Badalona-Castellar del Vallés-Castellet de Guanta-Castell de Sentmenat-Castell de Can Taio-Besòs

Desitjo que, la sortida d’avui hagi estat la última gran pallissa que m’he fet amb la bicicleta analògica, ja que estic esperant que m’entreguin la e-bike a finals de desembre d’enguany, i tenir l’ajuda que el meu cos necessita.

Com ja va sent habitual, quan vull fer bicicleta, el dia abans tinc en ment més d’un projecte de sortida, sempre pels voltants de Badalona i tenint com a punt d’inici i arribada casa meva. Tot depèn de com em trobi al llevar-me, i de les sensacions del dia conforme vaig rodant i finalment escullo quina ruta faré. Avui ha sigut un dia fred, bastant fred. A Badalona estàvem en el llindar dels 8 graus. Així que segur que no patiria calor, i com el dia s’ha aixecat lluminós i sense núvols, he pensat per què no intentar tornar a fer aquesta pedalada que ja vaig fer el 2015.

Per no trobar-me el maleït vent de cara del Besòs, he preferit pujar com si anés a S. Jeroni de la Murtra. Únicament que quan arribés al camí de va de Santa Coloma a S. Jeroni, giraria cap a la esquerra, direcció Santa Coloma, per arribar-me al riu pel parc d’Europa que cobreix la B-20 passant per Torribera i Can Zam. Encara que després agafés una mica del vent gèlid del nord que et congelava tot. Avui ha sigut el primer dia que he vist bastants zones amb gebrada al Besòs, i més amunt al riu Ripoll.

No m’agrada, però per nassos he de passar per Montcada i Reixac i circular per tram urbà. No és que sigui molta distància, però no m’agrada gens ni mica pedalar entre mig de cotxes, furgonetes, camions, motos i vehicles a motor, encara que vagin en compte també t’empasses els fums dels tubs d’escapament. Però s’ha de passar aquest tràngol si vols anar a Collserola o a aquesta part del Vallés.

El recorregut és fàcil, de fet no trepitges terra fins que no has fet uns quants quilòmetres, en concret 14,8 descomptant els 1,8 que he fet gràcies al passar prop de S. Jeroni. Així que són 16,6 Qm ja he hagut de fer per a trobar-me amb la terra. En realitat, el que ve després no tot és terra, perquè traient trams asfaltats de Castellàr del Vallés, el polígon industrial de Sentmenat i una altra vegada els 16,5 de Montcada i, el riu Besòs fins a casa, dels 81,5 de la sortida hauríem de restar uns 32 Qm d’asfalt, i podria dir que el que queda ha sigut sobre terra. Això sempre que no estigui equivocat. I si ho estic, no crec que sigui de molt. Curiosament, la rampa més forta que m’he trobat, ha sigut al pujar del riu Ripoll a Castellar, on passes pel que havia estat la gran indústria tèxtil Tolrà, fàbrica de teles i teixits, on es fabricaven els seus famosos llençols.

Passat Castellar ve el més bonic de la sortida, que és enllaçar Castellar amb el camins de Can Padró i de Can Montllor amb el camí de Guanta. És un tram de pista, de vegades corriolera, de vegades amb molta pedra, tant solta com agafada al terra, que és d’un color vermellós que quan plou es deu convertir en un fangar. El bosc és d’allò més bonic, i es passa per la masia de Can Padró, on les seves restes semblen fetes de la mateixa pedra de l’entorn. Pels seus voltants queden algunes oliveres que m’imagino fan d’allò més bonic el paisatge que no pas producció olivera. Per la olor que sents i pels senyals al terra d’aquelles boletes negres típiques del bestiar, sembla que pasturen ovelles i cabres.

Una cop s’arriba al camí de Guanta, cap a la esquerra només queda un petitíssim tram de pista per arribar-nos al castellet de Guanta. Crec que la majoria de la gent el coneix com el castell de Guanta, quan en realitat, consultat per internet, això és la masia de Guanta o castellet de Guanta, avui un restaurant. Del vertader castell no queda amb prou feina res, alguns murs, i el castell es troba 140 metres més a munt, sobre la Roca del Corb. El que sí que deu ser molt impressionant quan plou, o quan porta aigua, és el salt d’aigua que té al seu peu el castellet de Guanta. Però jo, en els dos cops que he estat, l’he vist sec.

La tornada, llarga com totes les quilometrades, és per la gran pista de terra que duu a Sentmenat. I com que quasi tot és baixada, et plantes en un no res a la entrada de Sentmenat, on passem pel seu bonic castell de Sentmenat, en fase de restauració, i la ermita de S. Jaume, tot un conjunt molt harmoniós. Després de fer la foto de rigor, més a baix, agafo a la esquerra la gran avinguda del polígon industrial (1,4 Qm), que té de bo que és baixada i pots agafar certa velocitat tenint cura de les cruïlles, es clar. Després una pista que en 2,4 Qm et deixa a la Riera de Caldes. I aquí és on venen les ganes de córrer per acabar aviat la sortida, tot és baixada relativament, però pots tenir el vent de cara, o no. Jo, aquest llarg tram, acostumo a fer-ho amb bastant velocitat. I és, que la sortida es fa llarga i pesada. Són 8 Qm a tota pastilla, i a sobre a la entrada de Sta. Perpetua giro cap a la dreta en direcció cap al castell de Can Taio, que és un capritx d’un ric romàntic, que es va acabar de fer el 1929. Dic que a sobre, perquè encara que es fa poc tram urbà, hi ha un tros de forta pujada carril-bici que amb les cames castigades de tants quilòmetres, és un patiment extra. No res insalvable, només uns grams més de cansament.

Però encara falta altre tram més fastigós. Passat el castell de Can Taio, a la esquerra, un cop passat per sota la via del tren, es gira a la dreta. Trobem un camí polsegós, sempre al costat de la via del tren. Són 1,5 Qm, però amb una pujadeta constant que només desitges acabar d’una punyetera vegada la sortida. A sobre, al final d’aquest tram, te trobes l’Ecoparc de Montcada, i si tens sort, et pots lliurar de les seves olors a ferum, que déu n’hi do! La oloreta concentrada de matèria orgànica putrefacta.

Seguim rectes i, baixada, dreta, esquerra i altre polígon industrial. Anant per la vorera per agafar a la esquerra l’últim tram de terra de la sortida. Al començament molt destrossada la pista, plena de solcs com si la terra l’haguessin llaurat uns quants tot terreny. Avui, en sec, has de vigilar per no ficar les rodes a les rases, però després d’una pluja, allò deu ser un fangar de “cuidado”.

De seguida te trobes un aeròdrom d’avions de RC (teledirigts). I una mica més abaix es tomba a la dreta i en pujada assequible s’agafa el carril bici de Montcada. I una altra vegada el maleït trànsit. I per si era poc, queda el riu Besòs i el conegut vent de cara que t’acaba de fer la guitza de la sortida.

Distància total.................................. 81,62 Qm

Temps en moviment........................ 5 h 32 m 28 s

Temps de la sortida.......................... 6 h 58 m 28 s

Hora que vaig començar a pedalar... 7:52

Desnivell positiu acumulat (potser)... 928 m

Velocitat mitja.................................... 14,73 Qm/h

Velocitat màxima................................ 51,17 Qm/h