Ascens a la Coscollada des del Poble Nou

(mes fotos a Ascens a la Coscollada des del Poble Nou)

Sortida entre borrasques aprofitant un bon solet que, pràcticament, m'ha acompanyat a tota la sortida.

Surto cap a Badalona per la costa i a l'arribar a la fàbrica d'Anis El Mono trenco cap a dins fins a Montigalà on ja deixo la ciutat i m'adreço a les runes de Ca l'Alemany. Ates l'aspecte de les runes, devia ser una masia molt potent al segle XV, que es de quan data.

Continuo l'ascens per anar a petar, via la Colònia Sant Jaume, a la part de darrera de l'Institut Guttman i l'hospital Universitari Trias i Pujol. Allà torno a entrar al Parc de la Serralada de Marina per pujar cap a la Muntanya de l'Amigó. Els pendents son molt durs en alguna part i algun tram no es ciclable, com els rierols tipus canaló que hem de vencer en sentit pujada vora el bosc de la Font de les Monges. Òbviament son trialeres complicades que s'haurien de fer en sentit invers.

Sortosament el tram a peu es relativament curt i un cop trobo el camí de la carena de la Muntanya de l'Amigó el segueixo fins a la Coscollada, el punt mes alt de la sortida a 466 m. Allà hi ha una torre de guardia.

El descens l'improviso, no sense perdrem algun cop, per camins que van per la banda de Sant Fost. Em trobo un ciclista que em guia una mica fins a la bonica Ermita de Sant Cebrià de Cabanyes. Em comenta que aquella pujada (nosaltres la fem baixant) es la mes dura de tota la serralada de la Marina juntament amb una que hi ha a Tiana. Be, l'home esta fent un entrenament i es queda a l'Ermita per meditar i tornar a fer la pujada. Sí, cal meditar-s'ho per emprendre allo!

Jo continuo camí avall fins a la carretera de la Roca que només em cal seguir durant uns pocs metres perquè trobo un accés a la llera del Besos. La tornada fins a casa es recorrent el Besos fins a baix.