Baix Empordà Medieval: Cruïlles, Monells, Corçà, Ullastret, Poblat Ibèric, Palau-sator, Peratallada, Vullpellac, Sant Pol

El Baix Empordà és una comarca amb molta història, tot i que és coneguda per la seva esplendor pel que fa a l’època medieval, la vida humana per aquestes terres havia començat molts anys enrere. De fet, s’han trobat vestigis d’assentaments prehistòrics molt antics. Els grecs també hi van construir importants ciutats des d'on van dominar el comerç al Mediterrani durant molts segles. Malgrat això, va ser després de la caiguda de l’imperi romà quan el Baix Empordà va rebre la petjada més forta. Durant l’edat mitjana, eren freqüents els conflictes al territori català i això ha quedat palès en les nombroses fortificacions dels pobles de la zona, que sense cap dubte són un patrimoni històric molt valuós que cal conèixer i preservar. Aquesta volta circular passa per un bon nombre de pobles que ens retornen a l'esplendorós passat medieval, i més antic encara, ja que també vàrem visitar el magnífic poblat ibèric del turó de Sant Andreu d'Ullastret. La bona xarxa de camins i un desnivell moderat fa que aquesta sigui una excel·lent opció per conèixer tots aquests poblets a l'entorn de la Bisbal d'Empordà. Tota la ruta va per bones pistes forestals i alguns trams d'asfalt, sense cap mena de complicació tècnica.

L'ITINERARI: Iniciem la volta al poble de Cruïlles, a uns 3 km de la Bisbal d'Empordà, capital del Baix Empordà.

CRUÏLLES: Forma part del municipi de "Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura", a nivell monumental hi destaquen la Torre del Castell i l'església parroquial de Santa Eulàlia de Cruïlles. Als afores hi ha l'ermita de la Mare de Déu de l'Esperança (el track no hi passa) i el monestir de Sant Miquel de Cruïlles, que el visitem just sortir del poble. L’arribada al temple es fa a través d’una pista asfaltada des del mateix poble. Sant Sadurní de l’Heura és un poble força tranquil on encara és fàcil respirar l’ambient plàcid i relaxat d’un típic poble empordanès. De tot el conjunt, en sobresurt l’església, que conserva l’antic campanar del segle XI, testimoni de l’església romànica que hi va haver.

MONELLS: El més destacat, a banda de les seves cases, d’extraordinària bellesa, és la magnífica plaça porxada, que era l’escenari d’un antic mercat que se celebrava durant l’època medieval i que va durar fins al segle XVII. Molt més popularitzat des que va aparèixer a la pel·lícula ‘Ocho apellidos catalanes’, el nucli conserva l’essència medieval que tots busquem quan ens acostem en aquesta zona de l’Empordà: carrers de pedra, una plaça porxada, arcs que formen carrers mig coberts i racons amb encant. Aquesta petita vil·la no va ser construïda amb tantes defenses com les altres, ja que es tractava més d’un eix comercial en què s’intercanviaven tota mena de mercaderies importants del moment. A Monells també hi trobem l’església de Sant Genís de Monells que consta d’algunes parts romàniques i d’altres de gòtiques; essent les més antigues de principis del segle XI.

CORÇÀ: Municipi format pel nucli principal de Corçà i els de Casavells, Cassà de Pelràs i Matajudaica, a més dels veïnats d'Anyells i Planils. El seu centre històric és proper a la riba del riu Rissec. La vila està dividida en dues zones, una ocupada per petits pujols dels contraforts nord-orientals de les Gavarres amb el Puntuí, Terra Negra, el Puig Blanc i el Puig Rodó i l'altra, la plana, travessada pel Rissec. Els seus carrers estrets amb cases de pedra típiques medievals són molt boniques i estan molt ben conservades. A més, la seva església de Santa Cristina, d'estil romànic del segle XII, també mereix una visita. El municipi compta amb diversos jaciments arqueològics de l'època romana, com els de Puig Rodó o Santa Cristina, que demostren que el seu territori va estar habitat a l'Antiguitat.

CASAVELLS: Caiavellos és el nom del poble de Casavells en un document de l’any 983; Caiavells al segle XI, Canavells al segle XII i finalment, el 1693, és citat com a Casavells. El poble està estructurat al voltant de l’església romànica de Sant Genís, un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. Des d’aquest indret s’obté una magnífica panoràmica del pla de Belleses.

ULLASTRET: Ullastret també és sorprenent. Havia estat una vila closa i els seus carrerons estrets conserven l’aire medieval. Ullastret atrau especialment perquè atresora el jaciment ibèric més important del Principat. Josep Pla, enamorat de la zona, va descriure les vistes des d’Ullastret com “el millor paisatge terrestre de l’Empordà petit”. Dins de la muralla del segle XVI -gairebé intacta amb 400 metres i 10 torres-, hi podem visitar la torre rodona (antiga presó medieval), la plaça d’Armes amb l’església de Sant Pere (un dels exemples d’arquitectura romànica de l’Empordà) i l’antiga llotja (una plaça coberta gòtica on antigament es feia el mercat).

POBLAT IBÈRIC D'ULLASTRET: És el paisatge del cor de l’Empordanet que ja va atreure els primers habitants el segle VI aC. Els que es van convertir en la tribu dels indigets van decidir construir una ciutat fortificada al puig de Sant Andreu. El poblat iber d’Ullastret és un dels més ben conservats de Catalunya i un dels atractius imprescindibles de la zona. Nosaltres hi vam anar un primer diumenge de mes i l'entrada hi era gratuïta. Podeu deixar les bicis en un aparcador que hi ha a l'entrada, davant de l'oficina on venen les entrades. Amb l'audioguia anireu coneixent les característiques de cada racó del poblat.

LLABIÀ: És una entitat de població del municipi de Fontanilles. Enfilat dalt d'un turó, entre Serra de Daró i Gualta, és el millor punt de guaita sobre l'antic estany d'Ullastret, plana que pren els diferents tons del cereals i de la userda (alfals), segons l'estació. Un bon lloc per apreciar, en silenci, com feinegen a poc a poc els tractors. El poble és presidit per la bonica església de Sant Romà, del segle XIII, d’estil romànic auster, molt ben conservada. D’una sola nau i absis semicircular i portada de gran dovella de mig punt. A la façana hi destaca una allargada finestra de doble biaix.

FONTANILLES: Forma part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Es troba a la riba dreta del riu Ter i banyat pel Daró. Conserva belles cases dels segles XVI al XVIII, moltes reformades com a segones residències. El poble de Fontanilles s'estén entre dos petits cims, en una hi ha l'església parroquial de Sant Martí i en l'altre les restes d'un antic castell. L'església va ser consagrada al segle X i presenta la típica estructura de les esglésies romàniques, amb una sola nau coberta amb volta apuntada i absis semicircular. Conserva una finestra romànica i vestigis de l'antic campanar, però el portal i el campanar actual són de les reformes que es van dur a terme els segles XVII i XVIII. El castell, en estat ruïnós, és del segle XI i només se'n conserva la base d'una torre circular i part dels llenços i dels fonaments. El paisatge és pla i s'hi alternen els camps de cultiu de regadiu amb petits boscos de pins i alzines i vells camps d'oliveres abandonats.

PALAU-SATOR: Un altre exemple de la típica disposició urbana medieval dels pobles del Baix Empordà. La silueta del nucli antic és més que suficient per reconèixer la vila, amb la torre de les Hores -de planta rectangular i coronada per un campanar de cadireta- i el castell, amb la torre mestra, també de planta rectangular i murs inclinats. En visitar el poble, doncs, cal fixar-se en aquests dos elements, però també en d’altres com l’església parroquial de Sant Pere, el pou de gel que hi ha a l’entrada o els carrers al voltant de la torre de l’antic castell, al cor del poble.

PERATALLADA: Peratallada s’assenta sobre la roca viva, aprofitada a l’edat mitjana per bastir una gran fortificació que tenia els valls excavats a la roca (pedra tallada). La vila actual té al mig una bonica plaça porxada. Fonteta, Peratallada i Vulpellac formen el municipi de Forallac, nom format per una síl·laba de cada nucli. És el segon municipi en extensió de la comarca i el seu territori abasta una àmplia zona, que va des de la plana de Peratallada fins a l’antic veïnat de Fitor, situat al cor del massís de les Gavarres. Fent un tomb a les muralles, podrem tenir una clara idea de les seves dimensions. Tot, absolutament tot, té un marcat regust medieval: el castell -amb la torre d’homenatge-, el palau o l’església romànica de Sant Esteve.

CANAPOST: Un poble poc conegut i que guarda un grapat de sorpreses. La més destacada és l'església parroquial de Sant Esteve, un dels monuments arquitectònics i arqueològics més importants de la comarca. Atureu-vos-hi per passejar pels carrerons i apropar-vos a l’església. No oblideu visitar-ne la part del darrere, on hi ha una impressionant necròpolis medieval amb tombes antropomòrfiques datades dels segles IX i X.

VULLPELLAC: El poble està conformat per un nucli medieval de notable interès arquitectònic, que s’estructura al voltant del castell-palau i l’església parroquial de Sant Julià i Santa Bassilissa. El nucli va ser declarat l’any 2009 per la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat com a bé cultural d’interès nacional (BCIN) en la categoria de conjunt històric. El seu terme comprèn una zona aturonada, a ponent i al NW amb el punt més elevat al puig Negre (109 m. d’alt), que forma part de la serra de Sant Ramon, límit amb el terme veí de La Bisbal d’Empordà. La part restant és plana i drenada per la riera de Fonteta, de la conca del Daró, que davalla de les Gavarres. El lloc de Volpeyliacho, del comtat d’Empúries, s’esmenta l’any 894 i, en documents dels anys 904 i 911, és anomenat Vulpiliaco. Hom ha suposat que el topònim pot derivar del gentilici llatí Vulpilius, però Joan Coromines el creu d’origen cèltic. Com en tants pobles de l’Empordà, un bon nombre de cases han estat convertides en segona residència i restaurades respectant els valors patrimonials dels immobles.

FONTETA: El poble de Fonteta està situat a peu de les Gavarres, pràcticament a l’entrada dels seus boscos, just a la dreta de la riera que porta el seu nom. El nucli urbà forma un conjunt compacte de carrers estrets a l’entorn de l’església parroquial de Santa Maria. Alguns dels seu carrers conserven encara l’antic empedrat i li donen un característic aspecte rural de poble marcadament empordanès. Està travessat per l’antic camí Ral que unia la Bisbal amb la costa, passant per l’antic veïnat de Fitor. Aquest fet constata que Fonteta ha estat un punt estratègic en la xarxa de la comunicació de la zona al llarg dels segles. La vila rural de Fonteta va ser donada per Carles el Calb al Bisbe de Girona el 844, juntament amb una altra vila rural anomenada Apiliares, que s’identifica amb veïnat d’Abellars. El 904, quan el bisbe Servusdei va consagrar la parròquia de la Bisbal, va concedir els delmes i les primícies de l’església de Fonteta. El poble va pertànyer, posteriorment, a la baronia de la Bisbal. D’aquest municipi va aconseguir independitzar-se al segon terç del segle XIX. L’edifici més singular i notable del nucli, a banda d’algunes cases de gran valor històric i arquitectònic, és l’església parroquial de Santa Maria, que devia existir ja el 904. És sufragània de la parròquia de la Bisbal. El temple actual conserva la nau romànica, del segle XI, que va ser modificada posteriorment. L’aparell romànic es pot veure a la façana de ponent, on va obrir una porta renaixentista i un rosassa. Recentment el temple ha estat rehabilitat. Les cases del nucli són dels segles XVI i XVII, amb voltes als baixos i embigats als pisos, llindes amb inscripcions i dates. Els carrers són estrets, ben arranjats, i tot plegat dóna un aire de poble rural ben tradicional. L’economia del poble ha estat estretament lligada a l’explotació dels recursos naturals i de l’agricultura. La població ha viscut tradicionalment mirant cap a les Gavarres i treballant les fèrtils terres de la plana. D’aquesta relació tant directa en resten nombrosos testimonis, com els forns de calç, que són molt característics al llarg de tot el municipi.

SANT POL: Sant Pol és una entitat de població del municipi de la Bisbal d'Empordà. La població és al massís de les Gavarres, en zona declarada d'interès natural; aquest fet ha contribuït a preservar l'autenticitat i la genuïnitat del poble com a element integrat en el paisatge rural. El nucli del poble està format per poc més d'una desena de masos de pedra edificats al voltant de la seva mil·lenària església romànica, però a la rodalia del poble hi ha masos aïllats com el mas Puignau, cal Gallaret, can Secot, can Rafalet, mas Ribot, ca l'Avellí, etc. L'església de Sant Pol, d'estil romànic, es va bastir al segle XI. El campanar d'espadanya és un tipus de construcció del segle xviii que també s'anomena popularment de "cadireta" i fins a l'any 1936 hi tenia tres campanes grans. Fa pocs anys ha estat totalment restaurada, i a la façana hi han reproduït l'esgrafiat que s'hi feu al segle XVIII i que corresponia als gustos del període del Barroc.