(BE) Platja d'Aro a Santa Cristina d'Aro por la Fuente Castanyeda.
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 18.2 mi
- Elevation gain
- 1,499 ft
- Technical difficulty
- Difficult
- Elevation loss
- 1,401 ft
- Max elevation
- 1,081 ft
- TrailRank
- 61
- Min elevation
- 0 ft
- Trail type
- One Way
- Time
- 5 hours 7 minutes
- Coordinates
- 2364
- Uploaded
- September 29, 2014
- Recorded
- September 2014
near Castell-Platja d'Aro, Catalunya (España)
Viewed 3509 times, downloaded 72 times
Trail photos
Itinerary description
LA TRADUCCION AL CATALAN ES DEL TRADUCTOR DE GOOGLE
Sortida de Platja D'aro, per la C-253, fins arribar a Sant Antoni de Calonge, i seguint la riera del mateix nom s'arriba a Calonge. Sembla que la Riera de Calonge canvia de nom i passa aa anomenar-Riera dels Molins. Des Calonge se segueix la trajectòria d'aquesta riera, fins arribar a la urbanització de Vall Repòs, es puja a la GIV-6612 i es passa a l'altra banda de la mateixa rodó comença les fortes baixada i posterior pujada a Romanyà de la Selva. Pel camí trobem la font de la Castanyeda, que forma part del títol d'aquesta ruta i que com indica el seu nom està en un paratge ple de castanyers. Un cop a Romanyà, baixem pel camí cap a la urbanització Bell-lloch i tan aviat comença la carretera asfaltada, girem a l'esquerra per baixar per uns corriols difícils de transitar i que ens portaran al carril bici, i a Santa Cristina D'aro.
Waypoints
Photo
9 ft
San Antoni de Calonge
Es un Municipio de la Comarca del Bajo Ampurdá, al nordeste de la costa catalana, la famosa costa brava. Entre Palamós y Playa de Aro, pero mucho más tranquilo que ambos municipios. Torre Valentina, en un precioso entorno de montaña y pequeñas calas de arena y/o roca. Castillo de Calonge, al interior del rústico pueblo, típicamente catalán.Pueblo nacido a partir de las casas en que los pescadores de Calonge guardaban sus materiales de trabajo para lanzarse día sí y día también a alta mar. Actualmente desarrollado gracias al(o por culpa del) turismo. De todas formas, no es tan excesivo como Playa de aro, Empuriabrava o Lloret de Mar. Alberga por lo general a familias con hijos jóvenes. Es un Municipi de la Comarca del Baix Empordà, al nord-est de la costa catalana, la famosa Costa Brava. Entre Palamós i Platja d'Aro, però molt més tranquil que tots dos municipis. Torre Valentina, en un preciós entorn de muntanya i petites cales de sorra i / o roca. Castell de Calonge, a l'interior del rústic poble, típicament català. Poble nascut a partir de les cases en què els pescadors de Calonge guardaven els seus materials de treball per llançar-dia sí i dia també a alta mar. Actualment desenvolupat gràcies al (o per culpa del) turisme. De tota manera, no és tan excessiu com Platja d'aro, Empuriabrava o Lloret de Mar Alberga en general a famílies amb fills joves.
Photo
97 ft
Calonge
Calonge es un municipio de la provincia de Girona, en la comarca del Bajo Ampurdán. La población está dividida en dos partes, una villa medieval en una colina y otra moderna, destinada a lugar de vacaciones al lado del mar. El centro urbano principal y el pueblo original esta a unos 4 km de distancia tierra adentro de la bahía de Sant Antoni. Algunas torres y paredes del castillo de Calonge datan del siglo XIII. La parte moderna y costera, principalmente utilizada para las vacaciones, es conocida como Sant Antoni de Calonge y está situada entre Playa de Aro y Palamós El municipio de Calonge ha estado habitado desde tiempos muy lejanos. La existencia de numerosos dolmens y menhirs, como el dolmen de Puigsesforques, uno de los grandes megalitos catalanes y uno de los más cercanos al mar, demuestran la preferencia que tuvieron las culturas prehistóricas por estos lugares. El poblado ibérico de Castell Barri es uno de los yacimientos más importantes de la época. Los descubrimientos de terriza ibérica han demostrado que este poblado tiene un origen no posterior al siglo IV a. C. La civilización romana escogió este mismo paraje para hacer una villa de veraneo. Los descubrimientos indican que en los siglos II y IV después de Cristo había en Calonge una importante fundición y, probablemente, también una factoría comercial de importación. En el siglo VIII se comenzó a construir el Castillo de Calonge, una de las fortalezas más grandes del Bajo Ampurdán, situado en el núcleo antiguo del municipio. El castillo fue fundado por los condes de Gerona con la finalidad de vigilar las razias sarracenas. Durante el siglo XII se construyó otra de las edificaciones significativas de Calonge: el monasterio de Santa Maria del Mar o del Collet. El siglo XIII es la época de máximo esplendor del castillo. Una muestra de esta importancia fue la concesión por parte del rey para crear un mercado semanal a Calonge. En la actualidad, el castillo es mitad palacio y mitad fortaleza. El Castillo pertenece actualmente a la Generalidad de Cataluña y está cerrado al público. Otra construcción que hoy en día perdura es la torre de vigilancia, conocida como Torre Valentina. Situada en el frente marítimo de Sant Antoni de Calonge, esta torre se levantó con el objetivo de vigilar cualquier ataque de los piratas. El acceso se hacía mediante una escalera exterior, ya que la torre no tiene ni puerta ni escaleras interiores. A mediados del siglo XVIII se construyó la iglesia parroquial de Sant Martí, en el núcleo antiguo de Calonge. Es uno de los templos más grandes de la diócesis gerundense. Originalmente, la iglesia se decoró con un estilo barroco neoclásico muy cargado. A finales del siglo XVIII, Calonge comienza a industrializarse con fábricas de tapones de corcho. Esta incorporación al mundo industrial hace cambiar radicalmente y definitivamente no sólo la economía, sino también su vida social. Con este esplendor económico se llega al siglo XX. A principios de siglo, aún no se había descubierto la playa como un negocio turístico. El núcleo marinero de Sant Antoni de Calonge cada vez tenía más importancia. Así que en el año 1923 se construyó una iglesia propia, dedicada, como no podía ser de otra forma, a San Antonio. La Guerra Civil hizo tambalear la estabilidad de Calonge. La postguerra accentuó la profunda crisis que había provocado, un tiempo antes, el declive de la industria del corcho de Calonge. La falta de trabajo provocó que mucha gente emigrara del pueblo. La llegada del turismo, primero, y más tarde la instauración de la democracia, hicieron que Calonge volviera a crecer económicamente y demográficamente hasta llegar a convertirse en uno de los pueblos turísticos de la Costa Brava. Calonge és un municipi de la província de Girona, a la comarca del Baix Empordà. La població està dividida en dues parts, una vila medieval i una altra moderna, destinada a lloc de vacances al costat del mar. El centre urbà principal i el poble original aquesta a uns 4 km de distància terra endins de la badia de Sant Antoni. Algunes torres i parets del castell de Calonge daten del segle XIII. La part moderna i costanera, principalment utilitzada per a les vacances, és coneguda com Sant Antoni de Calonge i està situada entre Platja d'Aro i Palamós El municipi de Calonge ha estat habitat des de temps molt llunyans. L'existència de nombrosos dolmens i menhirs, com el dolmen de Puigsesforques, un dels grans megàlits catalans i un dels més propers al mar, demostren la preferència que van tenir les cultures prehistòriques per aquests llocs. El poblat ibèric de Castell Barri és un dels jaciments més importants de l'època. Els descobriments de terrissa ibèrica han demostrat que aquest poblat té un origen no posterior al segle IV a. C. La civilització romana va escollir aquest mateix paratge per fer una vila d'estiueig. Els descobriments indiquen que als segles II i IV després de Crist hi havia a Calonge una important fosa i, probablement, també una factoria comercial d'importació. Al segle VIII es va començar a construir el Castell de Calonge, una de les fortaleses més grans del Baix Empordà, situat al nucli antic del municipi. El castell va ser fundat pels comtes de Girona amb la finalitat de vigilar les ràtzies sarraïnes. Durant el segle XII es va construir una altra de les edificacions significatives de Calonge: el monestir de Santa Maria del Mar o del Collet. El segle XIII és l'època de màxima esplendor del castell. Una mostra d'aquesta importància va ser la concessió per part del rei per crear un mercat setmanal a Calonge. Actualment, el castell és meitat palau i meitat fortalesa. El Castell pertany actualment a la Generalitat de Catalunya i està tancat al públic. Una altra construcció que avui dia perdura és la torre de vigilància, coneguda com Torre Valentina. Situada al front marítim de Sant Antoni de Calonge, aquesta torre es va aixecar amb l'objectiu de vigilar qualsevol atac dels pirates. L'accés es feia mitjançant una escala exterior, ja que la torre no té ni porta ni escales interiors. A mitjan segle XVIII es va construir l'església parroquial de Sant Martí, al nucli antic de Calonge. És un dels temples més grans de la diòcesi gironina. Originalment, l'església es va decorar amb un estil barroc neoclàssic molt carregat. A finals del segle XVIII, Calonge comença a industrialitzar amb fàbriques de taps de suro. Aquesta incorporació al món industrial fa canviar radicalment i definitivament no només l'economia, sinó també la seva vida social. Amb aquest esplendor econòmica s'arriba al segle XX. A principis de segle, encara no s'havia descobert la platja com un negoci turístic. El nucli mariner de Sant Antoni de Calonge cada vegada tenia més importància. Així que l'any 1923 es va construir una església pròpia, dedicada, com no podia ser d'altra manera, a Sant Antoni. La Guerra Civil va fer trontollar l'estabilitat de Calonge. La postguerra accentuó la profunda crisi que havia provocat, un temps abans, el declivi de la indústria del suro de Calonge. La manca de treball va provocar que molta gent emigrés del poble. L'arribada del turisme, primer, i més tard la instauració de la democràcia, van fer que Calonge tornés a créixer econòmicament i demogràficament fins a arribar a convertir-se en un dels pobles turístics de la Costa Brava.
Photo
212 ft
Paso Difícil Riera del Molins
La Riera dels Molins o la Riera de Cabañas es un arroyo de la cuenca de Calonge en Catalunya. Nace en la Sierra del Escorpí en el Macizo de las Gavarres cerca del Dolmen de la Cueva d'en Daina y del término municipal de Romanyà y desemboca en la Riera de Calonge en Calonge. Es un río de tipo estacional que a menudo se seca en verano. Su nombre proviene de los cinco molinos que se encuentran en sus márgenes. La presencia de tantos molinos en un arroyo que hoy se seca casi todo el año puede sorprender. Antes de la sobreexplotación de las aguas, el manto freático era más alto y el caudal en otoño, la estación a la que había que moler las cosechas, era suficiente para accionar tanto de molinos. Su nombre alternativo proviene del Vizcondado de Cabanyes, un título concedido en 1892 a José Bonifacio Vilanova de Cabanyes y Bou. La Riera dels Molins o la Riera de Cabanyes és un rierol de la conca de Calonge a Catalunya. Neix en la Serra del Escorpí al Massís de les Gavarres prop del Dolmen de la Cova d'en Daina i del terme municipal de Romanyà i desemboca a la Riera de Calonge a Calonge. És un riu de tipus estacional que sovint s'asseca a l'estiu. El seu nom prové dels cinc molins que es troben en els seus marges. La presència de tants molins en un rierol que avui s'asseca gairebé tot l'any pot sorprendre. Abans de la sobreexplotació de les aigües, el mantell freàtic era més alt i el cabal a la tardor, l'estació a la qual calia moldre les collites, era suficient per accionar tant de molins. El seu nom alternatiu prové del Vescomtat de Cabanyes, un títol concedit en 1892 a José Bonifacio Vilanova de Cabanyes i Bou.
You can add a comment or review this trail
Comments