Baix Ebre - El Morral de Cabrafeixet des de L'Ampolla

L'Ampolla - El Morral de Cabrafeixet - L'Ampolla.

La serra de Cardó és continuada pel sud-est per la serra del Boix i finalment per diversos morrals, a l'extrem meridional, el de Cabrafeixet. Impressiona la verticalitat de la roca en el vessant sud-est, com irromp en el paisatge, sent l'últim contrafort de la serra abans del mar. La intenció és fer una ruta circular pel Baix Ebre, combinada, arribant al peu del morral de Cabrafeixet pedalant, i seguint a peu fins al cim.

Sortint de L'Ampolla ràpidament es creua l'AP-7 i l'N-340, el recorregut segueix per un camí asfaltat que, paral·lel al barranc del Gilet, ens allunya perpendicularment del mar i puja progressivament entre petites urbanitzacions i masos, més despoblat a mesura que s'allunya de la costa. La ruta s'esbiaixa i deixa provisionalment l'asfalt per a endinsar-se al barranc del Gilet, sense deixar de pujar, pel camí de Sedó, fins a trobar-lo novament al camí de Tita. La pujada segueix progressiva, ara pel camí de les Comes, on ja es gaudeix d'unes boniques vistes de la costa, i finalment pel camí de Fullola (ambdós asfaltats) que planeja en passar pel Parc eòlic de les Calobres, fins i tot baixa lleument fins a arribar al mas de Batetes. Aquí ens desviem dràsticament cap a ponent, deixem l'asfalt i agafem el camí de mas de Nacres, ja es veu al fons una excel·lent estampa del Cabrafeixet i el seu desafiant perfil.
Tenim el mas de Nacres a la vista i trobem una cruïlla que és decisiva: si volem pujar al Morral, seguirem amunt pel camí del Perelló, si no, agafem el camí de les Pintures que ja davalla cap al sud.
Tiro amunt, passo per davant del mas i trobo una tanca electrificada (wp) que barra el camí, la creuo i penso en la possibilitat de trobar bestiar, si bé no es veu cap cartell explicatiu, ni cap animal en l'horitzó. La pista, una mica pedregosa, puja amb molta força i no dóna treva, hi ha trams que els faig a peu, és un quilòmetre fins a la bassa del Morral (on comença el sender de pujada) i es guanyen 200 m+, aquest tros és dur. També cal tenir cura del sol, fins que no tornem al camí de les Pintures, poca ombra trobarem. L'última part de la costa la puc fer ciclant i en sortir d'un tomb trobo resposta a l'enigma de la tanca: un bou. Tots dos quedem sorpresos per la trobada, però no em cal entrar en presentacions, ja que, just aquí, arrenca el sender que s'enfila cap al cim del morral. Deixo la bicicleta a l'inici d'aquest i tiro amunt, allunyant-me del bou, que tot i semblar manso i portar esquella, m'ha sobtat per la seva grandària, i també per les enormes banyes.
La caminada (3200 m/220 m+) comença pujant amb força, però progressivament. El senderó, prou ben fressat, no té pèrdua i va guanyant altura tot vorejant el morral, que es veu imponent al peu dels espadats. Abans d'arribar a la carena el pendent augmenta notablement, quan hi arribo m'afegeixo al senderó que la recorre, afrontant el cim, primer planejant, i pujant amb força pel pedregós vèrtex en l'últim tros. A dalt, una gran fita i unes vistes impressionants, la Serra del Boix, el nord del Delta, el litoral del Baix Ebre... el Morral de Cabrafeixet (753 m) és una fantàstica talaia.
Baixo pel mateix senderó, recupero la bicicleta i inicio el ràpid descens cap al mas de Nacres, però m'espera una altra sorpresa: dos obstacles, en forma de bou, pasturen ocupant bona part de la pista. No em queda altra que passar per l'espai que em deixen entre ells i la paret: moment de tensió. Ho faig sigilós i en ambdós casos, com és normal, les bèsties em miren amb certa indiferència. Via lliure!
La ruta segueix pel comentat camí de les Pintures, una pista que va fins al barranc de les Nines, en aquest tros forma part del GR-192 (*). El deixa agafant un senderó que planeja fins a arribar a les ruïnes de la casa del Gos, on es torna una pista, que ràpidament condueix al camí asfaltat pel qual havíem pujat, aquesta part, sense cap dificultat, és la més "betetera" de la ruta.
De seguit s'arriba a la bassa de les Collades on comença una ràpida i plàcida baixada per camins asfaltats, primer pel de la Fullola i després pel del Furoner, fins a arribar novament a L'Ampolla.

La major part del recorregut en bicicleta transcorre per pistes asfaltades, estretes, sense pintar i (en el meu cas) sense cap trànsit, tècnicament és fàcil.
Cal parar compte amb el sol, en general es troba poca ombra, menys a mesura que es va pujant.
(*) Continuant pel GR-192, de seguit s'arriba a una petita esplanada on comença un curt senderó que puja a l'abric de Cabrafeixet, s'hi poden veure unes pintures rupestres. No hi vaig arribar per falta de temps, un motiu per tornar.

Temps en moviment: 4 h 16 min
Recorregut a peu: 3.200 m/200 m+ (1 h 8 min)

100 Cims (30/100)
El Morral de Cabrafeixet: 753,4 m.