Banyoles-St Nicolau-Golany-Ermita del Freixe-Mieres-Banyoles

Sortida molt exigent però molt maca per pujar fins a uns indrets que hi ha molt a prop de Banyoles, els Cingles de Golany i la zona del Freixe amb la seva ermita.

Surto de Banyoles i vaig a buscar la carretera que puja cap a Rocacorba. Aquest primer tram fins arribar al Pla de Sant Nicolau el faig per la carretera asfaltada que no per això vol dir que sigui fàcil perquè la pujada és molt dura amb pendents fortes a trams sobretot des de la Torre de Pujarnol fins a Sant Nicolau passant pel Collet de Cal Negre.

Després d’uns 200 metres passat el Pla de Sant Nicolau agafo un pista-corriol a mà dreta que es va enfilant en lleugera pujada fins que arribem a una forta rampa molt curta i trencada que hem deixa a l’encreuament on hi ha la Pedra dels Tres Senyors.

A partir d’aquí es suavitza una mica i es pot anar fent fins que el camí comença a baixar i arribem a l’encreuament des d’on surt el corriol que va als Cingles de Golany. Val molt la pena arribar-s’hi perquè hi ha unes grans vistes.

Aquest corriol no està marcat i no hi ha cap rètol que ho indiqui. El seguim un petit tram i cada cop està més brut i embardissat. Arribats a un punt sembla que el corriol s’acabi però si ens fixem veurem unes marques taronges que ens indiquen el camí a seguir que s’enfila amunt cap a la cinglera on podrem gaudir d’unes vistes espectaculars.

Primer trobarem un mirador on hi ha el waypoint de Golany i tot seguint el corriol endavant, on cal anar amb compte perquè es va resseguint la cinglera arribarem a la Roca Plana, un fantàstic mirador amb unes vistes fantàstiques del Pirineu al fons i tota la Vall de Campmajor als nostre peus a més de la Serra de Cabrera i el Cingle del Far a l’extrem esquerra entre d’altres.

Des d’aquí es podria seguir el corriol fins al Collet de Portelles però com que no ho veig molt clar decideixo tornar fins al trencant i baixar per on hem marca el track. Jo hem vaig embolicar una mica per no passar tan a prop de la cinglera però el camí està molt brut hem va costar molt arribar allà on hi havia les marques taronges per això no ho recomanaria.

Un cop arribo a l’inici del corriol faig un mos i hem preparo per afrontar la baixada. Recalcar que és una baixada tècnica, amb molts de rocs i molt grossos a trams que fan que s’hagi d’anar molt amb compte sobretot si no es porten proteccions que no era el cas. És un tram dur on es posen a prova el nostre equilibri i sentits però també molt divertit.

Després d’aquest tram arribo al Collet de Portelles i el camí millora sensiblement. A partir d’aquí es fa una estona de puja i baixa passant pel Pla de les Melqueres i arribant a La Portellera on hi ha una gran porta metàl.lica que ens portaria si agaféssim la pista a mà esquerra fins a Granollers de Rocacorba.

Jo giro a la dreta i agafo la pista que amb lleugera pujada hem porta fins al Collet de Bastarra i segueixo pujant cap al Serrat Vermell on tinc unes bones vistes de la Serra de Finestres. Segueixo endavant i arribo a Can Torrent i tot seguit a l’altre lloc que volia visitar, l’ermita de Santa Maria del Freixe.

Fantàstica ermita amb unes vistes cap a la Serra de Finestres i Cabrera al fons fantàstiques. Destaca el seu campanar que s’hi pot pujar per unes escales laterals. Aquí aprofito per fer un altre mos i descansar una mica mentre sento els trets dels caçadors que tinc per la zona. Sort que ja és tard i estan a punt d’acabar.

Després de fer unes fotos, retorno a la pista principal i hem dirigeixo cap a la Portellera del Freixe. Des d’aquí surt un corriol pel mig del bosc molt difícil i trialer per baixar fins a Mieres però com que hem trobo molts caçadors decideixo seguir per la pista. La baixada a Mieres és molt ràpida i al ser bon terreny només cal vigilar per si puja algun vehicle.

Un cop arribo a Mieres la meva intenció era anar a buscar tot un seguit de corriols per anar fins a Sant Miquel de Campmajor i des d’allà pujar cap al Coll de Guixeres i baixar en direcció a Merlant i Banyoles però com que se m’ha fet una mica tard i la ruta fins allà ha sigut més dura del que hem pensava decideixo tornar a Banyoles per la carretera asfaltada.

És una carretera no molt transitada i hi ha molts ciclistes així que no representa massa problema més que el fet de fer asfalt amb una mtb però com ja he dit més val no embolicar-se si es veu que es fa tard i les cames ja estan tocades.