Bages en BTT. Ruta 7. Carrerades de Pastor. Santa Mª d'Oló- Font Freda- Oristà- Santa Mª d'Oló

02 10 2010 BTT.
Aquesta pedalada transita per la mitjana muntanya, per camins que aprofiten velles carrerades de ramats transhumants, camins ramaders, que penetren en terres de bandolers. Cal destacar que es passa per un dels sostres dels itineraris del Bages, el serrat de les fonts “Fontfreda, 938 m”, per sobre del eix transversal entre les comarques del Bages i Osona.
Nota: El camí de cabres, a 1 km d’Oristà no es ciclalable i difícil de fer a peu. Val la pena seguir la carretera.

El Bages en BTT. Ruta 7. Carrerades de pastor. Santa Mª d’Oló, Oristà.

Un altre cap de setmana seguint la guia del Bages en BTT, aquest cop amb el company Joan.

Aquesta pedalada transita per la mitjana muntanya, per camins que aprofiten velles carrerades de ramats transhumants, camins ramaders, que penetren en terres de bandolers. Cal destacar que es passa per un dels sostres dels itineraris del Bages, el serrat de les fonts “Fontfreda, 938 m”, per sobre del eix transversal entre les comarques del Bages i Osona.

Sortim a primera hora de Santa maria d’Oló i despres de baixar a travesar la riera d’Oló, per anar fent cames, enfilem una de les moltes pujades del dia fins al collet d’Oló. Seguim la pista direcció de l’Estany. Després de passar el coll de la Rovirasa, deixem el camí. Ara de baixada passem prop del majestuós mas del Castell. Travessem la cra C. 59 novament torna la pujada, ara fins el coll de l’Alberginia, i seguim fins el coll de les fonts. Ara ens aturem a fer un most per recuperar les forces.


Retornem i la pista transita per damunt del eix transversal. Les vistes tan de l’Osona, com el Bages, ens les imaginem impressionants, doncs avui la boira no deixava veure el panorama.

La pista mot plena de grava i de cotxes, aquets plens de boletaires, passem pel collet de la Por , font freda i emprenem la que serà la més llarga baixada del dia fins a trobar per primer cop la riera de Segalers. Seguim les marques del GR. 3. Ara predominen el grans masos. El de Vilasendra me’n quedarà un record especial doncs al guardar-me el telèfon, que faig servir per les fotos, m’ha caigut, quan m’he donat conte que em faltava, ja marxava sol per un altre camí. Darrer corriol, camí de cabres, abans d’Oristà impracticable, val la pena anar el darrer Km per la Cra.

Orista, arribem per la font de la baga, travessem pel mig del poble, amb temps podríem fer una visita a la famosa cripta.

Sortim seguint la Gabarresa però de seguida ens toca enfilar-nos cap al serrat de Sant Nazari, el Moliner i novament travessem la riera de Segalers. Els darrers esforços ens deixen al raval de la Rovirasa, ja de baixada, i Santa Mª d’Oló.

Una magnífica excursió entre les comarques del Bages, Osona i Lluçanès. La companyia del Joan, fantàstica, doncs el compartir aficions com són la bicicleta i els blocs ha fet que les hores pesessin sense donar-nos-en. Només ha faltat aturar-nos a collir algun bolet, bon recorregut pels amants de la micologia.

Aquests traçats son per documentar les sortides que anat fent al llarg dels darrers anys i que anat publicant al bloc http://cicloturisme100x100.blogspot.com.es/.
Espero que us puguin ajudar a l’hora de prepara la vostra ruta.
No faig una descripció detallada del recorregut doncs la podeu veure seguint el traç amb un mapa tipus ICC 1/5000. Pel que fa a la dificultat, es la que he pogut experimentar personalment, amb totes les limitacions. La traça es la real inclou temps de parades i altres.

És bastant difícil donar una definició exacta del cicloturisme. És un esport tan plural, tan complex, tan personal, tan original… que no és possible etiquetar-lo mai. Es viu o no es viu, un té la sensació o no la té!

El terme “cicloturisme” engloba totes les formes de ciclisme recreacional, no competitiu, tots els àmbits d’utilització de la bicicleta en constant recerca.

És l’esport que es fa sense presses (no s’ha d’arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l’esport en què no s’intenta imitar el ciclisme d’alta competició, i s’hi cerca, moltes vegades, l’autosuficiència. És un dels majors plaers que proporciona la bicicleta. No és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va. L’autèntic cicloturisme comença bastant abans de la primera pedalejada, preparant els itineraris, estudiant els mapes, parlant, acumulant informació, estudiant els llocs, les formes de menjar i dormir, preparant el material i la bicicleta, posant-se físicament a punt…

El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És una combinació indivisible entre home i màquina. És sinònim de llibertat i d’independència. Ens ajuda a redescobrir sensacions perdudes del nostre món intern, a retrobar els plaers més intensos, i a connectar i a interpretar el nostre entorn i la realitat de la vida. És una font inesgotable de satisfaccions variades per a totes les edats. Tampoc no està renyit amb el concepte de família, ja que aquest meravellós enginy mecànic es revela també com una ferramenta d’unió familiar. Avui en dia és habitual la imatge de les parelles amb els seus fills, que comparteixen les emocions d’una passejada amb bicicleta.
Que gaudiu de la sortida i si cal qualsevol informació no dubteu quedo a la vostra disposició.