Baix Vallés: Santa Mª de Santiga, Santa Mª de Gallecs y otros lugares de interés

La ruta que os propongo hoy nos permite visitar, entre otros lugares de interés, Santa Mª de Santiga y Santa Mª de Gallecs, dos de las cuatro “Esglésies amagades”, que junto a Sant Pere de Reixac y Sant Cebrià de Cabanyes forman parte de un grupo de edificios singulares de la arquitectura religiosa vallesana impulsado en 2015 por los “Centres d'estudi Molletans, de Santa Perpètua i de Sant Fost”. Ver más .
El pertinaz anticiclón ha desparramado una niebla espesa por todo el recorrido lo que le ha quitado lejanía a las vistas pero una belleza especial a cada paraje visitado.
Aprovechando que es la festividad de San Esteban y casi toda Barcelona está recuperándose de los excesos de Navidad (o preparándose para cometer otros) salgo por la Meridiana para, al llegar al barrio de Vallbona (Nou Barris), conectar con el tramo descubierto del Rec Comtal a la altura dels Horts de la Ponderosa.
El acceso al rec está un poco escondido pero no tiene pérdida. Salimos de la Meridiana en dirección a la C-17 y, al llegar a la gasolinera de Cepsa, justo en su extremo norte, sale un pequeño sendero (WP01) que debemos tomar para encontrarnos con el tramo descubierto de este canal que ha proveído de agua a Barcelona durante más de mil años.

”El Rec Comtal o Sèquia Comtal (també anomenat Rec de Barcelona i Regomir, deformació de Rec d’en Mir ) és, probablement, una de les infraestructures humanes de la ciutat de Barcelona que més petja ha deixat en l’imaginari barceloní. L’ús i la utilitat que històricament ha tingut en el desenvolupament industrial, agrícola i social dels municipis per on transcorria (Barcelona, però també Montcada i Reixac i les poblacions de Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals abans de ser annexionades per la capital), ha deixat en la memòria de moltes generacions un record que abasta, fins i tot, a persones que no el van conèixer però que n’han sentit parlar tota la vida i l’han vist viu en la toponímia i en la nomenclatura dels carrers de la seva ciutat.”

Hay mucha información en la red sobre esta infraestructura. Aquí tenéis algunos ejemplos:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Rec_Comtal
http://el-rec-comtal.blogspot.com.es/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/noticies-324/el-rec-comtal-testimoni-viu-de-mil-anys-dhistoria/video/5548162/
http://ireneu.blogspot.com/2018/03/rec-comtal.html
Seguimos todo el curso del rec y conectamos enseguida con el margen del río Besos y pasamos junto a la Casa de les Aigues, también ligada al Rec Comtal (https://www.diba.cat/es/web/mediambient/casa-de-les-aigues).
Rodeamos Montcada y vamos a buscar el Eix de Ripoll que seguimos pedaleando cómodamente hasta la altura del torrent de Can Llobateres (WP12).
Cruzamos la carretera y subimos a la derecha siguiendo el sendero que acompaña al torrente y pasamos por la Font de Can Llobateres entre una niebla espesa que dota al paraje de una belleza singular.

” El torrent de Llobateres és un dels afluents del Ripoll. Se'l coneix també com el torrent dels Àlbers, per la quantitat d'arbres d'aquesta espècie que hi havia; encara en resten alguns. La font és molt antiga, amb aigua de mina, i té una gran tradició a la contrada. Els voltants constitueixen un parc municipal, el parc de Can Llobateres, que voreja el riu i ocupa uns 5.700 m2.”

Llegamos a la B-140 que cruzamos (con mucho cuidado) para seguir un camino muy poco pisado que sale casi enfrente pasando junto a la depuradora del Ripoll y que nos lleva hasta la pista que, a la derecha, nos baja directamente hasta el paraje de Santiga donde encontramos la primera de las “Esglesies amagades”, Santa María l’Antiga.

SANTA MARÍA L’ANTIGA (SANTIGA):
” L’església de Santiga apareix per primera vegada a la història l’any 983 (segle X), en un document notarial que parla de la vall de Canalis com a “...locum ubidicunt Sancta Maria Antiqua”. Des d’aquesta data fins l’any 1847, el poble del qual era església titular s’anomenà Santa Maria l’Antiga. Des d’aleshores, l’antiga parròquia, avui coneguda com Santiga, s’incorporà al municipi de Santa Perpètua de Mogoda i la seva església va esdevenir sufragània de la parroquia dedicada a Santa Perpètua.
L’església actual de Santiga va ser construïda al segle XI i pertany a l’estil romànic llombard. Però sota els seus fonaments amaga una primera església preromànica (segles IX-X) construïda sobre l’antic espai de culte cristià primitiu. Aquest edifici religiós de planta rectangular (3m x 4m) —sota mateix de l’església actual— era un espai petit dirigit a una comunitat reduïda d’agricultors i ramaders bàsicament, homes i dones del període carolingi, que van reutilitzar les restes de la important vil•la romana (segles I-V) que dorm sota el conjunt romànic, gòtic, barroc i renaixentista en què ha estat transformat per la historia i els homes i les dones del seu veïnat.
VISITA: 2n diumenge de mes, de 10.30 a 13.30 h”

Salimos de Santiga hacia el norte por la pista que pasa junto a Can Barnola y nos lleva hasta el polígono de Can Vinyals donde cruzaremos de nuevo la B-140 (ahora en una rotonda).
Seguimos el camí del Padró hacia el Sur, pasamos junto a Can Carnisser y la granja cinegética de Torreferrusa, pasamos por debajo de la autopista y al llegar al Camí Vell de Ripollet a Santa Perpètua de Moguda lo tomamos a la izquierda.
Cruzamos Santa Perpètua por la Avda. de Santiga y cruzamos el Ripoll por el puente de la Avda. de Mollet.
Justo enfrente, en la rotonda, hay una verja con una puerta pequeña abierta (WP29) que conecta con un viejo carril-bici que nos permite atravesar el CIM Vallés hasta llegar al túnel que pasa bajo la C-59 que atravesamos.
El camino sigue por la izquierda y nos permite, un poco más adelante, entrar en Gallecs por un camino que sale a la izquierda en un giro de casi 180º.
Estamos entrando en Gallecs por la parte Sur. Esta zona no está normalmente considerada como parte del parque agrario supongo que por la división que hace de él la autopista AP-7. No obstante encontramos paneles indicadores en el camino y amplios campos de cultivo muy similares a los de la parte Norte.
Seguimos la pista, pasamos junto a Les Basses de Can Basora y cruzamos la autopista por el Pont dels Pinetons.
Enfrente sale el Camí dels Bandolers que seguimos en dirección a la torre de comunicaciones del Centre Emisor del Nord-Est.
Cerca de la antena el camino gira a la derecha y nos lleva directamente hasta la segunda de las “esglesies amagades” que visitamos hoy: Santa Mª de Gallecs.

SANTA MARÍA DE GALLECS:
” El nom de Gallecs s’esmenta per primera vegada en l’acta de consagració de l’església de Parets l’any 904 amb el nom de Galecus.
Aquestes terres van estar en possessió del Monestir de Sant Cugat des del 974. L’any 1007 surt anomenada Santa Maria de Gallecus, i és parròquia independent fins al 1475, que passà a la parròquia de Sant Genís de Palau de Plegamans, fins l’any 1886, quan definitivament fou sufragània de Sant Vicenç de Mollet del Vallès.
La construcció és un clar exemple, per la seva austeritat, d’església romànica camperola. És de planta de creu llatina, d’una sola nau i braços molt curts; amb absis quadrat orientat a llevant i finestra de doble es-queixada de mig punt. Els braços del transsepte són molt baixos, també quadrats i amb sengles finestres, a banda i banda, de doble esqueixada i de mig punt. La porta a ponent, posterior a la construcció de l’església, té a sobre una finestra geminada. Les parets són de carreus carejats a una cara i la volta de la teulada és apuntada, de transició al gòtic. El paviment era de pedra medieval. En la seva reconstrucció ha aparegut paviment paleocristià dels segles V-VI, cerámica romana, sepultures, dipòsit d’aigües sagrades i Sitges per a gra.
VISITA: 3r diumenge de mes, de 12 a 14 h”

Después de comer algo de fruta, bajamos atravesando el imponente bosque de plataneros que hay junto al torrent del Caganell y pasamos junto a els Aiguamolls de Can Salvi y la Bassa de Can Benito.
Dejamos la salida del parque a nuestra izquierda y tomamos la pista que, paralela a la AP-7 nos lleva de nuevo hasta el Pont dels Pinetons.
Después de cruzar la autopista bajamos hacia la zona del Parc de la Creueta donde, rodeando la Alstom, tomamos una pista que transcurre al lado de la C-59 hasta encontrar un paso subterráneo que nos permite cruzar al otro lado y dirigirnos directamente hacia la zona del Castell de Mogoda.

CASTELL DE MOGODA:
” L'origen del castell és als segles XII – XIII. Actualment, el conjunt del castell està format per la masia fortificada (dels segles XII-XIII), la capella (del XIV) –que compta amb una façana que fou reformada el 1739-, les cavallerisses (del 1730) i l'edifici residencial, de dues plantes, construït l'any 1737 i reformat el 1859. La majoria d'aquestes construccions es disposen al voltant del pati d’armes al qual s'accedeix per un portal modernista.
A l'exterior hi ha el conjunt de les cases dels treballadors de les propietats del castell, construïdes a finals del segle XIX, i disposades en rengleres formant una L on viuen unes 200 persones. Cada casa té el seu petit hort. Aquests i els jardins senyorials són els únics que en resten.

Desde aquí, pasamos por un túnel bajo las vías del tren y llegamos a la N152A que seguimos unos pocos metros y, justo antes del puente sobre la Riera de Caldes, tomamos el sendero que baja por su margen izquierdo hasta encontrar una pasarela de cemento que nos permite cruzar la riera y llegar al Polígono industrial de La Llagosta.
Una vez en el Polígono industrial de La Llagosta, vamos a buscar el paso subterráneo bajo la C-17 que nos llevaría a la depuradora, que dejamos a la derecha, para ir a buscar la pasarela de cemento que nos permite cruzar el Besós y tomar el camino de tierra que va paralelo al cauce del río. Hoy he visto un jabalí entre los cañizales, tan pancho él.
Seguimos la pista, en bastante mal estado, y conectamos con la parte urbanizada del Parc Fluvial del Besós.

Desde aquí, plato grande y a casita.

Nota: veréis que hay algunas fotos con un sol más que generoso (sobre todo las del Rec Comtal). Evidentemente no hice tantas fotos como otros días y aproveché algunas de otras rutas, ya me perdonaréis el atrevimiento.