre cop. Dinar a Isil (ous estrellats i gelat -no hi ha pasta ☹). A la Catalunya nord pots donar gràcies si e poble té algun bar per menjar alguna cosa, a la Catalunya sud el tema avituallament deixa de ser una quimera. Tenim mitja etapa, només queda pujar a la Portella, dosificant, com no. Aquí apareix el Pere (un altre crack) i fem camí junts fins Espot. Un parell de plàtans, refresc de Cola i a pujar!!! La pujada fins a l’estació d’esquí es va fent bé però a partir de l’estació et trobes amb unes parets sense fi que no s’acaben i ja portes 110kms. a les cames. Un infern.
Així q quan vaig arribar a la Creu d’Eixol a la cota de 2.225m. se’m va obrir el món pq ja només quedava “baixada” q no va ser tal fins passar la Portella.
Anava tant cansat que la pota d’una de les moltes vaques q et trobes la meva ment la va convertir en una cuixa al forn!!!!
A la baixada vaig anar agafant fred i enlloc d’arribar a Rialp (3 kms després per carretera) em vaig quedar a Altron (cagada!!!) pq anava gelat i volia menjar i sobretot dutxa aigua calenta.
Quedar-me a Altron va ser desafortunat pq em vaig separar dels de Rialp (més opcions) i pq a l’hotelet hi havia una festa d’acomiadament de solter q va fer q no descansés casi gens.

Tota la sortida vaig anar dosificant, controlant les pulsacions i evitant tot desgast innecessari.