(BE) Corriols (Senderos) i masias.
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 21.29 mi
- Elevation gain
- 810 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 623 ft
- Max elevation
- 531 ft
- TrailRank
- 58
- Min elevation
- 144 ft
- Trail type
- One Way
- Time
- 4 hours 43 minutes
- Coordinates
- 2692
- Uploaded
- February 17, 2015
- Recorded
- February 2015
near Santa Cristina d'Aro, Catalunya (España)
Viewed 1057 times, downloaded 15 times
Trail photos
Itinerary description
dos caminos nuevos por los que antes no había pasado nunca y que son los siguientes:
Desde Can Ull bó hasta la central eléctrica,del kilómetro 20.5 al al 21.2 desde la salida y desde cerca de Can Gascons hasta Cal Rajoler, del kilómetro 30.7 al 31.7.
Salida de Santa Cristina D'aro por el carril bici, tan pronto se pasa la carretera asfaltada a la urbanización Roca de Malvet, se toma el primer camino a la derecha y dirigiendote hacia la misma empieza el primer sendero muy difícil de circular en el que el paso del agua ha formado grandes surcos que se abren en mitad del estrecho descenso.
Llegas al otro sendero y ocurre lo mismo, pero si el anterior era en bajada este es de subida, hasta encontrar el camino más ancho que conduce otra vez al carril bici y cerca de la estación, ahora restaurante de la Font Picant.
Desde aquí vamos al paraje del mismo nombre, visitamos la fuente y por el camino donde hay la línea electrica, volvemos a la vía verde y a Llagostera.
Desayunamos en el Bar Restaurante El Carril y vamos en dirección a Cassá de la Selva y a la zona de Panedes donde encontramos toda una serie de Masías marcadas en el mapa que conducen al Hotel Restaurante Mas Ros al lado de la carretera C-65.
Por su parte trasera sale el camino que nos llevará a la granja de vacas de Can Guri. Si nos perdemos el olor que desprende permitirá localizarla. Pasada esta vaquería y tomando el primer camino a la izquierda se llega a la carretera de Llagostera-Caldes de Malavella.
Se retrocede unos metros hacia Caldes y se sigue por la información de la ruta de las ermitas, se pasa cerca del Mas Caldes y por Can Rajoler se regresa a la GI-674, a la urbanización La Canyera y al final de la ruta en Llagostera.
LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE
Aquesta ruta l'he titulat "Corriols i Masies" ja que a part de circular per o prop d'ells, són punts de pas marcats en la ruta i que et permeten diferenciar els canvis de camins de la mateixa, i que a més conté
dos camins nous pels que abans no havia passat mai i que són els següents:
Des de Can Ull var fins a la central elèctrica, del quilòmetre 20.5 a l'a 21.2 des de la sortida i des de prop de Can Gascons fins a Cal Rajoler, del quilòmetre 30.7 al 31.7.
Sortida de Santa Cristina D'aro pel carril bici, així que es passa la carretera asfaltada a la urbanització Roca de Malvet, es pren el primer camí a la dreta i dirigint cap a la mateixa comença el primer corriol molt difícil de circular en el qual el pas de l'aigua ha format grans solcs que s'obren a la meitat de l'estret descens.
Arribes a l'altre corriol i passa el mateix, però si l'anterior era en baixada aquest és de pujada, fins a trobar el camí més ample que condueix un altre cop al carril bici i prop de l'estació, ara restaurant de la Font Picant.
Des d'aquí anem al paratge del mateix nom, visitem la font i pel camí on hi ha la línia elèctrica, tornem a la via verda ja Llagostera.
Esmorzem al Bar Restaurant El Carril i anem en direcció a Cassà de la Selva ia la zona de Panedes on trobem tot un seguit de Masies marcades al mapa que condueixen al Hotel Restaurant Mas Ros al costat de la carretera C-65.
Per la seva part posterior surt el camí que ens portarà a la granja de vaques de Can Guri. Si ens perdem l'olor que desprèn permetrà localitzar-la. Passada aquesta vaqueria i prenent el primer camí a l'esquerra s'arriba a la carretera de Llagostera-Caldes de Malavella.
Es retrocedeix uns metres cap a Caldes i se segueix per la informació de la ruta de les ermites, es passa prop del Mas Caldes i per Can Rajoler es torna a la GI-674, a la urbanització La Canyera i al final de la ruta a Llagostera
Waypoints
Photo
254 ft
Font Picant
FONT PICANT, de agua ferruguinosa, y a su lado la FONT DE MARIA RIBES, de agua normal. En 1906 se comercializaba el agua de la Font Picant con bastante éxito, pero a finales de los años sesenta no pudo competir con las nuevas técnicas de comercialización y se dejó de embotellar. FONT PICANT, d'aigua ferruginosa, i al seu costat la FONT DE MARIA RIBES d'aigua normal. El 1906 es comercialitzava l'aigua de la Font Picant amb força èxit, però a la fi dels anys seixanta no va poder competir amb les noves tècniques de comercialització i es va deixar d'embotellar
Photo
420 ft
Llagostera
Llagostera es conocida a nivel mundial por su equipo de fútbol y su equipo directivo,formado por una pareja en la que la señora es la presidenta del Club y su marido, el entrenador, director deportivo,gerente, ayudante dirección etc.etc. Llagostera es un municipio de la comarca del Gironés en la provincia de Girona, Cataluña. Se encuentra entre las poblaciones de Cassá de la Selva y de Santa Cristina de Aro. Es lugar de tránsito entre la capital, Girona, y los municipios de la Costa Brava. Se encuentra situada en el extremo meridional de la comarca del Gironés. Su término municipal, el más grande de la comarca (76,36 Km2), limita con los municipios de Santa Cristina de Aro, Caldas de Malavella, Tosa de Mar y Cassá de la Selva. Hacia el este, Llagostera se integra dentro de la zona boscosa del macizo de las Gavarres (PEIN), después de pasar por la plana de Penedes; por el norte y noroeste se sitúa una plana de cultivos. En el extremo opuesto encontramos el macizo de Ardenya, que ocupa gran parte del término por la zona sur. La situación estratégica del municipio lo ha convertido en tierra de paso y de conexión del interior gerundense con la Costa Brava central. Se puede llegar a Llagostera por las carreteras C-65, de Girona a San Feliu de Guíxols, por la GI-674 de Caldas de Malavella o por la C-35 de Tosa de Mar y Vidreras, vía que enlaza con la autopista AP-7. Antiguamente, Llagostera había estado conectada al ferrocarril por medio de la línea de vía estrecha de San Feliu de Guíxols a Gerona, que pasaba por el municipio, donde tenía una estación. Esta línea se clausuró en 1969, y ahora es el carril bici, vía verde, que une estas dos poblaciones. Llagostera és coneguda a nivell mundial pel seu equip de futbol i el seu equip directiu , format per una parella en la qual la senyora és la presidenta del Club i el seu marit , l'entrenador , director esportiu , gerent , ajudant direcció etc.etc . Llagostera és un municipi de la comarca del Gironès a la província de Girona , Catalunya . Es troba entre les poblacions de Cassà de la Selva i de Santa Cristina d'Aro . És lloc de trànsit entre la capital , Girona , i els municipis de la Costa Brava . Es troba situada a l'extrem meridional de la comarca del Gironès . El seu terme municipal , el més gran de la comarca ( 76,36 km2 ) , limita amb els municipis de Santa Cristina d'Aro, Caldes de Malavella , Tossa de Mar i Cassà de la Selva . Cap a l'est , Llagostera s'integra dins la zona boscosa del massís de les Gavarres ( PEIN ) , després de passar per la plana de Penedes; pel nord i nord-oest se situa 01:00 plana de conreus. A l'extrem oposat trobem el massís d'Ardenya , que ocupa gran part del terme per la zona sud . La situació estratègica del municipi l'ha convertit en terra de pas i de connexió de l'interior gironí amb la Costa Brava central . Es pot arribar a Llagostera per les carreteres C - 65 , de Girona a Sant Feliu de Guíxols , per la GI - 674 de Caldes de Malavella o per la C - 35 de Tossa de Mar i Vidreres , via que enllaça amb l'autopista AP - 7 . Antigament , Llagostera havia estat connectada al ferrocarril per mitjà de la línia de via estreta de Sant Feliu de Guíxols a Girona , que passava pel municipi , on tenia una estació . Aquesta línia es va clausurar el 1969 , i ara és el carril bici , via verda , que uneix aquestes dues poblacions
Photo
390 ft
El carril
Desde el 1.932 se llamaba Can Tiburci.Y a partir del año 1.949, El Hostal Bar Restaurante El Carril, abre sus puertas con sus nuevos y jóvenes propietarios Quim y Lola, que lo inauguran con ilusión, pero con el miedo de la época en la que no era habitual frecuentar los bares y restaurantes. Desde el principio, abren al amanecer y cierran cuando el último cliente deja el local. Eran tiempos de carboneros, empresas del corcho, gente del campo y del bosque que empezaban a trabajar a punta de día. Las Barreixas de anís y resjolis eran habituales y la clientela fija. En cada mesa había un sifón gratis, y se mezclaba el vermut de granel, y los jarabes de fresa. Mientras la vieja gramola dejaba oir las canciones de Antonio Machin, Nat King Cole, Luis Mariano y jorge negrete. El Carrilet, ferrocarril de carbón pasaba al lado y los operarios, el jefe de estación Juan Vall-llosera y los clientes del tren aguardaban la espera con la visita al bar. Con el tiempo, los calamares a la romana, despertaron el interés de todos y se convirtió en una tradición descender desde todas las alturas de la villa, al aperitivo del Domingo al mediodía. Las fiestas nocturnas con artistas de paso, cabras amaestradas, trapecistas, cantantes mejicanos, e incluso corridas de novillos, formaron parte de aquellos años en blanco y negro. Paiella y Mezquita, dos asiduos, no se perdían ninguna fiesta y podían llegar a vaciar cada uno una caja de 24 botellas de cerveza. Pitu y Lluis,los dos huéspedes más antiguos del Hostal, no aguantaban hasta el final y discretamente tomaban la escalera de subida a las habitaciones sin que nadie lo notara. Des del 1.932 es deia Can Tiburci.Y a partir de l'any 1.949 , L'Hostal Bar Restaurant El Carril , obre les seves portes amb els seus nous i joves propietaris Quin i Lola , que ho inauguren amb il • lusió , però amb la por de l'època en la que no era habitual freqüentar els bars i restaurants . Des del principi , obren a l'alba i tanquen quan l'últim client deixa el local . Eren temps de carboners , empreses del suro , gent del camp i del bosc que començaven a treballar a punta de dia . Les Barreixas d'anís i resjolis eren habituals i la clientela fixa . A cada taula hi havia un sifó gratis , i es barrejava el vermut de granel , i els xarops de maduixa . Mentre la vella gramola deixava sentir les cançons d'Antonio Machin , Nat King Cole , Luis Mariano i Jorge Negrete . El Carrilet , ferrocarril de carbó passava al costat i els operaris , el cap d'estació Juan Vall- llosera i els clients del tren esperaven l'espera amb la visita al bar . Amb el temps , els calamars a la romana , van despertar l' interès de tots i va esdevenir una tradició baixar des de totes les altures de la vila , a l'aperitiu del diumenge al migdia . Les festes nocturnes amb artistes de pas , cabres ensinistrades , trapezistes , cantants mexicans , i fins i tot curses de braus , van formar part d'aquells anys en blanc i negre . Paiella i Mesquita , dos assidus , no es perdien cap festa i podien arribar a buidar cadascun una caixa de 24 ampolles de cervesa . Pitu i Lluis , els dós hostes més antics de l'Hostal, no aguantaven fins al final i discretament prenien l'escala de pujada a les habitacions sense que ningú ho notés
You can add a comment or review this trail
Comments