amma CAT700 2019 2d5

Altron – Montenisell 87 km – 2640 acum
El pla teòric em deia q si en dos dies estava a Organyà anava bé. Així doncs plantegem el segon dia com una etapa dura però on no obsessionar-se amb els kms. Hem d’arribar a Organyà. Arribem a Rialp i sortim pel riu, el camí és força impracticable i psicològicament és un cop pq on pensàvem avançar resulta q no ho fem. Acte seguit pujadot cap a Port Ainé on el desgast d’ahir ens passa factura. Tota l’etapa se’ns torna lenta i m’ajunto amb el Joan G. (5ena participació!!!! i més tard amb el Joan C. (3a. Participació). Es pot dir q vaig ben escortat. A l’estació ens espera un ex-participant que cada any de forma voluntària puja amb la seva furgo i ens ofereix avituallament (taronges, pastes, aigua,...) llegim en el seu rostre una mirada entre enveja i compassió q en aquell moment no entenc però avui sí i clarament. Gràcies!
EL track ens porta cap a Sant Joan de l’Erm, aquí sí q els organitzadors ens fan una “mala passada” pq el track passa un al costat de l’altre i ens fan perdre 200 mts de desnivell!!!! Q s’han de remuntar. Després anem baixant passant per un seguit de petits pobles (sense bar).
Tornem a pujar ja amb les forces tocades, només esperem la baixa a Organyà, una baixada molt agressiva amb el terra amb molta pedra solta però q s’agraeix fins arribar a El Vilar de Canbó, bonic poble. Rodem fins Organyà on a les 7 de la tarda volem sopar i a les 9 avançar uns kms més fins a Montenisell o Boixols q és l’últim poble que trobarem on agafar aigua (no menjar) per endinsar-nos en 50 kms deshabitats fins arribar a Pons. Arribem de nit a Montenisell després de 15 kms amb casi 800 m. de desnivell. Aquí Joan C. I jo fem vivac i J.Gol segueix.
El sac de supervivència q dona com a bo l’organització pesa molt poc (per això el vaig agafar) però és per no fer-lo servir. Primer q acabes tot suat pq no transpira gens i després pq si s’aixeca una mica d’aire com va ser el cas et quedes fred. A les 5 de la matinada em vaig llevar per vestir-me i escalfar-me un altra nit sense dormir. En Pere va arribar més tard i tb va fer vivac amb nosaltres.
Aquesta etapa potser la vam fer una ica massa conservadora però com a la fi tot va anar bé la donem com a bona.