Banyoles-St Cristòfol Usall-Centenys-Vilademí-Ollers-Vilert-Crespià-Esponellà-Martís

Després d’uns dies sense sortir avui toca ruta pel Pla de l’Estany. Surto de Banyoles i agafo el corriol que va paral.lel a l’estany fins a tocar de la pujada al veïnat de Lió.

Aquí segueixo per asfalt en lleugera pujada fins a Ca l’Ordis i Can Po on giro a la dreta i continuo pujant amb una petita rampa asfaltada fins a l’encreuament de Can Ramió.

Just abans d’arribar-hi, a l’última corba, podem veure en un petit tancat alguns senglars molt simpàtics.

Giro a la dreta i segueixo endavant en lleugera baixada fins a una pista que agafo a l’esquerra i després deseguida un corriol a la dreta que hem porta fins a Sant Cristòfol d’Usall.

Surto per un lateral i agafo el camí asfaltat que va a passar a tocar de Can Traver on al cap de poc ja es converteix en pista i després de creuar la C-66 per sobre el pont arribo al Pla de Martís.

El segueixo més o menys fins la meitat i hem desvio a mà dreta per pujar fins a Sant Iscle de Centenys. Allà podem veure unes oques que són unes perfectes guardianes.

Desfaig un petit tros de camí i segueixo a la dreta per la pista asfaltada que passa al costat de Sant Miquel. Segueixo endavant passant pel costat de Can Clot i després de passar per Can Canet deixo l’asfalt per seguir la pista que ve recte.

Baixo fins a trobar l’encreuament que hem porta fins a tocar de Vilademí i giro a l’esquerra per agafar el corriol ample que baixa amb algun repetjó fins a enllaçar amb el GR1 a tocar de Cal Tonet.

Compte al passar-hi els qui els fan por els gossos perquè sempre en tenen alguns de deslligats i encara que només borden i et segueixen un tros cal estar atent.

Deseguida hem desvio a l’esquerra per un corriol que va ha enllaçar amb una pista més bona. Des d’aquí es pot seguir recte però s’han de passar dues cadenes amb un tram molt curt i jo prefereixo girar a la dreta i després de la baixada a l’esquerra per agafar la pista, ara amb molta grava, que va fins a Cal Parent.

Just després de passar la casa, la pista es torna cimentada i en forta pendent de baixada i deseguida una forta pendent de pujada passant per Can Quelic i fins a Ca l’Alzina.

Aquí deixem el ciment i agafem un corriol ample que dona la volta a la masia per no passar-hi ben bé pel mig i hi sortim a sobre.

Segueixo endavant i arribem al mas de Can Pere Vilar, on hi sol haver bastants cavalls i també algun gos però no solen acostar-se.

Seguim a la dreta i amb lleugera pujada arribo a unes granges on giro a l’esquerra i agafo la pista que va cap a Vilert després de girar a la dreta en el següent encreuament.

Baixada molt entretinguda i ràpida fins a Vilert passant al costat del Mas Abella. Passo pel mig del poble i vaig cap a la passera que creua el Fluvià i giro a l’esquerra tot seguint un altre tram asfaltat.

Just després de passar al costat de La Torre, agafo el corriol que surt a mà dreta a mitja pujada i que segueix pujant pel mig del fosc en forta pendent fins que arribem a un petit pla. Segueixo endavant ara ja amb baixada fins a un encreuament de pistes.

Jo aquí no l’encerto i segueixo per la que ve més recte però després de passar un bassal d’aigua que sembla una piscina, el camí s’acaba i hem toca fer uns metres camp a través fins a tornar a trobar el bon camí.

Així que millor seguir la pista que surt a mà dreta i després ja enllaça amb la que va directe a Crespià.

Un cop al bon camí, segueixo la pista ample que deseguida hem porta fins a Crespià. Faig una volta pel poble i toca agafar la carretera fins a Esponellà per tal de creuar el Fluvià pel pont.

Passat el pot, giro a mà dreta per la pista que va en direcció al càmping i la segueixo recte fins a passar al costat de la subestació elèctrica.

La vaig seguint fins a trobar la que gira a mà esquerra en forta pujada trencada que hem portarà fins a la Casa dels Enginyers on tornem a trobar asfalt fins a Martís.

Just abans d’arribar a Martís, giro a la dreta per anar a buscar el camí que creua tot el Pla de Martís i va fins a la Platja o Estany intermitent d’Espolla que en aquesta ocasió està bastant ple.

Segueixo la pista recte i giro a la dreta per seguir per pista bona i després corriol que va a sortir a la carretera de Melianta a Banyoles. La creuo i vaig cap al veïnat d’Usall i d’allà baixo cap a Banyoles per un tram de corriol camp a través però totalment ciclable.

Una bona volta, molt rodadora encara que té alguns punts prou divertits i amb no gaire desnivell per tornar a agafar el ritme.