Baix Empordà: Gavarres, Santa Cristina d’Aro, Romanyà, Dolmens, roquissars, fonts i corriols… (2)
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 20.82 mi
- Elevation gain
- 2,346 ft
- Technical difficulty
- Easy
- Elevation loss
- 2,346 ft
- Max elevation
- 1,175 ft
- TrailRank
- 61
- Min elevation
- 24 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 3 hours 39 minutes
- Coordinates
- 4908
- Uploaded
- November 14, 2020
- Recorded
- October 2020
near Santa Cristina d'Aro, Catalunya (España)
Viewed 643 times, downloaded 47 times
Trail photos
Itinerary description
De nou a les Gavarres per recórer els voltants de Romanyà de la Selva i el munt de punts d’interés que hi trobarem al seu voltant.
Sortim de Santa Cristina cap al sud, creuant el Ridaura i fem un volt per Les Comes, visitant el pi monumental, fins trovar el GR92-1 que seguirem mes o menys fidelment fins a Romanyà de la Selva.
De camí visitarem la Font del Penedés i el paradolmen del Camp d’en Guitó.
FONT DEL PENEDÉS:
L’aigua que brolla d’aquesta font és picant i molt ferruginosa i i antigament s’havia comercialtzat. Segons les analítiques l’aigua conté: 3, 68 mg/l de ferro i 1.364 mg/l d’anhídric carbònic lliure. La primera comercialització de l’aigua de la font es remunta a l’any 1906. L’any 1925 el preu de l’ampolla de litre era de 20 cèntims de pesseta, que la convertien en un producte de luxe. La comercialització es va acabar l’any 1965 quan l’envasament artesanal no va poder competir amb les noves tècniques de comercialitzar l’aigua aparegudes al mercat.
PARADOLMEN DEL CAMP D'EN GÜITÓ:
El Paradolmen del Camp d'en Güitó (també anomenat Paradolmen de l'Oliveret) es troba al nord-oest de Romanyà de la Selva.
La cambra de tres pedres fa uns 2,0 m de llarg, 0,7 m d’amplada i 1,0 m d’alçada. Altres pedres, que suggereixen una classificació com a paradolmens, es troben a la rodalia immediata. Com que una gran part de la construcció és d’origen natural, es parla d’un paradolmen. La caixa de pedra "Cista de l'Oliveret" es troba a uns 8,0 m al sud.
Durant l'excavació, J. M. Almeda no va fer cap troballa. Durant l'excavació de L. Luis Esteva, es va trobar un tros de ceràmica de color terrós.
No està clar si l’estructura orientada nord-sud descoberta per A. Lozano i A. Solà i excavada per J. M. Almeda i L. Luis Esteva és un dolmen, un paradolmen o una caixa de pedra. El complex granític està datat al període calcolític (2200-1800 aC).
SANT MARTÍ DE ROMANYÀ:
L'edifici que acull l'església parroquial és un immoble d'estil del primer romànic dels segles X i XI, dedicada el 1019. De planta de creu grega, l'absis de planta trapezoïdal es troba al braç de llevant i les voltes de canó són reforçades amb arcs de ferradura. A la intersecció dels braços del transsepte s'hi dreça una estructura pseudocopular, molt més elevada que la resta d'espais, la qual cosa fa sobresortir aquest creuer pel dessobre dels braços del cos. Tot i que és considerada una construcció preromànica, té ja elements constitutius del romànic ple, com les finestres de doble esqueixada. La porta d'accés al temple se situa a migdia.
Com a element posterior, hom troba el campanar, d'un estil romànic més evolucionat. Es tracta d'una torreta quadrada d'un sol pis amb finestres geminades de columneta i capitell mensuliforme, sense decoració. Es construí annexat al cos central, en part sobre el braç nord del creuer. Es data entre els segles XI i XII, amb un afegit piramidal a la cúspide d'època més moderna.
En una cronologia similar a la del campanar s'afegí una sagristia al braç sud del creuer que desfigura la forma original de l'absis. Al costat del temple, s'hi situaven la rectoria i el cementiri parroquial. El cementiri fou clausurat el 1911 per raons higièniques i traslladat als afores de la població. Per la seva banda, la rectoria fou desafectada a mitjan segle XX.
Sortint de Romanyà cap el Nord hi trobarem un munt de llocs per visitar:
LA CREU DE ROMANYÀ:
”Monument funerari realitzat amb pedra de Girona que es troba emplaçat sobre un basament elevat, amb tres graons d'accés, i coronat per una creu sostinguda per un fust octogonal i un capitell. La creu és decorada amb motius vegetals d'inspiració gòtica que emmarquen els anagrames "JHS" al davant i A (alfa) i O (omega) al darrere. El capitell és decorat amb escuts i caps humans de tipus gòtic.”
MENHIR DE LA MURTRA:
”Aquest megàlit fa “2 '35 m. d'alt, més uns 0' 70 que són enfonsats. D' ample amida 0'70 m. i 0'56 m de grossor” i es pot datar entre el 3000 i el 2500 aC.
El menhir estava tirat a terra i el van aixecar el 1952 i assentar a uns 5 metres a l'Oest del lloc on es trobava, per assegurar així la seva estabilitat.”
DOLMEN DE LA COVA D'EN DAINA:
”El dolmen de la Cova d’en Daina, a Romanyà de la Selva, és un dels megàlits més complets i ben conservats de Catalunya. Destaca també per ser un dels monuments funeraris més representatius de la seva tipologia, l’anomenat sepulcre de “galeria catalana” o “corredor ample”.
Datat entre el 2700 - 2200 aC, en ple període Neolític, es compon d'una galeria coberta de 7 metres de longitud amb forma d’U, aixecada amb lloses de granit. En origen, incorporava un túmul circular i un cromlec (estructura formada per pedres o menhirs clavats a terra de forma circular o el•líptica).
Aquests tipus de sepulcre de “galeria catalana” són propis del Neolític final i responen a una evolució dels “sepulcres de corredor”. Estan formats, doncs, per una cambra geomètrica on es dipositaven les restes humanes i els aixovars i un corredor que fa gairebé la mateixa amplada que la cambra.
La Cova d’en Daina es va excavar per primer cop al segle XIX i s’hi van trobar nombrosos ossos molt fragmentats i moltes dents de gent gran i criatures, fruit d’enterraments col•lectius successius. A més, també es van localitzar utensilis de sílex, fragments de ceràmica i alguns ornaments (collarets i petites peces de pissarra i d’or).”
CISTA DE LA CARRETERA DE CALONGE:
” La paraula cista prové del grec i significa cofre o caixa i correspon a un lloc d’enterrament per inhumació. Estàn formades per pedres planes o lloses col•locades en forma de rectangle sobre les quals es posava una pedra horitzontal com a tapadora, i en el seu interior es col•locaven les restes mortuòries.
La Cista de la Carretera de Calonge es tracta d'una cista megalítica de forma subrectangular enfonsada en el terreny pla i amb un túmul artificial de forma arrodonida. Mesura 2,50 m de llarg per 1 m d'amplada. 13 lloses de granit formen la cambra. Hi ha més lloses caigudes i trencades a poca distància a llevant.
Datada en el període Neolític (3500-2500 AC), la cista va ser descoberta per Manuel Cazurro en 1912 i excavada per Lluís Esteva i Cruañas en 1952. Entre els restes que s'hi ha trobat, hi ha petits fragments de ceràmica a mà llisa depositats al Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols.
La cista es troba a la carretera de Romanyà de la Selva a Calonge, 750 m després, a l'inici de la corba que es troba després del trencall de la Cova d'en Daina, hi ha un camí senyalitzat a la dreta que, després de 50 m porta a la cista.”
El temps no acompañaba massa i després de visitar la cista es va a possar a ploure fort per lo que em va semblar oportú baixar el mes ràpid posible per la Giv-6612 però, de cop, va parar de ploure i vaig decidir pendre a la dreta el camí de Mas Riera més o menys a la alçada de l’urbanització de Vallrepós.
El camí puja cada vegada més dret i ens porta fins a les instalacions del Golf d’Aro on prenem l’itinerari marcat als mapes de l’ICC com BTT-8.
Gaudim força de la baixada fins arribar al Carrilet que prenem a l’esquerra fins a Castell d’Aro on girem cua creuant el Ridaura i tornem cap a Santa Cristina per una pista cómoda i farcida de massos i antics molins.
Salut!
Sortim de Santa Cristina cap al sud, creuant el Ridaura i fem un volt per Les Comes, visitant el pi monumental, fins trovar el GR92-1 que seguirem mes o menys fidelment fins a Romanyà de la Selva.
De camí visitarem la Font del Penedés i el paradolmen del Camp d’en Guitó.
FONT DEL PENEDÉS:
L’aigua que brolla d’aquesta font és picant i molt ferruginosa i i antigament s’havia comercialtzat. Segons les analítiques l’aigua conté: 3, 68 mg/l de ferro i 1.364 mg/l d’anhídric carbònic lliure. La primera comercialització de l’aigua de la font es remunta a l’any 1906. L’any 1925 el preu de l’ampolla de litre era de 20 cèntims de pesseta, que la convertien en un producte de luxe. La comercialització es va acabar l’any 1965 quan l’envasament artesanal no va poder competir amb les noves tècniques de comercialitzar l’aigua aparegudes al mercat.
PARADOLMEN DEL CAMP D'EN GÜITÓ:
El Paradolmen del Camp d'en Güitó (també anomenat Paradolmen de l'Oliveret) es troba al nord-oest de Romanyà de la Selva.
La cambra de tres pedres fa uns 2,0 m de llarg, 0,7 m d’amplada i 1,0 m d’alçada. Altres pedres, que suggereixen una classificació com a paradolmens, es troben a la rodalia immediata. Com que una gran part de la construcció és d’origen natural, es parla d’un paradolmen. La caixa de pedra "Cista de l'Oliveret" es troba a uns 8,0 m al sud.
Durant l'excavació, J. M. Almeda no va fer cap troballa. Durant l'excavació de L. Luis Esteva, es va trobar un tros de ceràmica de color terrós.
No està clar si l’estructura orientada nord-sud descoberta per A. Lozano i A. Solà i excavada per J. M. Almeda i L. Luis Esteva és un dolmen, un paradolmen o una caixa de pedra. El complex granític està datat al període calcolític (2200-1800 aC).
SANT MARTÍ DE ROMANYÀ:
L'edifici que acull l'església parroquial és un immoble d'estil del primer romànic dels segles X i XI, dedicada el 1019. De planta de creu grega, l'absis de planta trapezoïdal es troba al braç de llevant i les voltes de canó són reforçades amb arcs de ferradura. A la intersecció dels braços del transsepte s'hi dreça una estructura pseudocopular, molt més elevada que la resta d'espais, la qual cosa fa sobresortir aquest creuer pel dessobre dels braços del cos. Tot i que és considerada una construcció preromànica, té ja elements constitutius del romànic ple, com les finestres de doble esqueixada. La porta d'accés al temple se situa a migdia.
Com a element posterior, hom troba el campanar, d'un estil romànic més evolucionat. Es tracta d'una torreta quadrada d'un sol pis amb finestres geminades de columneta i capitell mensuliforme, sense decoració. Es construí annexat al cos central, en part sobre el braç nord del creuer. Es data entre els segles XI i XII, amb un afegit piramidal a la cúspide d'època més moderna.
En una cronologia similar a la del campanar s'afegí una sagristia al braç sud del creuer que desfigura la forma original de l'absis. Al costat del temple, s'hi situaven la rectoria i el cementiri parroquial. El cementiri fou clausurat el 1911 per raons higièniques i traslladat als afores de la població. Per la seva banda, la rectoria fou desafectada a mitjan segle XX.
Sortint de Romanyà cap el Nord hi trobarem un munt de llocs per visitar:
LA CREU DE ROMANYÀ:
”Monument funerari realitzat amb pedra de Girona que es troba emplaçat sobre un basament elevat, amb tres graons d'accés, i coronat per una creu sostinguda per un fust octogonal i un capitell. La creu és decorada amb motius vegetals d'inspiració gòtica que emmarquen els anagrames "JHS" al davant i A (alfa) i O (omega) al darrere. El capitell és decorat amb escuts i caps humans de tipus gòtic.”
MENHIR DE LA MURTRA:
”Aquest megàlit fa “2 '35 m. d'alt, més uns 0' 70 que són enfonsats. D' ample amida 0'70 m. i 0'56 m de grossor” i es pot datar entre el 3000 i el 2500 aC.
El menhir estava tirat a terra i el van aixecar el 1952 i assentar a uns 5 metres a l'Oest del lloc on es trobava, per assegurar així la seva estabilitat.”
DOLMEN DE LA COVA D'EN DAINA:
”El dolmen de la Cova d’en Daina, a Romanyà de la Selva, és un dels megàlits més complets i ben conservats de Catalunya. Destaca també per ser un dels monuments funeraris més representatius de la seva tipologia, l’anomenat sepulcre de “galeria catalana” o “corredor ample”.
Datat entre el 2700 - 2200 aC, en ple període Neolític, es compon d'una galeria coberta de 7 metres de longitud amb forma d’U, aixecada amb lloses de granit. En origen, incorporava un túmul circular i un cromlec (estructura formada per pedres o menhirs clavats a terra de forma circular o el•líptica).
Aquests tipus de sepulcre de “galeria catalana” són propis del Neolític final i responen a una evolució dels “sepulcres de corredor”. Estan formats, doncs, per una cambra geomètrica on es dipositaven les restes humanes i els aixovars i un corredor que fa gairebé la mateixa amplada que la cambra.
La Cova d’en Daina es va excavar per primer cop al segle XIX i s’hi van trobar nombrosos ossos molt fragmentats i moltes dents de gent gran i criatures, fruit d’enterraments col•lectius successius. A més, també es van localitzar utensilis de sílex, fragments de ceràmica i alguns ornaments (collarets i petites peces de pissarra i d’or).”
CISTA DE LA CARRETERA DE CALONGE:
” La paraula cista prové del grec i significa cofre o caixa i correspon a un lloc d’enterrament per inhumació. Estàn formades per pedres planes o lloses col•locades en forma de rectangle sobre les quals es posava una pedra horitzontal com a tapadora, i en el seu interior es col•locaven les restes mortuòries.
La Cista de la Carretera de Calonge es tracta d'una cista megalítica de forma subrectangular enfonsada en el terreny pla i amb un túmul artificial de forma arrodonida. Mesura 2,50 m de llarg per 1 m d'amplada. 13 lloses de granit formen la cambra. Hi ha més lloses caigudes i trencades a poca distància a llevant.
Datada en el període Neolític (3500-2500 AC), la cista va ser descoberta per Manuel Cazurro en 1912 i excavada per Lluís Esteva i Cruañas en 1952. Entre els restes que s'hi ha trobat, hi ha petits fragments de ceràmica a mà llisa depositats al Museu d'Història de Sant Feliu de Guíxols.
La cista es troba a la carretera de Romanyà de la Selva a Calonge, 750 m després, a l'inici de la corba que es troba després del trencall de la Cova d'en Daina, hi ha un camí senyalitzat a la dreta que, després de 50 m porta a la cista.”
El temps no acompañaba massa i després de visitar la cista es va a possar a ploure fort per lo que em va semblar oportú baixar el mes ràpid posible per la Giv-6612 però, de cop, va parar de ploure i vaig decidir pendre a la dreta el camí de Mas Riera més o menys a la alçada de l’urbanització de Vallrepós.
El camí puja cada vegada més dret i ens porta fins a les instalacions del Golf d’Aro on prenem l’itinerari marcat als mapes de l’ICC com BTT-8.
Gaudim força de la baixada fins arribar al Carrilet que prenem a l’esquerra fins a Castell d’Aro on girem cua creuant el Ridaura i tornem cap a Santa Cristina per una pista cómoda i farcida de massos i antics molins.
Salut!
Waypoints
Waypoint
108 ft
01 Santa Cristina D'Aro. Inici
Intersection
98 ft
02 A la dreta
Tree
Intersection
167 ft
05 A la dreta
Carretera de Solius
Waypoint
210 ft
07 Carrilet
Intersection
226 ft
08 A la dreta
Intersection
535 ft
09 A la dreta
Intersection
653 ft
10 Giv-6612, a la dreta
Intersection
571 ft
11 A la dreta
Intersection
548 ft
12.1 Desviament a la font del Penedés
Deixem la bici amagada i baixem al cau de la font del Penedés. Val la pena.
Fountain
Intersection
614 ft
14 Giv-6612 a la dreta
Intersection
689 ft
15 A la dreta
Intersection
735 ft
16 A l'esquerra
Intersection
856 ft
17 A l'esquerra
Archaeological site
Intersection
1,007 ft
19 Giv-6612 a la dreta
Waypoint
0 ft
20 Romanyà
Romanyà de la Selva és una entitat de població del municipi de Santa Cristina d'Aro. Se situa al cor de la serralada de les Gavarres marítimes, a 325 m sobre el nivell del mar i a uns 6 km de Platja d'Aro, a la Costa Brava centre. L'entitat de població inclou, a més del nucli de Romanyà, els nuclis de Sant Miquel d'Aro i la Urbanització de Vall Repòs. La població de Romanyà es troba inserida al bell mig del massís de les Gavarres marítimes, que és un espai natural protegit (PEIN) per la Generalitat de Catalunya. Dins l'àrea de l'entitat de població, s'hi poden trobar les fonts de Romanyà (Font del Prat, font Josepa, font de la Vall, font Sotera, font del Llop i font dels Castanyers), diverses rutes i senders, a més d'un sender de Gran Recorregut (GR-92), paratges naturals (les Mirandes –amb el seu mirador sobre la vall d'Aro–, les Valls, la Castanyeda d'en Cama, l'Hort de Can Cama, el puig l'Aldric, el puig dels Dòlmens, el puig del Roquet o el puig d'en Ponç). Igualment, hi ha exemplars de grans arbres, com el Pi gros d'en Cama (un Pinus pinea) o el Suro gros del Senyal Vell (un Quercus suber).
Religious site
0 ft
27 Cementiri de Romanyà
Arribem al cementiri. A traves de la porta veiem la tomba i el monument a Mercè Rodoreda.
Intersection
607 ft
30 A la dreta
Comencem a pujar.
Intersection
413 ft
31 A l'esquerra
Intersection
368 ft
32 Mas Riera. A la dreta
Intersection
1,161 ft
33 A l'esquerra
Carretera de Romanyà Al Masnou
Sports facility
Intersection
538 ft
37 Caseta. A la dreta
You can add a comment or review this trail
Comments