Baix Gaià

Ruta BTT pel Baix Gaià, recorrent les comarques de l’Alt Camp i el Tarragonès.
L’itinerari aglutina trams de diferents rutes, La PR C 159, la ronda verda del Baix Gaià i el Gr 172-1. A la part del Tarragonès està molt senyalitzat, però encara ens embolica més. Hi ha alguns trams força tècnics, corriols molts pedregosos i camins de viva roca rugosa. Al mas de Cabestany el pagès dificulta molt el camí que surt al ICC, amb trams llaurats i amb rases. Millor seguir el PR C 159 pel mas Vell.
Anem a Puigpelat, bonic poble localitzat sobre una petita elevació al mig de la Plana de l’Alt Camp. Es troba entre el riu Gaià i el Francolí, rodejat de camps de conreu, principalment vinya, però també ametllers, avellaners i olivers. Amb un nucli antic que conserva el seu encant medieval gràcies als carrers estrets. Iniciem el recorregut seguint el PR C 159 o camí de l’aigua, que recorre el trajecte de la Mina de l’Arquebisbe del segle XVIII. Aquesta mina portava l’aigua del riu Gaià des del Pont d'Armentera a Tarragona. Alguns trams d'aquesta mina són d'origen romà i corresponen a un dels aqüeductes que proveïa la ciutat de Tàrraco. Pel camí trobem les restes d’unes torretes que eren per regular la pressió atmosfèrica.
Sortim de Puigpelat pel camí dels retorts, recentment arranjat. Era un antic camí, entre murs de contenció de pedra seca, que sortia del portal i una de les vies principals del poble. Aquest tram coincideix amb el GR 172 fins la capella de la Mare de Déu de l'Hospitalet o de La Llet, situada al camí de Vistabella, recorda el convent i església de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, del segle XII, que acollia la imatge de la Mare de Déu de l'Hospitalet o de la Llet. Aquí deixem el GR i continuem el PR C 159, camí de Baix de Bellavista, llogaret del municipi de Nulles. Continuem el camí dels Morts fins als Vernets on agafem el camí de Vallmoll. Trobem una de les torretes de la mina, la nº 20.
Arribem al mas de Cabestany on hem trobat molts entrebancs per continuar, per fi hem arribat al camí de la torre i hem pogut tornar un altre cop al camí de l’aigua, el PR C 159, que hem seguit fins a La Secuita on l’hem deixat. Hem anat fins la presa del pantà de Gaià, per on passa la ronda verda del Baix Gaià, una zona molt concorreguda per corredors, caminadors i ciclistes. L'amassament esta bastant baix. Retornem per la ronda verda, llargs corriols entre boscos de pi blanc, però per culpa del mal estat dels corriols, pedres i arrels, he pinxat. La zona del torrent de Renau és un corriol bastant estret i al estar tant concorregut, era bastant molest, hem decidit passar per un altre camí menys transitat que va cap al castell de Peralta, abans d’arribar-hi trenquem a la dreta cap al bosc del Sencer i cap a Renau on tornem a seguir la ronda verda del Baix Gaià que coincideix amb el GR 172-1.
Vilabella, situada al nord del pantà del Gaià i als darrers contraforts de la serralada del Montmell. Amb un nucli antic que té edificis de notable interès patrimonial i uns carrers que han aconseguit conservar el caràcter rural de tota la vida. Aquí deixem la ronda verd ai continuem el GR cap a Bràfim. El terreny del terme es bastant pla hi predomina l'agricultura de secà, amb domini de les vinyes i les oliveres. Deixem el GR i anem cap a Puigpelat, pel camí trobem una cabana de pedra seca al mig d’unes vinyes.