(BE) Dos corriols nuevos para mi que tendrán todo el sabor.... y uno en años no ha pasado nadie
near Santa Cristina d'Aro, Catalunya (España)
Viewed 487 times, downloaded 3 times
Trail photos
Itinerary description
Salida de Santa Cristina por el carril bici, despues de la estación de Bell-lloch, pasada la carretera a Romanya, han abierto un nuevo camino que te lleva a la Font Picant, lo recorrimos y por la línea electrica regresamos al carril bici.
Seguimos por él hasta pasado el Restaurante Els Tinars, donde a unos 300 metros giramos a la derecha adonde empieza la subida que nos llevará al camino que vá del carril bici a la carretera de Romanyá.
Girando a la izquierda lo seguiremos durante unos 600 metros y a la derecha bajaremos a la Font o Pont del Gall, donde hay un letrero que lo indica, pero que aún no he podido saber si es una fuente o un puente y no he encontrado a nadie que me lo pueda explicar. Si alguno conoce que significa este letrero le agradecería me lo comunicara.
Subimos hasta encontrar la GIV-6612 que seguiremos a distancia hasta que se termina el camino en Can Llambí en el Veinat de Penedes. Aquí empieza el sendero antes descrito.Despues de seguirlo nos dirigiremos hacia Llagostera por la casa Nova d'en Llorens pasando por cualquiera de los caminos que conducen al pueblo y que a medida que te vas acercando, ves a lo lejos, lo que te facilita llegar a él.
Desayuno en el Bar Restaurante El Carril, donde tomaremos otra vez el carril bici que ya no dejaremos hasta llegar a la altura del restaurante Mas Roure, donde empieza el segundo sendero antes descrito y que nos llevará al Ridaura.
Siguiendo el río llegaremos a la C-65 que cruzaremos por el paso subterraneo que hay en el restaurante Els Tinars, transitaremos por esta carretera hasta el desvío al Mas Tapiolas y por el GR que está muy bien indicado se llega a la zona de Solius, al golf y a Santa Cristina D'aro.
LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE
L'altre dia en una ruta anterior em vaig fixar en un camí que no havia vist abans, també sabia d'un corriol que baixa del restaurant Mas Roure a Can Pota, al costat del riu Ridaura, així que com no els havia fet abans, vaig decidir provar si el primer realment hi era i si trobava el segon. El primer és un corriol al mig del bosc pel que crec que potser mai hagi passat ningú amb bicicleta, encara que si vam veure restes del pas de l'home. El segon és una passada i és molt divertit, encara que calgui anar amb compte ja que hi ha trams amb arrels a terra que ho fan difícil si circules a massa velocitat.
Sortida de Santa Cristina pel carril bici, després de l'estació de Bell-lloch, passada la carretera a Romanya, han obert un nou camí que et porta a la Font Picant, el vam recórrer i per la línia elèctrica tornem a carril bici.
Seguim per ell fins passat el Restaurant Els Tinars, on a uns 300 metres girem a la dreta on comença la pujada que ens portarà al camí que vá del carril bici a la carretera de Romanyà.
Girant a l'esquerra el seguirem durant uns 600 metres ia la dreta baixarem a la Font o Pont del Gall, on hi ha un rètol que ho indica, però que encara no he pogut saber si és una font o un pont i no he trobat a ningú que m'ho pugui explicar. Si algú coneix que significa aquest rètol li agrairia m'ho comuniqués.
Pugem fins a trobar la GIV-6612 que seguirem a distància fins que s'acaba el camí a Can Llambí al Veinat de Penedes. Aquí comença el corriol abans descrit.Despues de seguir-ho ens dirigirem cap a Llagostera per la casa Nova d'en Llorens passant per qualsevol dels camins que condueixen al poble i que a mesura que et vas acostant, veus al lluny, el que et facilita arribar-hi.
Esmorzar al Bar Restaurant El Carril, on prendrem una altra vegada el carril bici que ja no deixarem fins arribar a l'alçada del restaurant Mas Roure, on comença el segon corriol abans descrit i que ens portarà al Ridaura.
Seguint el riu arribarem a la C-65 que creuarem pel pas subterrani que hi ha al restaurant Els Tinars, transitarem per aquesta carretera fins el desviament al mas Tapiolas i pel GR que està molt ben indicat s'arriba a la zona de Solius, a golf ia Santa Cristina D'aro
Waypoints
Font Picant
FONT PICANT, de agua ferruguinosa, y a su lado la FONT DE MARIA RIBES, de agua normal. En 1906 se comercializaba el agua de la Font Picant con bastante éxito, pero a finales de los años sesenta no pudo competir con las nuevas técnicas de comercialización y se dejó de embotellar. FONT PICANT, d'aigua ferruginosa, i al seu costat la FONT DE MARIA RIBES d'aigua normal. El 1906 es comercialitzava l'aigua de la Font Picant amb força èxit, però a la fi dels anys seixanta no va poder competir amb les noves tècniques de comercialització i es va deixar d'embotellar
Sendero nuevo
Fin sendero nuevo
Llagostera
Llagostera es conocida a nivel mundial por su equipo de fútbol y su equipo directivo,formado por una pareja en la que la señora es la presidenta del Club y su marido, el entrenador, director deportivo,gerente, ayudante dirección etc.etc. Llagostera es un municipio de la comarca del Gironés en la provincia de Girona, Cataluña. Se encuentra entre las poblaciones de Cassá de la Selva y de Santa Cristina de Aro. Es lugar de tránsito entre la capital, Girona, y los municipios de la Costa Brava. Se encuentra situada en el extremo meridional de la comarca del Gironés. Su término municipal, el más grande de la comarca (76,36 Km2), limita con los municipios de Santa Cristina de Aro, Caldas de Malavella, Tosa de Mar y Cassá de la Selva. Hacia el este, Llagostera se integra dentro de la zona boscosa del macizo de las Gavarres (PEIN), después de pasar por la plana de Penedes; por el norte y noroeste se sitúa una plana de cultivos. En el extremo opuesto encontramos el macizo de Ardenya, que ocupa gran parte del término por la zona sur. La situación estratégica del municipio lo ha convertido en tierra de paso y de conexión del interior gerundense con la Costa Brava central. Se puede llegar a Llagostera por las carreteras C-65, de Girona a San Feliu de Guíxols, por la GI-674 de Caldas de Malavella o por la C-35 de Tosa de Mar y Vidreras, vía que enlaza con la autopista AP-7. Antiguamente, Llagostera había estado conectada al ferrocarril por medio de la línea de vía estrecha de San Feliu de Guíxols a Gerona, que pasaba por el municipio, donde tenía una estación. Esta línea se clausuró en 1969, y ahora es el carril bici, vía verde, que une estas dos poblaciones. Llagostera és coneguda a nivell mundial pel seu equip de futbol i el seu equip directiu , format per una parella en la qual la senyora és la presidenta del Club i el seu marit , l'entrenador , director esportiu , gerent , ajudant direcció etc.etc . Llagostera és un municipi de la comarca del Gironès a la província de Girona , Catalunya . Es troba entre les poblacions de Cassà de la Selva i de Santa Cristina d'Aro . És lloc de trànsit entre la capital , Girona , i els municipis de la Costa Brava . Es troba situada a l'extrem meridional de la comarca del Gironès . El seu terme municipal , el més gran de la comarca ( 76,36 km2 ) , limita amb els municipis de Santa Cristina d'Aro, Caldes de Malavella , Tossa de Mar i Cassà de la Selva . Cap a l'est , Llagostera s'integra dins la zona boscosa del massís de les Gavarres ( PEIN ) , després de passar per la plana de Penedes; pel nord i nord-oest se situa 01:00 plana de conreus. A l'extrem oposat trobem el massís d'Ardenya , que ocupa gran part del terme per la zona sud . La situació estratègica del municipi l'ha convertit en terra de pas i de connexió de l'interior gironí amb la Costa Brava central . Es pot arribar a Llagostera per les carreteres C - 65 , de Girona a Sant Feliu de Guíxols , per la GI - 674 de Caldes de Malavella o per la C - 35 de Tossa de Mar i Vidreres , via que enllaça amb l'autopista AP - 7 . Antigament , Llagostera havia estat connectada al ferrocarril per mitjà de la línia de via estreta de Sant Feliu de Guíxols a Girona , que passava pel municipi , on tenia una estació . Aquesta línia es va clausurar el 1969 , i ara és el carril bici , via verda , que uneix aquestes dues poblacions
El Carril
Desde el 1.932 se llamaba Can Tiburci.Y a partir del año 1.949, El Hostal Bar Restaurante El Carril, abre sus puertas con sus nuevos y jóvenes propietarios Quim y Lola, que lo inauguran con ilusión, pero con el miedo de la época en la que no era habitual frecuentar los bares y restaurantes. Desde el principio, abren al amanecer y cierran cuando el último cliente deja el local. Eran tiempos de carboneros, empresas del corcho, gente del campo y del bosque que empezaban a trabajar a punta de día. Las Barreixas de anís y resjolis eran habituales y la clientela fija. En cada mesa había un sifón gratis, y se mezclaba el vermut de granel, y los jarabes de fresa. Mientras la vieja gramola dejaba oir las canciones de Antonio Machin, Nat King Cole, Luis Mariano y jorge negrete. El Carrilet, ferrocarril de carbón pasaba al lado y los operarios, el jefe de estación Juan Vall-llosera y los clientes del tren aguardaban la espera con la visita al bar. Con el tiempo, los calamares a la romana, despertaron el interés de todos y se convirtió en una tradición descender desde todas las alturas de la villa, al aperitivo del Domingo al mediodía. Las fiestas nocturnas con artistas de paso, cabras amaestradas, trapecistas, cantantes mejicanos, e incluso corridas de novillos, formaron parte de aquellos años en blanco y negro. Paiella y Mezquita, dos asiduos, no se perdían ninguna fiesta y podían llegar a vaciar cada uno una caja de 24 botellas de cerveza. Pitu y Lluis,los dos huéspedes más antiguos del Hostal, no aguantaban hasta el final y discretamente tomaban la escalera de subida a las habitaciones sin que nadie lo notara. Des del 1.932 es deia Can Tiburci.Y a partir de l'any 1.949 , L'Hostal Bar Restaurant El Carril , obre les seves portes amb els seus nous i joves propietaris Quin i Lola , que ho inauguren amb il • lusió , però amb la por de l'època en la que no era habitual freqüentar els bars i restaurants . Des del principi , obren a l'alba i tanquen quan l'últim client deixa el local . Eren temps de carboners , empreses del suro , gent del camp i del bosc que començaven a treballar a punta de dia . Les Barreixas d'anís i resjolis eren habituals i la clientela fixa . A cada taula hi havia un sifó gratis , i es barrejava el vermut de granel , i els xarops de maduixa . Mentre la vella gramola deixava sentir les cançons d'Antonio Machin , Nat King Cole , Luis Mariano i Jorge Negrete . El Carrilet , ferrocarril de carbó passava al costat i els operaris , el cap d'estació Juan Vall- llosera i els clients del tren esperaven l'espera amb la visita al bar . Amb el temps , els calamars a la romana , van despertar l' interès de tots i va esdevenir una tradició baixar des de totes les altures de la vila , a l'aperitiu del diumenge al migdia . Les festes nocturnes amb artistes de pas , cabres ensinistrades , trapezistes , cantants mexicans , i fins i tot curses de braus , van formar part d'aquells anys en blanc i negre . Paiella i Mesquita , dos assidus , no es perdien cap festa i podien arribar a buidar cadascun una caixa de 24 ampolles de cervesa . Pitu i Lluis , els dós hostes més antics de l'Hostal, no aguantaven fins al final i discretament prenien l'escala de pujada a les habitacions sense que ningú ho notés
Empieza el sendero
Entrada Els Tinars
Hay un letrero que se encuentra en la carretera C-65 del restaurante Els Tinars, uno de los mejores restaurantes de la zona, y que te indica que estás cerca del túnel que atraviesa esta carretera. Rètol que es troba a la carretera C-65 del restaurant Els Tinars, un dels millors restaurants de la zona, i que t'indica que ets a prop del túnel que travessa aquesta carretera
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
Gracias por el recorrido, lo probaré