Anglès - Santa Bàrbara - Sant Martí Sapresa - Sant Pere Sestronques

L'ermita de Santa Bàrbara d'Anglès és un punt que domina bona part de la plana de la Selva ja que compta amb una alçada considerable. No en va està situada en els darrers contraforts de les Guilleries. A més, pujar-hi permet posar a prova les cames per una pista plena de giragonses que sembla més una etapa de muntanya del Tour que una volta per aquesta zona. El punt de partida és el poble d'Anglès, on hi ha diferents llocs per aparcar. Cal travessar el poble i sortir-ne pel carrer de Bellveí.

Un cop es deixen enrere les cases i l'asfalt es converteix en pista, comença la pujada. I no dona descans, ja que comença amb bon desnivell. Les primeres rampes són bastant dures i no hi ha descans fins que s'arriba al mas de Bellveí (amb una font que no raja a la part superior). A partir d'aquí, la pujada continua però és bastant més suau i amb trams de descans, es troba la font dels Gossos i s'arriba fins al pla de Llancers. La sort és que durant tota l'ascensió hi ha ombra, que la fan més agradable.

Al pla de Llancers la cosa, però, canvia i la pujada es torna més dura i exigent, més i tot que al primer tram. Caldrà fer unes últimes rampes molt dretes, girar a l'esquerra i fer el cargolí que dona accés a l'ermita de Santa Bàrbara. Ara bé, un cop a dalt, la recompensa és completa amb bones vistes.

El primer tram de baixada és l'accés a l'ermita, per després planejar una mica fins al Roscall, una masia abandonada i en runes, i el coll del Roscall, després del qual, es gira a l'esquerra. Aquest tram el bosc és molt i molt espès, amb zones que més que ombra hi ha foscor. A partir d'aquí la baixada s'intensifica i és gairebé infinita. Es passen les runes d'una altra masia i poc després es passa pel costat del mas Muixac, que està habitat. Després d'un petit pujantó, la baixada continua, amb trams exigents i tècnics, fins que suavitza i s'arriba a Sant Martí Sapresa.

Prop de la parada del bus es pot travessar la C-63 per un pas subterrani. Es travessa el poble i se'n surt pel carrer de les Escoles. Just a la sortida del poble, al costat d'un parc infantil, surt una pista a l'esquerra que cal prendre. El primer tram és prou bo i després, sense deixar de ser-ho, travessa una riera i té més bardissa al costat. Es fa un petit pujantó i s'arriba a una carretera, que aviat es deixa per prendre una pista que surt a l'esquerra cap a Sant Pere Sestronques i que està perfectament indicat.

Es planeja entre avellaners i s'arriba a aquesta bonica ermita romànica, que està situada en un paratge molt agradable i cuidat. Es continua recte per una pista que té marques blaves i blanques i que, de nou, per terreny agrícola, arriba fins a la carretera N-141e. Aquí s'enllaça amb la via verda de Girona a Olot. Es pren a l'esquerra, després de travessar la carretera, i tot planejant s'arriba al poble d'Anglès. Simplement caldrà buscar el lloc on s'ha començat la ruta per donar-la per acabada.

Tot i que no és molt llarga, la ruta és bastant exigent, tant per la pujada, com també per la baixada, tècnica i llarga, amb poques referències, per aquest motiu la qualifico com a moderada. Pel que fa a l'orientació, tot i que es troben bastants rètols indicadors i que molts trams de pista tenen senyals de GR i d'altres tipologies, recomano portar un bon track per evitar sorpreses, ja que hi ha molts camins que apareixen i en molts trams boscosos no es té cap tipus de referència visual.